Un dia qualsevol. El meu amic Fréderic i jo, vam inventar la primera máquina del temps de tot el món.
Aquell matí li vaig dir al meu amic si després del col•legi anàvem junts per acabar un prototip que estvan fent en la casa de Fréderic. Em va dir que si. A la vesprada, quan vam arribar a la seua casa, ens vam posar a acabar el prototip, peró, de sobte, va aparèixer una llum que ens va teletransportar a un lloc que no coneixíem.
Quan vam despertar vam vore uns animals pareguts als elefants peró tenien uns ullas molts grans. Eren uns mamuts, ens vam donar compte que estaven en un periode glacial, al paleolitic.
Ens vam quedar pensant en com podríem haver viajat al passat però no tenien temps de pensar en aqull moment, perquè es van apropar un grups d'homes que eren un poc xicotets. No hablaven però tenien contacte amb el gestos.
Els homes ens vam portar a un xicotet poblat amb cases fetes de fang i palla. Vam estar uns dies pel poblat menjant i dormint fins que vam pensar en buscar on havien deixat la màquina.
Al següent dia, vam anar a explorar una selva que hi havia aprop del poblat. Vam vore una llum dins una cova, era la màquina del temps. Quan van entrar dins de la cova, vam escoltar un soroll, era d'una manada de llops. Van tindre crua en no despertar als animals. Després van eixir de la cova, van viatjar a L'edat Antiga peró estaven cansats i van tornar a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari !