Varen jugar i de sobte es varen trobar una caixa de ferro menys o menys de dos metres. Hi havia una porta i per curiositat varen entrar i de sobte hi havia moltes llums, ens va asustar tant que totes varen córrer.
Però de sobte se n'adonàrem que no estàvem en el parc sino estaven en un lloc molt estrany, era quasi tot sabana.
Varen demanar ajuda i de sobte es va acostar un home, però era molt estrany.
Lorena, que era la més llesta, ens va dir que era un homo sapiens.
Li varen preguntar si ens podiem anar a casa però ell va córrer i nosaltres li començàrem a perseguir.
Veren veure molta gent, nosaltres estàvem super asustades però Laura va veure un xiquet com nosltres i li varen preguntar si ens podiem anar d'allí. Ell va dir que si li ajudavem a ells a treballar ens podiem anar.
Varen pescar un peix molt gran , varen caçar, ja que a la meua amiga Teresa li donava por totes aquestes coses.
Antonio que era el xiquet, ens va dir que ens podiem anar ja a nostra casa. Nosaltres no volíem, ens agradava mes fer coses noves ,ja no ens agradava gens el mòbil perque abans sols estaven mirant el instagram i fent musicallys.
I així va ser la meva història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari !