Va ser la segona de cinc germans en una família jueua que duia quatre generacions dedicada a la banca. La seua educació fins als 18 anys la va rebre en col.legis de prestigi, fins i tot a París (on va aprendre la tècnica de difracció de Raigs X), quan tornà a casa i aprova l' ingrés al Col.legi Newnham en Cambridge per estudiar ciències experimentals i en concret química.
Son pare no accepta la decisió i s'oposava que estudiara ciències fins que li va retirar la seua asignació, (una tia, germana de son pare es feia càrrec de les despeses d' estudi de Rosalind ) al veure la situació, ,un dia ( al vint anys) li va escriure una carta a son pare explicant-li el que era la ciència i la fe per a ella. "La ciencia y la vida ni pueden ni deben estar separados. Para mí la ciencia da una explicació parcial de la vida. Tal como se basa en los hechos, la experiencia y los experimentos....
Estoy de acuerdo en que la fe es fundamental para tener éxito en la vida, pero no acepto tu definición de fe, la creencia de que hay vida tras la muerte.
En mi opinión, lo único que necesita la fe es el convencimiento de que esforzándonos en hacer lo mejor que podemos nos acercamos al éxito, y que el éxito de nuestros propósitos, la mejora de la humanidad de hoy y del futuro, merece la pena por conseguirse."
Es va doctorar en física química el 1945 en la Universitat de Cambridge, encara que en eixos anys Cambridge, no donava grau de llicenciatura a les dones, no les considerava oart del claustre y sols hi havia un nombre de doctorandes a un 10%. Després va treballar tres anys estudiant les tècniques de difracció de raigs X durant tres anys al Laboratori Central de Serveis Químics, de París.
Va ser una científica britànica que va tenir un paper destacat en la major fita del desenvolupament de la biologia molecular, el descobriment de l' estructura de l' ADN.
Després va tornar a Anglaterra per treballar d'investigadora associada al Laboratori de John Randall a Londres.
Va mostrar les seves imatges de difracció de raig X de l'ADN a James Watson i Francis Crick ( als que, anys més tard, el 1962 els van concedir el premi nobel de Fisiologia i Medicina, evitant parlar de Rosalind Franklin en el seus discursos ). S'admet que cap altra inspiració fou tan forta com aquesta per la seva publicació el 1953 de l'estructura de l'ADN.
Aquest descobriment no va se casualitat, va demostrar molta habilitat per obtenir les millos imatges i poder interpretar-les correctament en la investigació d' altres objectes, com l' estructura del grafit o del virus del mosaic del tabac.
Rosalind Franklin sense el reconeixement en forma de premis, el seu nom estarà sempre present en lletres d' or en la ciència de la Biologia degut a les seues fonamentals contribucions al respecte.
Va morir jove, al 37 anys a causa d' una bronconeumonia, carcinomatosis i càncer d' ovaris, molt probablement degut a l' ús dels raigs X amb poca protecció.
El certificat de defunció de Rosalind. Franklin diu " Una científica investigadora, soltera, hija de Arthur Franklin, un banquero".Ens serveix de record com definició i com homenatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari !