L'EGIPTE
Vaig a contar-vos l'extraordinària aventura que vaig viure al meu darrer viatge.
L'estiu passat vaig fer un recorregut pel riu Nil, un viatge que estava desitjant fer des de feia molt de temps, ja que sóc una fan de tot allò relacionat amb la cultura egípcia. He llegit molt llibre, he vist centenars de reportatges i he consultat moltíssimes revistes científiques que parlaven d'aquest tema.
Per fi, l'any passat vaig poder organitzar aquest viatge que, a través del riu, em portaria a veure els llocs més representatius de l'Egipte de Cleopatra.
El primer dia vam embarcar a primera hora. Erem molt pocs passatgers ja que era un viatge especial per a gent que li agrada l'aventura i no un viatge de plaer en un vaixell de luxe.
Vam començar a navegar i prompte vam poder veure els primers cocodrils. Eren enormes i, quan s'apropaven feien molta por. I ahí va començar la primera aventura ja que, sense saber com, un dels viatgers va voler apropar-se per fer una foto espectacular i va caure al riu. Tot eren crits, i jo, sens pensar-me-ho, vaig botar per ajudar-lo. Dins de l'aigua no es veia res, però podia sentir els movimemts dels cocodrils. Vaig agafar com vaig poder a l'home i el vaig apropar al vaixell. Ràpidament ens van pujar, però la càmera de fotos se la va menjar un gran cocodril.
Encara no ens haviem recuperat quan uns grans colps ens van fer cridar una altra vegada. Un grup d'hipopòtams ens atacava. Ens van enganxar com van poder per tal de no caure a l'aigua altra vegada, i després d' una bona estona, vam notar com poc a poc tornava la tranquil·litat.
Tot això sols el primer dia. Jo ja estava esgotada, volia aventures però ...
Altre dia van baixar a terra per vore unes ruines molt importants, amb edificacions semblants a les piràmides. Quan atravessàvem una zona de desert, esva formar una tempesta de sorra iens vam tindre que refugiar en un de les piràmides. Vam entrar corrent i molt nerviossos i no vamveure per on corríem.
Quan vam sentir que ja estava en calma, vam intentar eixir però... era impossible, estàvem perduts dins de la piràmide! El guia s'havia quedat en un altre grup i no sabíem què fer. Vaig encendre la llanterna i vaig poder veure les parets. Hihavia uns jeroglífics dibuixats i vaig recordar que els havia vist enun dels reportatges.
Finalment, vaig poder traure el meu grup a l' exterior i tots ens vam abraçar molt contents.
I quan ja creia que no em podien passar més coses, vaig tindre una visita de la serp més coneguda d' Egipte, la cobra. Esva colar dins del meu equipatge i em va atacar. Vaig estar a puntdemorir però em van poder traure tot el verí i en dues setmanes a l' hospital vaig acabar de ficar- me bé.
Altornar ací, vaig ser l' heroïna de tota la meua família. Tots volien que els contara totes les aventures que havia viscut, encara que jo ja estava un poc farta de tanta aventura.
Vam començar a navegar i prompte vam poder veure els primers cocodrils. Eren enormes i, quan s'apropaven feien molta por. I ahí va començar la primera aventura ja que, sense saber com, un dels viatgers va voler apropar-se per fer una foto espectacular i va caure al riu. Tot eren crits, i jo, sens pensar-me-ho, vaig botar per ajudar-lo. Dins de l'aigua no es veia res, però podia sentir els movimemts dels cocodrils. Vaig agafar com vaig poder a l'home i el vaig apropar al vaixell. Ràpidament ens van pujar, però la càmera de fotos se la va menjar un gran cocodril.
Encara no ens haviem recuperat quan uns grans colps ens van fer cridar una altra vegada. Un grup d'hipopòtams ens atacava. Ens van enganxar com van poder per tal de no caure a l'aigua altra vegada, i després d' una bona estona, vam notar com poc a poc tornava la tranquil·litat.
Tot això sols el primer dia. Jo ja estava esgotada, volia aventures però ...
Altre dia van baixar a terra per vore unes ruines molt importants, amb edificacions semblants a les piràmides. Quan atravessàvem una zona de desert, esva formar una tempesta de sorra iens vam tindre que refugiar en un de les piràmides. Vam entrar corrent i molt nerviossos i no vamveure per on corríem.
Quan vam sentir que ja estava en calma, vam intentar eixir però... era impossible, estàvem perduts dins de la piràmide! El guia s'havia quedat en un altre grup i no sabíem què fer. Vaig encendre la llanterna i vaig poder veure les parets. Hihavia uns jeroglífics dibuixats i vaig recordar que els havia vist enun dels reportatges.
Finalment, vaig poder traure el meu grup a l' exterior i tots ens vam abraçar molt contents.
I quan ja creia que no em podien passar més coses, vaig tindre una visita de la serp més coneguda d' Egipte, la cobra. Esva colar dins del meu equipatge i em va atacar. Vaig estar a puntdemorir però em van poder traure tot el verí i en dues setmanes a l' hospital vaig acabar de ficar- me bé.
Altornar ací, vaig ser l' heroïna de tota la meua família. Tots volien que els contara totes les aventures que havia viscut, encara que jo ja estava un poc farta de tanta aventura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari !