Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Balma. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Balma. Mostrar tots els missatges
dijous, 15 de juny del 2017
dimecres, 14 de juny del 2017
ADÉU CARLES
Adéu Carles, adéu a tot el que hem viscut, a les companyes i als companys amb els que he crescut, als mestres que m'han ajudat i ensenyat, a tots els moments que hem viscut junts, al Carles Salvador, l'edifici on hem aprés, on ens hem divertit i sobre tot on hem crescut tots.
Pot ser quan sigam majors l'oblidem o pot ser no, però de la manera que siga sempre tindrà un lloc al nostre cor.
A algunes persones, com jo, els costarà molt dir adéu al Carles, però no només al Carles sino als mestres i als companys i companyes que ja no tornarem a vore.
Adéu és una paraula massa forta, perque li direm adéu al Carles, però, tal vegada quan el vegem pel carrer li tornarem a a dir "hola" com el primer dia.
Quan algú forma part del teu cor i dels teus records mai tens que dir-li adéu, per això jo no vull dir-li adéu al Carles Salvador, sino que li diré fins ara.
dilluns, 29 de maig del 2017
diumenge, 21 de maig del 2017
dimecres, 3 de maig del 2017
dimecres, 5 d’abril del 2017
LA, LA , LAND
FICHA TÉCNICA:
DIRECCIÓN: Damien Chazelle
PRODUCCIÓN: Fred Berger, Jordan Horowitz, Gary Gilbert, Marc Platt.
GUION: Damien Chazelle
MÚSICA : Justin Hurwitz
FOTOGRAFÍA: Linus Sandgren
MONTAJE: Tom Cross
VESTUARIO: Mary Zophres
PROTAGONISTAS: Emma Stone, Ryan Gosling.
SINOPSIS: Una joven camarera de Hollywood que quiere ser actriz conoce a un pianista de jazz y se enamoran. Cuando él empieza a triunfar como músico y tiene que viajar mucho se separan entonces ella empieza a triunfar como actriz.
Al final el director deja dos finales en el cual uno estan juntos y en el otro no están juntos pero se encuentran.
IDEA: Una camarera aspirante a actriz se enamora de un pianista de jazz, pero se dan cuenta de que para cumplir sus sueños tienen que separarse
CRÍTICA: La, la, land es una película con ritmo y muy interesante, porque aunque hagan películas parecidas, el director en esta película ha dejado el final abierto para que la gente pueda pensar y saber lo que pasa si están juntos o lo que pasa si no están juntos.
ESTRELLAS: Esta película tiene 7,8 estrellas. Yo opino que esta película debería tener al menos 8 estrellas (sobre 10).
DIRECCIÓN: Damien Chazelle
PRODUCCIÓN: Fred Berger, Jordan Horowitz, Gary Gilbert, Marc Platt.
GUION: Damien Chazelle
MÚSICA : Justin Hurwitz
FOTOGRAFÍA: Linus Sandgren
MONTAJE: Tom Cross
VESTUARIO: Mary Zophres
PROTAGONISTAS: Emma Stone, Ryan Gosling.
SINOPSIS: Una joven camarera de Hollywood que quiere ser actriz conoce a un pianista de jazz y se enamoran. Cuando él empieza a triunfar como músico y tiene que viajar mucho se separan entonces ella empieza a triunfar como actriz.
Al final el director deja dos finales en el cual uno estan juntos y en el otro no están juntos pero se encuentran.
IDEA: Una camarera aspirante a actriz se enamora de un pianista de jazz, pero se dan cuenta de que para cumplir sus sueños tienen que separarse
CRÍTICA: La, la, land es una película con ritmo y muy interesante, porque aunque hagan películas parecidas, el director en esta película ha dejado el final abierto para que la gente pueda pensar y saber lo que pasa si están juntos o lo que pasa si no están juntos.
ESTRELLAS: Esta película tiene 7,8 estrellas. Yo opino que esta película debería tener al menos 8 estrellas (sobre 10).
divendres, 3 de març del 2017
SOPHIE GERMAIN
Sophie Germain va nàixer el 1 d'abril de 1776 a París, i va morir el 27 de juny de 1831 (als 55 anys) a París.
