M'ho varen contar i ho vaig oblidar. Ho vaig veure i ho vaig entendre. Ho vaig fer i ho vaig aprendre. Confucio, 551-479 a.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carta. Mostrar tots els missatges

dimarts, 26 d’abril del 2016

CARTA De RESCAT

Carta de rescat
Hola em dic Àngela i envie aquest missatge perquè el meu vaixell va naufragar 
a causa d'una ona gegant, jo per sort vaig trobar una cova i em vaig refugiar allí, per favor busqueu-me, estic a l' oceà Pacífic , ara tinc tres cocos i un platán, no crec que puga aguantar molt de temps més. 
M'he trobat un escorpí, em dóna por perquè tal vegada si em pica m'enverine , m'he amagat a una mini cova que m'he fet amb arena i les palmeres que hi ha prop. Per favor salveu-me vull vore a la meua família i als meus amics. Sé que és difícil salvar-me però se que em salvareu, adéu.

POSTDATA: porteu un poc de menjar

dilluns, 25 d’abril del 2016

Carta embotellada

Hola sòc Marc,i si heu rebut esta carta significa que tinc més oportunitats de tornar a casa.

Vaig arribar a aquesta illa desconeguda el 20 de gener en 2015 i des d'eixe dia m'alimente de cocos i altres fruits. Vaig fer un amic que es deia Willson ,ell sempre em fa companyia en les tormentes. Tinc una cabanyet feta de pals i una barqueta trencada.
Estic en una illa deserta supose que prop d'Espanya. Vaig arribar una vesprada d'hivern tornant a casa del viatge de treball amb vaixell. El vaixell va xocar amb una pedra i vam tindre que anar en barques per a seguir però una ona gegant me va espentar cap a l'illa. Si no veniu prompte Willson i jo ens morirem ací. 
Si no ve ningú aniré nadant fins a casa, si m'ofegue ,almenys ho hauré intentat. Si veniu podeu portar carn?
 Fins que em trobeu.

Hola, vaig naufragar.

"Hola, em dic Laia. Fa unes dues setmanes que el meu vaixell va naufragar en Hirta, Escòcia.
Estic asustada. Fa molts, molts, molts anys ací habitava gent. Però va ser evaquada per què hi havien moltes enfermetats. Agafaré alguna malaltia? Espere que no.
Aigua tinc, al principi no bebia però ara em conforme amb l'aigua de la mar, sí, la salada.
Menjar tinc. Encara que a soles són peixos. Vaig amb un ganivet que portava a la mà a l'arribar a la vorera. Agradaria animals; però no puc. M'agraden massa per fer tal acte.
Normalment passe els meus dies vagant per l'illa tractant de trobar algun vaixell. Encara que sempre tinc que reservar temps per agafar llenya per fer fogueres a la nit. Vaig intentar fer una de eixes barques amb troncs que sobraven. Però no sé amb què nugar-les. A més, podria vindre una ona gegant, tirar-me, i aquest vegada sí morir.
En fi, aquest matí, (posaria la data però ja ni me'nn recorde). Em va arribar una ampolla. Així és, la ampolla en la que espere que algú trobe aquesta carta. No crec que mai ningú la trobe però, que he de perdre?
Si trobes aquesta carta, per favor, vine o mana a algú.
Milers de gràcies,
Laia.
PD: Hirta, Escòcia. Recorda'l per favor.


La carta

La carta


  Si algú arriba a vore aquesta carta, per favor avisen a la policia, estic perdut en una illa al costat de la Antàrtida , m’estic gelant, ràpid !!!
Estava pescant i el meu vaixell va esfonsar-se
No tinc menjar ni per a veure aigua, tinc molta sed. Per favor no es una broma, el meu nom es Alberto Requena Briones ,la meua familia viu a Valencia ,en el carrer Azagador D’Alboraia en Benimaclet prop del camp de futbol del Llevant 
Ho podeu comprovar per a saber que dic la veritat.
Per favor ajudeu-me

LA NOTA

      
Si estas  llegint aquesta nota, estic perdut, vine a buscar-me en l´illa xupilandia .Per favor porteu begudes,roba i sabates .I porteu-me a la civilització amb els meus fills i la meua familia. i vull vore-los ,besar-los  , abraçar-los etc....Estic mort de fam ,i també necessite companyia .Per les nits fa molt de fred i pel matí fa molta calor .

