EL SISTEMA NERVIÒS

By 123mariamaria | View this Toon at ToonDoo | Create your own Toon

ADVERBIOS CON SCRATCH

LES FESTES DE LA MAGDALENA A CASTELLÓ

Castelló de la Plana és una ciutat situada al nord de la Comunitat Valenciana. Castelló te una població de 180.005 habitants, i les seues festes majors són les Festes de la Magdalena.
En aquestes festes es commemoren els orígens de la ciutat, en record del trasllat de la ciutat de la muntanya al pla.
Comencen el tercer dissabte de quaresma, i duren 9 dies. El primer dissabte es celebra un pregó, una desfilada de personatges típics de tots els pobles de la província.

 

El diumenge es celebra l'acte principal, que és La Romería de les canyes, i que consisteix en que tots pugen a l'Ermita de la Magdalena, un església que hi ha damunt d'una muntanya. Esmorzen i després qui vol puja del tot i toca una campana. Per la nit es fá una desfilada de gaiates.

Les Gaiates són monuments il·luminats d'uns 6 metres d'altura, símbol de les festes. Recorden les canyes, gaiatos i fanals que, segons la tradició, van usar els castellonencs per a temptejar el terreny pantanós durant la baixada nocturna al plà de la ciutat. Durant les festes pots anar a vore les gaiates i al final es tria la millor. Els castellonencs diuen que les gaiates són un esclat de llum sense foc ni fum. També hi han colles en les quals la gent del mateix barri, o els amics, es reuneix per a passar les festes junts.

En eixos dies també desfilen representants de Na Violan i Jaume I, que consisteix en que una xica es vesteix de Na Violan i fan una volta pel centre de Castelló. A mi m'agrada molt perque desfilen amb caballs, també desfilen xiquetes i xiquets i és molt bonic veure-ho. Aixo ho fan en honor a Jaume I i a Na Violant, que era la seua dona.


L'any 2010 les Festes de la Magdalena van ser declarades festes d'interès turístic internacional.

 

FONTS D'ENERGIA: L'ENERGIA EÒLICA

JOC DEL LABERINT

VIDEOTUTORIAL : COMO UTILIZAR BOOK CREATOR

Postal de Nadal de Maria

LA VOLTA AL MÓN EN 24 HORES

Ací tenim la penúltima volta al món. Us han quedat uns treballs magnífics! . Molt bons els comentaris d'aquest vídeo. Quant fem un viatge  són molt importants les fotos i els comentaris per a recordar els llocs visitats i  les anècdotes que ens han passat. També la música  que hem anat sentint al llarg del viatge és important posar-la al muntatge....

EGIPTE

Hola, sóc Maria, i amb la meua màquina del temps anem a viatjar a Egipte. Allí m'ha atès  Nefertiti, la reina de aquella època. Ella ens ho va explicar tot.

- Nefertiti: L'antic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica, que es va desenvolupar al voltant dels cursos mitjà i baix del riu Nil. La civilització es va construir cap al 3150 aC, fins a l'any 31 aC, quan els romans van conquerir Egipte i li van posar el nom de la Província Romana.

- Maria: ara Nefertiti ens té que deixar, però ens deixa amb Cleòpatra.

- Nefertiti: Si, tinc un assumpte pendent però us deixo amb bones mans.

- Cleòpatra: Hola us vaig a comptar un  poquet més sobre la vida en Egipte. L'antic Egipte era una societat molt desigual. A dalt de la piràmide estaven el Rei o Faraó, en mig els alts funcionaris: els dignataris, els governadors... i en l'últim lloc els artesans i camperols. Els egipcis creien que els faraons eren déus, per això tothom s'agenollava quan passaven i ningú no podia mirar-los a la cara ni tocar-los. També pensaven que tenien poders màgics.
La vida quotidiana de les famílies camperoles de l'antic Egipte estava subordinada a un fenomen natural: la crescuda del riu Nil. Els escribes supervisaven la producció agrària. Els camperols depenien de alguns animals, com el bou i diversos caps de bestiar.
Els servents eren el nivell inferior de la societat egípcia. Eren persones lliures que feien diverses feines per a un senyor a canvi d’un petit salari.
Finalment, estaven els esclaus, que solien ser presoners de guerra. No tenien drets i la majoria eren propietat del Faraó, que els utilitzava per a treballar a les obre públiques, com les piràmides, les mines i l’exercit.
La dieta alimentaria era prou variada: pa, cervesa, llegums, verdures, fruites (figues, raïm, dàtils), pesca, carn d’aus...
A l’antic Egipte les dones tenien alguns drets que no tenien altres dones de l’antiguitat, podien heretar i tenir propietats, vendre o comprar. En alguns casos podien divorciar-se.

- Maria: Gràcies Cleòpatra, ens ha agradat molt la teua explicació.

ESCOCIA DICE NO A LA INDEPENDENCIA

ESCOCIA DICE NO A LA INDEPENDENCIA


Escocia es una de las cuatro regiones que forman el Reino Unido, junto con Inglaterra, Gales e Irlanda del Norte. Desde hace dos mes los escoceses quieren separarse del Reino Unido, y han elegido votar para resolver este problema. 
Ayer, 18 de septiembre de 2014, votaron todos los escoceses en un referéndum y hoy se la sabido que finalmente ha gando el no.  Los escoceses han decidido que Escocia siga formando parte del Reino Unido.
Esto demuestra que la democracia es el mejor camino para solucionar los problemas que tienen los estados.
La jormada se hizo sin ningún accidente grave, demostrando que las personas pueden llegar a entenderse sin necesidad de utilizar la violencia.
Me ha parecido muy bien que los Escoceses decidieran hacer esto de manera democrática y no con una guerra. Me parece que esto que ha hecho Escocia lo deberían hacer todo el mundo, en  vez de  hacer guerras sin motivo. 
He sacado la información del periódico El Mundo.
Firmado Maria.

ENTRE LLIBRES : En Klincus Escorça i la llàgrima del drac

SI JO FORA ESCRIPTORA

Si jo fora escriptora escriuria un llibre que tractara sobre una aventura, perquè a mi m’agraden el llibres d’aventures. També, si escriguera un llibre per a adults, el llibre seria de por, perquè jo crec que als adults els agrada la por. Eixe llibre sèrie per als homes, per a les dones seria un llibre d‘aventura igual que als xiquets i xiquetes, però les dones també podrien comprar el llibres dels homes i els homes també podrien comprar els de les dones.

Els personatges dels meus llibres serien molt divertits i simpàtics, encara que també hi hauria algun personatge roïn, per a que el llibre tinga un poquet més d’emoció. Els meus personatges viatjarien per tot arreu del mon.  Anirien a Itàlia per vore la Mona Lisa i el Coliseu Romà. També anirien a França per vore la torre Eiffel, a Grècia a visitar les ruïnes del Partenon o a Xina a vore la Gran Muralla.

Per escriure aquests llibres primer tindria que viatjar jo a aquestes ciutats. Podria passar-me tot un any viatjant arreu del món per conèixer totes estes ciutats i poder descriure-les bé en els meus llibres. 

També farie entrevistes per a que la gent me contara coses que els passa de veritat, i jo a partir d’elles poder inventar-me un llibre. Contractaria a una il·lustradora o un il·lustrador per a que em feren els millors dibuixos de tot el món.

Per a escriure els meus llibres utilitzaria l’ordinador, perquè es mes fàcil i divertit que escriure-ho a mà, i si te equivoques és més fàcil corregir-ho.

M’agradaria que tingueren molt d’èxit per a que a tot el món els agradaran i passaren una bona estona llegint les meues històries.