Sophie Germain era una de les primeres matemàtiques franceses autodidactes. Es coneguda pel teorema d'artimètica que porta el seu nom, pels seus intercanvis amb el matemàtic Carl Friedrich i pels seus treballs sobre l'elasticitat dels cossos.
Una de les seves contribucions majors va ser la teoria dels nombres.
Les seves contribucions principals a les matemàtiques es refereixen a la teoria dels nombres i a les deformacions elàstiques. És a l'origen dels nombres primers de Sophie Germain.
A causa del perjudici contra el seu sexe, no va poder desenvolupar una carrera matemàtica en cap institució acadèmica, per la qual cosa va treballar independentment al llarg de la seva vida.
Va intentar solucionar el teorema de Fermet i encara que no va poder resoldre-ho va obtenir uns resultats que van influir en les matemàtiques de l'època.
Va ser matemàtica, física i filòsofa, malgrat l'oposició dels seus pares i les dificultats presentades per una societat sexista, va adquirir la seua educació dels llibres de la biblioteca del seu pare i de la correspondència mantinguda amb famosos matemàtics com Lagrange, Legendre i Gauss.
Sophie Germain era una de les primeres matemàtiques franceses autodidactes. Es coneguda pel teorema d'artimètica que porta el seu nom, pels seus intercanvis amb el matemàtic Carl Friedrich i pels seus treballs sobre l'elasticitat dels cossos.
Una de les seves contribucions majors va ser la teoria dels nombres.
Les seves contribucions principals a les matemàtiques es refereixen a la teoria dels nombres i a les deformacions elàstiques. És a l'origen dels nombres primers de Sophie Germain.
A causa del perjudici contra el seu sexe, no va poder desenvolupar una carrera matemàtica en cap institució acadèmica, per la qual cosa va treballar independentment al llarg de la seva vida.
Va intentar solucionar el teorema de Fermet i encara que no va poder resoldre-ho va obtenir uns resultats que van influir en les matemàtiques de l'època.
Va ser matemàtica, física i filòsofa, malgrat l'oposició dels seus pares i les dificultats presentades per una societat sexista, va adquirir la seua educació dels llibres de la biblioteca del seu pare i de la correspondència mantinguda amb famosos matemàtics com Lagrange, Legendre i Gauss.
dissabte, 25 de febrer del 2017
UN VIATGE PELS AIRES
Jo era una xica europea normal i corrent, fins que em va arribar un misstage de l'especialista de pardals. A la carta deia que podia anar a Japó a investigar amb tots el de la seua empresa, aniriem en avió.
Ja havia arribat el gran dia, estaba pujant a l'avió quan... de sobte em varen tocar l'esquena, era l'especialista em va saludar i em va dir que li tenia que anomenar senyoreta Meli (de Melissa) i em va contar tot el que teniem que fer. A l'avió em va contar que estavem passant per la misteriosa seva de Yalo.
De sobte un soroll estrany sonava a l'avió, l'avió estaba caiguent.
Quan per fi estavem a terra, alguna persona em sacudia, vaig despertar i la senyoreta Meli em va contar que m'havia quedat inconscient uns minuts. Vaig obrir els ulls i vaig vore una immensa selva, era la misteriosa selva de Yalo!
Varem estar caminant una bona estona, quan vaig vore un gran mur de pedra on posava Yalo, també hi havia un encreuat, les paraules eren senzilles fins que varem llegar l'última definició: "Sóc molt fresqueta, tinc un color molt alegre i estic al vostre costat, qui sóc?
Vam estar molt de temps parlant i varem decidir que hi havia que posar "mar".
La resposta era correcta i va apareixer un passadís. Vam pasar pel passadís i vam vore la mar. Jo vaig pensar que hi havia que tornar a casa de manera que jo vaig agafar unes quantes branques de fusta, la senyoreta Meli s'encarregà de les cordes, entre les dos varem montar una barca on les dos estiguerem ben còmodes, teniem que estar allí molt de temps si voliem anar a Japó.
D'aquesta manera varem agafar rumb cap a Japó on podriem, per fi, investigar els pardals.
Ja havia arribat el gran dia, estaba pujant a l'avió quan... de sobte em varen tocar l'esquena, era l'especialista em va saludar i em va dir que li tenia que anomenar senyoreta Meli (de Melissa) i em va contar tot el que teniem que fer. A l'avió em va contar que estavem passant per la misteriosa seva de Yalo.
De sobte un soroll estrany sonava a l'avió, l'avió estaba caiguent.
Quan per fi estavem a terra, alguna persona em sacudia, vaig despertar i la senyoreta Meli em va contar que m'havia quedat inconscient uns minuts. Vaig obrir els ulls i vaig vore una immensa selva, era la misteriosa selva de Yalo!
Varem estar caminant una bona estona, quan vaig vore un gran mur de pedra on posava Yalo, també hi havia un encreuat, les paraules eren senzilles fins que varem llegar l'última definició: "Sóc molt fresqueta, tinc un color molt alegre i estic al vostre costat, qui sóc?
Vam estar molt de temps parlant i varem decidir que hi havia que posar "mar".
La resposta era correcta i va apareixer un passadís. Vam pasar pel passadís i vam vore la mar. Jo vaig pensar que hi havia que tornar a casa de manera que jo vaig agafar unes quantes branques de fusta, la senyoreta Meli s'encarregà de les cordes, entre les dos varem montar una barca on les dos estiguerem ben còmodes, teniem que estar allí molt de temps si voliem anar a Japó.
D'aquesta manera varem agafar rumb cap a Japó on podriem, per fi, investigar els pardals.
dissabte, 18 de febrer del 2017
¿QUÉ ME MOLESTA?
Una de las cosas que más me molestan son las mentiras. No me gustan nada las mentiras, bueno más en concreto cuando me mienten, porque creo que no sirven para nada. También me molestan un montón porque no se muy bien porque me pongo nerviosa, y me parece que no llevan a ninguna parte.
Supongo que también me molesta cuando hay una o más personas que molestan o son pesados aposta y no paran de molestar para que las personas con las que esté y yo reaccionemos de alguna manera. Como por ejemplo en mi escuela de verano, que hay unas niñas muy pesadas y no paran de molestar.
A mi me gusta sacar buenas notas en los exámenes, entonces me molesta cuando hay personas que se rien o hacen ruidos molestos aposta, o aunque no lo hagan para molestar, me molesta porque no me puedo concentrar bien y a ratos pierdo el tiempo. Como por ejemplo en el anterior examen de inglés, aunque al final me pude concentrar y lo hice muy bien.
Supongo que también me molesta cuando hay una o más personas que molestan o son pesados aposta y no paran de molestar para que las personas con las que esté y yo reaccionemos de alguna manera. Como por ejemplo en mi escuela de verano, que hay unas niñas muy pesadas y no paran de molestar.
A mi me gusta sacar buenas notas en los exámenes, entonces me molesta cuando hay personas que se rien o hacen ruidos molestos aposta, o aunque no lo hagan para molestar, me molesta porque no me puedo concentrar bien y a ratos pierdo el tiempo. Como por ejemplo en el anterior examen de inglés, aunque al final me pude concentrar y lo hice muy bien.
dilluns, 6 de febrer del 2017
diumenge, 29 de gener del 2017
LA PAU
La PAU és com el Sol
S'en pot anar
o pot tornar
Quan s'ha anat
És quan tot s'ha acabat
La guerra comença!
Crida l'esperança
Que amb tot el seu honor
No veu tot l'horror
Que pasa amb la PAU?
Que és com un palau
Ple d'alegria i d'amor
On tot està ple de color
I quan a tornat
És com si tot ,alegrat,
Torni a ser com abans
Tot ple de camins
Que duen a la PAU
Un gran palau
divendres, 27 de gener del 2017
dijous, 26 de gener del 2017
dimecres, 18 de gener del 2017
dilluns, 9 de gener del 2017
dilluns, 19 de desembre del 2016
LA MEVA CARTA ALS REIS
Estimats reis mags,
espere que pugau complir tot el que vaig a posar en aquesta carta, si us plau.
Primer m'agradaria que tots tinguerem un poc de solidaritat pel medi ambient perquè, jo crec que el tractem molt mal i m'agradaria que puguereu posar-li a tot el món un poc de solidaritat pel medi ambient, per a que cuidàrem totes les plantes i per a que tots reduim el gas contaminant i eixes coses que contaminen.
Ara m'agradaria donar-li un poc de diners a alguns hospitals, i families de gent que no pot cuidar al seu fill perquè està malalt.
