LA MEVA MONETA
Paula
Ai quina mona
m’he menjat hui!
Era ben grossa
com m’agrada a mi.
Era dolceta
amb el seu ouet,
i redoneta
amb xocolatet.
Ai quina mona
m'he menjat hui!
Dolça i redona
com m’agrada a mi.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paula. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paula. Mostrar tots els missatges
dilluns, 18 d’abril del 2016
dilluns, 4 de maig del 2015
dimecres, 29 d’abril del 2015
dilluns, 13 d’abril del 2015
dilluns, 9 de febrer del 2015
FESTA DE LA PATRONA A XÀTIVA (LA VERGE DE LES NEUS)
Els dies 4 i 5 d'agost, des de fa molts anys, es celebra la festa de la Patrona, la Verge de les Neus a Xàtiva.
Comença el dia 4 per la nit, quan una de les dues bandes de música del poble ofereix un gran i bonic concert a la Verge. Després del concert, i davant de la catedral on està la imatge, l'escola de dances balla durant hores acompanyats de les dolçaines i els tambors per conmemorar la festa. Encara que l'actuació finalitza quasi de matinada, moltíssima gent es queda a gaudir fins al final.
Al següent dia, dia de la Verge de les Neus, es fa una misa on assisteix molta gent a la catedral, està presidida pel batle i els regidors de l'Ajuntament. També assisteixen les falleres majors de Xàtiva i les Festeres Majors de la Fira.
Per la vesprada fan una processó multitudinària on eixen repressentant totes les cofradies de Setmana Santa, les Falles i l'Ajuntament. L'altra banda de música, acompanya a la Verge en aquesta processó. Aquesta celebració recorda la fi d'una epidèmia al poble.
Aquesta festa és el preludi de les grans festes del poble que es celebren del 15 al 20 d'agost, la Fira. Aquesta tradició començà a l'època de Jaume Primer i des d'aleshores, durant 5 dies Xàtiva es converteix en un gran mercat especialitzat en les tasques del camp i la venta de ramat.
Al següent dia, dia de la Verge de les Neus, es fa una misa on assisteix molta gent a la catedral, està presidida pel batle i els regidors de l'Ajuntament. També assisteixen les falleres majors de Xàtiva i les Festeres Majors de la Fira.
Per la vesprada fan una processó multitudinària on eixen repressentant totes les cofradies de Setmana Santa, les Falles i l'Ajuntament. L'altra banda de música, acompanya a la Verge en aquesta processó. Aquesta celebració recorda la fi d'una epidèmia al poble.
Aquesta festa és el preludi de les grans festes del poble que es celebren del 15 al 20 d'agost, la Fira. Aquesta tradició començà a l'època de Jaume Primer i des d'aleshores, durant 5 dies Xàtiva es converteix en un gran mercat especialitzat en les tasques del camp i la venta de ramat.
dimarts, 3 de febrer del 2015
dijous, 18 de desembre del 2014
dijous, 11 de desembre del 2014
dimarts, 28 d’octubre del 2014
LA ROMA IMPERIAL
L'altre dia, estava avorrida a casa i vaig decidir fer un viatge en la meua màquina del temps.
Vaig parar a l'any 70 a.C en Roma, la ciutat més important en aquella època. Quan vaig eixir de la màquina, estava davant d'un magnífic edifici. Vaig preguntar què era i uns homes vestits amb llargues túniques em van dir que era el lloc on es reunia el senat, els homes més sabis que debatien sobre qüestions importants per a l'Imperi.
Vaig entrar i vaig vore que estava parllant un soldat anomenat Caio Juli César que, al final, va ser elegit com Emperador per totes les seues victòries arreu del món.
Em vaig presentar a ell com una representant del futur, encara que ell ja ho havia notat per la meua roba i les meues ulleres.
Molt amable, em va ensenyar tota la ciutat i em va contar tots els seus viatges a Egipte on va conèixer a Cleopatra. Vam visitar la gran plaça del forum i els llocs dels espectacles, com ara el circ, el teatre i l'amfiteatre. En aquest edifici anomenat Colosseu, que a mi em recordava a una plaça de bous, vaig presenciar una desagradable lluita de gladiadors i lleons, i em vaig espantar quan vaig sentir al públic demanar la mort d'un gladiador. Menys mal que Juli César el va salvar.
.
Acabàrem descansant en les termes, que són com els nostres balnearis.
Vaig sopar en la seua domus. A l'entrada, vam pregar davant dels seus lars, els seus déus protectors, als que havien dedicat un bonic altar.Vam menjar molt cómodament perquè esàvem gitats en una espècie de sofà i uns esclaus ens varen servir tot el sopar: olives, figues, raïm, pollastre...
