M'ho varen contar i ho vaig oblidar. Ho vaig veure i ho vaig entendre. Ho vaig fer i ho vaig aprendre. Confucio, 551-479 a.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joel. Mostrar tots els missatges

divendres, 7 d’abril del 2017

Rogue One

Ficha Técnica

Dirección: Gareth Edwards
Producción: Kathleen Kenedy, Allison Shaermur y Simon Emanuel
Guión: Chris Weitz y Tony Gilroy
Historia: John Knoll y Gary Whitta
Basada en: Personajes de George Lucas
Música: Michael Giacchino
Fotografía: Greig Fraser
Montaje: Jabez Olssen
Protagonistas: Felicity Jones, Diego Luna, Ben Medelshon, Donnie Yen, Alan Tudyk, Riz Ahmed, Jiang Wen, Mads Mikkelsen y Forest Whitaker

Idea

Cómo los rebeldes consiguen los planos de la Estrella de la Muerte

Sinopsis

El ex ingeniero del Imperio Galen Erso escapa, pero es encontrado i obligado a volver a su trabajo.
Su hija Jyn escapa, pero pasa diversos calvarios hasta que la rebelión la rescata.
Ella, Cassian Andor i K-2SO (un droide) van a ver a Saw Gerrera.
Por el camino se encuentran a Chirrut Imwe (es ciego) i Baze Malbus antiguos defensores del los cristales de las espadas láser, los cristales de Kaibur.

En la "casa" de Saw logran conocer la Estrella de la Muerte i concen al buen piloto Bodhi Rook.


Ésta misma destruye el planeta i Saw muere.

Todos los que fueron al planeta de Gerrera (que he nombrado) fueron a buscar los planos de la Estrella de la Muerte junto a un grupo de gurreros, pero había un campo de fuerza.




Logran entrar, robar los planos i darse-los a los rebeldes, pero sufren muchas bajas.

Al final, los dirigentes del imperio deciden destruir el planeta mediante la Estrella de la Muerte.

Crítica

Gran película. Excelentes efectos especiales, guión original, buenos actores, antiguos i nuevos personajes,... si después de ver las trilogías tenías dudas, esta pelicula te las aclara todas.

Puntuación

10/10

diumenge, 5 de març del 2017

Josefina Castellví Piulachs


Va nèixer el 1 de juliol de 1935, ara fa 81 anys, a Barcelona. Va ser bacteriòloga marina, i una de les investigadores catalanes amb més projecció internacional. Fou pionera en la participació espanyola en investigació antàrtica i va liderar la instal-lació de la Base Antàrtica Espanyola. La seva contribució científica ha estat molt productiva en el seu camp i, encara que ara està retirada, continua vinculada a la difusió i estudi de la investigació.

Va desenvolupar la seva carrera en el Consell Superior d'Investigacions Científiques. Primer va ser professora, i amb el temps, es va convertir en directora. La seva passió pels bacteris en condicions extremes li va portar a ser la primera dona espanyola a l'Antàrtida en l'any 1984.

Ha rebut, entre altres distincions, la Medalla d'Or al Mèrit Científic de l'Ajuntament de Barcelona (1996), la Medalla "Narcís Monturiol" al Mèrit Científic i Tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1996), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2003), Premi Esteva Bassols: "Senyora de Barcelona" (2005) i Català de l'any (2013).

dilluns, 27 de febrer del 2017

Els cinc financers vs. els malvats empresaris

Hola, em dic Tan Lung, sóc de Xina i un dels cinc caps de Matur Bank, en Maturín, Veneçuela, que ens fem dir els cinc financers. Els demés membres del grup són:
Henrik, Jens, Clynton i Joshua, que són d'E.E.U.U. i tenen 44 anys, com jo.

