Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dia de la dona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dia de la dona. Mostrar tots els missatges
dimecres, 7 de març del 2018
diumenge, 4 de març del 2018
dimarts, 7 de març del 2017
RITA LEVI-MONTALCINI
Rita Levi-Montalcini va nàixer 22 D'abril de 1909 en la ciutat de Torí.
Per desgracia va morir el 30 de desembre de 2012 als 103 anys en Roma.
Tenia la nacionalitat itàliana.
Va estudiar en la universitat de Torí.
Té molts premis però els més importans son el Premi nobel de medicina i el Premi Albert Lasker.
Per desgracia va morir el 30 de desembre de 2012 als 103 anys en Roma.
Tenia la nacionalitat itàliana.
Va estudiar en la universitat de Torí.
Té molts premis però els més importans son el Premi nobel de medicina i el Premi Albert Lasker.
dilluns, 6 de març del 2017
Margarita Salas Falgueras
Margarita Salas Falgueras
Margarita Salas Falgueras (Canero 30 de novembre de 1938) és una bioquímica espanyola.
Llicenciada en Ciències Químiques per la Universitat Complutense de Madrid , va ser deixebla de Severo Ochoa , amb qui va treballar als Estats Units després de fer-ho amb Alberto Sols a Madrid.
Entre els seus majors contribucions científiques destaca la determinació de la direccionalitat de la lectura de la informació genètica durant la seva etapa al laboratori de Severo Ochoa, té múltiples aplicacions biotecnològiques causa de la seva altíssima capacitat d'amplificació de l'ADN.
Hedy Lamarr
Hedy Lamarr va nàixer el 9 de novembre de 1914 a Viena Austria, la seva familia era jueva i se'n va anar a Estats Units fugint del seu marit que era molt gelós.
Ella va ser actriu, productora i inventora, va ser la primera dona en eixir nua al cine, cosa que no li va agradar al se marit, i per això va deixar el cine, i es va dedicar a desenvolupar els camps de l’enginyeria i tecnologia.
Va guanyar els premis EFF Pioneer Award que el va guanyar a 1997 i el National Inventor Hall of Fame a 1938.
Al 1941 amb George Antheil va inventar uns torpets radioguiats impossibles de detectar, utilitzan una tecnologia que encara s’utilitza per al GPS, la WI-FI i la comunicació entre naus espacils.
Va morir el 19 de gener del 2000, amb 86 anys a Orlando, Estats Units.
Ángeles Alvariño
Ángeles Alvariño va ser una oceànografa, zoòloga i professora espanyola .
En 1953-1954 va ser la primera dona científica en un buc oceànografic Britànic el Sarsia. A partir del 1956 va realitzar les seves recerques als Estats Units. Va descobrir 22 especies d'organismes marins, Ángeles Alvariño va ser la figura escollida per la REAL ACADÈMIA GALEGA DE CIÈNCIES (RAGC) per a celebrar l'1 de juny, el dia de les ciències a Galícia, en la qual per primer vegada és va rendir homenatge a una investigadora.
Els premis que va aconeseguir van ser:
·Reconeixement com a exemple de dona científica en Women Tech World
· 1995: Medalla de Plata per la Junta de Galícia
· 2011 Es bota l'Ángeles Alvariño, ell buc de recerca de l'Institut Español d'Oceanografia entra en funcionament el 2012.
· 2015. La Real Acadèmia Galega de Ciències (RAGC) va celebrar l'1 de juny, el Dia de la Ciència a Galícia amb l'homenatge per primera vegada a una investigadora dona: l'oceanògrafa Ángeles Alvariño.
La seva mort per desgracia va sel al 29 de maig del 2005 als(88 anys) a California.
Ana María López Colomé
Ana María López Colomé va nàixer en 1944. Hui en dia continua residint a Méxic.
La seua àrea ès la bioquímica, amb la qual ha obtingut aquestos premis: Premi L'Oreal/UNESCO (2002), Premi UNAM (2002) etc
La seua àrea ès la bioquímica, amb la qual ha obtingut aquestos premis: Premi L'Oreal/UNESCO (2002), Premi UNAM (2002) etc
Helia Bravo Hollis
Helia Bravo Hollis
Helia Bravo Hollis va nàixer el 30 de septembre de 1901.Va nàixer en Mèxic.
