Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris medi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris medi. Mostrar tots els missatges
dilluns, 2 de maig del 2016
dimarts, 26 d’abril del 2016
dimarts, 16 de juny del 2015
LES MAQUETES ELÈCTRIQUES
Però sino hem parat de treballar ! I quins treballs més bonics heu fet ! D'aquest projecte ja fa temps, però segur que us agradarà vore les vostres explicacions. Felicitats !
dimarts, 12 de maig del 2015
diumenge, 1 de març del 2015
dimecres, 11 de febrer del 2015
dimarts, 10 de febrer del 2015
dilluns, 9 de febrer del 2015
dimarts, 20 de gener del 2015
dijous, 30 d’octubre del 2014
EL PASSAT
Hola em dic Duncan,vaig a contar una historia fantàstica i meravellosa que em passà hara fa un any.
Era el 30 d'octubre, jo havia eixit de l'escola i estava quedant am els meus amics per eixir, a l'endemà per la nit, ja que era Halloween, nit de disfrassos, diversió i llepolies. Pugí a casa, acabí els deures i posí la tele, la meua mare digué que abaixara la veu, estava llegint uno dels seus llibre d'Escòcia. Acabàrem comentant el llibre. A mi les novel•les romàntiques no em van, peró esta estava bé, havia lluites, clans i gent que vivia d'un altra manera, espasa en mà.
Després de sopar me n'aní a dormir però a mitad de la nit un soroll em va despertar, estava tot fosc, hi havía molta gent corrent i uns homens montats a cavalls.
Vaja somni més real! em pesiguí i em vaig fer mal. De somni res!.
Preguntí a un home que no m' entenia, després a un altre que me mirà de dalt a vaig i sense dir-me res m'agafà i pujà al seu cavall.
Estiguerem vora dos hores anant per mig del bosc fins aplegar a una fortalesa amb un castell. Ostres un castell de veritat!. L'home d'un bot abaixà del cavall i amb un braç m'agafà per la cintura i em deixà en terra, es girà i em digué:
-Em dic Alaisthar i estem en Escócia, en el llac.
Estava en la novel•la de la meua mare, però, que faig ací? i com és que tu parles espanyol? :
- L'esposa del meu lair Iain és espanyola i serà millor que no faces més preguntes, entrem o ens congelarem.
Una volta dins, ens dirigíren al gran saló i Alaisthar em deixà amb companyia de Mari, l'ama del castell.
Ella al cap d'una estona començà a parlar, i explicar-me com havía aplegat allí, venia del segle XXVI com jo.
La veritat no entenia res, l'únic que em tranquilitzà va ser que digué que no tinguera por, quan aplegara el moment jo podria elegir si volia quedar-me o tornar al meu temps.
Una criada em va acompanyar a una habitació i em vaig gitar.
A l'endemà desdejuní com mai, formatge, pà, mermelà fins i tot la llet era distinta, no venia en tetabrik. Quan acabí isquí al pati, allí estaven entrenant amb espases. Estos devien de ser Highlanders.Com li haguera agradat a ma mare estar allí!.
Els dies passaven, jo ajudava amb els cavalls, portant aigua i altres coses que manaven.
Quan tenia un ratet el lair Iain m'ensenyava a montar i jo a ell algunes claus de karate.
Una vesprada vingueren uns homens d'un clan veí, demanant ajuda, havien arrasat les seues terres. Corrent ems anàrem per ajudar. A l'aplegar comencí a ajudar en lo que podía a aquella gent agraïda que s'havia quedat sense res. Les cases estaven cremades, xiquets plorant i morts en terra. De sobte aparegueren els asaltants i els nostres homens ens posaren a lluitar amb le espases, alló no acabava mai entre morts i ferits, jo volia tornar a la meua casa.
Al final els bandolers que quedaren vius s'anaren, i un altra vegada a Laisthar m'agafà pujant -me al cavall i em portà al castell dient que no era un lloc per a mi. Aní a l'habitació per descansar, no puguí dormir, portava tres mesos en Escòcia, m'agradava molt i havía tingut aventures, però tirava en falta als meus pares, als amics, i la meua vida.