Tots ens coneixem de tota la vida

Però estic segur de que voleu saber perquè us explique tot açò. Simplement, per a que sapigueu una miqueta d'informació sobre nosaltres. Però jo vlia contar-vos la nostra segona aventura.  Va ocòrrer així:

La empresa de alimentació marina "Marsalá" ens va demanar un crèdit per a millorar la calitat del producte. Inmediatament, vam dir que no per els numerosos casos de corrupció.

Ells ens van convidar a una reunió per tractar el tema amb més profunditat. Nosaltres vam aceptar.

En l'edifici on es trobava la sede destacaven la quantitat d'obres d'art que hi havien.

En la sala que ens convidaren, però no hi havia ninguna.

Ens van demanar que ens sentàrem i, quan tots estàvem sentats, van apretar un botó i vam caure per una trampilla.



No ens vam fer mal. Després d'intentar-ho tot per sortir d'allà, a Clynton se li va ocórrer que fèrem una cadena humana. Significa que un es puja als muscles de l'altre i així fins a  que tots (menys el de baix) ho facen.

La veritat, sí que arribàvem. Només van poder sortir Henrik i jo, i els hi vam demanar als demés que ens esperaren. Els caps no ens van vore perquè estaven discutint.

Només eixir de l'edifici, el primer que vam fer va ser cridar a la policia.

Van arribar en uns huit minuts, i van arrestar els responsables, que encara discutien.


Va llançar una escala els meus companys per a que escaparen.


Els caps van declarar que eren molt amics de Jokin Gonzalez i que volien venjar-lo.

Però gràcies a la policia ara estaran amb ell a la presó.

diumenge, 19 de febrer del 2017

Me molesta...

Me molesta que la gente esté comiendo palomitas en el cine cuando yo no tengo. Es así debido a que un día llegábamos mi padre y yo un poco justos de tiempo, y como había mucha cola para comprar las palomitas, decidimos ir directamente a la sala, sin comprar nada. Cuando llegamos, nos dimos cuenta de que las palomitas molestan un montón cuando los personajes hablan.

También me molestan los niños de educación física. Hacen mucho ruido y es difícil concentrarse para trabajar.

Además me molesta que cuando juego un torneo de ajedrez, la gente esté comentando todo lo que hago delante de mis narices. Eso ya me pasó una vez, y terminé perdiendo la partida, un poco porque la gente me irritaba.

dimarts, 31 de gener del 2017

Poema de la Pau

La Pau,
la desitgen molts,
si en un país falta
acaba fet pols

La Pau,
moltes vegades s'ha reivindicat aquesta,
per mitjà de cantants, escriptors
i alguna orquestra

La Pau,
amb ella tot “mola”,
per això el 30 de gener, que és el seu dia,
la reivindiquem en el pati de l'escola

dilluns, 19 de desembre del 2016

Carta als Reis Mags


Estimats Reis Mags de L'orient aquests nadals m'agradaria:


-Que agafareu unes quantes joguines que jo us marcaré per a que us les emporteu i les doneu a xiquets necessitats. En la vígilia de reis recordaríeu que més xiquets ho feren.

-Organitzar una recollida de menjars uns dies abans de la vostra cavalcada on els vostres patges recolliran els menjars que donen els habitants de les ciutats que participen en la donació.
Aquests aliments aniran a ONGs que donen aliments a la gent dels camps de refugiats en la vigília dels reis, però abans fent una mini cavalcada per els camps llençant caramels, com una cavalcada normal i corrent. Després entregaríeu els aliments a la gent d'allà. Finalment, per la nit, les joguines que previament havia demanat que s'enduguereu, un 50% aniria als camps de refugiats, i l'altre 50% aniria a xiquets necessitats.
Atentament (i esperant que compliu les meves peticions),
Joel

diumenge, 18 de desembre del 2016

Tinc por de...

