Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Miguel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Miguel. Mostrar tots els missatges
diumenge, 28 de maig del 2017
divendres, 5 de maig del 2017
diumenge, 9 d’abril del 2017
¿Tenia que ser el ?
FICHA TÉCNICA
AÑO: 2016
TÍTULO ORIGINAL: ¿ Why him?
PAIS: EE.UU
DURACIÓN: 111
PRESUPUESTO: 38.000.000
GÉNERO: Comedia
DIRIGIDO: John Hamburg
REPARTO: James Franco, Bryan Cranston, Megan Mallally
IDEA
Ned intenta deshacerse del novio de su hija y estaran enfrentandose entre los dos.
SIPNOSIS
Ned es un cariñoso sobreprotecyor padre, cuya imprenta se está cayendo en picado por culpa de las empresas tecnológicas. Viaja a California juno a su familia para visitar a su hija.
Allí conocerá a su peor pesadilla: Laird, un multimillonario diseñador de videojuegos de Silicon Valley que es el novio de su hija.
Aunque Laird tiene buenas intenciones es un tipo impetuoso capaz de decir y hacer lo menos indicado y de la peor forma.
Lo que prometía ser un emotivo reencuentro entre padre e hija se ve alterado por la presencia de Laird. Los dos hombres van a rivalizar y a luchar por el afecto de la joven universitaria.
Ao final Laird para disculparse traje al grupo preferido de los padres de ella, Kiss. Así que Ned le dio la bendición a Laird para casarse con su hija y aunque ella dijo que no siguieron siendo novios.
CRÍTICA
Para mi esta película estubo muy bien. primero porque James Franco lo hace muy bien de Laird porque exagero mucho las cosas y parece que las piense de verdad.
Luego otra cosa que ami me gusta y a la vez un poco no, es que se pasan toda la pelicula diciendo palabrotas ye es un poco guarra.
También lo bien hecha que estaba la casa porque era una super mansión.
En general me ha encantado, así que le pongo un 10.
AÑO: 2016
TÍTULO ORIGINAL: ¿ Why him?
PAIS: EE.UU
DURACIÓN: 111
PRESUPUESTO: 38.000.000
GÉNERO: Comedia
DIRIGIDO: John Hamburg
REPARTO: James Franco, Bryan Cranston, Megan Mallally
IDEA
Ned intenta deshacerse del novio de su hija y estaran enfrentandose entre los dos.
SIPNOSIS
Ned es un cariñoso sobreprotecyor padre, cuya imprenta se está cayendo en picado por culpa de las empresas tecnológicas. Viaja a California juno a su familia para visitar a su hija.
Allí conocerá a su peor pesadilla: Laird, un multimillonario diseñador de videojuegos de Silicon Valley que es el novio de su hija.
Aunque Laird tiene buenas intenciones es un tipo impetuoso capaz de decir y hacer lo menos indicado y de la peor forma.
Lo que prometía ser un emotivo reencuentro entre padre e hija se ve alterado por la presencia de Laird. Los dos hombres van a rivalizar y a luchar por el afecto de la joven universitaria.
Ao final Laird para disculparse traje al grupo preferido de los padres de ella, Kiss. Así que Ned le dio la bendición a Laird para casarse con su hija y aunque ella dijo que no siguieron siendo novios.
CRÍTICA
Para mi esta película estubo muy bien. primero porque James Franco lo hace muy bien de Laird porque exagero mucho las cosas y parece que las piense de verdad.
Luego otra cosa que ami me gusta y a la vez un poco no, es que se pasan toda la pelicula diciendo palabrotas ye es un poco guarra.
También lo bien hecha que estaba la casa porque era una super mansión.
En general me ha encantado, así que le pongo un 10.
diumenge, 5 de març del 2017
RITA LEVI-MONTALCINI
Rita Levi-Montalcini va nàixer a Torí el 22 d'abril de 1909 i va morir el 30 de desembre de 2012 a Roma.
Va ser una médica i neuróloga Italo-Estadounidensa.
Va estudiar medicina a la universitat de Torí on es va graduar el 1936. Pels seus orígens jueus es va veure obligada a abandonar Itàlia durant la segona guerra mundial traslladant-se a els Estats Units. Allí va treballar al laboratori Víctor Hambueger de l'institut de zoologia de la universitat Washington de Saint-Louis, de la qual fou professora el 1958.
A l'any 1962 retornà a Itàlia per establir un laboratori de recerca a Roma, entre 1961 i 1969 dirigí el centre de recerca Neurològica del CANT.
En 1986 li van donar el premi Nobel de Medicina i fisiologia pels seus treballs sobre els factors del creixement.
