EL MEU PAS PER L'ESCOLA

El meu pas per l'escola

Vaig entrar a aquesta escola quan tenia tres anys, amb la mestra Marisol. Recorde que jugàvem amb nines que guardàvem en un caixó.

En primer tinguèrem dos mestres perquè Antonio es va jubilar. 

En segon recorde que vaig aprendre les taules de multiplicar amb les cançons de Miliki.

Tercer i quart vam treballar amb Enrique, que era molt esportista i també es va jubilar. Recorde que feiem molts sudokus. 

Aquests dos darrers anys he treballat amb Eva. Eva ha fet un gran esforç ensenyant-nos a treballar amb les tauletes. La part que menys m'ha agradat ha sigut la dels circuits perquè sóc molt torpe amb aquestes coses. 

En general m'han agradat molt tots aquestos anys a l'escola, a més a més he aprés molt i he fet molts amics. 

Estic segura de que encara que passen molts anys mai oblidaré el meu pas per aquesta escola. 

MAQUETES ELÈCTRIQUES : ELS MOLINS

L'EDAT MITJANA : ELS ÀRABS

CONFERÈNCIA: ELS GLADIADORS

EDICIÓ DE VÍDEO AMB OPENSHOT

Durant la Setmana del Cinema  , els alumnes de sisé, hem fet un taller d'edició de video, completant així tot el procés d'elaboració d'un producte audiovisual.
Primer, hem investigat  sobre algun tema relacionat amb el cinema, a continuació hem fet de presentadors i de càmeres, gravant els documentals. Hem utilitzat la tècnica del croma, per a després posar pel.lícules de fons. Hem buscat pel.lícules o imatges relacionades amb el nostre tema, hem seleccionat la música i, finalment, hem aprés a realitzar totes les tasques d'edició ( retallar, afegir música, tractar l'efecte de croma, etc ) .
Els nostres productes finals els anirem publicant  a mesura que els tingam acabats. Aquí estan els primers documentals.

  

MALÉFICA

MALÉFICA

TÍTULO: Maléfica.

GÉNERO: Fantástica.

DIRECTOR: Robert Stromberg.

ACTORES PRINCIPALES: Elle Fanning, Angelina Jolie, Peter Capaldi, Sam Riley, Sharlto Cople, Lesley Manville, Ella Purnell, Juno Temple. 

FECHA DE ESTRENO: 30 de mayo de 2014. 

NACIONALIDAD Y AÑO DE PRODUCCIÓN: EE.UU., 2014.

CALIFICACIÓN: No recomendada para menores de 7 años.

• IDEA: 

La película jos muestra las razones del comportamiento de la bruja Maléfica. Entendemos que el maleficio es una respuesta al mal comportamiento del rey, y que en ningún momento Maléfica le quiere hacer daño a Aurora. 

• SINOPSIS: 

- La historia empieza contando cómo vivía Maléfica antes de que un joven la engañara para ser rey. A causa de esto, Maléfica maldice a la hija del rey, pero cuando conoce a la niña se arrepiente de lo que ha hecho. Finalmente consigue vengarse del rey recuperando las alas que este le robó y salvando a Aurora por su cariño hacia ella.

• CRÍTICA: 

- Me gustó mucho el nuevo punto de vista sobre una historia tan conocida. En cuanto a la parte técnica me llamó la atención el vestuario, la ambientación y los efectos especiales. 

Es importante señalar que no es la historia infantil de la Bella Durmiente, sino una película para un público más mayor.

JULIETA GOSSMAN

JULIETA GOSSMAN

Julieta Norma Fierro Gossman és una astrofísica i divulgadora científica mexicana, nascuda a Ciutat de Mèxic el dia 24 de febrer de 1948.

Ha escrit uns quaranta llibres en col·laboració amb altres científics com ara 

L' evolució química del Sol (2012); Newton, la llum i el moviment dels cossos 

(2007); Albert Einstein:Un científic del nostre temps (2005).

Entre d' altres reconeixements li han concedit el Premi Kalinga de la UNESCO en 1995 i té un Doctorat Honoris Causa.

L'EGIPTE

L'EGIPTE

Vaig a contar-vos l'extraordinària aventura que vaig viure al meu darrer viatge.

L'estiu passat vaig fer un recorregut  pel riu Nil, un viatge que estava desitjant fer des de feia molt de temps, ja que sóc una fan de tot allò relacionat amb la cultura egípcia. He llegit molt llibre, he vist centenars de reportatges i he consultat moltíssimes revistes científiques que parlaven d'aquest tema. 

Per fi, l'any passat vaig poder organitzar aquest viatge que, a través del riu, em portaria a veure els llocs més representatius de l'Egipte de Cleopatra.

El primer dia vam embarcar a primera hora. Erem molt pocs passatgers ja que era un viatge especial per a gent que li agrada l'aventura i no un viatge de plaer en un vaixell de luxe.

Vam començar a navegar i prompte vam poder veure els primers cocodrils. Eren enormes i, quan s'apropaven feien molta por. I ahí va començar la primera aventura ja que, sense saber com, un dels viatgers va voler apropar-se per fer una foto espectacular i va caure al riu. Tot eren crits, i jo, sens pensar-me-ho, vaig botar per ajudar-lo. Dins de l'aigua no es veia res, però podia sentir els movimemts dels cocodrils. Vaig agafar com vaig poder a l'home i el vaig apropar al vaixell. Ràpidament ens van pujar, però la càmera de fotos se la va menjar un gran cocodril. 

Encara no ens haviem recuperat quan uns grans colps ens van fer cridar una altra vegada. Un grup d'hipopòtams ens atacava. Ens van enganxar com van poder per tal de no caure a l'aigua altra vegada, i després d' una bona estona, vam notar com poc a poc tornava la tranquil·litat.

Tot això sols el primer dia. Jo ja estava esgotada, volia aventures però ...

Altre dia van baixar a terra per vore unes ruines molt importants, amb edificacions semblants a les piràmides. Quan atravessàvem una zona de desert, esva formar una tempesta de sorra iens vam tindre que refugiar en un de les piràmides. Vam entrar corrent i molt nerviossos i no vamveure per on corríem.

Quan vam sentir que ja estava en calma, vam intentar eixir però... era impossible, estàvem perduts dins de la piràmide! El guia s'havia quedat en un altre grup i no sabíem què fer. Vaig encendre la llanterna i vaig poder veure les parets. Hihavia uns jeroglífics dibuixats i vaig recordar que els havia vist enun dels reportatges.

Finalment, vaig poder traure el meu grup a l' exterior i tots ens vam abraçar molt contents.

I quan ja creia que no em podien passar més coses, vaig tindre una visita de la serp més coneguda d' Egipte, la cobra. Esva colar dins del meu equipatge i em va atacar. Vaig estar a puntdemorir però em van poder traure tot el verí i en dues setmanes a l' hospital vaig acabar de ficar- me bé.

Altornar ací, vaig ser l' heroïna de tota la meua família. Tots volien que els contara totes les aventures que havia viscut, encara que jo ja estava un poc farta de tanta aventura. 

LAS COSAS QUE ME MOLESTAN

LAS COSAS QUE ME MOLESTAN

Me molestan los compañeros que, en clase, no paran de hablar y no me dejan escuchar a mi maestra. 

También me molesta la gente que, en su casa es muy aseada, pero en la calle o en el colegio no le importa ensuciar tirando papeles, dejando la basura fuera de los contenedores, etc. 

Tampoco me gusta la gente que no recoge las cacas de sus perros. 

Me molesta mucho también las personas que llegan tarde sin razón y, ni siquiera, piden disculpas. 

Y, en general, me molesta que haya gente con mucho dinero para derrochar y otras personas no puedan ni comer. 

NORMA AVO/AVA

APARELL LOCOMOTOR

LA PAU

La Pau

Respectar sempre els altres,

oblidar el mal sense més, 

estimar sense demanar res,

tot això la pau ho té.

Estimar sense saber per què,

perdonar encara que sense voler, 

ajudar al que no té res

això és tindre en la pau fe.

La pau ens calma, 

la pau ens plena l'ànima, 

la pau és més que una simple paraula.

GENERAL, EL TEU TANC

LA VOLTA AL MÓN EN 24h

ESTIMATS REIS MAGS...

Estimats Reis Mags...

Estimats Reis: 

Per a aquest any vull demanar-vos unes coses molt especials i espere que pugau complir els meus desitjos. Ja sé que són molt difícils però jo confie en vosaltres i la vostra màgia.

He estat escoltant tot l'any el problema de les persones que moren al mar intentant fugir dels seus països que estan en guerra o hi ha molta pobressa. M'agradaria que els ajudareu i arribàren tots sans i estalvi a un lloc on puguen viure tranquils.

També voldria que tots els conductors tingueren molta cura a les carreteres. Tots els dies hi ha molts accidents i això és molt trist. Podrien portar algun aparell per tal de que tots estigueren més atents i no correguen tant.

He escoltat també que hi ha persones que fan mal als animals: no els cuiden, els maten o els fan mal. Tots hauríem d'aprendre a cuidar d'ells ja que mai ens faran mal.

Per acabar voldria que puguéreu convèncer a tots a que cuidem el nostre planeta. No hauríem de tirar daixalles i no gastar tants combustibles fòssils.

Jo crec que són moltes coses i molt difícils de conseguir, però estic segura de que fareu tot el que pugau i segur que ho aconseguireu.

Moltes gràcies.

TINC POR DE...

Tinc por de...

Mai havia pensat en les coses que em dónen por, però vaig a dir totes les coses que de moment em dónen por.

Tinc por de quedar-me sola en un lloc oscur, on no es pot vore res, perquè al no veure no sé si hi ha algú més.

També tinc por de no poder fer cap carrera i no tindre treball per a guanyar diners i poder tindre una família. A més tinc por de repetir curs, també de suspendre.

Tinc por de fer una audició i oblidar-me de l'obra que estic tocant, parar-me i eixir de l'escenari corrent.

També tinc por de que ningú vullga estar amb mi. Per a que no m passe això intente ser la persona que m'agradaria conèixer. Però moltes vegades no ho aconsegisc.

I crec que això ha sigut tot, espere superar alguna de les coses que em dónen por.

I no, no em dóna por la mort com a molta gent, perquè jo pense que tens que viure la vida sense por a que algun dia s'acabe. Però tinc por de que les coses mai canvien. Crec que molta gent té por a això. 

VIATGE PER LES ILLES BALEARS

DOCUMENT DEL VIATGE

Actividades extraescolares

ACTIVIDADES EXTRAESCOLARES

La realización de actividades fuera del horario escolar es un tema que tiene gente a favor y en contra.

En mi opinión, las actividades extraescolares son un complemento de nuestra formación y por eso creo que son buenas.

Hoy en día puedes escoger entre muchas actividades: deportivas, música, danza, idiomas, etc. Todas son muy interesantes y seguro que hay para todo el mundo.

Además, al realizar estas actividades fuera del colegio conoces gente nueva y así tienes más amigos y no solo los de tu clase.

Es verdad que si haces estas actividades tienes menos tiempo para los deberes o para jugar, por eso creo que solo debes apuntarte a aquellas actividades que puedes compaginar con lo importante, que es el colegio.

Hay gente que dice que estas actividades provocan agobio en los niños porque son muchas tareas, yo no estoy de acuerdo. Yo realizo varias actividades y me lo paso muy bien.

En conclusión, yo creo que las actividades extraescolares son buenas para los niños, pero si a alguien le agobian y no puede con todo, pues no las haces y ya está. Al fin y al  son actividades voluntarias.

Cristòfor Colom i jo

Cistòfor Colom i jo

Ahir vaig estar visitant un museu i vaig trobar una màquina fantàstica: era una màquina del temps que podia enviar-te on tu vullgueres. Em vaig quedar fascinada i, sense pensar-me-ho dues vegades vaig polsar l'any 1492, volia conèixer a Cristòfol Colom!

En menys d'un segon vaig obrir els ulls i..., allí estava! Era el dia 3 d'agost de 1492, al port de Huelva. Vaig veure moltíssima gent. Tots els mariners estaven enfeinats en organitzar tot el que necessitaven per a fer el gran viatge. Les tres carabel·les eren enormes i la fusta sonava com si anara a trencar-se encara que eren uns vaixells magnífics.

Damunt d'una de les carabel·les el vaig veure, el gran capità Cristòfol Colom. Estava donant ordres a tothom i se'l veia nerviós i entusiasmat.

Vaig pujar i vaig presentar-me. Encara que la meua vestimenta era molt diferent, ningú em feia cas. Tots estaven fent el seu treball i no volien cap distracció.

Així que vaig aprofitar que tots m'ignoraven per tal de xafardejar per tot el vaixell i vore com era per dins.

La veritat és que l'olor era prou horrible ja que una vegada entraves dins,apenes hi havia finestres. Estava tot molt fosc i anava xocant-me contra les parets per culpa del moviment del mar.

Poc a poc vaig anar marejant-me, així que vaig d'eixir corrent per no vomitar dins i que els mariners s'enfadaren amb mi.

Una vegada al sol ferme del port vaig contemplar els vaixells i els homes per última vegada, els vaig desitjar molta sort (encara que jo ja sabia que arribarien a Amèrica) i me'n vaig tornar pensant en quina sort tenia de no viatjar en una carabel·la d'eixes que feien pudor i es menejaven com la closca d'un ou.

LES NOSTRES CONFERÈNCIES: LA IMPREMTA