Tinc bastantes pors, per exmple, quan veig alguna cosa de terror, la màxima por que puc arribar a tindre seria si digueren que va passar de veritat, i encara que la meua consciència a vegades, si fòra una data molt antiga, pense que probablement s'ho van inventar, el meu subconscient ho continua tement dins del cervell. Altres són una amenaça real: els problemes medioambientals. Alguns dels meus temors són:

L'Institut
Més que por, això em causa un cert respecte i il·lusió a la vegada per tot: els professors, les classes, els alumnes de cursos més alts..., però si vaig amb els de la meva classe no passarà res, si vaig al Ferrer i Guardia, tot serà nou. Però si hi vaig, (encara que no és la meva preferència) intentaré fer amics el més ràpid posible.


Acabar amb el nostre planeta
I això no és una por meua en particular, sinò de la majoria del món. Uns problemes molt importants estan agrandant un problema vital: que nosaltres acabem amb el nostre propi planeta. Això és un problema que està afectant a milions de d'animals i plantes, que són els que menys culpa tenen. També nosaltres sortim afectats d'allò. Per exemple: en un poble mexicà de costa, els pescadors pesquen menys peixos per culpa de que aprop, en el mar, extrauen petroli. I per què li tinc por a això? Justetament perquè vull ser zoòleg o bióleg, que es dedica a això, i algunes espècies que hi han actualment, no les podré estudiar.


dissabte, 3 de desembre del 2016

Presidencia Española ¿Como en U.S.A. o no?

En España, como en toda Europa, un presidente puede estar los años que le voten. Un presidente puede estar, en cualquier país europeo, tanto 4 años como dieciseis. Al contrario de esto, en los E.E.U.U. un presidente solo puede estar, como máximo ocho años seguidos. ¿Es mejor el sistema europeo o el americano?

Argumentos a Favor del Cambio
La mayoría de argumentos a favor del cambio están relacionados con un presidente que no haga bien al país, pero que la mayoría lo vote. Si ese fuera el caso, al pueblo le parecería una eternidad, aunque que esté ocho años es mejor que esté doce. Y eso, si se aprovara en toda Europa, quitaria a Vladimir Putin de Rusia, donde los encargados de mesa, en las elecciones, quitan papeletas de otros candidatos y ponen otras a favor de Vladimir. Otro argumento a favor esque la gente y el propio presidente, cuando está mucho tiempo se cansa.

Argumentos en Contra del cambio
Los argumentos en contra, al contrario de los que estaban a favor, abarcan a un buen presidente. Un ejemplo práctico son los Estados Unidos. Pasaron de al antirracista y pacifista Barack Obama al ultrarracista Donald Trump.

Conclusión
En conclusión ninguno de los dos sistemas es mejor que el otro, y los dos tienen pros i contras.


diumenge, 27 de novembre del 2016

Viatge al descobriment d'Amèrica

Gràcies a una màquina del temps, vaig poder viatjar a l'any 1492 per presenciar el descobriment d'Amèrica.
La màquina es tornà invisible i vaig preseciar molts esdeveniments.
Vaig poder vore com la reina Isabel I donava 2 milions de maravedisos (la moneda de l'època) a Cristòfor. També vaig vore com “La Pinta”, “La Niña” i “La Santa María” eixien del port, amb direcció a les Índies, per comerciar. També vaig vore les desagradables morts d'alguns dels tripulants. Però no vaig fer res perquè aquell no era el moment de la història que jo volia canviar.
Uns mesos després atracaren Guanahani, a les Bahames, que va ser el primer lloc on arribaren d'Amèrica. En aquell moment, jo vaig aparèixer amb el pseudònim de Jose María de Menén, i dient que era un navegant i cartògraf que estava explorant aquestes terres, els vaig aconseguir convèncer de que allò no eren les Índies, sinò un nou continent descobert per ells.
I els vaig avisar de que no els anomenaren indis, perquè si ho feien la gent s'acostumbraria i no seria gaire bo per a la cultura del nou continent.
Aixímque vam quedar en anomenar als natius indígens, i ells van anomenar al continent Cristobèlica, en honor a la reina Isabel I i a Colom.