En aquest col·legi m' ho he passat molt bé .
He tingut molt bons companys y mestres però sempre hi han alguns que et cauen millor calres.
Manrecorde de moltes coses que m'agradaven dels profesors que he tingut.
Marisol, a 3 o 4 persones de la classe li va ficar com un mot i l que més li agradava era el meu " esquirolet "
Antonio ens regalava cada dos per tres marranades al igual que Mariq pero ella ens donava pegatines i algunes marranaes.
Maricarmen en deia en elscontrols moltes pistes ancara que no les demanaven i també m'arrecorde que hem va ficar tot sobresalient.
Enrique era un per no dir el millor i a qui més li agradaven les matemàtiques hi era la assignatura que més deures portaven .
Eva és la profesora que tenim enguany en ella no ho hem passat molt bé amb plàstica amb les tauletes i sobretot amb la tecnologia.
Amb ella en cinqué en va a ensenyar a utilitzarles i en plàstica va ser on més dibuixavem i més manualitats feiem.
Recorde moltes coses com perexemple cada vegada que veig a marisol li tenia i tinc que donar-li un bes de papallona. També recorde que quant estaba Venanci hem vaig quedar amb ell amb la porta tancada en clau dins del barracó durant mig hora , m'ho vaig passar molt bé !
Però després de tots estos records tan bonicos hi ha que dir ADÉU
M'ho varen contar i ho vaig oblidar. Ho vaig veure i ho vaig entendre. Ho vaig fer i ho vaig aprendre. Confucio, 551-479 a.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi. Mostrar tots els missatges
divendres, 16 de juny del 2017
dijous, 8 de juny del 2017
MAQUETES ELÈCTRIQUES : EL FAR
Etiquetes de comentaris:
alumnes 2015-2017,
Jordi,
Laia Bolufer,
maquetes,
Marc Cabrera,
vídeo
dissabte, 27 de maig del 2017
PARLEM DE CINE : MAX LINDER
Etiquetes de comentaris:
alumnes 2015-2017,
documentals,
Jordi,
parlem de cine,
Raquel
dilluns, 22 de maig del 2017
CONFERÈNCIA: ELS ASTEQUES
Etiquetes de comentaris:
alumnes 2015-2017,
conferències,
història,
Jordi,
Laia Bolufer,
presentació
dilluns, 10 d’abril del 2017
EL GURÚ DE LAS BODAS
- IDEA: Un chico se va a casar con su novia y al no tener amigos, ni padres, contrata a un padrino de boda y siete personas más que hagan de amigos, pero al final decide en la boda no casarse.
- SINOPSIS: Un chico se va a casar con una chica y como no tiene amigos, ni familia, decide contratar a siete personas que hagan de amigos y a un padrino.
El que hace de padrino y el chico entrenan cada día para que todo
salga bien.
Un día su novia casi le descubre, pero el chico le convence.
Llega el día de la boda y el chico le escucha decir a su novia que
ella solo le quiere para formar una familia. Entonces, cuando van a
bailar él dice que todo era una farsa u que no la quiere.
- CRÍTICA: La película tiene cosas buenas y cosas malas, una buena es que todo el rato no estan en el mismo plano. Una mala es que al ser una comedia tendrían que haber muchos momentos graciosos pero no hay casi.
Otra cosa buena es que creía que el final era obvio, pero la
película acaba , y el final era distinto al que yo pensaba, y la otra
mala que el argumento de la peli menos el final ya se ha hecho en
otras películas.
- FICHA TËCNICA:
. Los dos protagonistas són: Josh Gad y Kevin Hart.
. Director: Jeremy Garelick.
. Fue hecha en Estados Unidos en 2015.
. Dura 101 minutos.
. Productora: Miramax Films y Screem Gems.
Etiquetes de comentaris:
alumnes 2015-2017,
Cartelera,
Jordi,
opinem
diumenge, 12 de març del 2017
CAVE o CABE
Etiquetes de comentaris:
#cómic,
#ortografia,
alumnes 2015-2017,
Jordi,
pixton
diumenge, 5 de març del 2017
Rosalind Franklin
Rosalind Franklin va nàixer el 25 de juliol a Notting Hill (Londres) i va morir el 16 d'abril de 1958 a Chelsea, Londres .
Va ser la segona de cinc germans en una família jueua que duia quatre generacions dedicada a la banca. La seua educació fins als 18 anys la va rebre en col.legis de prestigi, fins i tot a París (on va aprendre la tècnica de difracció de Raigs X), quan tornà a casa i aprova l' ingrés al Col.legi Newnham en Cambridge per estudiar ciències experimentals i en concret química.
Son pare no accepta la decisió i s'oposava que estudiara ciències fins que li va retirar la seua asignació, (una tia, germana de son pare es feia càrrec de les despeses d' estudi de Rosalind ) al veure la situació, ,un dia ( al vint anys) li va escriure una carta a son pare explicant-li el que era la ciència i la fe per a ella. "La ciencia y la vida ni pueden ni deben estar separados. Para mí la ciencia da una explicació parcial de la vida. Tal como se basa en los hechos, la experiencia y los experimentos....
Estoy de acuerdo en que la fe es fundamental para tener éxito en la vida, pero no acepto tu definición de fe, la creencia de que hay vida tras la muerte.
En mi opinión, lo único que necesita la fe es el convencimiento de que esforzándonos en hacer lo mejor que podemos nos acercamos al éxito, y que el éxito de nuestros propósitos, la mejora de la humanidad de hoy y del futuro, merece la pena por conseguirse."
Es va doctorar en física química el 1945 en la Universitat de Cambridge, encara que en eixos anys Cambridge, no donava grau de llicenciatura a les dones, no les considerava oart del claustre y sols hi havia un nombre de doctorandes a un 10%. Després va treballar tres anys estudiant les tècniques de difracció de raigs X durant tres anys al Laboratori Central de Serveis Químics, de París.
Va ser una científica britànica que va tenir un paper destacat en la major fita del desenvolupament de la biologia molecular, el descobriment de l' estructura de l' ADN.
Després va tornar a Anglaterra per treballar d'investigadora associada al Laboratori de John Randall a Londres.
Va mostrar les seves imatges de difracció de raig X de l'ADN a James Watson i Francis Crick ( als que, anys més tard, el 1962 els van concedir el premi nobel de Fisiologia i Medicina, evitant parlar de Rosalind Franklin en el seus discursos ). S'admet que cap altra inspiració fou tan forta com aquesta per la seva publicació el 1953 de l'estructura de l'ADN.
Aquest descobriment no va se casualitat, va demostrar molta habilitat per obtenir les millos imatges i poder interpretar-les correctament en la investigació d' altres objectes, com l' estructura del grafit o del virus del mosaic del tabac.
Rosalind Franklin sense el reconeixement en forma de premis, el seu nom estarà sempre present en lletres d' or en la ciència de la Biologia degut a les seues fonamentals contribucions al respecte.
Va morir jove, al 37 anys a causa d' una bronconeumonia, carcinomatosis i càncer d' ovaris, molt probablement degut a l' ús dels raigs X amb poca protecció.
El certificat de defunció de Rosalind. Franklin diu " Una científica investigadora, soltera, hija de Arthur Franklin, un banquero".Ens serveix de record com definició i com homenatge.
Va ser la segona de cinc germans en una família jueua que duia quatre generacions dedicada a la banca. La seua educació fins als 18 anys la va rebre en col.legis de prestigi, fins i tot a París (on va aprendre la tècnica de difracció de Raigs X), quan tornà a casa i aprova l' ingrés al Col.legi Newnham en Cambridge per estudiar ciències experimentals i en concret química.
Son pare no accepta la decisió i s'oposava que estudiara ciències fins que li va retirar la seua asignació, (una tia, germana de son pare es feia càrrec de les despeses d' estudi de Rosalind ) al veure la situació, ,un dia ( al vint anys) li va escriure una carta a son pare explicant-li el que era la ciència i la fe per a ella. "La ciencia y la vida ni pueden ni deben estar separados. Para mí la ciencia da una explicació parcial de la vida. Tal como se basa en los hechos, la experiencia y los experimentos....
Estoy de acuerdo en que la fe es fundamental para tener éxito en la vida, pero no acepto tu definición de fe, la creencia de que hay vida tras la muerte.
En mi opinión, lo único que necesita la fe es el convencimiento de que esforzándonos en hacer lo mejor que podemos nos acercamos al éxito, y que el éxito de nuestros propósitos, la mejora de la humanidad de hoy y del futuro, merece la pena por conseguirse."
Es va doctorar en física química el 1945 en la Universitat de Cambridge, encara que en eixos anys Cambridge, no donava grau de llicenciatura a les dones, no les considerava oart del claustre y sols hi havia un nombre de doctorandes a un 10%. Després va treballar tres anys estudiant les tècniques de difracció de raigs X durant tres anys al Laboratori Central de Serveis Químics, de París.
Va ser una científica britànica que va tenir un paper destacat en la major fita del desenvolupament de la biologia molecular, el descobriment de l' estructura de l' ADN.
Després va tornar a Anglaterra per treballar d'investigadora associada al Laboratori de John Randall a Londres.
Va mostrar les seves imatges de difracció de raig X de l'ADN a James Watson i Francis Crick ( als que, anys més tard, el 1962 els van concedir el premi nobel de Fisiologia i Medicina, evitant parlar de Rosalind Franklin en el seus discursos ). S'admet que cap altra inspiració fou tan forta com aquesta per la seva publicació el 1953 de l'estructura de l'ADN.
Aquest descobriment no va se casualitat, va demostrar molta habilitat per obtenir les millos imatges i poder interpretar-les correctament en la investigació d' altres objectes, com l' estructura del grafit o del virus del mosaic del tabac.
Rosalind Franklin sense el reconeixement en forma de premis, el seu nom estarà sempre present en lletres d' or en la ciència de la Biologia degut a les seues fonamentals contribucions al respecte.
Va morir jove, al 37 anys a causa d' una bronconeumonia, carcinomatosis i càncer d' ovaris, molt probablement degut a l' ús dels raigs X amb poca protecció.
El certificat de defunció de Rosalind. Franklin diu " Una científica investigadora, soltera, hija de Arthur Franklin, un banquero".Ens serveix de record com definició i com homenatge.
Etiquetes de comentaris:
alumnes 2015-2017,
dia de la dona,
dones científiques,
Jordi
dimarts, 28 de febrer del 2017
L'illa
L´ ILLA
Fa anys hi havia un xic de 39 anys que es deia Joan. A ell, el que més li agradava del món era viatjar amb vaixell, així que un dia va decidir conèixer món amb la seua dona Gràcia i els seus dos fills, Rebeca i Sanjosé.
Quan van partir, a mig viatge va començar a caure trons, llamps, les ones eren de dos metres…. Fins que al vaixell es va fer un forat i van decidir tirar-se a l´aigua amb les barques inflables.
Es van dormir els quatre en la barca i quan es van despertar estaven en una illa desconeguda. La van explorar fins que van trobar un riu i al voltant del riu arbres amb fruits.
Van pensar instal.lar-se allí, com no sabien si hi havien animals perillosos, van fer moltes trampes al voltant d´on anaven a construir la casa.
Quan les van acabar van anar a per branques i troncs d´arbres. En tindre moltes les van portar on s´havien instal.lat però a meitat camí es van trobar amb un puma. Aleshores, la dona de Joan amb Rebeca i Sanjosé van agafar totes les branques i se´n van anar, però quedava el puma i Joan. Joan va tindre una idea, com estava prop de les trampes que havien construït va anar corregent i com el puma el perseguia Joan va passar per damunt de la trampa botant i el puma com no sabia que estava va caure dins d´un forat i allí va morir.
La família va construir la casa i va fer una foguera per iluminar i per cuinar tots els animals que caigueren a les trampes. Així van estar 11 anys, fins que una tripulació amb un vaixell va aparèixer i els va rescatar i com l´illa no tenia nom perquè no estava descoberta, la van anomenar “l´illa de la família valenta”.dimarts, 21 de febrer del 2017
ME MOLESTA.....
ME MOLESTA ……
Me molesta que cuando estoy cenando con mis padres, familiares o amigos y empiezan a comer pan, cojan la miga y hagan como una pelotita y en vez de ponerla debajo del plato o dentro del plato la dejen en el mantel, me molesta porque me entra repelús y ganas de vomitar y por eso cojo la botella de agua y la pongo delante de la miga de pan y así no la puedo ver y al no verla no me da angustia.