Va realitzar el aprenentatge bàsic en Villa de Mixcoac un barri de Mèxic.En 1919 comença batxillerat on té molts professors com Isaac Ochesterona que li ensenya biologia.Finalitza el batxillerat exitosament i segueix medicina perquè allí no existia la carrera de biologia.Però un any després s’obri la carrera i s’apunta.
En 1930, es responsable del "herbari nacional" amb les florístiques regionals y taxonomies en cactàcees. I publica la primera edició de les cactàcees en Mèxic.
En 1931 es gradua com mestra en ciències biològiques en la facultat de filosofia y lletres de la UNAM(Universitat Nacional Autònoma de Mèxic)
En 1959 es converteix en la defensora del jardí botànic de la UNAM.Que dirigeix en 1960.
En la seua obra científica ha escrit més de 160 publicacions.
Helia Bravo, ha conseguit moltes distincions y reconeiximents nacionals i internacionals. La més recent va ser la seva contribució de Metztitlàn on va fer el decret de la reserva de la biosfera de Metztitlàn en l’any 2000
Va morir el 26 de septembre de 2001 als 99 anys.
SALLY KRISTEN RIDE
SALLY KRISTEN RIDE
Sally Kristen Ride va naixer el 26 de maig de 1951 i va morir el 23 de juliol de 2012 a causa de càncer de pàncrees va morir als 61 anys.Fou una física ,estadounidenca i astronauta. Fou la primera dona americana en viatjar a l'espai i és encara la persona més jove que ho ha fet, amb 32 anys.
Va náixer als Estats Units, California. Va anar a l'universitat de Estanford.
Ha guanyat molts premis com:
NASA space flight medal
Harmon trophy
Legend
Texas Women's hall of fame
California hall of fame
Library of congress living
Esther Orozco
Esther Orozco va nàixer el 25 d'abril de 1945 en Municipi de Guerrero (México).Va estudiar en el Centre de Investigación de Estudis Avançats 3 anys.
Alguns premis:Premio nacional Miguel Otero en 1985,Medalla Louis Pasteur i premi "Dones en la ciencia".Tambe va estudiar aquestes coses:Biologia molecular dels factors de virulència de Entamoeba histolytica,Biologia y genètica molecular de la multiresistència a farmacs en E. histolytica,Organización del genoma amebia.
María Esther Orozco,es una química,bacteriòloga,parasitòloga i investigadora Mexicana.
Alguns premis:Premio nacional Miguel Otero en 1985,Medalla Louis Pasteur i premi "Dones en la ciencia".Tambe va estudiar aquestes coses:Biologia molecular dels factors de virulència de Entamoeba histolytica,Biologia y genètica molecular de la multiresistència a farmacs en E. histolytica,Organización del genoma amebia.
María Esther Orozco,es una química,bacteriòloga,parasitòloga i investigadora Mexicana.
Biografia Jennifer Anne Doudna
Jennifer Anne Doudna
Jennifer Anne Doudna Washington DC, Estats Units 1964 és una professora de química nord-americana de la Universitat de Califòrnia a Berkeley.
Va néixer el 1964 als Estats Units. Va estudiar química al Pomona College de Claremont (Califòrnia), on va aconseguir el títol de Bachelor of Arts, i bioquímica a la Universitat Harvard, on es doctorà amb un estudi sobre els ribosomes dirigit per Jack W. Szostak. Posteriorment realitzà el seu treball postdoctoral a la Universitat de Colorado a Boulder.
El 1994 va esdevenir professora de la Universitat Yale i el 2003 de la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Ha centrat els seus treballs en l'estudi de la cristal·lització de grans molècules d'àcid ribonucleic. El 2015 fou guardonada amb el Premi Princesa d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica, juntament amb Emmanuelle Charpentier.
Ha rebut nombrosos premis, ja des de la seva època d'estudiant, els últims, el Premi Princesa d'Astúries i el Premi Gruber en Genètica , tots dos amb Emmanuelle Fuster el 2015 pel descobriment de CRISPR.
