L'amulet perdut

                   L'AMULET PERDUT
Hi havia una vegada un xiquet que s'anomenava Marc,havia tingut defectes çer a oblidar una cosa que li havia passat .
Marc quan vas anar al col·legi ,va anar molt trist i tots li van preguntar-li perquè estava així.
Marc li va contestar sol al seu millor amic la història i començà:
Fa un any el meu pare em va donar un amulet que era molt especial per a ell i vaig tindre l'amulet en la butxaca sempre.
Un dia vaig voler agafar-lo...-va suspirar i continuà,no el vaig trobar.el meu pare als 3 mesos va tenir una pulmonia i es va curar i vas morir ,-Va parar-se i va començar a plorar.
El seu millor amic , anomenat Carlo , li va dir que donava igual que no li ho contara perque no volia ser-li plorar i marc li va dir que ho va passar molt,peró que molt mal.
La professora li va preguntar el mateix que ha Carlo i li va contar la historia.
Desprès també li van furtar el portatil, peró no li importava molt, l'importava molt més l'amulet i per si fora poc li tenia que cuidar la qui sempre li renya per tot.
Quan es va anar de l'escola va parlar amb la policia i li va dir que li havien furtat l'amulet que portava i els policies li van dir que ja havien pillat al lladre seia una setmana que anava de casa en casa buscant coses valioses i també anava pel carrer.
Al dia següent li donaren l'amulet i es va alegrar molt.
Al dia següent va tornar la mare de París i era molt simpatica i la que li renya ot el temps es va anar i tot gracies a l'amulet

                                                                 Fi

Els tres amics

Hi havia una vegada tres amics que estaven molt bojos i feien coses com ficar-se dins d’una roda de monster trac i tirar-se per una rampa, etc….

Tenien molts diners per això tenien una mansió amb 40 piscines, 4 pisos cada piso de 500 metres quadrats, 3 garatges amb cotxes que eren, un bugatti veiron, porche panamera i  el cotxe fantàstico. Feien carreres pels carrers i quan es xocaven es compraven un altre.

Ú dels amics es va xocar amb un altre i va morir però era mentida, no va morir,volia anarse de les carreres però con no el deixaven va fer això i va tindre una vida millor amb diners, familia i salut i es va casar amb una modelo que es deia Manolita

.

EL LLAPIS MÀGIC

Bones! Estem amb Dídac i us vaig a contar el llapis màgic.


Una vegada que jo anava sol a casa de la meva tia Clara em vaig trobar amb un boli, em vaig quedar amb ell per que no tenia llapis. Quan vaig arribar em toca dibuixar-li a Naila, vaig fer un gat ratllat i ploof!!! va eixir un gat.
El Fresco es va posar a xupar-li el cul al gat.
Em vaig eixir i havia anat a vore uns gats abandonats.
Havia fet un cami de de salmó fins la tenda d'animalons.
A continuació vaig anar a un lloc per a fer un cuc per a estudiar-la pero van vindre 3 xics de 12 anys i em van pegar una patada i van fer una boa gegant, va tancar el boli i va apareixer de repent, un xiquet va dir- Oh m****! Que es això?
I jo vaig dir: - una serp?
Els xics van preguntar: -perqué no no t'asusta? I jo vaig dir: - a fer un bazoka!  Vaig llançar, ahhh pero no. Els adolecents es van anar uno va xafar el cuc però es va regenerar i després el van xafar de nou i es va trencar un cor extrany, després vaig  entrar vaig tallar el cor i em va vomitar mentres tenia careta de troll. Adeu xics.

L'amistat

L'AMISTAT

Hola! Sóc Miriam,la directora de la rádio Tippex,la rádio Ciència-Ficció. Anem a contar-vos la història "L'amistat",la història que més li agrada a la gent. Espereu! Ha de vindre Fátima,la locutora. Ara ella comença:

"Fa molt de temps,i estava Albert Einstein amb un amic,que era el seu alumne,i passejaven per la ciutat. Després varen anar al prat de Les Bermudes.

 Ells dos s'avorrien,i Einstein va proposar:

-Natxo! Perquè no inventem coses? Així no ens avorrirem. 

-Mestre,jo no puc fer-ho. Jo a soles estic en segon de batxiller,i no sé res. 

I sabeu que? Einstein va treure allí la teoría de E=MC².

