La màquina del temps

La màquina del temps

Hola sóc Alicia. Fa uns anys vaig viatjar amb una màquina del temps. Al renaixement.

Aquell matí estava amb Julia, Mar, les meues amigues, i la meus cosina Balma. Anàvem per un camí i veig que en un camp de blat ix fum. Vaig deixar la bici i em vaig apropar al fum. Les vaig cridar però no em feien cas. Quan ja estava al costat del fum, vaig vorer una màquina vella, molt estranya i vaig cridar, llavors si que van vindre.

Van alucinar quan la vam vore completa. Julia va tocar un botó i la màquina va fer un soroll i totes ens vam apropar. Vam parpadejar i ja no estàvem al camp estàvem a un carreró que pareixia d’eixos vells de l’antiga Itàlia. Era molt bonic, però la fent no estava vestida com nosaltres, la roba era molt antigada vam passar al costat d’un mercadet i vam vore un home amb la barba gisa caminant molt rapid.

Estaba mirant a totes les dones del carrer. Va mirar cap enderrere i va vore a Balma i va somriure. Ens va dir una cosa en llatí i nosaltres li contestàvem que si a tot. Llavors va fer el gest de “veniu” amb la mà i el vam seguir.

Vam arribar a seua casa i vaig vore a les parets, esborranys d’avions i l’home de tres cosos… De la habitació vaig vore que sortia una dona molt seria que es pareixia a la Mona Lisa! Vaig estar pensant i al final estava clar que ell era Leonard Da Vinci! No m’ho podia creure.

Leonard va agafar la mà de Balma i la va fer seure a un taburet de fusta, va començar a pintar-la Balma va començar a plorar perqué tenia por.

Mar, amb vergonya va preguntar a Da Vinci so sabia algo d’una màquina del temps amb dibuixos i gestos i ell va contestar que si amb el cap. a deixar de pintar. Ens va obrir una habitació i allí estava la màquina del descampat un poc més nova.

Vam estar com 2 hores Julia, Mar i Jo per ahi mentres Balma estava aseguda al taburet . Quan Da  Vinci va acabar ens va ensenyar el dibuix, ens va deixar utilizar la màquina i varem tornar al camp