ADÉU CARLES

Jo a aquest col.legi vaig arribar en primer amb Mari Carmen. Em vaig acostumbrar molt rapidament a aquest col.legi.

 En segon tercer i en quart va ser Marta la nostra tutora.

En cinqué i sisé ha sigut Eva, que ens ha preparat molt be per a ľinstitut.

En aquestos sis anys que jo he estat en aquest col.legi, sempre hem sigut al voltant  ďuns 20 alumnes. 

 He passat molt bons moments amb els companys, al pati, a classe, al menjador o als aniversaris(quan anava).

També ho he passat molt bé a les excursions, sobretot a les que ens quedem 1 dia i mig o 2 dies i mig.

També m'ha agradat molt l'aprenentatge amb els professors.

El que no m'ha agradat res es el menjar.

Aquesta experiència ha sigut una innolvidable.

Es increible veure que ja estiga només a uns dies ď anar-me'n ďaquest col.legi, encara recorde el primer dia.

Es trist dir adéu al  col.legi. Però així com va començar aquesta experiència a primária  ara acabara, i  començara altra a ľinstitut.

Es dur tindre que anar-se, però es el que toca.

ADÉU CARLES!!!       ET TROBARÉ A FALTAR

L'AUTOBÚS

RECETA PARA HACER UN BUEN LIBRO

Para que un libro sea bueno ha de tener misterio, para que el lector tenga interés por el libro que está leyendo.

También ha tener un poco de fantasía y de aventura, y se le debe de añadir un poquitín de terror.

Para sorprender al lector e interesarlo.

Lo que más ha de tener un libro es ciencia ficción, que es un tema muy importante para las historias o cuentos.

También ha de haber humor, para que el lector sienta alegría, tristeza o miedo.

Por último, el libro ha de estar escrito con un lenguaje adecuado para el tipo de persona a la que va dirigido el libro.

Yo diría que con estas cosas se puede hacer un buen libro.

LA LECTURA

ÍNDEX

Perquè m'agrada llegir?

Perquè no?

El qué és bo de llegir?

Perquè hi ha llibres llargs que m'agraden?

Perquè hi ha llibre curts que no m'agraden?

Com llig millort?

Com em pareixia al principi la lectura?

Una de les coses que m'agrada de la lectura és que es poden conèixer llocs sense tindre que anar a ells.

O també se que es pot aprendre llegint.

Però per el que no m'agrada llegir es que em dona  son o quan son històries que costen ď antendre.

Però llegir és molt bo.

A mi els llibres no m'agraden per ser llargs o  curts, si no per la história. Hi ha llibres que he llegit que són molt llargs i si que m'han agradat, però hi ha llibres curts que no m'han agradat. Això sol ser perquè els llibre llargs tenen històries més interessants i els curts també me solen agradar les seues històries. Però en els llibres que no m'han agradat la majoria solen ser curts.

Jo de la millor forma que llig és en el sofá.

Perquè si llig ď altra forma que llig és en el sofá.

Perquè si llig ď altra manera estic més incómode i em costa comprendre la història.

En canvi al sofà llig millor, més concentrat que en altres llocs.

Quan vaig començar a llegir m'agradava més, però amb el pas dels anys m'ha deixat ď agrar.

HEU VIST QUI VE PEL TÚNEL ?

EL ATAQUE

EL XIQUET SOLDAT

ELS MICROBIS TRADUCTORS

Una nit ,Andreu contemplava les estreles i tota la bellessa  de ľunivers, amb un potent telescopi podia veure tot. Mentre  estava submergit observant, un soroll molt fort va sonar al seu costat.

No podia creure el que els seus ulls van veure... un homenet de color taronja amb sis potes i quatre ulls. Les seves potes eren tentacles com els d'un calamar. L'homenet parlava d'una forma molt estranya i porta una xarxa a on un dels tentacles esquerres.

Andreu va pensar que era molt perillós, però després, aquell ésser va començar a parlar en la seva llengua.
L'homenet li va dir que volia la Sarfa cajones i que la seva nau s'havia espatllat. El seu nom era Scar, i li va dir que el seu planeta li agradava un muntò perquè hi havia animals molt interessants  amb els que poder parlar.
Andreu li va preguntar que com era possible aixó i Scar li va contar que les papallones produïen uns  microbis traductors que feien possible parlar amb qualsevol  ésser.

Andreu li va de reparar la nau per a que Scar tornara al seu planeta.Després ,  li va contar aquesta història a son pare que era un científic molt reconegut i ell va fer possible que tothom començara a  parlar amb els animals i persones ďaltres països.

LOS DERECHOS HUMANOS

Artículo 5:       NO SOMETIMIENTO A LA TORTURA

Ninguna persona, ni los niños ni las niñas, hombres o mujeres, viejos o viejas tienen que ser torturados por ninguna razón.

Las personas no deben de ser torturadas por  nada, aunque hayan hecho cualquier cosa muy mala, no se deben de torturar con penas de muerte o otras maneras crueles, lo mejor es privarlas de su libertad.

Debería de ser así en España y en todos los paises del mundo entero.  Pero hay paises en los cuales no se respeta este derecho porque los gobiernos, como son los que tienen el poder, torturan y matan a la gente que está en contra de su gobierno, a los estudiantes que se rebelan y manifiestan.  Por ejemplo, ahora en Venezuela a la gente que se manifiesta en la calle, la policía tiene la orden de disparar y encarcelar.

Además, nadie debe ser sometido a tratos crueles, inhumanos o degradantes.

Nadie  tiene que permitir que se le ocasionen daños físicos, sicólogicos o morales.

EL METRO

Texto No. 11

El metro es el medio de transporte más adecuado ¿sí o no?

El metro es un sistema de transporte público que abastece el área metropolitana de Valencia, une a la capital con algunas poblaciones cercanas a través de la distribución
de sus nueve líneas, y han incrementado la frecuencia de paso en los diferentes períodos del año.  Pero para muchas personas el metro no es el medio de transporte más adecuado tal vez por la fobia que sienten al ir bajo tierra.

El metro ofrece muchas ventajas a los usuarios como la accesibilidad a las estaciones y a los trenes para las personas con discapacidades físicas, como por ejemplo  los ascensores y rampas, pero todas las estaciones no tienen estas ventajas.  Otra ventaja es la introducción de la tarjeta TWIN que funciona  como una tarjeta monedero que sirve para viajar a cualquiera de las zonas con el precio de un bonometro y que además permite aplicar descuentos a un determinado grupo de personas como a famílias numerosas.  Aunque si por algún motivo alguien pierde su título de viaje y se encuentra  con los revisores le cargan una multa de 100€, que es muy excesiva para cualquier persona.  Por lo tanto no es el medio de transporte más adecuado.

El metro si es el medio de transporte más adecuado que existe dentro de todos los que hay porque va muy rápido, ya que viaja a una velocidad de 80 km/h y dispone de sistemas de seguridad que evitan que se produzcan accidentes, aunque todas unidades no tienen instalados todos los sistemas de seguridad y 3 de las nueve líneas corresponden al tranvía y viajar en éste es como ir en un tren turístico.

Para mí el metro SI es el medio de transporte más adecuado ya que es muy rápido y económico, es muy cómodo por su gran capacidad y porque no existen los problemas de atascos, embotellamientos o espera en semáforos, circulan cada 8 ó 10 minutos, en las estaciones hay conexiones con autobuses urbanos y de cercanías, tiene accesos
y adecuaciones para las personas con limitaciones físicas además de sitios reservados
dentro del tren para ellos.  Para el resto de personas hay escaleras mecánicas y ascensores para su comodidad. Además el metro llega a casi todos los rincones de Valencia y de los poblados cercanos.

La única desventaja que encuentro es la mala correspondencia en los horarios de las diferentes líneas.

ANTIGA GRÈCIA

TORNAR AL PASSAT

Si jo tornara al passat, al Paleolític, abans ďanar-me'n agafaria algunes coses modernes de la meua época  com:  una caixeta de mistos per a que no facen foc refregant pedres o pals, un móvil per a comunicar-se els  uns amb els  altres i no tinguen que viatjar a llocs llunyanys, un globus terraqüi  per a que vegen el món, un llibre ďeducació infantil per a que aprenguen les lletres, unes sabatilles per a caminar millor, una serra per a talar els arbres, cremes depilatòries per a llevar-se els pels i unes tissores també.

A més a més un llapis i una llibreta, i per a que controlen el temps, un rellotge.

Als xiquets els portaria una milotxa, una pilota  i algunes joguines sense piles per a que puguen jugar sempre.

També els portaria uns prismàtics, per a que puguen veure als enemics.

Jo em faria passar per ú ď ells i aniría amb les coses per a donar-les. Quant les deixara me n'aniria rapidament per a que no em perseguiren, em posaria darrere ďun arbre i veuria quan les agafen i la seva reacció.

Després ď haver donat les coses tornaria al meu temps.

EL PATI DEL MEU COL.LEGI

A mi m'agradria que al pati de la meua escola feren un camp de fútbol  amb gespa
artificial, molt verd i suau .

També que feren un camp especial per a jugar a balontir.

A més a més, que hi posaren més arbres al voltant del pati.

Que hi haguera un camp cobert per a jugar a tennis i a la part ďalt una sala per a jocs de taula (escacs, ping- pong, etc) i unes máquines de recreació.

AUTOBIOGRAFÍA

Sóc Jorge Ricardo Fernández Náñez.
He nascut el dijous 2 de agost de 2007 a ľ hospital Dr.Peset de València, vaig pesar 4.100g i vaig medir 53 cm.

