Cristòfor Colom i jo

Cistòfor Colom i jo

Ahir vaig estar visitant un museu i vaig trobar una màquina fantàstica: era una màquina del temps que podia enviar-te on tu vullgueres. Em vaig quedar fascinada i, sense pensar-me-ho dues vegades vaig polsar l'any 1492, volia conèixer a Cristòfol Colom!

En menys d'un segon vaig obrir els ulls i..., allí estava! Era el dia 3 d'agost de 1492, al port de Huelva. Vaig veure moltíssima gent. Tots els mariners estaven enfeinats en organitzar tot el que necessitaven per a fer el gran viatge. Les tres carabel·les eren enormes i la fusta sonava com si anara a trencar-se encara que eren uns vaixells magnífics.

Damunt d'una de les carabel·les el vaig veure, el gran capità Cristòfol Colom. Estava donant ordres a tothom i se'l veia nerviós i entusiasmat.

Vaig pujar i vaig presentar-me. Encara que la meua vestimenta era molt diferent, ningú em feia cas. Tots estaven fent el seu treball i no volien cap distracció.

Així que vaig aprofitar que tots m'ignoraven per tal de xafardejar per tot el vaixell i vore com era per dins.

La veritat és que l'olor era prou horrible ja que una vegada entraves dins,apenes hi havia finestres. Estava tot molt fosc i anava xocant-me contra les parets per culpa del moviment del mar.

Poc a poc vaig anar marejant-me, així que vaig d'eixir corrent per no vomitar dins i que els mariners s'enfadaren amb mi.

Una vegada al sol ferme del port vaig contemplar els vaixells i els homes per última vegada, els vaig desitjar molta sort (encara que jo ja sabia que arribarien a Amèrica) i me'n vaig tornar pensant en quina sort tenia de no viatjar en una carabel·la d'eixes que feien pudor i es menejaven com la closca d'un ou.