Quan ens despedírem, Juli César em va regalar un vestit típic romà amb una faldeta curta, crec que això si que m'ho ficaré.
Vaig parar a l'any 70 a.C en Roma, la ciutat més important en aquella època. Quan vaig eixir de la màquina, estava davant d'un magnífic edifici. Vaig preguntar què era i uns homes vestits amb llargues túniques em van dir que era el lloc on es reunia el senat, els homes més sabis que debatien sobre qüestions importants per a l'Imperi.
Vaig entrar i vaig vore que estava parllant un soldat anomenat Caio Juli César que, al final, va ser elegit com Emperador per totes les seues victòries arreu del món.
Em vaig presentar a ell com una representant del futur, encara que ell ja ho havia notat per la meua roba i les meues ulleres.
Molt amable, em va ensenyar tota la ciutat i em va contar tots els seus viatges a Egipte on va conèixer a Cleopatra. Vam visitar la gran plaça del forum i els llocs dels espectacles, com ara el circ, el teatre i l'amfiteatre. En aquest edifici anomenat Colosseu, que a mi em recordava a una plaça de bous, vaig presenciar una desagradable lluita de gladiadors i lleons, i em vaig espantar quan vaig sentir al públic demanar la mort d'un gladiador. Menys mal que Juli César el va salvar.
.Vaig sopar en la seua domus. A l'entrada, vam pregar davant dels seus lars, els seus déus protectors, als que havien dedicat un bonic altar.Vam menjar molt cómodament perquè esàvem gitats en una espècie de sofà i uns esclaus ens varen servir tot el sopar: olives, figues, raïm, pollastre...
Quan ens despedírem, Juli César em va regalar un vestit típic romà amb una faldeta curta, crec que això si que m'ho ficaré.
dimarts, 14 d’octubre del 2014
SUBTITULANDO PELÍCULAS : EL TIGRE
Personalize funny videos at Bombay TV by Graphéine - Agence de pub
dimarts, 23 de setembre del 2014
dilluns, 22 de setembre del 2014
ESPAÑA ELIMINADA DEL MUNDIAL DE BRASIL
Tras una desastrosa actuación, la selección española de fútbol, actual campeona del mundo y de Europa, ha sido inexplicablemente eliminada en la primera fase de esta final del mundial 2014.
El miércoles 18 de junio jugó su último partido frente a Chile, en el que también cayó derrotada por 0-2.
Tanto el entrenador como los jugadores no se explican lo sucedido después de los últimos años de grandes éxitos. Los equipos contra los que se han enfrentado en esta fase no presentaban una gran dificultad y, sin embargo, contra ninguno ha podido mostrar su categoría.
Los aficionados españoles están completamente abatidos ya que todos esperaban que la selección consiguiera un nuevo título este año. Nadie podía imaginar este desastre y pensar que el equipo iba a ser eliminado a las primeras de cambio.
Ahora toca reflexionar sobre lo sucedido y tomar las decisiones convenientes para que La roja vuelva a brillar lo más pronto posible.
Esta noticia me ha llamado mucho la atención porque yo pensaba que el España iba a quedar mucho mejor.
Esta noticia la he sacado de El País.
Paula Ballester Beneito
El miércoles 18 de junio jugó su último partido frente a Chile, en el que también cayó derrotada por 0-2.
Tanto el entrenador como los jugadores no se explican lo sucedido después de los últimos años de grandes éxitos. Los equipos contra los que se han enfrentado en esta fase no presentaban una gran dificultad y, sin embargo, contra ninguno ha podido mostrar su categoría.Los aficionados españoles están completamente abatidos ya que todos esperaban que la selección consiguiera un nuevo título este año. Nadie podía imaginar este desastre y pensar que el equipo iba a ser eliminado a las primeras de cambio.
Ahora toca reflexionar sobre lo sucedido y tomar las decisiones convenientes para que La roja vuelva a brillar lo más pronto posible.
Esta noticia me ha llamado mucho la atención porque yo pensaba que el España iba a quedar mucho mejor.
Esta noticia la he sacado de El País.
Paula Ballester Beneito
divendres, 4 de juliol del 2014
dissabte, 31 de maig del 2014
diumenge, 20 d’abril del 2014
SI JO FORA ESCRIPTORA
Si jo fora escriptora, escriuria una col·lecció de 10 llibres molt divertida anomenada Els fantàstics detectius. Tractaria d'una quadrilla de xiquets, que resolen misteris com ningú a la ciutat, i de la forma més divertida!