 Però,com? Va ser així:

-Xiquet,mira! Un llum al cel! I ix una xica rara!
- Aah! Una alien Sith!
I Natxo es desmaiá. 
-Hola?Hola?!
-Si teniu por de mí,lluiteu! La lluita será d'espases de llum!
-Entesos. 
I varen estar una hora i mitja lluitant. 
-Ja no puc més
-Ja. Ni jo. Fem les paus?
-Val. Com a regal de fer les paus,et donaré una fórmula. 
-Moltes gràcies!

FI

Aquesta es la xixa Sith,per cert.

♪Ràdio Tippex,ràdio Ciència-Ficció♪

EL XIQUET DELS VIDEOJOCS

Una vegada hi havia un xique t que es deia Xavi, Xavi sempre jugava als videojocs, es va passar 8 jocs en un dia, era molt bó per això, però per a estudar no.
En els ùltims examens va traure un 3,4 un 2,6 i com a maxim un 4, la seva mare estava desesperada, perquè li deia una i altra vegada que deixara els videojocs i estudiara , però Xavi sempre li deia que estudiar no servia per a res i jugar als videojocs si. Va arribar el dia de l'examen i Xavi es va copiar i va traure un 8,4 la seva mare es va quedar sorpresa i li va dir a Xavi que era un xiquet molt intel.ligent, Xavi va aprofitar-se i li va dir a la seva mare que per lo menys li comprara 9 videojocs mès. Com sempre Xavi sel's va passar tots en un dia, la seva mare li va preguntar a la mestra que si hi havia copiat, i la mestra li hi havia dit que havia fet be les mateixes preguntes que un company.

El Gos

Hi havia una vegada un gos que estava passejant, i es va trobar un pou. El gos es va apropar i un xiquet li va llançar una pedra al gos i es va caure a pou. Però el gos no es va fer mal perquè hi havia aigua.

El gos de sobte podia parlar! I per això va decidir que se anava a cavar la terra fins trobar alguna cosa, i… que va trobrar? Una ciutat subterrànea! I com podia parlar va anar a vore si parlaven el seu idioma, per sort si que parlaven el seu idioma… però… també eren gossos!

El gos es va fer súper amic de el que manava en la ciutat “ El Alcalde” però també es va fer amic dels altres gossos. I de sobte va aparèixer un monstre que parlava i que deia

• Us mataré
• Mentirà (diu el gos del principi)

Aleshores va pensar que si foren amics no pasaria res de res

• Eh!
• Que vols?
• I si forem tots amics?
• Val així ningú perd

(Tots) - Es veritat! Jajajaja jejeje jijiji jojpjo

(Monstre) Jujujuuuuu!

Al final tots es van fer amics, però… es van fer amics de moltes més coses! Per exemple: cadires, gats, taules, leons… i moltes coses més! I com sempre tots van ser feliços per sempre!!!

Recordeu mai es baralleu amb ningú amic perquè sempre es pot solucionar tot el que et proposes

Quin disparat!

(Música de capçalera)

Presentador:

-Bon dia a tots! Estem altra vegada en el canal explosiu, on mai es deixa d’emetre! en el teu canal favorit.

Hui presentem una història de ciència ficció.

(Música)

Corria l’any 3872 després de la conquesta d’Urà.

El Professor Plutono va crear el primer comandament universal per a controlar els objectes i el temps a distància.

Un dia, per la nit, quan dormia, va entrar un lladre dins del seu laboratori. Era el famós lladre Guant Blanc, conegut per haver furtat el diamant més valuós de l’univers, però ningú havia pogut atrapar-lo. Guant Blanc va pensar que amb eixe comandament es convertiria en el lladre més important de l’univers.

Guant Blanc va agafar el comandament sense problemes, però el que no sabia era que elas problemes arribarien a partir d‘eixe moment.

Va començar pressionant un botó i va fer que la banyera del seu veí es posara a volar i entrara per la finestra del seu apartament; es va col·locar en mig del saló i va començar a inundar-ho tot. Quin desastre! Va tindre que netejar-ho tot i inventar-se una raó per explicar qué havia passat al seu veí.

