VIATGE AL PASSAT

VIATGE AL PASSAT

Avui dissabte, m'he alçat a les vuit del matí, m'he anat al menjador a fer-me el desdejuny, m'he vestit i m'he anat a comprar menjar. Quan he arribat a casa, a les dotze del migdia perquè m'he entretingut anant a vore a la iaia, ni la meua germana, ni la mare, ni el pare s'havien alçat del llit.
He anat a mirar a l'habitació de la germana i no estava, després m'he anat a la habitació dels pares i m'he trobat amb un aparell molt gran i aparatós, portava un cartell que posava "Viatge al passat", i sense pensarlo dos voltes m'he canviat les xancles per les sabatilles d'esport, he muntat dins i l'hi he donat a un botó que posava "Encendre" i aleshores m'ha transportat.
Quan he eixit de dins de la màquina m'he trobat dins d'un bosc poc poblat d'arbres. He seguit recte fins que he arribat a un poble molt, molt, molt petit, he entrat i ja sabia on estava, estava al paleolític.
De sobte, m'he recordat que saben menys que jo, aleshores he vist a uns homens m'he posat a dir-los que no els anava a atacar, però m'he recordat de que aun no sabien parlar i no m'entenien, aleshores he fugit abans de convertir-me en el seu menjar principal.
Després he vist de lluny algunes coses que me pareixien familiars, però familiars literalment, he corregut com mai ho havia fet fins qud he arribat. Eren les coses dels meus pares i la meua germana, les he agafat i he anat recte, he escoltat unes veus i he buscat d'on provenien, eren dels meus pares i la meua germana. Estaven darrere d'una pedra molt asustats, aleshores els he cridat m'han escoltag i han vingut.
Els he dit on estava el transportador i hem anat el més ràpid que hem pogut. Pel camí ens hem trobat  amb els del poblat i ens han portat fins al seu poblat, ens han situat en una casa i hem suposat que volien aprendre, així que els hem ensenyat a  fer foc, a caçar, i a pescar, ha sigut molt divertit.
Després d'un dia ens hem marxat al transportador i hem arribat a casa.
Hem arribat i l'únic que volíem fer era tornar a la vida de sempre i, de repent, el transportador ha desaparegut. Després hem tornat a la nostra vida de sempre.

VIATGE AL PASSAT

Bó, ara us vaig a contar el meu viatge al passat como ha sigut, que és el que vaig veure.
El primer que he fet és crear una màquina del temps per a viatjar al passat, i la idea se me va ocurrir perquè jo estava veient les noticies i estaven parlant del passat i jo dic, perquè no parlar del passat? I ahí se em va vindre la idea de la màquina del temps, me va costar fer-la molt però vaig acabar i... A viatjar!
Bó, la primera impressió que vaig tindre va ser com, OMG!perquè era tot mooolt diferent. Aleshores em vaig dir a mi mateixa "Gabriela tu volies, aleshores que comence aquesta aventura"
Vaig vore gent molt extranya, tenien un cap molt gran, vaig a dir que me va donar un poquet de por, però vaig seguir. Vaig vore també que es vestien diferent a nosaltres però me va donar un poc igual, també me vaig fixar que les coses eren diferents, algunes eren de fang, i també me vaig fixar que el dinar el menjaven sense cuïnar, es a dir, cru. Vaig tindre la sort també de vore com caçaven animals i eixe era el menjar de ells, una cosa molt extranya.
Quan vaig arribar a un lloc, on hi havia més gent, me van descobrir, i se van acostar cap a mi, em van començar a observar-me, va ser un moment incòmode per a mi. Quan me parlaven jo no entenia res, i crec que ells a mi tampoc m'entendien, aleshores no em vaig poder comunicar. Hi havia poca gent, no hi havia com en una ciutat d'ara, no sé perque.
Jo ja volia tornar al present, perquè m'agradava però no massa, no podia ni parlar perquè no entenia, ni ells a mí, aleshores, no sabia que podia fer, per això preferisc ja tornar.
En el transcurs del viatge al present, vaig vore que tot era cada vegada mijor, van començar a existir els cotxes, la gent anava canviant, van aparèixer ciutats, les cases ja eren com més modernes, ja entenia el que parlaven, la població anava augmentant, anaven apareixent moltes coses noves.

VIATGE AL PASSAT

Avui en dia tot el món té un móvil, però a l'edat antiga també tenien aparells electrònics.
Hi havia una vegada un comerciant d'apple que volia vendre al nou ponhe X, però era tan car que ningú el compraba i va decidir anar a l'edat antiga. Va inventar una màquina del temps per viatjar . Quan va arribar, els íbers creien que eren íbers però quan van veure una màquina del temps , van atacar les seves armes i van intentar atacar al comerciant. Els íbers és van donar compte de que era bo i van amagar les armes. Quan el comerciant va baixar i va dir:
- Phone X per sols 1000monedes!
Tots els íbers van dir que era molta quantitat , però el rei tenia prou per pagar-ho. El rei heu va comprar i tots els íbers deien que era com un déu , que era un aparell màgic capaç de produir llum.
Quan el rei va morir el phone X es va heredar fins a l'actualitat, i ara el déu del sol és el rei.
Quan el comerciant va tornar es va fer pobre perqué només existia el phone X i no va vendre res més a la seva vida.

VIATGE AL PASSAT

Fa uns 5 anys jo vaig anar al parc amb les meues amigues.
Varen jugar i de sobte es varen trobar una caixa de ferro menys o menys de dos metres. Hi havia una porta i per curiositat varen entrar i de sobte hi havia moltes llums, ens va asustar tant que totes varen córrer.
Però de sobte se n'adonàrem que no estàvem en el parc sino estaven en un lloc molt estrany, era quasi tot sabana.
Varen demanar ajuda i de sobte es va acostar un home, però era molt estrany.
Lorena, que era la més llesta, ens va dir que era un homo sapiens.
Li varen preguntar si ens podiem anar a casa però ell va córrer i nosaltres li començàrem a perseguir.
Veren veure molta gent, nosaltres estàvem super asustades però Laura va veure un xiquet com nosltres i li varen preguntar si ens podiem anar d'allí. Ell va dir que si  li ajudavem a ells a treballar ens podiem anar.
Varen pescar un peix molt gran , varen caçar, ja que a la meua amiga Teresa li donava por totes aquestes coses.
Antonio que era el xiquet, ens va dir que ens podiem anar ja a nostra casa. Nosaltres no volíem, ens agradava mes fer coses noves ,ja no ens agradava gens el mòbil perque abans sols estaven mirant el instagram i fent musicallys.
I així va ser la meva història.

LA CABINA DEL TEMPS

Un dia com tots, anant al parc amb els meus amics, en un carrer fosc i sense eixida, hi havia una caixa molt gran. Vam obrirla però no hi havia res en la caixa . Donc com era molt sospitos varem anar tots els dies. Cada dia hi havia més coses de metell, un rellotge, un botó vermell, un cartellet que posava l'any.
No sabíen molt bé que era. Finalment jo vaig pensar que era una màquina del temps, però no vaig dir res perquè me dirien que això era de xicotets i teníem 16 anys.
Un dia li ho vaig dir als meus amics i me varem donar la rao. Al següent dia es van fusionar tots els elements. Varen pensar que si la deixaven allí, la podríem vore i com eixe carrer no l'utilizava ningú, varen fer una xicoteta guarida. Va quedar molt bonica.
Un dia, es pujàrem i varen anar 1er a l'any 3.500 abans del naiximent de Jesu Crist, al començament de la invenció de l'escruptura. Però no enteníem ninguna lletra, tot era desconegut, així que varem traure els mòbils i, com en informàtica havíem aprés a crear mòbils, els  varem ansenyar i ni romans ni res, la tecnologia es va desemvolupar abans quan va arribar a la nostra epoca. Els cotxe volaven i la gent tenien sabatilles amb rodes i turbo.