Vaig anar a la guarderia Gulliver amb 6 mesos des del dilluns  4 de febrer de 2008
fins el dijous 18 de desembre del mateix any.
El 13 de març de 2008 la pediatra va veure el meu primer dent.
Amb 9 mesos em pose de peu i als 11 mesos vaig caminar a soles.
Al 20 de desembre de 2008 vaig anar-me a Galícia durant 2 anys i allí vaig  anar al       punt ď atenció Infantil ďArca on vaig aprendre moltes coses i vaig divertir-me un         muntó amb els meus amics.
Després vaig anar al CEIP El camí de Santiago.
Al 31 de juliol de 2010 va ser la primera vegada que vaig anar a un zoológic , em recorde dels llops i dels cangurs xicotets. També a Galícia vaig ser  batejat a ľEsglésia de Santa Eulalia el 13 de Juny de 2010.

Vaig tornar a València el 10 de gener de 2011 però no vaig anar a ľescola perque no hi
havia plaça.
Amb 4 anys vaig anar al CEI Santa Teresa de Paterna i als 6 vaig anar al CEIP Carles Salvador de València per cursar educació primària des.de septembre de 2013 fins ľactualitat)

Al 2013 vaig aprendre a patinar, anar en bici i nadar.
Amb 8 anys em vam operar de ľull esquerre a ľhospital La Fé (Sep 26 de 2016).
Al 2015 vaig tindre el carnet de la Ciutat de les Arts i les Ciències i del Bioparc també, per això tots els caps de setmana anava a aquestos llocs, el meu favorit va ser el parc de construccions i ľOceanogràfic.

Amb 9 anys vaig passejar en vaixell i als 11 anys  vaig anar a PortAventura, un lloc molt divertit i entretingut per les seues atraccions i espectacles.
Ara a Septembre de 2018 estic cursant sisé de primària.
M'agrada veure la televisió, alçar'm tard del llit, el fuet i també veure vídeos en el meu móvil.
De mascotes tinc 8 hamsters i 2 Jerbus.
El meu color favorit es el roig.

ELS ANIMALS DEL BOSC

EL CASTELL

EL ROBO DE LA TABLET

UNA MUJER IMPORTANTE DE MI VIDA

                                                                                        
UNA MUJER IMPORTANTE DE MI VIDA 

Mi madre es la mujer más importante de mi vida porque me quiere mucho y yo a ella.

Siempre se está preocupando por mí, me cuida y me consiente en cosas que me gustan. 

Cuando no entiendo algo de los deberes me ayuda, a veces me riñe por no acabarlos,  pero sé que es por mi bien.

Es muy buena cocinera y me prepara unos espaguetis que están buenísimos. 

Jugamos y nos reímos mucho, juntos vemos la tele porque le gustan los dibujos animados y algunos programas como a mí.

Los fines de semana me lleva a pasear pero si no tengo muchos deberes, porque dice que primero son las obligaciones,  porque para la diversión ya habrá tiempo. 

Es muy trabajadora y siempre está haciendo algo, no para porque es muy nerviosa.

Le gusta la música y siempre está bailando ¡es muy divertida!

También es valiente porque no le dan miedo las películas de terror y le gustan las atracciones de la feria.

COSES QUE EM MOLESTEN

COSES QUE EM MOLESTEN

Hi ha algunes coses que no m'agraden, però la que menys m'agrada és gitar-me tard i al dia següent matinar.

Algunes vegades no puc fer o acabar tots els deures perquè no em dona temps, i just quan em deixe algú per fer, Eva ens el demana i em posa una nota a l'agenda i ma mare s'enfada amb mi.

Una altra cosa que no m'agrada és no eixir a passejar alguns  caps de setmana, perquè he de fer els deures i estudiar per als controls i dues dies són molt pocs.

Ah! també, no m'agraden els mosquits perquè sempre van a per mí i em fan molt de mal.

Jorge Ricardo Fernández 

ALGO QUE ME PRODUCE MUCHO MIEDO

                        ALGO QUE ME PRODUCE MUCHO MIEDO

Cuando era pequeño habían muchas cosas que me producían miedo como la oscuridad, los perros, las películas de terror, etc...

Ahora no estoy muy seguro si hay algo que me de mucho miedo.   Puede ser que me den muchos nervios cuando me riñen y me chillan, cuando tengo controles, cuando estoy en un sitio que no conozco a nadie y me miran fijamente a los ojos, si tengo que ir sólo por la calle, o si hay personas que se estén peleando o discutiendo.

Lo que si me acuerdo es que sentí bastantes nervios cuando fuí a la casa del terror, aunque sé que todo es mentira porque son personas disfrazadas, pero la música, la oscuridad,  el no saber que va a salir por ahí, los gritos y las cosas tan feas que se ven, me pusieron los pelos de punta.

JORGE RICARDO FERNANDEZ