A l’endemà va tornar a provar, però aquesta vegada va fer-ho al camp per si de cas. Guant Blanc va tocar altre botó quan de sobte va vore com viatjava en el temps i va arribar a 3.872 anys abans, el dia de la conquesta d’Urà. Estava tot sol en un desert gelat, i allí no arribava ningú. Quin avorriment. Això de viatjar en el temps no era el que pareixia. Va tornar a pulsar un botó amb l’esperança de tornar al seu temps, encara que no ho tenia molt clar.

Va tindre sort i va aparèixer al camp un altra vegada.

Eixe aparell estava tornant-li boig. Havia que desfer-se d’ell!

Va nugarlo a una ratjola amb una nota i el va llançar a la finestra del laboratori del profesor Plutoni. La nota deia: “Aquest invent és un infern, te’l torne!”

Quan el professor Plutoni va llegir la nota es va partir de risa i va dir:

• Segur que l’ha estat utilitzant per l’altra banda!

(Música)

Presentador:

• I així acaba la nostra història de ciencia ficciò d’avui. Esperem que us haja agradat.

    Fins a la propera.

(Música)

La màgia

Hi havia una vegada un xiquet que va entrar  a un col·legi de màgia. El primer dia li van ensenyar a volar, i a altres de la classe, però costava perquè com feia vent s´envolaven. Al següent dia els van ensenyar a fer-se invisibles i quan ja ho dominaven es feien bromes entre ells.

Un altre dia a tirar raigs per les mans i jugaven a agafar una diana i a vorer qui li donava més al centre.

Fins que un dia quan ja eren majors, els van cridar per fer unes proves eliminatòries fins que sols quedara un xiquet seleccionat.

La primera prova era de fer una carrera volant i la va guanyar Marcos.

La següent prova consistia en qui li donara l´esglai més gran siguen invisible, guanyarà, i la va guanyar Pep.

L´última prova era ficar una poma dalt del cap d´un home i qui atinara en un raig guanyava i sol va atinar Pep.

Com va guanyar i era el millor fent màgia el van reclutar per a una missió que era vèncer un drac que estava atacant al seu poblat, Pep es va fer invisible, va tirar raigs de les mans i volava tirant llamps fins que el va vèncer i es va fer famós

Els cowboys d'Andromeda

(Música tipus guerra de les galaxies) 
En un món paral·lel a la terra, viuen uns essers baixets d’un metre d’alçada, tenen dos ulls, dos nassos, tres boques i pixen pel dit polze. (Pissss)

En el seu planeta viatgen en cavalls robots (soroll de cavall). Un dia varen decidir vindre a la terra i per això s’han de camuflar. Tenen el poder de metamorfosi humana, poden transformar-se en persones i els cavalls robots en cavalls de veritat.

(So d’un coet) 
Després d’un llarg viatge per la Via Làctea es planten en el Empire State 
(So de cotxes en marxa i moltes persones).

Cowboys amb els cavalls fent tocotoctocotoctocotoc. Ells pensaven que estaven a l'oest i es varen quedar al·lucinats al igual que la gent que els va veure.

Varen veure una hamburgueseria ( So d’un restaurant) i volien explorar-la, així que es menjaren una hamburguesas i els agradà tant que anaren a totes les hamburgueseries de Nova York per a menjar-se-les. 
Varen fer un tracte amb els humans per a que els donaren la recepta de les hamburgueses.

La polsera

Laura era una xiqueta de dotze anys. Era de Paris, però, va har d’anar a viure a Londres per culpa del treball de son pare. Ella no volia anar i en compensació li prometeren la polsera que ella volia des de molt menuda, quan la va vore va ser com un conjur, no s’oblidava d’ella ni Mil nines. El pare li deia
- No et fiques així, només és una polsera! - El pare insistia -  Ja et comprarem un altra!-
- No! - Grunyia Laura - Jo vull aquesta!

I quan va rebre la noticia de la mudança va suplicar:

• Oh, per favor! Vaig a perdre la vida a París, si compreu la polsera sempre em recordaré de la meua vida a París! I jo com li diré a la meua escola, sobre tot a la meua millor amiga, Loise, que no tornaré perquè em vaig a viure a Londres!- Va plorar- Jo no vull dir ADÉU a París!
• Adéu Laura!- S’escoltava a l’avió- Adéu!!

Ja a Londres li donaren un paquet xicotet. El va obrir i era la tan estimada polsera. Amb la cara plena de felicitat se la va ficar i a la nit va desitjar no haver tingut que anar-se’n, va dormir i al despertar es trobava a París.