-

EL MEU VIATGE AL PASSAT

Vaig a parlar d'un somni en el que jo viatjava al passat.
Vaig recórrer un poquet de les etapes de la prehistória des del paleolíc fins al neolític.
En el paleolític, vaig formar part d'una tribu i em vaig posar un dia en la seva pell. Van tindre una vida dificil plena de guerres de les que molts van morir.
S'alimentaven de la caça i de la pesca, de carn, plantes, insectes... Les vestimentes estaven fetes de les pells dels animals que caçaven, eren increibles! A més a més eixos dies que vaig estar per allí, vaig caminar un munto perque clar com eren nomades.


Vaig estar en una tribu i jo era el cap. Vaig estar en el descobriment del foc. El van descobrir per una tempesta.
Després vaig viatjar al Neolític.
Vaig vore el descobriment de l'agricultura i la ramaderia.
Allí s'alimentaven de carn, plantes, peix i agricultura i ramderia.
Ara duien roba teixida amb el teler i amb fibres vegetals.
Vivien en grups: clans
Les dones cuidaven als seus fills i els homes anaven de caça.

Després vaig despertar amb una bonica história que recordar.

AL SEGLE XIV

Vos vaig a contar una història que em va passar l'altre dia quan jugant amb la màquina del temps em va transpotar allà per l'any 1350(segle XIV).

Quan vaig arribar em vaig quedar sorprenguda, ja que vaig vore que estaven enmportant-se als gats, per a matar-los. De seguida vaig preguntar a la  gent i em van dir que eren portadors del virus d'una malaltia i que la gent s'estava morint, era la "Pesta Negra"!!

La gent estava extranyada de la vestimenta que portaven , però jo encara més extranyada de les cosses que feien, així que em vaig anar a buscar a un investigador. El em va dir que no era culpa dels gats, i que damunt els carrers estaven plens de rates, perquè no se les podien menjar.
Vaig investigar per el meu conte i vaig descobrir que la "Pesta Negra", també coneguda com a  mort negra,va ser una pandèmia de pesta que devastà Europa i Àsia a mitjant del segle XIV (1347-1351) i provocà la mort d'aproccimadament un terç de la població europea, després d'una època d'esplendor.
Aixì que em vaig anar amb la màquina del temps al segle XXI per si de cas agafava la malaltia de la "Pesta Negra".
M'ha encantat aqust viatje.

VIATGE AL PASSAT

Avui després del col.legi he trobat un llapis molt ran i estrany. Es groc i blau amb punts verds, posa que cal dir un any. No sé si fero, però bó, vaig a intentar-ho.

-3.000 aC !!!

De repent tot es posà blan i roig, passava tot molt ràpid. Quina por!!

Queee?? Estava en el sud d'Iraq. Qué estava fent allí? De sobte em vaig donat conte que no hi havianescriptura. Aleshores, no sabien parlar??

No sé perqué però... Tenia por!!

Pensant i pensant vaig decidir que jo inventaria l'escriptura i siii!!! I em faria
milionaria!!

A l'altra part del camí hi havia un home. Jo li vaig ensenyar a escriure algunes paraules, peró... Em vaig adonar que tardaria molt! Bó així que vaig pensar que millor algun altre la inventara, que a mi em feia por aquest lloc. A vore si em menjava un lleó!!

Per tornar calia fer el mateix.

VIATGE AL PASSAT

Hi havia una vegada un homínid que volia ser pintor, aleshores va preguntar a un altre que estava pintant com podria pintar i ell li va dir li ajudaria si feia algunes coses.         

Primer li va demanar una pedra xicoteta amb taques de colors. Ell es disposava a trobar-la pel bosc i el que es trobà va ser un bisó molt gran però ell va espantar-lo perquè va fer foc amb unes pedres. Quan va apagar el foc és trobà la pedra que li havia demanat.
Després li demanà que trobarà uns pigments i els trobà per la natura.
I per últim li demanà pell d'animal i es posà a caçar un cérvol. I quan ja va fer tot li va dir que ja podia començar a pintar.

David-Blanes

VIATGE AL PASSAT

Jo vaig a contar la meua experiència en la màquina del temps.
Un dissabte per la vesprada estava molt avorrit i vai anar a casa del meu cosí perquè ell tenia una màquina del temps.Em

vaig acostar, vaig pujar i em va 
traslladar a Romà justament quan
va caure l'Imperi Romà, a l'any 472 d.C.
Després vaig veure com els Íbers construien el poblat dels Puntal dels llops amb 17 vivendes i una plaça central. Tot seguit vaig anar a l'Antic Egipte i vaig conèixer a Cleopatra i Nefertiti, després un treballador en va ensenyar un papir.
Més tard vaig anar cap a la Prehistòria per vore com van aparèixer els primers homínids. Vaig vore com inventaven l'escriptura a l'any 3.500 a.C.
En l'edat dels metalls em vaig adonar que estaven fabricant metalls i que havien inventar la metal•lurgia.
A continuació en el Paleolític va caure una gra  tempesta, amb rajos, pluja, i van fer foc, jo em vaig quedar impressionat perquè no sabia que podien fer foc en aquells temps.
I per fi va aparèixer Lucy era un australopitecus.El viatge havia acabat tenia
que tornar a casa, això vaig fer, vaig tornar
a casa del meu cosí.
Quan el vaig vore, li vaig preguntar
quan de temps havia estat en el passat
i ell em va dir que sols havia estat quatre
minuts.

VIATGE AL PASSAT

VIATGE AL PASSAT

Hola, em dic Hugo i tinc dotze anys.

Hui vaig a fer una excursió amb el col•legi per a anar al Museu de Prehistòria.

Per a sorpresa general, ens han deixat veure el museu pel nostre compte.

Jo he decidit començar per el piso de dalt i per això he agafat l'ascensor. Ha sigut estrany, perquè els botons dels pissos, jo portaven el nombre, al costat hi havia un rètol que deia de quina época tractava.

Quan he clicat la planta sis (Paleolític) he notat que l'ascensor feia uns sorolls estranys i que es movia molt. Per sort, al final, s'han obert les portes.

Quan he sortit me donat compte de que ja no estava en el museu, sino en un lloc amb molts arbres que semblava un bosc

De cop i volta, he sentit un crit i moltes passes que el precedien.

Cada cop els crits i les passes es tornaven més forts i propers, fins que d'entre les fulles han aparegut un grup d'homens i dones vestits amb pells d'animals perseguint a un animal molt gran que no he sabut identificar al moment.

Al principi, m'he quedat una mica bocabadat, però quan he analitzat la situació, he comprés el que  havia de fer i he sortit corrent.

Mentres corria m'he donat compte del que havia passat, l'ascensor del museu ha resultat no ser un ascensor, sino més bé una màquina del temps!

Quan darrere meu s'han deixat de sentir crits m'he girat per a comprendre el que  havia passava, i es que els estranys homens i dones havien caçat a l'estrany animal i ara estaven portant-lo cap a una mena de gran cova.

Jo, sense que es donen compte he decidit seguirlos per a observarlos més detingudament fins que he vist que eren pacífics i he decidit presentar-me. Quan m'han vist tan modern i diferent han decidit que jo era una mena de déu, aleshores m'han oferit seient i han continuat menjant.

Després d'uns dies observant-los m'he donat compte de que cada dia es divideixen en dos grups: uns van a caçar i uns altres a recolectar fruits en lloc de criar els animals i plantar les plantes ells mateixos.

Durant l'hora de dinar he decidit donar-los una mica d'ajuda i els he dit que si plantaven una llavor fora de la cova al cap d'un temps creixeria un arbre.

Al cap de dos dies ha començat a eixir un xicotet brot d'arbre i tots han quedat meravellats per la meva intel•ligència.

Al dia següent els he donat un poc més de la meva ajuda i els he dit que si agafaven uns quants animals i els cuidaven durant un temps podrien obtindre més productes que si els caçaven.