M'he fet roba amb les fulles i amb pals, m'he fet una cabanya ,on dorm totes les nits damunt de un llit fet amb canyes i fulles de palmeres .I he fet aquesta nota amb una d'un arbre gegant

diumenge, 24 d’abril del 2016

L'ILLA

                                                                       

                                                                      L'ILLA

Hola sóc Marco i estic en una illa anomenada Siliria sense saber com marxar, peró una cosa si sé, com he sobreviscut. 

He pescat amb canyes molt afilades, he menjat tot cru, agafant la fruita dels abres i per les nits faig forats i me pose dins per a no passar tant de fred. 

Jo estic en Siliria des de fa dies i així és com visc. M'agradaria que aqui visquera més gent perqué un dia cavant vaig trobar un cos d'humá, pareixia de xiquet, i al costat el d'un cos més gran. Jo vaig suposar que no seria ni l'última vegada que trobaria un cos d'humá i així va ser. 

El segon dia vaig trobar un cos d'home amb una samarreta amb un bolígraf, vaig pensa agafar el bolígraf per alguna ocasió. Al tercer dia no vaig trobar res, asoles una botella de vidre i un tapó, me la vaig guardar ,vaig pensar que em serviria per a aigua. Al quart dia vaig trobar una conxa preciosa i vaig pensar per que no fer un instrument i ho vaig fer... Era preciós. Al cinqué dia vaig trobar una senyora amb una fulla de paper i de sobte vaig pensar escriure aquesta nota i vaig començar:

              Estic en l'illa de Siliria necessite ajuda, per favor tinc fam
              de carn. Crideu a les autoritats....


La vaig deixar a la mar i ara estic esperant a que algú vinga a salvar-me. Ja no em queden forces.  DONEU-VOS PRESSA!!

Marco.

He naufragat

He naufragat
Miquel Lorca Moreno

Un dia vaig anar amb avió a Lisboa per agafar un vaixell per anar a Nova York. No vaig agafar un altre avió perquè els preus eren caríssims. Quan estaven a la meitat del camí vaig veure un tros de gel xicotet. Jo creia que era un iceberg però abans que poguera comprovar-ho ens vam xocar amb aquell tros de gel. El vaixell es va començar a enfonsar. La gent i jo ens vam tirar del vaixell amb els salvavides i ens vam salvar. Però derepent van aparèixer uns taurons que van començar a mossegar els salvavides. El meu i els d´alguns no els van mossegar i els taurons ens van anar. En la nostra espera van arribar uns polps, una família de polps molt grans, que es van emportar a tota la gent menys a mi ja que no em varen veure. Quan es varen anar els polps vaig nedar fins a un tros del vaixell i vaig esperar a que el corrent em deixara en algun lloc. Vaig arribar a una illa que no era molt gran però que tenia algun aliment. Amb troncs i fulles de palmeres vaig construir una cabanya i em vaig decidir a dormir, havia de descansar. El següent dia vaig intentar trobar algun ganivet o ferramenta de fusta. Vaig trobar una branca afilada i llarga que vaig utilitzar per agafar fruites, perquè no sabia com matar a un animal i em donava un poc de repelús. Tenia molt poc de temps perquè en aquella illa no hi havia aigua dolça, sol quan plovia. En aquells dies vaig trobar botelles de plàstic que vaig utilitzar per a recollir aigua quan plovia.  Un d´aquells dies desesperats vaig trobar una botella de vidre i per fi un paper en bones condicions. Em vaig estar molt de temps pensant que ficaria en la botella ja que era l´únic paper que tenia. I al final vaig escriure:
Aquesta carta l´escric per a salvar-me d´ací, d´aquesta illa. Us vaig a contar el que em va passar. Anava en un vaixell amb destí a Nova York. Vam naufragar. Vaig sobreviure. I estic en una illa més o menys entre Lisboa i Nova York. Qui trobe aquesta ampolla que avise a les autoritats. No vull estar tota la meua vida en una illa!
Van passar els dies i més dies i no venien. Però després  d'un mes em van rescatar.