• És per la polsera!- Exclamà davant dels pares- Es màgica!
• No , no. Aixó és molt mes simple, encara somiem!
• Val, continueu amb la vostra teoria del somni, jo men m’en vaig amb la meua polsera màgica!

Ells és quedaren pensant i reflexionant però era tot cosa de la polsera.

Raúl

Hola,soc Marc el presentador de la ràdio explosiva i hui vaig a contar-

vos la història de Raúl,un xiquet de València.

   Hi havia una vegada un xiquet que volia ser detectiu com el seu pare Pep.En l'empressa on treballava Pep necessitaven un detectiu per la mort de Pep.Raúl volia ser detectiu i els de l'empresa li digueren que nol perquè era molt menut per a ser detectiu.Els dilluns de l'aniversari de Raúl van furtar molts quadres en el museu del Prado.Els detectius de l'empresa de Raúl van anar a investigar quins quadres havien furtat.Raúl es va clarar dins d'un cotxe.
Quan van arribar Raúl va entrar al museu del Prado.Quan arribà a casa li ho anava a contar a sa mare però estava parlant per telèfon dient que amgarà els quadres en la seua casa.El xiquet quan se va enterar va agafar un cotxe i se'n va anar ràpid a l'empresa,li ho va contar al cap de l'empresa i va cridar a la policia.Després de 10 minuts la policia va arrestaren a tots els quadres i els van tornar al museu del Prado.Al. xiquet el va adoptar una familia rica i Raúl va viure en pau i content.
Doncs ací ha acabat la història de Raúl i fins a la propera.Sentiu tots els els dissabtes a la ràdio Explosiva.

Entrevista a Joseph Taylor

Hola estimat públic, nosaltres estem on sempre, en la ràdio explosiva i anem a entrevistar al director de cine Joseph Taylor, que acaba d'estrenar “Mi planeta mortal”. L'any passat la seua pel·lícula “Por un segundo 2” va guanyar 3 premis Óscar:premi Óscar a la millor pel·lícula de ciéncia ficció, premi Óscar al millor director i premi Óscar al millor vestuari. Ara começem amb la entrevista
On i quan va nàixer?
Vaig nàixer el 13 d'abril del 1968 a Quebec(Canadà).
A quina escola estudià?
Jo estudií en l'escola “Good Hand”, que significa bona mà, encara que el que la va inventar la va anomenar amb el primer nom que se li va ocòrrer.
Quina va ser la seua primera afició?
La música. Jo personalment tocava i toque un instrument que es diu balalaika. Té tres cordes i al principi és difícil de tocar, com qualsevol altre instrument, però quan t'acostumes es bufar i fer ampolles.
Quan va decidir que es dedicaria al cine?
Just abans de començar la carrera de músic. Vaig decidir anar pel camí del cine en comptes del de la música.
Què se li va passar pel cap quan li van donar el premi Òscar?
No m'ho creia. Era una sensació inexplicable. En eixe moment era l'home més feliç del món.
Ara parlem de les seves pel.lícules. De totes les que ha fet, quina li ha agradat més?
Més o menys m'han agradat totes. És difícil decantar-se per una. Crec que la que millor m'ha quedat ha sigut "Mi planeta mortal" encara que "Por un segundo" i "Por un segundo 2" també m'agraden. Ara estem treballant en fer "Por un segundo 3", encara que li queda una mica més d'un any per a que s'estrene.
Ara parle'ns una miqueta de “Por un segundo”.
És una pel·lícula de ciéncia ficció qué va sobre una xica que erròniament viatja al passat. Però el cas es que eixa xica és d'un planeta súperavançat que és més o menys com “Star Wars” però no estan sempre en guerra. Com deia, havia viatjat al passat, però sense voler arruina la conquesta de la seva civilització al planeta en el que ella viu en el futur. No para d'intentar que el passat canvie i és una pel·lícula molt interessant.
Gràcies per escoltar-nos. Adèu!Adèu!