Avui al matí, de cop i volta, m'han dit que el xaman de la tribu deia que era perillós i que m'anaven a cremar. Pero just quan anava a morir m'he despertat.

VIATGE AL PASSAT

Jo un dia ja havia acabat els deures i m'avorria molt i vaig pensar que podria construir una màquina per viatjar al passat, a la prehistòria, perquè a mi m'agraden molt els dinosaures i en 30 vaig construir una màquina del temps.


No vaig tardar res en pujar. Per fi vaig aplegar i vaig explorar tot allò. Vaig conèixer tot tipus de dinosaures ¡me varen encantar!. Quan vaig vore que eren l'hora d'anar-se'n a sopar. Però quan vaig voler tornar, no vaig trobar la màquina del temps per tornar.
A mi em va donar igual quedar-me allí perquè m'encantava aquell lloc. Uns quants dies després vaig vore que hi havia un xic i li vaig pregunar com podia tornar a casa que ja m'havia cansat d'aquell lloc. El xic em va dir que hi havia una manera de tornar i era trobant una clau que hi havia en una muntanya i directament tornaves. Aleshores vaig anar i al dia següent la vaig trobar i per fi vaig poder tornar a casa.

UN VIATGE AL PASSAT

                                    UN VIATGE AL PASSAT
Hi havia una vegada un inventor que es deia "Manolito". Un dia Manolito va inventar una cosa extraordinària. Havia inventat una màquina del temps!
Després d'un mes un milionari es va presentar en el seu laboratori i li va pagar 10.000.000 euros per provar la màquina del temps que havia construït.
Manolito va acceptar i el milionari li va dir que volia anar al paleolític per inventar el foc ell, però va haver un problema i el va enviar a l'edat dels Metalls..
Allí, ja se coneguia el foc però va pensar que no havien inventat el coure. Així el milionari cada vegada es va introduïr en el grup i va a començar a comprtar-se com ells i es va convertir en un caçador molt bó, i no va voler tornar amb la seua família perquè estava més agust en l'edatdels Metalls perquè l'aire estava més net i res estava contaminat. Així que va decidir no tornar al temps corresponent i va morir en l'edat dels Metalls.

TORNAR AL PASSAT

Si jo tornara al passat, al Paleolític, abans ďanar-me'n agafaria algunes coses modernes de la meua época  com:  una caixeta de mistos per a que no facen foc refregant pedres o pals, un móvil per a comunicar-se els  uns amb els  altres i no tinguen que viatjar a llocs llunyanys, un globus terraqüi  per a que vegen el món, un llibre ďeducació infantil per a que aprenguen les lletres, unes sabatilles per a caminar millor, una serra per a talar els arbres, cremes depilatòries per a llevar-se els pels i unes tissores també.

A més a més un llapis i una llibreta, i per a que controlen el temps, un rellotge.

Als xiquets els portaria una milotxa, una pilota  i algunes joguines sense piles per a que puguen jugar sempre.

També els portaria uns prismàtics, per a que puguen veure als enemics.

Jo em faria passar per ú ď ells i aniría amb les coses per a donar-les. Quant les deixara me n'aniria rapidament per a que no em perseguiren, em posaria darrere ďun arbre i veuria quan les agafen i la seva reacció.

Després ď haver donat les coses tornaria al meu temps.

EL VIATGE AL PALEOLÍTIC

Jo sóc Aitana i ahir vaig acabar de crear una màquina del temps, i vaig decidir probar-la, vaig ficar el del meu destí i en uns minuts ja estava en el Paleolític.

Quan vaig arribar era de dia i feia molt de fred ja que la nit anterior havia nevat, aleshores vaig aprofitar que hi havia un animal mort i el vaig portar a una cova i vaig rascar, i rascar fins que va eixir un abric, també vaig aprofitar la carn que tenia molta fam, i em vaig dormir.

Al dia següent vaig desdejunar unes mores que hi havien i vaig anar a buscar gent per a saber com parlaven, com es comunicaven etc.