Ells, investiguen el cas sense avisar ningú, i quan ja saben qui és el culpable o qué ha passat, el conten a la resta. Els xiquets són: Pau, és el més llest del grup. Andrea, li agrada ser ella la protagonista , emportar-se sempre ella el mèrit. Gabi, li agrada molt jugar i trobar pistes. Laura, s'encarrega de buscar la manera més fàcil de resoldre el misteri i de fabricar les trampes si és necessari.
Abans d'escriure aquesta col·lecció, hauria llegit primer molts llibres d'aventures, com Els cinc... per inspirar-me. Hauria comptat també, amb els casos reals que no s'arriben a solucionar o, simplement, inventant-los.
Aquesta col·lecció seria coneguda per tots els xiquets i xiquetes de tota Europa. Després de publicar els llibres, els vendria per totes les llibreries i papereries d'Europa. A totes les persones els agradaria la meua col·lecció i la compraria sencera.
Si jo fora escriptora viuria molt bé gràcies a aquesta col·lecció.
Ells, investiguen el cas sense avisar ningú, i quan ja saben qui és el culpable o qué ha passat, el conten a la resta. Els xiquets són: Pau, és el més llest del grup. Andrea, li agrada ser ella la protagonista , emportar-se sempre ella el mèrit. Gabi, li agrada molt jugar i trobar pistes. Laura, s'encarrega de buscar la manera més fàcil de resoldre el misteri i de fabricar les trampes si és necessari.
Abans d'escriure aquesta col·lecció, hauria llegit primer molts llibres d'aventures, com Els cinc... per inspirar-me. Hauria comptat també, amb els casos reals que no s'arriben a solucionar o, simplement, inventant-los.
Aquesta col·lecció seria coneguda per tots els xiquets i xiquetes de tota Europa. Després de publicar els llibres, els vendria per totes les llibreries i papereries d'Europa. A totes les persones els agradaria la meua col·lecció i la compraria sencera.Si jo fora escriptora viuria molt bé gràcies a aquesta col·lecció.
dijous, 10 d’abril del 2014
dilluns, 24 de febrer del 2014
dimarts, 11 de febrer del 2014
LA BANYA DE L'UNICORN
Hi havia una vegada, a un poble molt llunyà, un animal molt bonic i paregut al cavall, que vivía darrere de la muntanya més próxima al poble.
En el poble, vivía un científic que va descobrir per primera vegada al meravellós animal. Després d'estudiar-lo molt, va pensar que la única banya de l'animal podria ser màgica i curar enfermetats. Qua va contar açò, tots els del poble volien la banya i van anar a la muntanya a caçar-lo per tal d'obtindre el remei màgic.
unicorn va haver d'amagar-se en una cova i no eixir mai pel dia, per tal d'evitar que el caçaren.
Un dia, un xiquet va descobrir la cova i va trobar a l'unicorn plorant.
-Què et passa?
-No puc eixir d'ací. La gent vol matar-me per arrancar-me la banya. Tu no em faràs mal, veritat?
-No, jo vull ajudar-te.
Entre els dos van pensar una solució: el xiquet portaria un trosset de banya per a que la gent es donara compte de que no tenia cap poder.
Així ho va fer, i l'unicorn va poder viure tranquil, a la muntanya, amb el seu nou amic el xiquet. I amb el pas del temps, la muntanya es va omplir d'unicorns i va ser l'únic lloc on es podien trobar aquestos animals.
En el poble, vivía un científic que va descobrir per primera vegada al meravellós animal. Després d'estudiar-lo molt, va pensar que la única banya de l'animal podria ser màgica i curar enfermetats. Qua va contar açò, tots els del poble volien la banya i van anar a la muntanya a caçar-lo per tal d'obtindre el remei màgic.
unicorn va haver d'amagar-se en una cova i no eixir mai pel dia, per tal d'evitar que el caçaren.
Un dia, un xiquet va descobrir la cova i va trobar a l'unicorn plorant.
-Què et passa?
-No puc eixir d'ací. La gent vol matar-me per arrancar-me la banya. Tu no em faràs mal, veritat?
-No, jo vull ajudar-te.
Entre els dos van pensar una solució: el xiquet portaria un trosset de banya per a que la gent es donara compte de que no tenia cap poder.
Així ho va fer, i l'unicorn va poder viure tranquil, a la muntanya, amb el seu nou amic el xiquet. I amb el pas del temps, la muntanya es va omplir d'unicorns i va ser l'únic lloc on es podien trobar aquestos animals.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)