Fins sempre

Hola a tots i totes. Benvinguts a la ràdio explosiva. Anem a contar-vos una història de ciència ficció que es diu Fins Sempre. Gràcies.
Hola! Em dic Tom. Tinc 10 anys i visc a Madrid des de fa ja 5 anys. M'agraden nolt els extraterrestres i les naus especials. Són genials!
Tots a la meva classe em prenen per estrany i no tinc massa amics. Però a mi això no m'importa. Jo a soles em concentre en els meus amic els aliens.
Acabe d'arribar a l'escola, i he vist que hi ha un xiquet nou. De manera que, perquè no? Vaig a parlar amb ell.
 - Hola, em dic Tom. Com et dius tú?
- Hola Tom, em dic... Mmm... Zac.- Sóc jo o dudava del seu nom?
- Estàs segu que eixe és el teu nom? No ho pareixes! - Vaig dir rient.
- Mm... Sí sí. Sóc Zac.- Va dir ell amb cara, d'ensurt? Què extrany. Millor el deixe córrer.
- Doncs Zac, d'on eres?
- Sóc de... Mm... San Sebastiàn? Si això, San Sebastiàn.- Això és molt raro...
- Doncs bé Zac, vols que aquesta vesprada quedem a ma casa per fer els deures?
- Clar.
- Perfecte, vaig a classe, adéu!
- Adéu Tom.
Després de classe...
Ja estàvem a ma casa, i he arribat a la conclussió de que aquest xiquit és més peculiar que un alien verd! Que perquè? Li he preguntat si volia curasans de xocolata per a berenar i m'ha dit que no, qud gràcies. Que ell no sol berenar i que igualment no li agraden els dolços. Per a començar no betena. Lo qual respecte, però ja és bastant sospitós. I després no li agraden els dolços. A qui en aquesta maldita terra no li agraden els dolços? Deu meu, és rar de nassos! Però bé, encara cal fer els deures.
Ara mateix són les 18:13 i nosaltres eixim de l'escola a les 16:30. No sé si ho he mencionat, però tinvc un germà major. Es diu Alan. Té 16 anys. Que que té que vore ara? Pueds tot té que vore amb que Alan estava fent deures, em anat a vore'l, i Zac es sabia totes les respostes...
Estem a cinquè de primaria... Alan a quart d'ESO... O Zac es superdotat, o ve de Mart! Què tonteries dic? Segur que ve de Mart! Ara enserio, Zac m'asusta. En aquell moment me'n vaig anar cara a ell i li vaig soltar:
- Escolta Zac, ets un marcià? Vens de Mart? - Zac va començar a ficar-se molt roig i a sudar molt.
- N... No... Per... Perquè l'ho dius? - No m'ho podia creure, estava tartamudejant, m'estava mentint!
- Vull la veritat Zac.
- Està bé. Sóc un extraterrestre, el meu nom complet és Zackeronyus Aidranguany Dufour Satun, i vinc de Saturn, no de Mart, ha estudiar com és el col·legi a la terra.- Serà broma no? Com podia dir-ho amb tanta seguretat?
- Qu... Quan te'n vas! - Vaig dir amb una extranya barretja de por i curiositat.
- Hui a les 3 a.m.
- No te'n vages, per favor Zac! Encara que et conec de tan sols fa un dia, ets el meu únic i millor amic...- Tot era veritat.- Perfavor...- Vaig dir amb l'últim fil de veu qud em va quedar.
- Ho... Ho sent Tom.- Va dir ell capficat.
Després varem passar tota la vesprada parlant de Saturn i de la vida allí, fins que em vaig adormir...
Quan em vaig despertar, ja era l'hora d'anar a l'escola. Un moment, on està Zac? S'hauria anat sense acomiadar-se?
Vaig sentir ràbia, molta ràbia, volia acomiadar-me d'ell. Tant li costava? Vaig vore una nota, era seva, ficava:

Tom, ets un gran amic. Sempre et vaig a voler, una vegada al mes t'arribarà una botella amb una carta dins. No t'espantes, serà meva, val?
I que més dirte amic,
FINS SEMPRE TOM.
Zac.

Ja no sentia ràbia, que em passava? Per què plorava? En aquell moment vaiug sentir la necessitay de dir:
FINS SEMPRE ZAC, ET VUIC.
FI

I bé, ací acaba la meravellosa història Fins Sempre. Esperem que us haja agradat. I per més recordeu, a las 20:00 en la ràdio explosiva.

FI

NOTICIES EXPLOSIVES

PRE 1: Hola, estem ací en els Informatius Explosius. Avui anem a informar-vos que dintre de 4 mesos, un meteorit s’aproparà a la terra. Ara vos informarem amb…(PRE 2). Hola ...(PRE 2).