Després d'un llarg trajecte vaig trobar una xica, que tenia el seu bebe al costat, estaven dibuixant en la paret d'una cova, havien dibuixat una espècie d'animal caçat per ella. Vaig apropar-me, i li vaig dir:

-Hola

-Huah-va dir ella, jo no li entenia, però era normal, ni ella m'entenia ni jo a ella. Com vaig veure que no hi havia res interessant, vaig caminar més per si veia a més gent. Però de cop i volta vaig estar a ma casa.

Jo crec que és perquè s'hauria passat el temps d'estar en aquella època.

VIATGE AL PASSAT

                     VIATGE AL PASSAT

Un dia qualsevol. El meu amic Fréderic i jo, vam inventar la primera máquina del temps de tot el món.

Aquell matí li vaig dir al meu amic si després del col•legi anàvem junts per acabar un prototip que estvan fent en la casa de Fréderic. Em va dir que si. A la vesprada, quan vam arribar a la seua casa, ens vam posar a acabar el prototip, peró, de sobte, va aparèixer una llum que ens va teletransportar a un lloc que no coneixíem.

Quan vam despertar vam vore uns animals pareguts als elefants peró tenien uns ullas molts grans. Eren uns mamuts, ens vam donar compte que estaven en un periode glacial, al paleolitic.

Ens vam quedar pensant en com podríem haver viajat al passat però no tenien temps de pensar en aqull moment, perquè es van apropar un grups d'homes que eren un poc xicotets. No hablaven però tenien contacte amb el gestos.

Els homes ens vam portar a un xicotet poblat amb cases fetes de fang i palla. Vam estar uns dies pel poblat menjant i dormint fins que vam pensar en buscar on havien deixat la màquina.

Al següent dia, vam anar a explorar una selva que hi havia aprop del poblat. Vam vore una llum dins una cova, era la màquina del temps. Quan van entrar dins de la cova, vam escoltar un soroll, era d'una manada de llops. Van tindre crua en no despertar als animals. Després van eixir de la cova, van viatjar a L'edat Antiga peró estaven cansats i van tornar a casa.

                                   

EL VIATGE AL PASSAT

Hi havia un xiquet que el seu pare era inventor.
El pare de Bruno va inventar una màquina del temps.
Bruno una nit, mentre que el seu pare estava dormint, va agafar la màquina del temps, i va dir:
-A l'època dels Romans.
La màquina va fer "sim zam zuuum" i va viatjar a l'època dels Romans.
Quan va arribar va visitar un circ Romà, un temple i un ambfietatre desprès va dir:
-Jo crec  que ara vaig a viatjar al Paleolítc, " sim zam zuum" i va arribar al Paleolític.
Va aprendre com es feia el foc, es va vestir com ells, va pescar i va caçar.
Quan va anar a caçar tenien que caçar un lleó, Bruno es va quedar com una estàtua perquè el lleó li va rugir en la seua cara i després se va anar tranquilament.
Bruno també se'n va anar i va tornar a dir:
-Ara torne a casa.
Se va fer el dormit en el seu llit, se va anar a la habitació dels seus pares i els va contar tot però els seua pares no el van creure. La mare li va dir a Bruno:
-Ara Bruno, vestén al teu llit i descansaa que demà has de anar col•legi.

En el passat

En el passat

Jo estav un dia amb un amic meu, estàvem jugant, quan de sobte apareix la màquina del temps, i ens va transportar a la prehistòria, en concret al Paleolític.

Vaig arribar quan estaven menjant. Jo vaig començar a còrrer i còrrer fins a un riu, el vaig passar superàpid i els Australopithecus es van quedar asombrats. Em diguren que em quedara i jo acceptí perquè tenia que sobrevuire fins que anara a la meua casa.

Al dia següent em vaig despertar en l'edat mitjana, en un llit molt gran i còmode, allí estava el rei i la reina, estava molt servit però altra vegada em vaig teletransportar.