Salvat per Casualitat

Eren les vacances d'estiu:

Jo navegava en solitari en el creuer que em portaria a unes vacances somiades a l'Illa de Sant Maurici. Dic que anava en solitari no perquè era l'única persona de la tripulació, que hi havia un fum, sino perquè no m'acompanyava ningun amic conegut. Anava jo sol. De sobte, quan estava llegint en la meua cabina, vaig sentir un soroll metàlic. Com si alguna cos s'estiguera afilant. Després em vaig donar conte de que s'havia fet un forat gran. Vaig anar corrents a obrir la porta per a escapar, no sense abans agafar totes les meues pertinences. 

Vaig avisar a tot el món i ens van dir que agafarem els bots i ens anesim. Jo vaig agafar un i me'n vaig anar, de nou sol. A les dos hores em vaig trobar en una illa deserta. Vaig pensar en el que havia vist en molts llocs:ficar un missatge dins d'una ampolla. I aixó vaig fer. En el missatge deia que estava perdut en una illa deserta de l'Oceà Pacífic prop de l'Illa de Sant Maurici. 
A les tres hores un vaixell turístic que passava em va trobar per casualitat i em va portar a Sant Maurici, que era el seu destí. Respecte a l'ampolla, es va trobar quinze anys després.


CARTA

                                   Carta
Llig-me:
Hola, si m'has trobat és perque eres un mariner o un pirata. El que té vull dir és que em rescates, perquè estic atrapat en una illa desconeguda, així que tindràs que demanar ajuda per salvar-me. T'has de donar pressa perquè no hi ha molt de menjar, estic sobrevivint com puc.

Et preguntaràs com he arribat ací, però la veritat és que no me'n recorde del colp tan fort que em vaig donar que és de l'unic que me'n recorde. 
Però tu el que has de fer  és demanar ajuda i mostrar aquesta carta per a que s'ho creuen.





LA CARTA EN UNA BOTELLA.

La carta de la botella

Hola,soc Raquel i estic a una illa,tenia un paracaigudes pero ara et conte que faig ací...

Estic ací perque m'en varen dir que em tirara de l'avió perquè els motors no funcionaven,i això vaig fer.Tinc una ferida al cap i crec que es greu perquè m'està sangrant molt.

L'altre dia em vaig trobar una botella i la vaig agafar, per aixó......                                  

Estic en... Espera,ESTIC AL POL NORD,per favor rescateu-me estic farta de tant de fred i poc calor,menys mal que vaig traure del avió menjar com fruita o carn.

Si llegiu aquest missatge per favor aviseu als serveis de rescat, per a que em rescaten.Ja porte ací huit setmanes i mitja i tinc poqueta aigua.

                                                                 

CARTA

Hola, si estas llegint acó vol dir que eres mariner o pirata, curiós o cotilla o, també pots ser Eva. Estic perduda a Bouvet.

He tingut sort de trobar un carbonet i una fulla de papir... També l'ampolla... Trobe a faltar els meus amics. I a la meua família i al menjar de la meua iaia. Mmm, que bo! 

Ací només menge peix i algun animalet poc interessant. Em jugue la vida, no hi ha aigua potable !!

El meu vaixell va ser derribat per uns terroristes que anaven per la mar...
Estàvem prop de la illa i jo vaig intentar arribar nedant!

Necessite que em salveu ,duc ací un dia i mig. I encara que no es per a tant ho estic passant molt malament. Per favor!! Necessite ajuda!! Auxili!!

HE NAUFRAGAT

HE NAUFRAGAT

A qui trobe aquesta botella:
Sóc Clara i tinc deu anys. 
Estic sola en una illa a la que vaig arribar ja no recorden quan. El vaixell en el que viatjava amb la meua família i altres persones va naufragar i jo vaig arribar a aquesta illa no recorden com.
El vaixell és dirigia cap a Nova York, anàvem de vacances allí. Haviem eixit del port de Lisboa.
No sé on estic.
Estic intentant sobreviure com puc: agafe peixos i xarranca, fruits i aigua d'un xicotet riu que he trobat.
Al menys, no fa molt de fred i puc dormir prou bé en un xicotet refugi que he fet amb branques i fulles. Espere que no faça més fred perquè tinc molts problemes per a fer foc.
No sé quant de temps resistiré, per favor envieu a algú a buscar-me, no sé res de la meua família i estic molt trista.




Gràcies a qui ho
llisga i m'ajude.