PRE 1: Hola… ( PRE 1).

Sí, precisament és exactament el que has dit. Avui anem a entrevistar a … i … ( Cientific 1 i Cientific 2 ) i a el / la jefe/a de la NASA, ...(Aplaundiments)

PRE 1: Hi ha data exacta per l’impacte?

CIENTI 1: Si, al voltant del 15 de juny

PRE 2: Se sap a on caurà exactament? rem amb … (PRE 2). Hola … (PRE 2).

PRE 2: Hola … (PRE 1).

Sí, precisament és exactament el que has dit. Avui anem a entrevistar a … i ... (Científic 1 i Científic 2) i a el / la jefe / a de la NASA, … (Aplaudiments)

PRE 1: Hi ha data exacta per l’impacte?

CIENT 1: Si, al voltant del 15 de juny

PRE 2: Se sap a on caurà exactament ?

CIENT 2: Prop del Mar Menor a Múrcia

PRE 1: És gran?

CIENT 1: Té uns 25 metres aproximadament

PRE 2: Quines provincies exactament va a afectar?

CIENT 2: Va a afectar per el nord d’Almeria i el sud d’Alacant i per supost a Murcia.

PRE 1: Ara li anem a preguntar a el/ la jefe/a de la NASA, …

Digue’ns que faran per a intentar que el meteorit no impacte a la Terra?

JEFE/A: Intentarem arribar al meteorit i ficar una bomba muclear per a que explote

PRE 2: Manaran máquines o persones?

JEFE/A: Persones, perqué si manàrem màquines en cas de fall tècnic, si la bomba estalla més tard o ja es farà massa tard per a salvar la terra. Peró les persones que han d’anar han d’arriscar les seues vides.

PRE 1: Bé ja hem acabat, gràcies per la informació i adéu

TOTS: De res  

LES SABATES

Això era un centífic que va preparar-se per que volia anar a quedar amb la seua novi, es va vestir amb una bata blanca molt neta i amb unes sabates de pell. 
Abans d'anar a la festa va preparar un suero que podia resucitar i mira que va tindre mala sort que li va caure en les sabates. Les sabates van cobrar vida i se convertiren en unes sabates super xules, corrien tant ràpid que un dia el científic es va caure i un xiquet d'uns 10 anys  se les va ficar a les mans com si foren unes joguines. Les sabates el van transportar a un món paral·lel on les xiques eren xics i eren més fortes, els xics eren xiques, eren molt femenines, els xics més forts eren les xiques més fluixetes i les xiques més baixes eren els xics més alts.

El xiquet ,es a dir la xiqueta, va anar en busca de les sabates però mentre buscava ,va trobar a una xiqueta a qui les sabates també li havien transportat. La xiqueta, dic el xiquet, es va desmaiar però la xiqueta, dic el xiquet, el va agafar abans de que se caigera a terra. Va trobar les sabates i se va ficar una en la mà dreta i va posar la mà dreta del xiquet l'altra.

   A l'arribar al mòn real els xiquets es varen enamorar. La xiqueta tenía el monyo de color negre, de pell morena, els ulls blaus, no molt alta i els llavis roig carmesí. El xic era ros, d'ulls verds, els llavis una mica taronges i amb moltes pigues. 

Els dos xiquets es varen mirar i no van poder evitar enamorar·se mutuament.

Van decidir quedar per a menjar al igual que el científic i de sobte van descubrir que el xiquet era el científic de petit, i la xiqueta era la novia del científic, i van tindre una cita doble. 
Es preguntareu que va passar amb les sabates, doncs van posar-se als peus d'altres persones per a que se enamoraren però això no és tot, inclús van fundar una familia.

Vicent el xiquet del mar

Vicent era un xiquet prim i alt que no li agradava res la platja però va haver d'anar amb la seua familia.
No li agradava per la arena perquè la gent tirava moltes coses que claven i el mateix amb l'aigua i ademés en la platja que anaven ells hi havia molta gent i l'aigua estava molt alta.