Vaig aparèixer en una batalla de pistoles!! Crec que estava en la meua época la Contemporànea, però en la segon guerra mundial!! Alemania em va agafar i em va fer moltes preguntes, però no vaig entendre res. 

Per fi estava en la meua casa i estava tan feliç que volia plorar.

Viatge a l'edat mitjana

                                                    Viatge a l'edat mitjana
En un dia qualsevol:
Aitana va dir als seus pares que se'n anava al laboratori. Els seus pares li van dir que tornara a l'hora de sopar i ella lis va dir que val.
Després d'arribar al laboratori, Aitanava deixar les coses i va buscar a les seues amigues. Quan les va trobar, van anar al laboratori Balma va dir que si anaven a tardar molt en engegar la màquina del temps i Aitana li va contestar que no.
Aleshores va engegarla (mentres Balma i Alicia estaven parlant mentres Aitana la estava enchufant). De sobte van escoltar un muntó de veus, que si les altres no paraven de parlar... Quan Aitana va preguntar on volien anar; Balma, Alicia, Raquel, Noelia, Angela, Clara, Laia, Isabela i totes les demés xiques van dir alhora “A L'EDAT MITJANA!!!”.
Al final Aitana quasi es queda sorda. Es van ficar en una fila de 2 en 2 per entarar a la màquina del temps. Quan es va adonar Aitana, ja estava a l'edat mitjana. Totes les xiques estaven ja a l'edat mitjana. Allí van conéixer a el ferrer del poble de Manuel, les van ensenyar a fer espasses, armadures, escuts, etc... Van conéixr a la reina de València. També van conéixer al forner, al forner etc... Van xonéixer a molta gent del poble i van prometre que qque tornarien molt prompte. Al dia següent no van poder anar, però dos dies després van anar a visitar-los.
                                  Fi

La màquina del temps

La màquina del temps

Hola sóc Alicia. Fa uns anys vaig viatjar amb una màquina del temps. Al renaixement.

Aquell matí estava amb Julia, Mar, les meues amigues, i la meus cosina Balma. Anàvem per un camí i veig que en un camp de blat ix fum. Vaig deixar la bici i em vaig apropar al fum. Les vaig cridar però no em feien cas. Quan ja estava al costat del fum, vaig vorer una màquina vella, molt estranya i vaig cridar, llavors si que van vindre.

Van alucinar quan la vam vore completa. Julia va tocar un botó i la màquina va fer un soroll i totes ens vam apropar. Vam parpadejar i ja no estàvem al camp estàvem a un carreró que pareixia d’eixos vells de l’antiga Itàlia. Era molt bonic, però la fent no estava vestida com nosaltres, la roba era molt antigada vam passar al costat d’un mercadet i vam vore un home amb la barba gisa caminant molt rapid.

Estaba mirant a totes les dones del carrer. Va mirar cap enderrere i va vore a Balma i va somriure. Ens va dir una cosa en llatí i nosaltres li contestàvem que si a tot. Llavors va fer el gest de “veniu” amb la mà i el vam seguir.

Vam arribar a seua casa i vaig vore a les parets, esborranys d’avions i l’home de tres cosos… De la habitació vaig vore que sortia una dona molt seria que es pareixia a la Mona Lisa! Vaig estar pensant i al final estava clar que ell era Leonard Da Vinci! No m’ho podia creure.

Leonard va agafar la mà de Balma i la va fer seure a un taburet de fusta, va començar a pintar-la Balma va començar a plorar perqué tenia por.

Mar, amb vergonya va preguntar a Da Vinci so sabia algo d’una màquina del temps amb dibuixos i gestos i ell va contestar que si amb el cap. a deixar de pintar. Ens va obrir una habitació i allí estava la màquina del descampat un poc més nova.

Vam estar com 2 hores Julia, Mar i Jo per ahi mentres Balma estava aseguda al taburet . Quan Da  Vinci va acabar ens va ensenyar el dibuix, ens va deixar utilizar la màquina i varem tornar al camp