Josep Renau

Josep Renau

Josep Renau i Berenguer (Valencia, 17 de maig de 1907-Berlin, 11 d'octubre de 1982) va ser un pintor, cartellista polític, fotomuntador, publicitari i professor valencià. Fill d'un pintor de dibuix de Belles Arts San Carlos de València. Va ingresar amb 12 anys i també va treballar com professor de dibuix.
Va adquirir un gran compromís social i realitza portades, il·lustracions i fotomuntatges en revistes culturals i polítiques durant els anys 20-30. Amb el seus cartells vol expressar els ideals d'igualtat, progrés i solidaritat.
En 1936 va ser nombrat Director General de Belles Arts, i va ser qui va decidir el trasllat de part del patrimoni del Museo del Prado a les Torres de Serrans de València per salvar-la dels bombardejos de Madrid durant la Guerra Civil.
En 1937 va encarregar a Picasso que pintara el "Guernica" per a exposar-ho a la Exposició Universal de París.
Quan acaba la Guerra Civil (1939) s'exilia a México. Allà treballa com cartellista cinematogràfic i on va començar una serie de fotomuntatges denunciant el imperialisme norteamericà.
En 1958 es va traslladar a Berlín est,. allí va treballar fent fotomuntatges a color de crítica política internacional.
En 1976 va regresar a Espanya encara que mai va deixar de vuire a Berlín.
La seua obra va influenciar en autors valencians com l'Equip Crónica en el seu color i composició.

Juan Genovès

Juan Genovès

Juan Genovés Cubells. Va nàixer el 30 del 5 de 1930, a València (Espanya).

Fill de Juan Genovès Cubells, artesá, gravador de metalls i pintor decorador de mobles, i Maria Candel Muñoz, i germa de Eduardo (1933).

A 1937 va iniciar l'ensenyança primària al grup escolar " La Pasionaria"

Amb 13 anys comença a ajudar a son pare de decorador de mobles i abandona l'escola per ajudar als seus pares amb el necrosi de la carboneria. Amb 14 anys assistia a classes de dibuix per les nits a la secció de Metalistería Artística de l'escola de belles arts de sant Carlos, sent el més jove del curs.

Va començar amb l'informalisme i la pintura matèrica, fins que a la dècada dels setanta, va retornar al camp de la figuració. A 1950 va passar a pertanyer al grup "Los siete", a 1956 va pertanyer al grup Parpalló, i al 1959 va ser un dels fundadors del grup Hondo.

Uan de les seus quadres més importants és " El Abrazo"(1976) que actualment es troba al Museu De La Reina Sofia a Madrid.

Juan Genovès continua viu.

Joan Fuster

Miquel Lorca Moreno

Joan Fuster Ortells va nàixer el 23 de noviembre de 1922 a Sueca a una família de procedencia pagesa.

En 1943 comença els estudis de Dret a la Universitat de València. Un any més tard va publicar “ Vint - i cinc anys de poesia Valenciana” a “Las Provincias”. A partir de 1947 es llicencia en Dret i durant uns anys és advocat a la seua vila.

Els seus primers llibres són poemes. “Sobre Narcís”, “Ales o Mans”, “Terra en Boca”, “Escrit per al silenci”. La poesia fusteriana recull després el volum “Set llibres de versos”. En 1962 publica  “Nosaltres els valencians”, un dels seus llibres més destacats.

En 1975 li és concedit el Premi d´Honor de les Lletres Catalanes. En 1983 s´incorpora com professor a la Universitat de València per donar l´assignatura d´Història de la Llengua. El mateix any és dintingit amb la medalla d´or de la Generalitat de Catalunya.

Joan Fuster va morir el 21 de juny de 1992 als 69 anys a Sueca.

Joanot Martorell

Joanot Martorell va ser un escriptor medieval,conegut per haver escrit la novel·la el Tirant lo blanc , la seva obra més coneguda i considerada primera novel·la moderna d'Europa.

Va nàixer en 1413 en Gandia i va morir en 1468. Joanot  era cunyat d'Ausiàs March, es coneixen força elements biogràfics que ens el mostren com un cavaller de vida agitada.

L'obra que va escriure té 487 capítols i més de 800 pàgines, en que ens explica la història d'el cavaller Yirant. Joanot provocava molts enfrontaments.
1- Contra Joan Monplau, el seu cosí
2-Contra Jaume Ripoll
3-Contra Felip Boil
4-Contra Gonzalo de Híjaro

Lucrecia Bori

Lucrezia Bori o Lucrècia Borja va nèixer el 24 de desembre de 1887 en València i va ser una famosa cantant d'òpera.
Passà l'infantesa a Borriana (Castelló) i estudià cant a València. Després se'n anà a Itàlia on estudia a Milà.

Lucrecia pertanyia a la noble familia dels Borja, que va ser famosa per dos papes:Alfons de Borja (Calitx III, 1456-1458) i el seu nebot Rodric de Borja (Alexandre VI, 1492-1503). A causa de que podia perjudicar la seva carrera artística, Lucrecia optà per canviar-se el cognom de Borja a Bori. Lucrecia no es casar ni res per el estil.

Com ja he dit, Lucrecia va ser una cèlebre cantant d'òpera que va representar les peces:Carmen, Manon Lescut, La Bohème, La Traviata...

No li van donar premis però sì li van fer una gala de comiat al teatre d'òpera Metropolitan de Nova York el 29 de març de 1936, el dia de la seva despedida profesional, on va cantar escenes de Manon Lescaut i La Traviata, amb contribucions de Flagstad, Melchior, Rethberg, Pinza, Ponselle, Martinelli, Tibbett i Richard Crooks.

En 1908 debuta en el Teatro Adriano de Roma, i dos anys després arribà a Nova York. Del 1911 al 1914 actuà més de cinquanta vegades al teatre Colónde Buenos Aires i en 1912 actuà a Cuba.

Va morir a Nova York el 14 de setembre de 1960 a causa d'un accident vasculaar als 72 anys. Les seues restes descansen en pau al cementeri municipal de València.

Biografia Enric Valor

Enric Valor i Vives va nàixer un 22 d'agost del 1911 a Castalla, València.
És conegut per ser un dels principals escriptors en llengua valenciana del segle vint.
Nasqué al si d'una familia acomodada rural a Castall. Estudià per a mestre mercantil a l'escola de Comerç d'Alacant i després es dedicà ala indústria del calcer.
És a Alacant on Enric Valor començà la seva tasca com a periodista i escriptor.
A l'any 1930, als deneu anys, entrà en la redacció d'El Tio Cuc, un periòdic d'ideologia republicana.
Arribà a València poc abans de la guerra, i, encetada aquesta, es concentrà en defendre a la Repúbilca. Després de la guerra, tornà a l'obra literaria.
Als principis dels anys cinquanta, començà amb l'obra rondallística, que després resultaria en les Rondalles Valencianes (1950-58)
Després de la mort de Franco, Enric Valor pogué difondre lliurement les seues idees i començà a rebre homentages.
Premis literaris literaris i llingüístics que han estat molt nombrosos i importantíssims. Fins i tot es prpmogué com a candidat del Premi Nobel de literatura poc abans de la seva mort.
Li han donat molts premis, però dos d'ells molt importants son el Premi de Narrativa Juvenil al 1978, i el premi d'Honor a Les Lletres Catalanes al 1987.
Finalment va morir el 13 de gener del 2000 als 88 anys, a l'Horta, València.

MANUEL SANCHIS I GUARNER.

Manuel Sanchis i Guarner.

Raquel Cutillas Cruañes.

Manuel Sanchis i Guarner (València,9 de setembre de 1911-València,16 de desembre de 1981) fou un filòleg, historiador i escriptor valencià amb llengua catalana.

Sanchis Guarner va un dels participats en l'elaboració de les Normes de Castelló.

Defensava que el Valencià és una modalitat dialectal d'una llengua comun compartida amb diferents variants a Catalunya i Balears, però mai subordinada o inferior a elles,idea que va exposar al llibre "La llengua dels valencians", argumentant que ningú en el passat no havia discutit la unitat a la llengua al país valencià.

Va participar en la guerra civil defensant la unitat de la localitat repúblicana.Per això va ser represaliat durant el franquisme, passant pel camp de concentració de presoners polítics de Salamanca fins a complir la seua condemna en un pedernal de Madrid (1939-1943)

Mariano Benlliure Gil

                                                     MARIANO BENLLIURE GIL

Mariano va nàixer el 8 de setembre de 1862 en Valencia.

Es va dedicar a l'escultura,  va fer moltes obres: Francisco de Goya,monument al Jacinto Ruiz i Menzona,són les més destacades.

Va tindre una medalla per la estatua del pintor Ribera.

El seu nom va adquirir molta fama.

El seu primer concurs tenia deu anys.

Als tretze anys va participar en l'expocició Nacional de Belles arts de 1876 presentant un grup anomenat L'agafada d'un Picador. Va morir el 9 de novembre de 1947 tenia 85 anys.

BIOGRAFIA

                                         

SOROLLA
El seu nom complet es Joaquim Sorolla i Bastida, va nàixer a València al 27 de febrer de 1863 a Cerdecilla provincia de Madrid, 10 d'agost de 1923 va ser un pintor español. Artista prolífic, va deixar més de 2000 obres catalogades. La seva obra madura ha estat etiquetada com impressionista, postimpressionista i luminista.


Quan ell tenia 2 anys els seus pares van morir, en quedar orfes van ser acollits la seua germana Eugenia i ell per la seua tia Isabel, germana de la seva mare.

Quan van passar uns anys el seu oncle va intentar ensenyar-li en va, l'ofici de manyeria.Va compartir estudi a la planta baixa del carrer Les Avellanes a València amb Jose Vilar i Torres i els germans Benlliure i Pinazo.

En acabar la seva formació va començar a transmetre les obres a concursos provincials i exposicions nacionals de belles arts.

En 1888 va contreure matrimoni amb Cotilde García a València però viurien un any en Italia, aquesta vegada a la localitat de Assís. En 1889 es van instal.lar a Madrid en tot just 5 anys. En 1894 va viatjar a Paris a mes va continuar amb la seva pintura de denuncia social.
Va morir el 10 d'agost de 1923, Madrid.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Vicent Andrés Estellés va nàixer a Burjassot, el 4 de setembre del 1924 i el 27 de març de 1924; el 27 de març del 1993 va morir en València. Va nàixer en una família de forners on va transcòrrer la seua infància.
Va tindre molts records bons però va viure uns episodis tràgics com la guerra y la mort de familiars. Amb dotze anys va esclatar la guerra civil. També, quan tenía un any, el seu avi va ser assasinat d'un tret d'escopeta pel seu germanastre enutjat per una qüestió d'herència.
Uns anys després va aprendre l'ofici de forner, d'orfebre y mecanògraf.
Més tard, va passar la joventut a la ciutat de València, on s'aficionà a la literatura.
Amb divuit anys va publicar el seu primer article al diari Jornada i s'en anà a estudiar periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme a Madrid on va fer la carrera com a becari i tres anys després farà el servei militar a Navarra.
Amb vint-i-quatre anys, tornà a València per treballar al diari "Las Provincias".
En 1955 es casà amb Isabel amb la qual va tenir una filla que va morir als quatre mesos. Més tard va tindre dos filles més, Carme i Vicent.
En els últims anys encara va rebre nombrosos premis i homenatges.

📖CARLES SALVADOR📄

CARLES SALVADOR GIMEO

Carles Salvador i Gimeo va nàixer en València a 1893 i va morir a València a 1955.

Carles Salvador i Gimeo nosaltres el coneguem com la nostra escola.

NACIONALITAT: ESPANYOL

OCUPACIÓ: MESTRE I ESCRIPTOR

GÈNERE: POESIA

ADOLESCÈNCIA

Cursà estudis de magisteri i exercí de mestre a Benassal i a Benimaclet.

VIDA
Impulsor de la introducció del valencià a l'escola, fou membre fundador de l'Associació 
Protectora de l'Ensenyança Valenciana.


Fou un dels introductors de l'avantguardisme literari a València, amb obres com Vermell en to major (1929), Rosa dels vents (1930) i sobretot El bes als llavis (1934). 

Després de la Guerra civil, la seua poesia va emprendre uns camins més tradicionals, d'aproximació al llorentinisme, amb la publicació de Nadal, flor cordial (1943) o El fang i l'esperit (1951).

I MOLTES COSES MÉS A VÍQUIPEDIA!!!!!

CAVANILLES

Josep Antoni

CAVANILLES

Cavanilles va náixer a Valéncia a l'any 1745.

Ell era profesor particular dels fills d'uns ducs, o com es deia en eixa época, preceptor. El duc va ser embaixador a París i Cavanilles es va tindrer que anar amb ell. Allí va estudiar botànica.

Cavanilles no va tindre més remei que tornar a Espanya perque va començar la Revolució Francesa.

Ací a Espanya va recorer tota la Península Ibèrica i va escriure un llibre sobre pobles, plantes, rius i parcs naturals de la Cmunitat Valenciana, o com es deia en eixa època "Regne de València".

Ell era seguidor de Carles Linneo i va modificar la seua classificació de les plantes.

Després quan es va jubilar va ser nombrat director del Jardí Botanic de Madrid i va ser allí on va morir, en el 1804.

   

MATILDE SALVADOR I SEGARRA

v

Matilde Salvador i Segarra va nàixer a Castelló de la Plana el 23 de març de 1918.

Va ser una compositora i pintora valenciana, a més va ser una de les figures més representatives de la música i la cultura del País Valencia.

Matilde Salvador va nàixer al si d'una familia acomodada i amb inquietuds musicals. Era filla del violinista Josep Salvador i Segarra.
Al sis anys va començar els estudis de piano amb la seua tia Joaquina Segarra, una pianista ben bé coneguda.

Just als diuit anys es va titular al conservatori de València. Després va continuar els estudis musicals d'harmonia, composició i orquestació amb Vicent Asencio, amb qui es casà l'any 1943.
Dintre de la seua producción sinfónica destaquen els ballets "El segoviano esquivo" (1953) i el "Sortilegio de la luna" (1954).

Tambè és autora d'òperes com "La filla del rei Barbut", basada en "Tombatossals" de Josep Pascual Tirado, estrenada a Castelló de la Plana en 1943, així com "Vinatea" que és l'única òpera estrenada per una dona al Gran Teatre Liceu de Barcelona l'any 1974.
1964
També va ser professora al Conservatori Superior de Música de València i va destacar també com a pintora sobre vidre, conreat un estil naif molt personal, i participà en diverses exposicions.

Va rebre un munt de premis i distincions entre el quals destaquen el premi Joaquín Rodrigo en 1967 i 1973, el premi de Música Ciutat de Castelló en 1979.

A més en 1997 va rebre la distinció al mèrit cultural de la Generalitat Valenciana. L'hi van concedir la Medalla d'Or de la Universitat Jaume I de Castelló en 1998 i de la Universitat de València en 2004, i, per últim,en 2009 li van donar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Matilde Salvador va morir el 5 d'octubre de 2007 als 89 anys a València.

                               VICENTE BLASCO IBÀÑEZ

Vicente Blasco Ibañez va nàixer el dia 29 de gener al 1867 a València i va morir el dia 28 de gener de 1928 just el dia abans del seu aniversari.

Ell era escriptor , va  fer molts llibres però també es dedicava a ser periodista i també polític Espanyol.

Uns dels seus llibres són Sang i Arena, Els quatre genets de l'apocalipsis , Entre naranjos,  La barraca i per últim Canyes i fang.

Sobre la seua vida familiar : va tindre una esposa Maria Blasco encara que tingués el mateix cognom no era familia seva, van tindre quatre fills Mario, Julio César (va morir als 24 anys) i la única dona en llibertat.

La seva dona va morir en 1925 a València, i després és va  casar amb Elena Ortuzar  una dona Chilena.

Extranyamente encara que parlava valencià , quasi tots els seus llibres eren en castellà.

Isabel Clara Simó

Isabel Clara Simó

Isabel Clara Simó va nàixer a Alcoi el 4 d'abril de 1943 (73 anys).  Isabel és una escriptora, periodista i política valenciana. Ella està llicenciada en filosofia per la Universitat de València, en periodisme i doctorada en filologia romànica també. 
Va ser professora a Bunyol i després a l'IES Ramon Muntaner de Figueres i a l'IES Sant Josep de Calassanç de Barcelona. 

Es va passar al periodisme en 1972 com a directora del setmanari Canigó, col·laborà en diversos mitjans de comunicació.

En 1993 guanyà el Premi Crítica Serra d'Or de narració per Històries perverses. L'any 2001, li és atorgat el premi Andròmina pel llibre Hum... Rita!: L'home que ensumava dones, i en 2004 el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en la seua modalitat d'assaig, per En legítima defensa. 

L'any 2007 va conquerir el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira amb l'obra el meu germà Pol.

En 2013, també va ser reconeguda per l'Ajuntament d'Alcoi amb la concessió de la medalla d'or de la ciutat i nomenament com a filla predilecta.

I això ha sigut un resum de la vida de Isabel Clara Simó.

🎼🎶Raimon🎼🎶

 Raimon

El seu nom és Ramon Pelegero Sanchis va nàixer a Xativa el 2 de Desembre de 1940 al "Carrer Blanc".

De jove va treballar uns quants anys a una emisora de ràdio on va introduir-se al món de la música.

En 1962 va fer la seva primera actuació pública a l'època franquista quan només es podia cantar en castellà, però li van deixar cantar en Valencià.

Raimon  és molt important per a la llengua valenciana perquè escrivia i cantava quan ningú el feia en valencià/català. La seva primera cançó va ser "Al Vent".

També cantava cançons i poemes de altres persones importants.

Algunes de les cançons més conegudes són: Al Vent, Jo Vinc d'un Silenci, Elogi  dels diners i Diguem no...

També ha escrit llibres i poesies com: Les Paraules del meu Cant i La vida inmediata.

El més interessant per a mi de Raimon és que encara viu.

MAX AUB

BIOGRAFÍA DE MAX AUB

Max Aub Mohrenwitz va nàixer a París,el 2 de Juny de 1903.

El seu pare era alemany i es deia Friedrich Aub Marx i la seua mare parísina amb el nom de Susanne Mohrenwitz. La seua família ha tingut problemes amb la guerra per la nacionalitat del seu pare. Després s'en anaren a viure a França i més endavant,a Espanya,i va obtindre nacionalitat Espanyola als 20 anys.

Ell anà a l'escola Moderna de València i següent anà al Lluís Vives,que és un institut. Es va fer amic de Josep Gaos,un filòsof,el seu germà,el poeta Vicente Gaos i Josep Medina Echavarría,un futúr sociòleg.

A l'adolescència va començar a relacionar-se amb l'escriptura.

Aub es va casar amb Perpetua Barjau Martín,i va tindre tres filles: Elena,Maria Lluïsa i Mari Carmen.

Ha tingut tres premis: Beca Guggenheim a l'art,América Llatina i Caribe. Ha escrit més de quaranta llibres. 

Max Aub,per desgràscia,va morir el 22 de Juliol de 1972 a la ciutat de Méxic amb 69 anys.

Actualment trobem el col.legi públic Max Aub,en el que un mural està pintat un retrat seu.