Quan van arribar als seus pares els va costar molt trobar un lloc però quan el van trobar els seus pares li van dir que anara a l'aigua. Quan va entrar es va posar a bussejar, va vore una petxina amb una perla que quan la va tocar el va transportar a un vaixell de pirates on lluitaven dos bandes per la perla i ell estava en mig.
Va intentar escapar però asoles hi havia mar per tots els costats. Sense que el veieren va entrar en la sala del tresor on hi havia un paper on posava"valorat en 3.000€" al costat del dibuix de la perla i aleshores la perla li va caure a ell i els pirates el van vore, va agafar la perla, mentres els pirates el perseguien i es va tirar a l'aigua. De sobte la perla es va il·luminar i ell es va trobar en la platja i gracies a la perla es va fer ric.

El pais de l´arc de San Martí

El pais de l´arc de San Martí

Hi havia  una vegada en un pais molt llunyà uns alienígenes de color roig que semblaven homes. El seu color era així perquè sols menjaven aliments rojos com pimentons rojos, tomaques, cireres, pomes...etc. 

Un dia un dels habitans van provar per primera vegada una pera. Li va agradar tant que va començar a menjar moltes peres. Als habitants com veiem que era un poquet verd li deien que era estrany. Però a poc a poc es va fer popular i la gent li demanava el secret per a fer-se d´eixe color entre taronja i blanc. L´alienígena no deia el secret. Però al final com insitien tant els va dir que si li feien un favor els diria el secret. Un per un la gent anava a fer-li un favor per a que li contara el secret.  A cada u els va donar una pera perquè si les menfaven es farian d´eixe color.Al final l´alienígena es va fer billonari de tants favors que li havien fet. 

Com que ja es va cansar d´aquell color va tornar a menjar aliments dels colors de l´arc de Sant Martí per a fer-se multicolor. La gent li va veure de tants colors que volien ser multicolors. Ell els va dir que si li feien favors els diria el secret per a ser dels colors de l´arc de San Martí. Tots van començar a fer-li favors i ell els va donar un menjar de cada color de l arc de San Martí. Tots les van menjar i per això poquet a poquet van començar a ser dtots dels color de l´arc de San Martí.

L´alienígena es va fer superbillonari i es va fer el president d´aquell pais que ell va anomenar el pais de l´arc de San Martí.

CAL TORNAR AL FUTUR

L'home va entrar en la agència de viatges molt enfadat. Dos treballadors el van mirar estranyats perquè havia utilizar moltes vegades dels seus serveis i sempre havia quedar molt content. 

Quan li va tocar  el torn es va dirigir cridant al treballador:

-Vull parlar amb el director!Això és un desastre! 

En sentir els crits, el director va sortir del seu despatx i li va demandar que li acompanyara.

-Passe, explica'm que ha passat.

L'home es va asseure i va repetir:

-És un desastre ! Aquest último viatge ha sigut un desastre, he perdut a la meva dona!

-Con por haver-la perdut? Això és imposible!

-Bé, no es que s' baja perdut-es va explicar l'home . És que no ha volgut tornar amb mi .

-Bé, aixòés una altura cosa. La nostraempresa els va explicar totys els posibles contratemos de del principios. Quan es viatja al passat no es por fer res de manera diferent. Si alguna cosa canvia, és un desastre en el futuro, es a dir, ara.

-Sí, ja ho sé. Però, què em pasarà a mi?

-Bé, no podemos saber-ho exactament. Si ella no existeix ara... què serà de vosté? No tinc ni idea.

L'home el mirava amb els ulls desorbitats. No había notar res especial desde que hacia tornat però, podría ocorrer en qualsevol moment.

I, aleshores, va començar a ocórrer. Poc a poc l'home es va anar fent transparente i en uns minuts , havia desaparegut!

-Bé, va dir el director de la agència ara ja sabem el que passa quan canvies el passat.

Els monstres

Els monstres

Hola, amics i amigues avui e la ràdio anema parlar dels monstres.

Els monstres són molt peluts o molt grans....

En monstres S. A el monstre es blau i pelut amb taques lila, té banyes, és bastant gran...

En canvi el seu amic: té un ull, és xicotet, no té pél, té unes banyes més menudes que ell....

Vegau com són tots molt diferents també hi ha amb poders.

Com el malo de la peli que té el poder de camuflar-se, també hi ha voladors, escavadors...

Les varietats de monstres no s'acaba mai.

Els dinosaures diuen que també poden ser monstres però jo crec que no. Els vampirs, els homes llops tots eixos són monstres.

Espere que sapiau més sobre monstres i distinguir un home entre un monstre.

UN PARTIT EMOCIONANT