Poc a poc aní quedant-me dormit i a mitja nit em despertí. De seguida vaig vore la llum, corrent aní a l'habitació dels meus pares que estaven dormint. Estic en casa!.
Demà podré anar a Halloween amb els meus amics.
Bé vaja somi que tonto soc, tot el món sap que no es pot anar al passat..... O si?
Era el 30 d'octubre, jo havia eixit de l'escola i estava quedant am els meus amics per eixir, a l'endemà per la nit, ja que era Halloween, nit de disfrassos, diversió i llepolies. Pugí a casa, acabí els deures i posí la tele, la meua mare digué que abaixara la veu, estava llegint uno dels seus llibre d'Escòcia. Acabàrem comentant el llibre. A mi les novel•les romàntiques no em van, peró esta estava bé, havia lluites, clans i gent que vivia d'un altra manera, espasa en mà.
Després de sopar me n'aní a dormir però a mitad de la nit un soroll em va despertar, estava tot fosc, hi havía molta gent corrent i uns homens montats a cavalls.
Vaja somni més real! em pesiguí i em vaig fer mal. De somni res!.
Preguntí a un home que no m' entenia, després a un altre que me mirà de dalt a vaig i sense dir-me res m'agafà i pujà al seu cavall.
Estiguerem vora dos hores anant per mig del bosc fins aplegar a una fortalesa amb un castell. Ostres un castell de veritat!. L'home d'un bot abaixà del cavall i amb un braç m'agafà per la cintura i em deixà en terra, es girà i em digué:-Em dic Alaisthar i estem en Escócia, en el llac.
Estava en la novel•la de la meua mare, però, que faig ací? i com és que tu parles espanyol? :
- L'esposa del meu lair Iain és espanyola i serà millor que no faces més preguntes, entrem o ens congelarem.
Una volta dins, ens dirigíren al gran saló i Alaisthar em deixà amb companyia de Mari, l'ama del castell.
Ella al cap d'una estona començà a parlar, i explicar-me com havía aplegat allí, venia del segle XXVI com jo.
La veritat no entenia res, l'únic que em tranquilitzà va ser que digué que no tinguera por, quan aplegara el moment jo podria elegir si volia quedar-me o tornar al meu temps.
Una criada em va acompanyar a una habitació i em vaig gitar.
A l'endemà desdejuní com mai, formatge, pà, mermelà fins i tot la llet era distinta, no venia en tetabrik. Quan acabí isquí al pati, allí estaven entrenant amb espases. Estos devien de ser Highlanders.Com li haguera agradat a ma mare estar allí!.
Els dies passaven, jo ajudava amb els cavalls, portant aigua i altres coses que manaven.
Quan tenia un ratet el lair Iain m'ensenyava a montar i jo a ell algunes claus de karate.
Una vesprada vingueren uns homens d'un clan veí, demanant ajuda, havien arrasat les seues terres. Corrent ems anàrem per ajudar. A l'aplegar comencí a ajudar en lo que podía a aquella gent agraïda que s'havia quedat sense res. Les cases estaven cremades, xiquets plorant i morts en terra. De sobte aparegueren els asaltants i els nostres homens ens posaren a lluitar amb le espases, alló no acabava mai entre morts i ferits, jo volia tornar a la meua casa.
Al final els bandolers que quedaren vius s'anaren, i un altra vegada a Laisthar m'agafà pujant -me al cavall i em portà al castell dient que no era un lloc per a mi. Aní a l'habitació per descansar, no puguí dormir, portava tres mesos en Escòcia, m'agradava molt i havía tingut aventures, però tirava en falta als meus pares, als amics, i la meua vida.
Poc a poc aní quedant-me dormit i a mitja nit em despertí. De seguida vaig vore la llum, corrent aní a l'habitació dels meus pares que estaven dormint. Estic en casa!.
Demà podré anar a Halloween amb els meus amics.
Bé vaja somi que tonto soc, tot el món sap que no es pot anar al passat..... O si?
dimecres, 29 d’octubre del 2014
VIATGE PER EL TEMPS
Ahir vaig anar a la màquina del temps i vaig retrocedir fins a l'edat antiga.Quan vaig arribar vaig vore a muntó de constructors construint un palau.Aleshores em vaig fixar com estaven fetmassatgesia columnes de marbre, la fusta de soport i les teulades, les rajoles per a les parets i també metalls com bronze.
Després vaig entrar a la casa d'un ric i vaig vore que al mig hi havia com una piscina i dalt al sostre hi havia un forat.Al voltant déixa piscina estaven totes les habitacions: hi havia una amb un criat netejant, altra altre criat fent-li un massatge al fill del home de la casa, una que havia una xumenera amb foc que servia per a cuinar.
Quan vaig anar a donar una volta en front hi havia un temple molt gran on feien ofrenes als dèus.Fora de la ciutat vaig vore totes les muralles que damunt hvien soldats vigilant.
Din de la ciutat hi havia un edifici públic que eren les termes dins havia gent banyant-se a altra sala gent fent gimnasia on havia una sala molt gran i en altra un poc més xicoteta feien massatges.
.
La màquina del temps
Hola, em dic Anna, voleu acompanyar-me a veure el passat en la meua màquina del temps? Veure com hem evolucionat fins ara.
Per començar anirem a veure a la persona més antiga que es coneix: Lucy és una austrilupitecus ,ella estava embarasada i vivia sola en un arbre fins que va veure un clan i es va unir a ells, els va seguir per poder menjar però atravesant un riu i va morir ofegada.
Si avancem més en el temps observem que viuen en coves , sabien fabricar.-se la roba amb el teler i havien descobert l'agricultura i la ramaderia i també el forn.
Si avancem més en el temps ja dominaven la metal·lugia per fer tot tipus d'armes i orfebreria. Vivien en pobles emurallats per protegir els minerals.
Si avancem més en el temps ells ja coneixien l'escritura, formaven ciutats amb cases i una gran plça on es feia la vida social. Però tot va canviar cuan ens varen invadir els Romans en canviaren la nostra forma de vida i aixi acaba el nostre viatge en la màquina del temps.
Per començar anirem a veure a la persona més antiga que es coneix: Lucy és una austrilupitecus ,ella estava embarasada i vivia sola en un arbre fins que va veure un clan i es va unir a ells, els va seguir per poder menjar però atravesant un riu i va morir ofegada.
Si avancem més en el temps observem que viuen en coves , sabien fabricar.-se la roba amb el teler i havien descobert l'agricultura i la ramaderia i també el forn.
Si avancem més en el temps ja dominaven la metal·lugia per fer tot tipus d'armes i orfebreria. Vivien en pobles emurallats per protegir els minerals.
Si avancem més en el temps ells ja coneixien l'escritura, formaven ciutats amb cases i una gran plça on es feia la vida social. Però tot va canviar cuan ens varen invadir els Romans en canviaren la nostra forma de vida i aixi acaba el nostre viatge en la màquina del temps.
PIRÀMIDES DE EGIPTE
Hola sóc Manuel, i avuí amb la màquina del temps anem a l'antic Egipte a parlar amb Cleopatra, una reina de d'Egipte.
Bon dia de nou, Cleopatra ha sigut tan amable de explicar-nos per a que eren les piràmides i per a que les feien servir:
Les piràmides d'Egipte les manaven fer els faraons per quan moriren que els soterraren a ells dins amb moltes riqueses que tenien.
Estaven fetes de pedres molt grans que arribaven a pesar dos tones. Les feien els esclaus.
En les piràmides hi havia geroglifics escriptures o dibuixos. Es va demostrar que a part de transportar les grans pedres per terra, també les portaven en vaixells, o també dient que les pedres es mesuraven per que encaixaren bé.
Us deixe uns quants exemples de piràmides:
-Les piràmides de Giza: Keops, Kefrén i Micerí
-La gran piràmide de Giza, una de les set meravelles del món.
Conclusió: Les piràmides d'Egipte eren grans monuments funeraris construïts en el temps de l'àntic Egipte.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)