Rosario Iturbe
La doctora Maria Rosario Iturbe Argüelles és una investigadora de titular b que com a preferència investiga sobre la caracterització del sòl en llocs contaminats, la remediació de sòls i aqüífers, i la migració de contaminats a través del subsòl.
Va nàixer a Mèxico.
Els seus objectius? Conèixer la forma de migració dels diversos tipus de contaminats en els diferents tipus de sòls i conèixer els processos que hi intervenen: Adsorció, dispersió, difusió, biodegradació.
Va obtenir el seu títol de ingeniera de la UNAM en 1975.
Ha dirigit en aquests temes 9 tesis de maestria, 7 de licenciatura, i actualment dirigeix 2 de doctorat.
Va nàixer a Mèxico.
Els seus objectius? Conèixer la forma de migració dels diversos tipus de contaminats en els diferents tipus de sòls i conèixer els processos que hi intervenen: Adsorció, dispersió, difusió, biodegradació.
Va obtenir el seu títol de ingeniera de la UNAM en 1975.
Ha dirigit en aquests temes 9 tesis de maestria, 7 de licenciatura, i actualment dirigeix 2 de doctorat.
diumenge, 5 de març del 2017
JULIETA GOSSMAN
JULIETA GOSSMAN
Julieta Norma Fierro Gossman és una astrofísica i divulgadora científica mexicana, nascuda a Ciutat de Mèxic el dia 24 de febrer de 1948.
Ha escrit uns quaranta llibres en col·laboració amb altres científics com ara
L' evolució química del Sol (2012); Newton, la llum i el moviment dels cossos
(2007); Albert Einstein:Un científic del nostre temps (2005).
Entre d' altres reconeixements li han concedit el Premi Kalinga de la UNESCO en 1995 i té un Doctorat Honoris Causa.
RITA LEVI-MONTALCINI
Rita Levi-Montalcini va nàixer a Torí el 22 d'abril de 1909 i va morir el 30 de desembre de 2012 a Roma.
Va ser una médica i neuróloga Italo-Estadounidensa.
Va estudiar medicina a la universitat de Torí on es va graduar el 1936. Pels seus orígens jueus es va veure obligada a abandonar Itàlia durant la segona guerra mundial traslladant-se a els Estats Units. Allí va treballar al laboratori Víctor Hambueger de l'institut de zoologia de la universitat Washington de Saint-Louis, de la qual fou professora el 1958.
A l'any 1962 retornà a Itàlia per establir un laboratori de recerca a Roma, entre 1961 i 1969 dirigí el centre de recerca Neurològica del CANT.
En 1986 li van donar el premi Nobel de Medicina i fisiologia pels seus treballs sobre els factors del creixement.
Durant la segona guerra mundial i abans d'abandonar el seu país, Montalcini inicià els seus estudis sobre els axons embrionaris, la prolongació Citoplasmàtica de la neurona en un laboratori precari situat a casa seva.
Va ser una médica i neuróloga Italo-Estadounidensa.
Va estudiar medicina a la universitat de Torí on es va graduar el 1936. Pels seus orígens jueus es va veure obligada a abandonar Itàlia durant la segona guerra mundial traslladant-se a els Estats Units. Allí va treballar al laboratori Víctor Hambueger de l'institut de zoologia de la universitat Washington de Saint-Louis, de la qual fou professora el 1958.
A l'any 1962 retornà a Itàlia per establir un laboratori de recerca a Roma, entre 1961 i 1969 dirigí el centre de recerca Neurològica del CANT.
En 1986 li van donar el premi Nobel de Medicina i fisiologia pels seus treballs sobre els factors del creixement.
Durant la segona guerra mundial i abans d'abandonar el seu país, Montalcini inicià els seus estudis sobre els axons embrionaris, la prolongació Citoplasmàtica de la neurona en un laboratori precari situat a casa seva.
JOSEFA YZUEL
JOSEFA YZUEL
Nom:María Josefa Yzuel Giménez.
Marí Josefa Yzuel Giménezva nàixer al 1940 en Jaca (Espanya)Actualment te avui 77 anys.És una física optica Espanyola.Va ser la primera dona a Espanya que va optindre la titulació de professora agregada d'universitat en l'àrea física 1971 i en 1982 va ser nomenada catedràtica.Va fundar el laboratori de Processat d'Imatges a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i al llarg de la seva carrera ha estat premiada i reconeguda per les seves investigacións.Tant a nivell nacional com internacional.Entre els últims reconeixements, destaquen la medalla Reial Societat Espanyola de Física en 2015 per les seues aportacions decisives en el camp de l'òptica,l'economana de la creu d'alfons X el savi o el seu paper com a presidenta de la Societat Espanyola l'òptica 1993-1996.Els seus últims vint anys ha estat treballant en filtres de transmissió no uniforme per la millorade la qualitat dels sistemes òptics formadors d'imatges.
FI
Rosalind Franklin
Rosalind Franklin va nàixer el 25 de juliol a Notting Hill (Londres) i va morir el 16 d'abril de 1958 a Chelsea, Londres .
Va ser la segona de cinc germans en una família jueua que duia quatre generacions dedicada a la banca. La seua educació fins als 18 anys la va rebre en col.legis de prestigi, fins i tot a París (on va aprendre la tècnica de difracció de Raigs X), quan tornà a casa i aprova l' ingrés al Col.legi Newnham en Cambridge per estudiar ciències experimentals i en concret química.
Son pare no accepta la decisió i s'oposava que estudiara ciències fins que li va retirar la seua asignació, (una tia, germana de son pare es feia càrrec de les despeses d' estudi de Rosalind ) al veure la situació, ,un dia ( al vint anys) li va escriure una carta a son pare explicant-li el que era la ciència i la fe per a ella. "La ciencia y la vida ni pueden ni deben estar separados. Para mí la ciencia da una explicació parcial de la vida. Tal como se basa en los hechos, la experiencia y los experimentos....
Estoy de acuerdo en que la fe es fundamental para tener éxito en la vida, pero no acepto tu definición de fe, la creencia de que hay vida tras la muerte.
En mi opinión, lo único que necesita la fe es el convencimiento de que esforzándonos en hacer lo mejor que podemos nos acercamos al éxito, y que el éxito de nuestros propósitos, la mejora de la humanidad de hoy y del futuro, merece la pena por conseguirse."
Es va doctorar en física química el 1945 en la Universitat de Cambridge, encara que en eixos anys Cambridge, no donava grau de llicenciatura a les dones, no les considerava oart del claustre y sols hi havia un nombre de doctorandes a un 10%. Després va treballar tres anys estudiant les tècniques de difracció de raigs X durant tres anys al Laboratori Central de Serveis Químics, de París.
Va ser una científica britànica que va tenir un paper destacat en la major fita del desenvolupament de la biologia molecular, el descobriment de l' estructura de l' ADN.
Després va tornar a Anglaterra per treballar d'investigadora associada al Laboratori de John Randall a Londres.
Va mostrar les seves imatges de difracció de raig X de l'ADN a James Watson i Francis Crick ( als que, anys més tard, el 1962 els van concedir el premi nobel de Fisiologia i Medicina, evitant parlar de Rosalind Franklin en el seus discursos ). S'admet que cap altra inspiració fou tan forta com aquesta per la seva publicació el 1953 de l'estructura de l'ADN.
Aquest descobriment no va se casualitat, va demostrar molta habilitat per obtenir les millos imatges i poder interpretar-les correctament en la investigació d' altres objectes, com l' estructura del grafit o del virus del mosaic del tabac.
Rosalind Franklin sense el reconeixement en forma de premis, el seu nom estarà sempre present en lletres d' or en la ciència de la Biologia degut a les seues fonamentals contribucions al respecte.
Va morir jove, al 37 anys a causa d' una bronconeumonia, carcinomatosis i càncer d' ovaris, molt probablement degut a l' ús dels raigs X amb poca protecció.
El certificat de defunció de Rosalind. Franklin diu " Una científica investigadora, soltera, hija de Arthur Franklin, un banquero".Ens serveix de record com definició i com homenatge.