MISSATGE A UNA BOTELLA


Hola, estic perduda en una illa de l’ Oceà Índic. Anava cap a Malé, la capital de les Maldives, anava per al meu cumple anys. Va aparèixer una tormenta i el motor de l'avió es va omplir d’aigua i vam caure. Jo crec que sóc una de les o els pocs supervivients d’aquest avió

 Ara mateix a soles tinc una butaca de l’avió perqué un home molt gros la va arrancar. A pesar de la desgràcia, em sent molt afortunada perquè hi han molts cocos. Jo agafe un coco, el trenque a una pedra i amb una canya i em bec el liquid. Ja m’estic fartant del coco. Necessite algo amb substància! ! ! !

 Visc a una cabanya a la voreta del mar, la qual és molt bonica… De moment no he trobat ninguna persona més. El que estic vivint es com una aventura i unes vacacions. No sé el que són però en teoria: Tinc ganes de tornar a casa! ! ! Amb el solet de València, d’estar al meu terrat, Ahhh… que bé. AJUDEU-ME! ! ! ! 




S.O.S

S.O.S
AJUDA! Estem atrapats en una illa en mig del Pacífic!
Els altres han mort, no quedem molts!
Hi ha monstres en l’illa i el menjar escaseja, no tenim més remei que posar-nos dins del bosc, i ahí és on viuen els monstres que han matat a molts!
Per favor ajuda! Els terratrémols són constants, hi ha perill d’huracans i a més, hi ha un volcà!
Perdoneu la meva mala caligrafía però estic escrivint amb un carbonet d’una foguera.
Aquesta és la última fulla de paper que tinc, a partir d’ara he d’escriure amb fulles dels arbres, i tenen més de tres metres d’alçada!
Hem descobert que no som els primers en aquesta illa.
Hem descobert que hi havía un assassí dins l’avió i que també hi havía un ós polar que va pegant voltes per l’illa.
No sabem com són els monstres però sabem que són rápids i silenciosos: primer t’agafen del coll, t’arranquen el cor, se'l mengen, i per últim es mengen el cos i no deixen ni l’esquelet, assoles unes gotes de sang i una nota que sempre posa el mateix: “Gràcies per el cos, estava boníssim” o “Aquest cos estava un poquet ranci, em menjaré altre per llevar-me aquest mal sabor” i es menja a altre…
Per favor si trobeu aquesta ampolla, veniu a salvar-nos, tenim molta por, i no volem que moren més persones.
Per favor salveu-nos.
El poble perdut.

dissabte, 23 d’abril del 2016

Carta

                                                                              
-Hola,sóc Juanjo i estic en una illa deserta.
Per favor qui llisca aquesta carta que criden a algú per a que vinga a rescatar-me. 
Estic a una illa que està prop de Hawai , al nord de Hawai.És una illa molt menuda soles té arena i un coquer.No tinc menjar soles els cocos del coquer,i soles queden tres cocos i no tinc aigua
Porte ací tres dies.La meua família estarà molt preocupada perquè no he tornat a casa i tinc ganes de vore-los.Estic a longitud:165ºE i latitud:50ºN.No me deixen morir! crideu al salvament marítim.
Si jo mor, el meu fill naixerà sense pare.La meua dona té tres fills i no tenim massa diners.Ella sola no podrà cuidar als tres i amb l'altre fill que està en la panxa li costarà superar-ho.Sí jo mor per favor que la meua dona és case amb algú que tinga diners per a que els cuide els meus fills.
Per favor vingau ràpid no vull morir ací !
                                                                                                                                        Juanjo

LA MEUA CARTA

CARTA DE NAVEGACIÓ
26 D'ABRIL
Hola,sóc Aixa. Per favor,ajudeu-me! Els meus germans,la meua germana i jo estem perduts en una illa,supose que en l'área x=10 y=3 de la terra. Motiu perque el nlstre vaixell es va omplir d'aigua. Ara hem de redactar per remei d'aquesta carta les accions que fem nosaltres a l'illa.

27 D'ABRIL
Avui hem vist els meus germans i jo una tormenta forta de neu al sud de l'illa. Ens hem adonat de que l'illa está molt freda i gelada. A soles podem resguardar-nos dins d'un iglú...
28 D'ABRIL
Els meus germans i jo ja no podem més. Necessitem ajuda!!! L'únic que tenim ací és el iglú,uns peixos,aigua i un bon foc! Per favor ajudeu-me! No tenim  suficient fusta,ni suficient aliment ,ni el material necessari per a sobreviure,o almenys,fer-se una barca o una balsa per a fugir!