La gent que hi ha als hospitals, la majoria, però crec que tots, no estàn al hospital perquè ho vulguen sinó perqué tenen una malaltia o algo paregut, i per aquest motiu m'agradaria donar-los un poc de diners a aquestes persones.
També m'agradaria la pau mundial, és un poc difícil peró, de veritat que m'agraderia, aixina ningú tindria por de les guerres i coses perilloses, perquè ningú es mereix això.
I ara una coseta per a mi, si mo és molt demanar, m'agradaria que als sopars de nadal tota la familia estiguera junta, però no a soles la meva, sinó totes les families aixina tots ho passaríem bé, i ningú patiria per aquest motiu.
Moltes gràcies per llegir-ho,
espere que no coste molt d'esforç.
BALMA
espere que pugau complir tot el que vaig a posar en aquesta carta, si us plau.
Primer m'agradaria que tots tinguerem un poc de solidaritat pel medi ambient perquè, jo crec que el tractem molt mal i m'agradaria que puguereu posar-li a tot el món un poc de solidaritat pel medi ambient, per a que cuidàrem totes les plantes i per a que tots reduim el gas contaminant i eixes coses que contaminen.
Ara m'agradaria donar-li un poc de diners a alguns hospitals, i families de gent que no pot cuidar al seu fill perquè està malalt.
La gent que hi ha als hospitals, la majoria, però crec que tots, no estàn al hospital perquè ho vulguen sinó perqué tenen una malaltia o algo paregut, i per aquest motiu m'agradaria donar-los un poc de diners a aquestes persones.
També m'agradaria la pau mundial, és un poc difícil peró, de veritat que m'agraderia, aixina ningú tindria por de les guerres i coses perilloses, perquè ningú es mereix això.
I ara una coseta per a mi, si mo és molt demanar, m'agradaria que als sopars de nadal tota la familia estiguera junta, però no a soles la meva, sinó totes les families aixina tots ho passaríem bé, i ningú patiria per aquest motiu.
Moltes gràcies per llegir-ho,
espere que no coste molt d'esforç.
BALMA
dissabte, 17 de desembre del 2016
TINC POR DE .......
Jo tinc por de algunes coses, com de suspendre, de les aranyes i més coses. Sóc molt poregosa.
Tinc por de les aranyes perquè amb les seves vuit potes i amb el seu cos, no m'agraden gens.
Una vegada, recorde que vaig tindre que estar a una caseta amb dos aranyes, estaba tot el temps al costat de la meva germana i no podía parar de tremolar .
Tinc por de les aranyes perquè amb les seves vuit potes i amb el seu cos, no m'agraden gens.
Una vegada, recorde que vaig tindre que estar a una caseta amb dos aranyes, estaba tot el temps al costat de la meva germana i no podía parar de tremolar .
També tinc por a alguns esglais, però no a qualsevol esglai , no, sino als esglais que et donen persones que no coneixes als festivals, als parcs d'atraccions, per el carrer, a hallowen, em dona por que em facen un esglai amb materials de mal gust, com quan et tiren una pasta rugosa i espessa. (de vegades sols eixen a les pel·lícules).
No es que tinga por a susupendre és que no m'agrada perquè em donaria un disgust molt gran.
A vegades, també tinc por quan vaig a la casa de la meva cosina Claudia i mirem pel·lícules on eixen personatges amb una cara molt lletja i em donen por quan eixen de sobte.
A la casa de la meva cosina també em fa por quan el meu oncle es posa una màscara (de les moltes que té) molt realista i apareix quan la meva cosina, la meva germana i jo estem fentalguna cosa, em dona por perquè jo mai m'espere que aparega.
Altra cosa que tinc por, es a les abelles perquè sempre que hi ha una està al voltant meu i em dona por que em pique. Una vegada esatava jugant a tenis i va aparèixer una abella a l'altra punta d'on estava jo però van passar deu minuts i ja estava al voltant meu.
En general, tinc por dels insectes que et piquen i et fan una picadura, menys dels mosquits.
La veritat es que tinc por a moltes coses.
Altra cosa que tinc por, es a les abelles perquè sempre que hi ha una està al voltant meu i em dona por que em pique. Una vegada esatava jugant a tenis i va aparèixer una abella a l'altra punta d'on estava jo però van passar deu minuts i ja estava al voltant meu.