Adela Cortina Orts

Va cursar filosofia i lletres en la universitat de València, va entrar en 1969 en el desapartament de  metafísica.
En 1976, defensa la seua tesi doctoral, sobre Déu en la filosofia transcental Kantiana i ensenya durant un temps en Instituts d'ensenyament un temps mitjà. Una boca d'investigació li permet freqüènciar la Universitat de Músic, on entra en contacte amb el regionalisme crític, el pragmatisme i l'ètica marxista i més en concret  amb la filosofia de Jürgen i Karl.
Al reintegrar-se a l'activitat acadèmica a Espanya, orienta diferentment eles seus interessos d'investigació cap a l'etica.

Ausiàs March

                                                                   
Ausiàs March va nàixer en 1397 a Beniarjó i va morir el 3 de Març de 1459 a València.Fill de Pere March i Leonor Ripoll,família de nobles.En 1419 el van nombrar cavaller.Va lluitar contra els pirates en expedicions a Còrsega i Cerdenya. A partir de 1427 es va retirar a Gandia administrant les seues finques.En 1430 va començar a escriure poemes.Va ser un dels grans poetes del segle d'or a València.Els seus poemes tracten de cants d'amor,de mort i d'espirit. Dos exemples:Plena De Seni i Amor Amor.Se va casar dues vegades amb Isabel Martorell,germana de Joanot Martorell,i Joana Escorna.No va tindre cap fill legítim.

Anècdotes:
El 25 d'abril el dia de Sant Marc,en Beniarjo fan una tradició que consisteix en portar una bandera pel poble ballant amb una caixa que va inventar ell amb forma de tambor.S'anomena el ball de la bandera,tradició que ve d'Ítalia portada per Ausiàs March.En Beniarjó queden ruines del palau d'Ausiàs March i restes ven conservades de l'ajub i pedres del seu molí.
Ausiàs Marc està enterrat en la Catedral de València

Carmen Calvo

Nom Complet:

El seu nom és Carmen Calvo Sáenz de Tejada.

Naixement:

Carmen Calvo va nàixer en València, va nàixer en l’any 1950.

Vida:

El seu interès per l'arqueologia i haver treballat de jove en una fàbrica de ceràmica es reflecteix en la seva obra, que inclou fragment de ceràmica i fang.

En els anys 80 va gaudir de diverses beques i va guanyar premis importants: Primer Premi de Pintura Lasalle i Premi Alfons Roig de la Diputació de València. En 1980 també va participar en l'exposició "New images from Spain" en el Museu Guggenheim de Nova York i en altres ciutats dels Estats Units

En 1985 rep una beca del Ministeri d'Afers exteriors i es trasllada a París.

L'any 1990 l'IVAM (Institut Valencià d'Art Modern) li va dedicar una important retrospectiva. Des de mitjans dels anys  80 la seva obra s'orienta cap a la intervenció en fotografies que engrandeix i manipula.

Ha representat a Espanya amb una galeria de miralls en la Biennal d'Art de Venècia de 1997, juntament amb el poeta català Joan Brossa. En el 2003 el Museu Regna Sofia en el Palau de Velázquez li va dedicar una exposició sobre la seva obra. Ha desenvolupat la seva obra entre Madrid, París i València.

Ocupació:

És una artista plastica. ( Artista Contemporànea)

Premis:

Ha guanyat 5 premis.

• Premi Alfons Roig de la Diputació de València 1989.
• Medalla de la Facultat de Belles Arts de Sant Carlos de València 2009.
• Premi de l’associació Espanyola de Crítics d’Art (AECA) a l’autor de la millor obtra o conjunt presentat per un artista espanyol viu, 31a edició d’Arc Madrid en el Stand de la galeria Joan Prat, Barcelona 2012.
• Premi Nacional d’Arts Plàstiques D’Espanya 2013.
• Premis ACCA de la crítica d’art, 30a edició de Catalunya 2013.