Per favor,ajuden-nos prompte o morirem !
Aïxa

La carta📃💌

Hola sóc Aitana, el meu vaixell va naufragar, per culpa d'un altre vaixell i estic en una illa deserta. És una de les illes Galápagos. Qui estiga llegint aquesta carta, per favor, criden a algú, i que vinguen a per mí. 

Ja porte 3 setmanes aquí atrapada. Estic sobrevivint per la fruita, que va arribar amb mí a l'illa. Necessite ajuda, per favor!! I quan algú vinga a per mí, digueu-li que em porte algo de menjar, i alguna peça de roba nova, per favor.

Per cert si ets un xiquet dis-li-ho ara mateix als teus pares. Per favor dona-li la carta als teus pares el més  prompte possible. Et necessite a tú i als altres. No puc dormir, tampoc puc parlar en  ningú. No tinc quasi menjar, només tinc coco, herbes, i alguna peça de fruita que ha arribat amb mí. Espere que quan els teus pares hagen acabat de llegir la carta, i estiga venint un vaixell a rescatar-me.
Moltes gràcies per ajudar-me, sou molt bones persones. Gràcies i adéu, molts besos.

Carta

Ampolla
Hola, el meu vaixell va naufragar i ara estic en una illa molt xicoteta que no ix en el mapa. Pense que està molt propet de Kirivati. Quan vaig arribar vaig vore una vegetació molt xula però també hi han moltes noves espècies. El primer dia vaig fer un forat i em vaig soterrar. Al dia següent vaig descobrir restes d'un vaixell a la vora de la mar, li dec una, gràcies a ell he pogut fer la carta en un paper i un boli apenes sense tinta. L'ampolla la he trobat a la meva motxilla que està quasi sense provisions. La meva ampolla d'aigua la he utilitzat per a que el paper no és banye.

No se qui eres però necessite ajuda per eixir d'ací. Si pot ser vine amb un vaixell grandíssim amb llacusi, piscina i una dutxa i moltes provisions és la cosa més important, perquè fa uns dies quasi em menge la mà pensant-me que era menjar.

Acomiadament: SOS



EL NAUFRAG

Açó que us vaig a contar, em va passar una vegada que vaig ser naufrag. Jo estava en el meu vaixell en el mar Índic i el meu vaixell es va trencar i tota la tripulació es va morir menys jo que vaig acabar en l'illa de Madagascar.

La meua tripulació i jo transportaven un carregament d'armes que tenia que arribar de Xina a Brasil atravesant un poc l'oceà Antàrtic. Quan vaig arribar em vaig adonar de que en aquella zona no havien humans a sols animals.

Per a sobreviure vaig tindre que menjar insectes, cocos i més fruites. Vaig tindre que matar animals per a agafar la pell i fer llençols i roba.
Vaig trobar una botella de cristall i amb una pedra afilada i un paper mullat que tenia en la camisa vaig escriure:

"Auxili estic en la costa oest de Madagascar, el meu vaixell es va trencar i vaig naufragar, no sé quant aguantaré ací"


La carta

Això va passar fa molts anys……..
Hi havia una dona que era marinera, i se’n va anar en busca d’un tresor. Però eixe dia el vaixell es va afonar, la seua tripulació no es va poder salvar, però ella s’afonà amb el vaixell i nadant va arribar a una illa i va decidir escriure un full, per a llançar-lo amb una ampolla de vidre i vore si algú la llegia i la rescatava.
Jo vaig trobar-me l’ampolla, vaig traure el full i vaig llegir el que ficava .
Que era:
-”No sé on estic, acabe d’arribar a una illa desconeguda i no veig res més que arbres”.
-”Segon dia que estic a la illa he trobat fruita i m’he fet amiga d'uns micos molts simpàtics”.
-”Tercer dia: els micos i jo hem fet una tenda i una foguera”.
-”Quart dia hem trobat unes verdures tropicals comestibles”.
-”Cinquè dia els micos i jo ens hem ficat malats”
Per favor, si algú llig aquesta nota que vinga al meu costat. Estic a …………