M'ho varen contar i ho vaig oblidar. Ho vaig veure i ho vaig entendre. Ho vaig fer i ho vaig aprendre. Confucio, 551-479 a.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gabriela. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gabriela. Mostrar tots els missatges

dimecres, 12 de juny del 2019

ADÉU CARLES

Jo vaig arribar al col-legi en quart de primària, jo sabia que al principi seria dificil, per que clar, no coneixia a ningú, però després m' anava agrupant. Em va tocar amb una professora que es diu Vitxi, és molt simpàtica i graciosa, pero quan s'enfada, a vegades crida molt, però igualment, és una bona mestra.

Després d'un temps, molt ràpid ja estava en cinqué i després sisé. On vaig coneixer uns molt bons companys. He passat molts moments, de felicitat i tristesa, hem tingut les nostres altes i baixes, però he aprés moltes coses. Al principi pensava que anava a ser complicat aquests cursos, clar, un any més, més coses.
Vaig passar moltes experiencies en aquestos cursos, m'han ensenyat moltes coses... La mestra que tinc es diu Eva, que és una molt bona mestra, que a vegades quan fem algo mal, siga que tinga que vore amb les coses del col-legi, o de la nostra vida, ens ho diu per el nostre bé. Amb ella he aprés, que quan tu vols algo, si t'ho proposes, ho pots conseguir.

I ara que ja quasi tenim que deixar aquesta etapa, tinc que donar les gràcies al
col-legi, ja que tinc moltes experiències gràcies a ell,  que m'hna fet madurar molt. També donar les gracies a totes les mestres que he tingut fins ara, em porte una cosa de cadascuna, i encara que no es note, jo els tinc afecte.
Bó, això seria tot, estic totalment agraïda amb el col-legi, Carles Salvador.

dimarts, 14 de maig del 2019

LA ENTRADA

INDEX
  -M'agrada?
  -Com soc jo llegint
  -Els meus llibres favorits
  -Resum

La lectura no es que m' agrade molt depende libre que me llisca, hi ha un llibre que es diu "Historias de terror" que, per exemple, eixe si me va agradar, i em va semblar entretingut.
Yo crec que soc bona llegint, però no llegeix molt sincerament, com ja ho he dit, depen del llibre. Els que més llegeix son els que veig que tenen tema misteriós. Però jo no llig seguidament, i jo crec que seria millor que ho fera més seguit.

Dels pocs llibres que m'he llegit, que jo recorde hi ha quatre aue més m'ha agradat. El d'una muser que no te res a vore en coses educatives, però es diu "Lucia Bellido", jo crec que eixe és el que més m'ha agradat de tots. Després tinc un altre que es diu " La llicó de August" que és un xic que té una malaltia i en l'escola li deien moltes coses i ell sols volia ser un més, com els altres. I un altre es "Les proves de Morrigan Crow" es tracta d'una xiqueta que te una difícil infància i una maldició que la condemna a morir abans de complir els 11 anys. Eixos serien els que més m'han agradat.

En resum, jo crec que llegir i els llibres, tot es molt bó per a tu, encara que a vegades és un poc avurrit, per a mí, però intentaré llegir més.

diumenge, 3 de febrer del 2019

EL RELLOTGE MÀGIC

Hi havia un vegada una xiqueta que es deia Laura que va inventar un rellotge màgic, que quan les persones se'l posaven, podien volar.

Tot va començar un dia que Laura estava en el col•legi. El mestre estava parlant sobre parells tecnològics que podrien ser inventats en un futur. Aleshores Laura va pensar que ella podia fer alguna cosa, perquè li agradava molt fer experiments. Va arribar a la seua casa, i primer va fer els deures. Després es va posar a pensar i se li va ocorrer conatruir un rellotge que puguera fer que les persones volaren, ja que moltes persones volien fer això.

Va baixar al taller que tenia el seu pare, perquè necesitava molts caragols. Va anar a moltes tendes a comprar per fabricar el seu rellotge.

El primer dia, va estar tres hores i va fer les corretges. El segon i tercer dia va posar l'esfera i els caragols. Al següent dia, va posar com unes piles que servien per a que pugueren volar, i unes llums per a la nit. L'únic problema que tenia el rellotge es que s'havia de carregar.
Laura va ser la primera en provar-lo i va funcionar! Estava tan contenta que el va portar a l'escola, i tots van quedar impressionats.

Després d'això, va fer més i més rellotges, perque la gent s'havia enterat i volia un. De tant que divulgaren la noticia, Laura es va fer famosa, ella no pensava que això anava a passar. Se sentia molt extranya, era un poquet incòmode per a ella. 

Un dia, una persona va tenir un accident amb eixe rellotge, aleshores van decidir anular-lo per un temps. Ella es va posar molt trista. Però després de dos setmanes va  eixir altra vegada l'invent, el van vendre en moltes tendes d'aparells tecnològics.