Va ser la segona de cinc germans en una família jueua que duia quatre generacions dedicada a la banca. La seua educació fins als 18 anys la va rebre en col.legis de prestigi, fins i tot a París (on va aprendre la tècnica de difracció de Raigs X), quan tornà a casa i aprova l' ingrés al Col.legi Newnham en Cambridge per estudiar ciències experimentals i en concret química.
Son pare no accepta la decisió i s'oposava que estudiara ciències fins que li va retirar la seua asignació, (una tia, germana de son pare es feia càrrec de les despeses d' estudi de Rosalind ) al veure la situació, ,un dia ( al vint anys) li va escriure una carta a son pare explicant-li el que era la ciència i la fe per a ella. "La ciencia y la vida ni pueden ni deben estar separados. Para mí la ciencia da una explicació parcial de la vida. Tal como se basa en los hechos, la experiencia y los experimentos....
Estoy de acuerdo en que la fe es fundamental para tener éxito en la vida, pero no acepto tu definición de fe, la creencia de que hay vida tras la muerte.
En mi opinión, lo único que necesita la fe es el convencimiento de que esforzándonos en hacer lo mejor que podemos nos acercamos al éxito, y que el éxito de nuestros propósitos, la mejora de la humanidad de hoy y del futuro, merece la pena por conseguirse."
Es va doctorar en física química el 1945 en la Universitat de Cambridge, encara que en eixos anys Cambridge, no donava grau de llicenciatura a les dones, no les considerava oart del claustre y sols hi havia un nombre de doctorandes a un 10%. Després va treballar tres anys estudiant les tècniques de difracció de raigs X durant tres anys al Laboratori Central de Serveis Químics, de París.
Va ser una científica britànica que va tenir un paper destacat en la major fita del desenvolupament de la biologia molecular, el descobriment de l' estructura de l' ADN.
Després va tornar a Anglaterra per treballar d'investigadora associada al Laboratori de John Randall a Londres.
Va mostrar les seves imatges de difracció de raig X de l'ADN a James Watson i Francis Crick ( als que, anys més tard, el 1962 els van concedir el premi nobel de Fisiologia i Medicina, evitant parlar de Rosalind Franklin en el seus discursos ). S'admet que cap altra inspiració fou tan forta com aquesta per la seva publicació el 1953 de l'estructura de l'ADN.
Aquest descobriment no va se casualitat, va demostrar molta habilitat per obtenir les millos imatges i poder interpretar-les correctament en la investigació d' altres objectes, com l' estructura del grafit o del virus del mosaic del tabac.
Rosalind Franklin sense el reconeixement en forma de premis, el seu nom estarà sempre present en lletres d' or en la ciència de la Biologia degut a les seues fonamentals contribucions al respecte.
Va morir jove, al 37 anys a causa d' una bronconeumonia, carcinomatosis i càncer d' ovaris, molt probablement degut a l' ús dels raigs X amb poca protecció.
El certificat de defunció de Rosalind. Franklin diu " Una científica investigadora, soltera, hija de Arthur Franklin, un banquero".Ens serveix de record com definició i com homenatge.
Maria Blasco Marhuenda
Maria Blasco Marhuenda
Va nàixer en 1965 a (Alacant, Verdegàs) té (51-52) anys, és una científica espanyola especialitzada en els telòmers i la telomerasa. Des del 22 de juny de 2011 dirigeix a Espanya el Centre Nacional de Investigacions Onológiques (CNIO).
Des de 1983 a 1988 fa el curs la llicenciatura en Biologia per la Universitat Autónoma de Madrid. L’any 1993 obté el doctorat en Bioquímica i Biologia Molecular
El 2003 es va incorporar al Centre Nacional de Investigacions Oncològiques (CNIO), aleshores sota la direcció del Dr. Mariano Barbacid, com a responsable del Grup de Telòmers i Telomerasa y a més, dins el 2011 com a Directora del Programa d'Oncologia Molecular. Del 2005 al 2011 fou Vicedirectora d'Investigació Bàsica. Des del 22 de juny de 2011 dirigeix CNIO.
María Blasco és fundadora de l'empresa de biotecnoligia Life Length juntament amb la Fundació Marcelino Botín i la consultora Matlin Associates.
HIPÀTIA
Va nàixer en el any 370 d. c. a Març en Alexandria. (Egipte)
Va morir al any 415 d.c. a Març en Alexandria. Un dia quan tornava a casa pel carrer la van agafar dues fànatics cristians. La van dur a una esglèsia on la van despullar i assassinar.
Era matemàtica, filòsofa, astrònoma, escriptora, inventora i astròloga.
Va col.laborar en l'obra de el seu pare. Que s'anomenava Teó.
Fou membre i cap de l'Escola neoplatònica . És considerada la primera dona coneguda que féu una contribució substancial al desenvolupament de la matemàtica.
También deien que era bella, graciosa i modesta😊.
Va morir al any 415 d.c. a Març en Alexandria. Un dia quan tornava a casa pel carrer la van agafar dues fànatics cristians. La van dur a una esglèsia on la van despullar i assassinar.
Era matemàtica, filòsofa, astrònoma, escriptora, inventora i astròloga.
Fou membre i cap de l'Escola neoplatònica . És considerada la primera dona coneguda que féu una contribució substancial al desenvolupament de la matemàtica.
También deien que era bella, graciosa i modesta😊.
Va posar un comentari de l'Aritmerica.
Va Fer un canon astronòmic.
Sinesi també la va defendre con a inventora del astrolabio.
Josefina Castellví Piulachs
Va nèixer el 1 de juliol de 1935, ara fa 81 anys, a Barcelona. Va ser bacteriòloga marina, i una de les investigadores catalanes amb més projecció internacional. Fou pionera en la participació espanyola en investigació antàrtica i va liderar la instal-lació de la Base Antàrtica Espanyola. La seva contribució científica ha estat molt productiva en el seu camp i, encara que ara està retirada, continua vinculada a la difusió i estudi de la investigació.
Va desenvolupar la seva carrera en el Consell Superior d'Investigacions Científiques. Primer va ser professora, i amb el temps, es va convertir en directora. La seva passió pels bacteris en condicions extremes li va portar a ser la primera dona espanyola a l'Antàrtida en l'any 1984.
Ha rebut, entre altres distincions, la Medalla d'Or al Mèrit Científic de l'Ajuntament de Barcelona (1996), la Medalla "Narcís Monturiol" al Mèrit Científic i Tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1996), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2003), Premi Esteva Bassols: "Senyora de Barcelona" (2005) i Català de l'any (2013).
dissabte, 4 de març del 2017
Emmy Noether
EMMY NOETHER
Emmy Noether (Erlangen, Alemanya 1882- Bryn Mawr, EEUU 1935).
Matemàtica jueva, de naiximent alemanya. Va se considerada com la dona més important de la història de la matemàtica per personatges tan importants com Albert Einstein entre altres.
Son pare era matemàtic i Emmy encara que pensava donar clases de francés i anglès a la fi va estudiar matemàtiques en la universitat on treballava son pare. Al doctorar-se va treballar a l'universitat set anys sense cobrar i en 1915 li criden de la Universitat de Gotinga per a incorporar-se al departament de matemàtiques, que era molt important, però la facultat de filosofia va posar impediments i es va pasar 4 anys donant classe en nom de David Hilbert, un matemàtic important i que treballava amb ella. Després, en 1919, li van donar per fi la habilitació per a donar classe en el seu propi nom fins a 1933.
El nazis van expulsar de les universitats a tots el jueus i Emmy va haver de emigrar als EEUU on continuar treballant en el Byrn Mawr College de Pensilvània.
En 1935 va tindre una operació de un quiste ovàric de la que no es va recuperar i va morir amb 53 anys.
El seu treball es va reconèixer a nivell mundial. En ell es distingueixen tres etapes:
En la primera va definir el anomenat "Teorema de Noether" bàsic pel desenvolupament de la física moderna.
En la segona, va començar treballs que "van canviar la cara del àlgebra". Es va posar el seu nom a uns elements matemàtics en el seu honor, els noetherians.
En la tercera va publicar les seues obres més importants, i va inspirar altres matemàtics i científics que van obrir noves línies d'investigació en molts camps no només les matemàtiques.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)