En general, tinc por dels insectes que et piquen i et fan una picadura, menys dels mosquits.
La veritat es que tinc por a moltes coses.
diumenge, 4 de desembre del 2016
dimecres, 30 de novembre del 2016
Deporte¿salud o adicción?
Deporte ¿salud o adicción?
Practicar deporte puede ser una actividad muy saludable si lo hacemos en su justa medida.
Es bueno practicar un deporte como afición, pero hay personas que les gusta tanto competir que pueden llegar a obsesionarse con el deporte.
El deporte puede ser considerado una actividad saludable porque nos ayuda a evitar enfermedades y mantenernos en forma, muchos deportes nos ayudan a distraernos, te diviertes sólo o con más gente y eso hace que disminuya el estrés.
Además, hoy en día se pueden practicar muchos deportes si gastar mucho dinero. Si practicas bien cualquier deporte, calentando antes de entrenar y estirando después, puedes cuidarte de forma divertida y durante mucho tiempo.
Algunas personas se obsesionan con el deporte y eso hace que no les ayude a relajarse.
Como es una obsesión, gastan demasiado dinero en ropa y en equipamiento deportivo y, si lo practican en exceso, pueden perjudicar su salud. Si no calientas antes de hacer un deporte puedes lesionarte. A otras personas les molesta hacer deporte porque sudas, te cansas y te deshidratas.
En general el deporte, bien practicado, mejora la calidad de vida de las personas, aumenta el estado de ánimo y la autoestima.
diumenge, 27 de novembre del 2016
VIATGE AL NEOLÍTIC
L'altre dia vaig vore una màquina del temps i vaig entrar, en entrar sense volar vaig apretar a un botó que ficava "N" de sobte la màquina va fer com un coet, va anar cap al cel fins que va entrar a una espècie d'estrela. La màquina va començar a caure i quan va arribar a terra va fer un colp molt fort, però sense soroll.
Vaig eixir de la màquina del temps i vaig vore que estaba envoltada de pedres, al cap de deu minuts vaig compendre que era un Cròmlec i que estava al Neolític.
Vaig começar a correr i a correr fins que vaig vore un poblat, vaig començar a donar voltes al poblat fins que vaig trovar una porta que pareixia l'entrada, vaig trobar tres dones que estaven treballant al camp. La primera dona estava conreant la terra amb unes ferramentes de pedra, la segona estaven recol·lectant amb una cistella blat, cigrons i pèsols.
Després vaig vore dos homes que carrregaven amb un animal mort, vaig pensar que l'havien caçat, però em vaig adonar que era un porc i que, darrere d'ells, hi havia una tanca amb molts porcs domesticats, clar al Neolític domesticavem animals.
Vaig començar a caminar i vaig vore una xica que portava un vestit de llana, la xica estava teixint amb un teler un vestit de fibres vegetals.
Vaig vore tantes coses que em vaig cansar així que vaig anar cap al Cròmlec, vaig entrar en la màquina del temps, vaig apretar un botó que posava "tornada a casa" i vaig tornar.
Vaig eixir de la màquina del temps i vaig vore que estaba envoltada de pedres, al cap de deu minuts vaig compendre que era un Cròmlec i que estava al Neolític.
Vaig começar a correr i a correr fins que vaig vore un poblat, vaig començar a donar voltes al poblat fins que vaig trovar una porta que pareixia l'entrada, vaig trobar tres dones que estaven treballant al camp. La primera dona estava conreant la terra amb unes ferramentes de pedra, la segona estaven recol·lectant amb una cistella blat, cigrons i pèsols.
Després vaig vore dos homes que carrregaven amb un animal mort, vaig pensar que l'havien caçat, però em vaig adonar que era un porc i que, darrere d'ells, hi havia una tanca amb molts porcs domesticats, clar al Neolític domesticavem animals.
Vaig començar a caminar i vaig vore una xica que portava un vestit de llana, la xica estava teixint amb un teler un vestit de fibres vegetals.
Vaig vore tantes coses que em vaig cansar així que vaig anar cap al Cròmlec, vaig entrar en la màquina del temps, vaig apretar un botó que posava "tornada a casa" i vaig tornar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)