Aquest aparell va tenir molt d'èxit, i Laura va ser molt famosa i va a ganar molts diners.

dijous, 24 de gener del 2019

SER INVISIBLE

Si yo tuviera que elegir un poder sería, ser invisible. La verdad siempre eme ha gustado, pero creo que nunca podré serlo, tal vez en un futuro si alguien lo inventa.

Yo este ooder lo descubrí en una serie, que es "chica vampiro". Al principio pensaba que era verdad, porque claro, era muy pequeña, pero según he ido creciendo me dí cuenta de que era falso. La verdad estaría muy bien que existiera este poder. Seguro que mucha gente lo utilizaría, ya que sirve para mucho, y además es divertido.

Ser invisible tiene muchas ventajas. Si no te miran, no pueden echarte la culpa. Tambié es muy útil a la hora de espiar a alguien, es mucho más fácil. Se pueden hacer bromas muy divertidas. Es un poco complicado la manera de hacer saber que estas ahí. Con la ropa que se lleva puesta o también hablando.

Ynla verdad no creo que la gente que eliga este poder sera para algo bueno. La mayoría de cosas que se hacsn son negativas.

Yo este poder lo utilizaría, como para cotillear (creo que es lo normal), también podria utilizarlo para dar sustos, ya que es imposible que te vean. Claro también lo utilizaría para cosas buenas pero ahora no se me ocurren.

Ojalá y en un futuro (que no creo) inventen este poder, porque, sí estaría muy guay.

dimecres, 5 de desembre del 2018

EL ABORTO ¿A FAVOR O EN CONTRA?

Bueno todos  sabemos que el aborto es un tema muy serio. El aborto es el fracaso o interrupción de cualquier proceso. El tema del aborto es involucrado a aspectos relacionados con los derechos de los humanos, sexuales y reproductivos de las mujeres.
Al aborto siempre lo llamamos como que es un "crimen" y creo que no  es permitido por la ley. El aborto es personal, y es la persona la que decide si va a abortar si o no. Es una cosa inhumana que una mujer vaya a permitir tener el hijo porque la violaron, que claro, alguna seguro lo tiene, pero la mayoría no. Pues en este caso si seria comprensible que la mujer quisiera abortar.
Y como argumentos en contra, mucha gente dice que la madre no tiene derecho a abortar porque el bebé es una vida, que tiene derecho a vivir como los demás, y claro si te violan el bebé no tiene nada de culpa. También aveces los niños pueden traer enfermedad muy grave, pues es mejor el aborto porque así no sufrirá.
En conclusión, cada mujer decide que hacer con su cuerpo, cada mujer es responsable. También depende del pais en que estés las leyes cambiaran. Hay gente que está a favor y otra en contra, yo estoy en contra.

dimecres, 21 de novembre del 2018

VIATGE AL PASSAT

Bó, ara us vaig a contar el meu viatge al passat como ha sigut, que és el que vaig veure.
El primer que he fet és crear una màquina del temps per a viatjar al passat, i la idea se me va ocurrir perquè jo estava veient les noticies i estaven parlant del passat i jo dic, perquè no parlar del passat? I ahí se em va vindre la idea de la màquina del temps, me va costar fer-la molt però vaig acabar i... A viatjar!
Bó, la primera impressió que vaig tindre va ser com, OMG!perquè era tot mooolt diferent. Aleshores em vaig dir a mi mateixa "Gabriela tu volies, aleshores que comence aquesta aventura"
Vaig vore gent molt extranya, tenien un cap molt gran, vaig a dir que me va donar un poquet de por, però vaig seguir. Vaig vore també que es vestien diferent a nosaltres però me va donar un poc igual, també me vaig fixar que les coses eren diferents, algunes eren de fang, i també me vaig fixar que el dinar el menjaven sense cuïnar, es a dir, cru. Vaig tindre la sort també de vore com caçaven animals i eixe era el menjar de ells, una cosa molt extranya.
Quan vaig arribar a un lloc, on hi havia més gent, me van descobrir, i se van acostar cap a mi, em van començar a observar-me, va ser un moment incòmode per a mi. Quan me parlaven jo no entenia res, i crec que ells a mi tampoc m'entendien, aleshores no em vaig poder comunicar. Hi havia poca gent, no hi havia com en una ciutat d'ara, no sé perque.
Jo ja volia tornar al present, perquè m'agradava però no massa, no podia ni parlar perquè no entenia, ni ells a mí, aleshores, no sabia que podia fer, per això preferisc ja tornar.
En el transcurs del viatge al present, vaig vore que tot era cada vegada mijor, van començar a existir els cotxes, la gent anava canviant, van aparèixer ciutats, les cases ja eren com més modernes, ja entenia el que parlaven, la població anava augmentant, anaven apareixent moltes coses noves.

dijous, 11 d’octubre del 2018

LA MEUA AUTOBIOGRAFIA

Bó, em dic Gabriela Alexandra Vasquez Suazo i tinc 12 anys.

Vaig nàixer  el cinc de maig, en l'any 2006 en, San Pedro Sula(Honduras).

Als meus 5 anys vaig entrar  a la guarderia, i als meus 6 anys vaig començar l'escola que es deia Dr. Presentació Centeno(Honduras). En segon de primària vaig eixir de excel-lència acadèmica. El 15 de setembre que en el meu pais celebrem el dia de l'independència, i quan estava en quart vaig eixir de reina.

Als meus 8 anys me vaig vindre a Espanya amb els meus pares. Ah! se m'oblidava dir que tinc un pare que es diu Mauricio i es técnic de Teleco, i la meua mare es diu Lorena i ella és disenyadora de roba de bebes. 
  
Bó seguim...Com ja us havia dit als meus 8 anys me vaig vindre per ací, vaig entrar a un col-legi nou que es diu Carles Salvador que és en el que estic ara. Llavors vaig vindre i vaig entrar al col-legi, vaig fer altra vegada quart i vaig repetir també per les matemàtiques que no se me donen molt bé. Bó i després vaig passar a cinqué i tenien mestra nova que es diu Eva, va ser un curs que no me va anar bé, perquè no feia deures, no els entregava, però ara ja estic en sisé amb la mateixa professora Eva i per ara me va molt bé. Ah! i altra cosa que se m'oblidá que tinc una germana xicoteta de 1 any, ella ha naiscut l'any passat, en Juny el 03.

Bó aquesta seria la meua autobiografia.

dimarts, 13 de març del 2018

UNA MUJER IMPORTANTE EN MI VIDA

                                                 MI MADRE

Hola soy y ahora os voy a hablar de una mujer importante en mi vida que es mi madre.

Bueno la he elegido porque creo que ella es la mujer más importante en mi vida y es que la quiero demasiado es mi persona favorita de la familia.

La cosa buenas de ella es que es super tranquila, super amable, ella no trata mal a la gente. Cuando saco mala nota en los exámenes ella no me castiga, me dice que no pasa nada, que ella está segura que en el siguiente examen sacaré buena nota y hablamos reflexionamos bueno hay muchas cosa buenas de ella pero si sigo diciendo no acabaria.

Y este sería mi texto sobre la mujer importante en mi vida.

divendres, 2 de març del 2018

EM MOLESTA

                                                                 EM MOLESTA

Hola soy Gabriela i ara us vaig a dir una cosa que em molesta. Em molesten moltes coses pero ara us vaig a dir una.

Bó a mi em molesta que jo estiga veient pel-licules o televisió i haja gent parlant o haja gent fent sorollets, això em molesta molt.

Per què em molesta? Doncs perquè jo vull escoltar el que estic veient siga pel-lícules o noticies... I aleshores no escolte res per els ruidets o perquè estan parlant.

Aleshores, això seria el que em molesta i perquè em molesta.

TENGO MIEDO

                                                               TENGO MIEDO

Hola soy Gabriela y ahora os voy a hablar de la oscuridad porque le tengo miedo y de eso va el texto de decir a que le tengo miedo.

Bueno la oscuridad es algo desde pequeña que le tengo miedo y además de tenerle miedo me molesta un poco.

A ver le tengo miedo porque es que siento que alguien me esta observando y cuando camino pues siento que me estan siguiendo. A veces cuando me levanto de mi cama y voy al baño tengo miedo porque como está todo oscuro pues siento que alguien viene detras de mí. Ahora voy a decir por qué me molesta sé que el texto va de a que le tengo miedo pero bueno... Me molesta porque me siento super rara! Cuando no veo nada.

Y esto sería todo mi texto de porque le tengo miedo a la oscuridad sé que ya estoy un poco grande para tenerle miedo pero bueno.

dimecres, 14 de febrer del 2018

MALTRACTE ANIMAL

                                                         MALTRACTE ANIMAL


Qué és el maltracte animal? Hola soc Gabriela i ara us vaig a explicar la meua opinió sobre el maltracte animal. Maltractar a un animal és, per exemple, no donar-li de menjar, no portar-lo al veterinari quan ho necessita, pegar-li, etc.

Una cosa bona seria fer lleis que beneficien a aquestos animals i concienciar a la gent. 

Exista gent que no és concient de que els animals mereixen respecte, amor, u un hogar on els donen seguretat.

En la meua opinió personal per a tindre una mascota has de ser responsable de la seguretat, alimentació, has de decicar temps a la teua mascota. Perquè es mereixen un vida digna com tot esser vivent.

I aquesta seria la meua opinió sobre el maltracte animal.