Otra cosa es que cuando viene mi hermano, no me gusta que se siente en la parte del sofá en la que normalmente me siento yo porque mi madre está en el sillón que se tira para atrás y mi padre tiene la mitad de un sofá, yo también quiero una parte para mi solo y no me gusta sentarme en el sofá libre porque no hay casi ángulo para ver la tele y no se ve muy bien.
Y la última es que en algunos partidos cuando todos tiran “balonazo para arriba” me molesta porque en vez de pasarla y hacer juego tiran y pierden el balón mientras que a mi me gusta parar el balón y pasarla.
Etiquetes de comentaris:
alumnes 2015-2017,
Jordi,
Me molesta
divendres, 3 de febrer del 2017
SOBRE LA PAU
Etiquetes de comentaris:
#videopoema,
alumnes 2015-2017,
dia de la pau,
Jordi,
Marc Blasco,
Miquel,
Núria
dijous, 2 de febrer del 2017
APARELL LOCOMOTOR
Etiquetes de comentaris:
Aitana,
alumnes 2015-2017,
Clara,
Investiguem sobre el cos humà,
Jordi,
Julia,
Mónica,
Raquel,
Yuna
diumenge, 29 de gener del 2017
La pau
LA PAU
Un colom blanc està volant
i jo des de ma casa l´estic mirant
Al bec du una branca d´olivera
i em recorda que prompte
arribarà la primavera.
El 30 de gener el colom tornarà
i amb tots nosaltres uns cançó cantarà.
Què é la pau ?
La pau és solidaritat.
És empatia.
És humanitat.
Són persones que s´estimen
Etiquetes de comentaris:
alumnes 2015-2017,
dia de la pau,
Jordi,
racó poètic
divendres, 13 de gener del 2017
LA VOLTA AL MÓN EN 24h
Etiquetes de comentaris:
#voltamón24hores,
Clara,
Clàudia,
google maps,
Jordi,
Marcelo,
socials,
vídeo
dilluns, 19 de desembre del 2016
PER ALS REIS
Benvolguts reis:
M'agradaria que aquest any em regalareu un quants peluixs o figuretes barates per poder donar-les a tendes de les que recauden diners per als xiquets que no tenen . Així podran jugar i viure un poc millor.
Un altra cosa és que feu pensar als empresaris i al govern que amplien les fàbriques i que construisquen més zones de treball , així moltes de les persones que no tenen treball podran treballar i guanyar diners .
Podríeu fer memòria al govern perquè faça més cases per als que no les poden pagar , així no farà falta que molta gent isca al carrer i podran dormir i viure en llocs dignes.
I l'últim a que els centres mèdics i els hospitals , tots siguem gratuïts perquè així no morirà tanta gent per culpa de no tindre diners , perquè a les notícies diuen que molta gent que ve de fora mor en el camí .
M'agradaria que aquest any em regalareu un quants peluixs o figuretes barates per poder donar-les a tendes de les que recauden diners per als xiquets que no tenen . Així podran jugar i viure un poc millor.
Un altra cosa és que feu pensar als empresaris i al govern que amplien les fàbriques i que construisquen més zones de treball , així moltes de les persones que no tenen treball podran treballar i guanyar diners .
Podríeu fer memòria al govern perquè faça més cases per als que no les poden pagar , així no farà falta que molta gent isca al carrer i podran dormir i viure en llocs dignes.
I l'últim a que els centres mèdics i els hospitals , tots siguem gratuïts perquè així no morirà tanta gent per culpa de no tindre diners , perquè a les notícies diuen que molta gent que ve de fora mor en el camí .
diumenge, 18 de desembre del 2016
Tinc por a
TINC POR
Ara us vaig a contar coses sobre la meua por i perquè li tinc por.
La meua por són totes les classes de serps perquè són molt llargues i te poden matar.
Sempre que veig al camp vaig amb molta cura per si em trobe una i si la veig em torne cap enrere i busque un altre camí fins que arribe al destí.
Tinc por d´elles per si em mosseguen o s´enrotllen en mi i m´asfixien i a més a més, hi han serps que medeixen com jo i són d´uns 15 cm. de grosses i aquelles fan més por que qualsevol altra cosa.
També tinc por a la nit.
Li tinc por perquè al estar fosc el pots perdre o si vas a soles un home et pot segrestar i també vas insegur pel carrer perquè no saps el que et pot passar i això no és bo.
Normalment per a no tindre tanta por cride a algun amic i ens anem a on tinga que anar i damunt t´ho vas passant millor perquè pots parlar o jugar pel camí.
dilluns, 5 de desembre del 2016
¿ Pueblo o ciudad ?
¿ PUEBLO O CIUDAD ?
Hay diferentes sitios para vivir, el pueblo, la ciudad ….. pero cada uno elige según sus gustos o preferencias.
En el pueblo puedes salir solo con tus amigos sin tener 13 ó 14 años, en cambio en la ciudad te tienes que esperar hasta que estés en 1º ó 2º de ESO. También en el pueblo tienes menos contaminación porque al no ser muy grande no hace falta coger el coche para ir a un sitio y en la ciudad (por ejemplo) si tu primo, que vive a la otra parte de donde vives tu, se ha roto el pie y tu vas a visitarlo, debes coger el coche o el autobús y como mucha gente lo hace al final contamina mucho.
Si tu decides vivir en un pueblo estás cerca de las montañas y te lo pasas bien cogiendo espárragos, limones, naranjas….
Las cosas buenas de la ciudad es que hay muchas universidades y no hace falta irte a vivir a otro sitio en ese periodo de tiempo.
También hay más centros médicos y más sofisticados y si vives en un pueblo pequeño te tienes que ir a otro que tenga. En la ciudad tienes más probabilidades de conocer a más gente porque estás en un sitio muy grande y en los pueblos, al ser más pequeños ya conoces a todos.
Otra es, que en las ciudades puedes hacer más extraescolares que en los pueblos; en las ciudades puedes hacer Waterpolo, tenis, futbol, badminton, ping pong, basquet, atletismo …. y en los pueblos solo puedes hacer tres o cuatro.
Conclusión, cada persona debe valorar que tipo de vida le gusta más y se adapta mejor a su forma, y en función de eso decidir donde quieres vivir con sus ventajas e inconvenientes.
Etiquetes de comentaris:
alumnes 2015-2017,
Jordi,
opinem,
taller d'escriptura 2016-2017
diumenge, 4 de desembre del 2016
VIATGE A CANÀRIES
Etiquetes de comentaris:
alumnes 2015-2017,
Diego Crespo,
google maps,
Jordi,
viatges
dimarts, 15 de novembre del 2016
LES NOSTRES CONFERÈNCIES : EL SUBMARÍ
Etiquetes de comentaris:
alumnes 2015-2017,
conferències,
Jordi,
Miquel
dimecres, 2 de novembre del 2016
ROBOTS
Hi havia una vegada l´any 2.086, una gran notícia !!!! Havien inventat els robots personals, que eren com nosaltres però sols sabien ajudar en la casa, restaurants …..
Un dia tota la gent va anar a comprar-se´n un, tot el mon dia que eren esplèndids fins que un dia va vindre un que va canviar els xips dels robots per a que ho destrossaren tot i que assistiren a les persones.
USA que era l´únic país que els tenia, va cridar a Europa per que feren com pistoles, però que llançaren dards que canviaren el xip, i a canvi els donarien la fórmula de com es feien i Europa va acceptar.
Després de proves i més proves i més proves disparant a dos robots, que els va deixar USA, al final ho van aconseguir, van fer l´intercanvi dels xips . En USA dispara, van dir que si que funcionaven i al final van canviar el xip de tots els robots. I com a recompensa han regalat els robots a Europa.
Etiquetes de comentaris:
#robots,
alumnes 2015-2017,
contes,
curs 2016-2017,
Jordi,
taller d'escriptura 2016-2017
dimarts, 25 d’octubre del 2016
DOCUMENTALS AL CARLES: PALEOLÍTIC I NEOLÍTIC
Com anem a començar amb la història, us pose aquest documental que vau fer el curs passat per a refrescar la memòria.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)