Durant la segona guerra mundial i abans d'abandonar el seu país, Montalcini inicià els seus estudis sobre els axons embrionaris, la prolongació Citoplasmàtica de la neurona en un laboratori precari situat a casa seva.
Va ser una médica i neuróloga Italo-Estadounidensa.
Va estudiar medicina a la universitat de Torí on es va graduar el 1936. Pels seus orígens jueus es va veure obligada a abandonar Itàlia durant la segona guerra mundial traslladant-se a els Estats Units. Allí va treballar al laboratori Víctor Hambueger de l'institut de zoologia de la universitat Washington de Saint-Louis, de la qual fou professora el 1958.
A l'any 1962 retornà a Itàlia per establir un laboratori de recerca a Roma, entre 1961 i 1969 dirigí el centre de recerca Neurològica del CANT.
En 1986 li van donar el premi Nobel de Medicina i fisiologia pels seus treballs sobre els factors del creixement.
Durant la segona guerra mundial i abans d'abandonar el seu país, Montalcini inicià els seus estudis sobre els axons embrionaris, la prolongació Citoplasmàtica de la neurona en un laboratori precari situat a casa seva.
dissabte, 25 de febrer del 2017
EN LA SELVA
Us vaig a contar una historia que el va pasar fa temps.
Jo un dia que estava lligat em vaig despertar i estava rodejat de zebres en la selva Amazònica i tenia una pistola d'aigua en la mà i de recent una de les zebres em va dir que amb les pistoles d'aigua podria matar als cadira que estaven acabant amb l'espècie de les zebres.
Aleshores em vaig quedar molt estranyat perquè amb una pistola d'aigua no puc destruït a ningú, però vaig probar i si.
Vaig estar destruint cadira tot el dia, però eren molts i necessitava alguna arma més poderosa.
I em van donar una que llançava bombes d'aigua.
Tambè hi havia un caçadors més grans que altres, aleshores jo necessitava ajuda i va aparèixer un altre xiquet li havia passat el mateix així que ens vam unir i vam destruït a tots els cadira que havíem.
Per això vam ser elegits campions de la lluita contra cadira basta que em vaig despertar del somni.
Jo un dia que estava lligat em vaig despertar i estava rodejat de zebres en la selva Amazònica i tenia una pistola d'aigua en la mà i de recent una de les zebres em va dir que amb les pistoles d'aigua podria matar als cadira que estaven acabant amb l'espècie de les zebres.
Aleshores em vaig quedar molt estranyat perquè amb una pistola d'aigua no puc destruït a ningú, però vaig probar i si.
Vaig estar destruint cadira tot el dia, però eren molts i necessitava alguna arma més poderosa.
I em van donar una que llançava bombes d'aigua.
Tambè hi havia un caçadors més grans que altres, aleshores jo necessitava ajuda i va aparèixer un altre xiquet li havia passat el mateix així que ens vam unir i vam destruït a tots els cadira que havíem.
Per això vam ser elegits campions de la lluita contra cadira basta que em vaig despertar del somni.
dissabte, 18 de febrer del 2017
ME MOLESTA...
Lo primero que me molesta es el sonido de alguien rayando un coche o el sonido de los cubiertos en el plato que es algo que me ocurre casi todos los días .
Y cambiando de tema me molesta mucho y me irrita Donald Trump.
Me molesta que haya gente que viva en la calle y que otras personas en casas de lujo.
También me molesta mucho la caza porque para mí ese supuesto " hobby" es asesinar porque a los cazadores no les gustaría que los animales les mataran a ellos.
Me molesta cuando la gente me corrige cuando digo algo mal.
Me molesta que mi madre me diga lo que tengo que hacer.
Me molesta que la tablet se vuelva loca y no pueda trabajar.
Me molesta que la pelota con la que juego con mi periquito se me pierda, la encuentre al día siguiente la vuelva a perder otra vez.
Y aunque parezca muy raro me molesta que el Tipex no vaya fluido.
También me molesta mucho la caza porque para mí ese supuesto " hobby" es asesinar porque a los cazadores no les gustaría que los animales les mataran a ellos.
Me molesta cuando la gente me corrige cuando digo algo mal.
Me molesta que mi madre me diga lo que tengo que hacer.
Me molesta que la tablet se vuelva loca y no pueda trabajar.
Me molesta que la pelota con la que juego con mi periquito se me pierda, la encuentre al día siguiente la vuelva a perder otra vez.
Y aunque parezca muy raro me molesta que el Tipex no vaya fluido.
dilluns, 6 de febrer del 2017
dijous, 2 de febrer del 2017
diumenge, 29 de gener del 2017
LA PAU
LA PAU
30 de gener
dia especial
Amb la gente bona
I fora la maldat.
La pau és igualtat
per a tot el món igual.
Sempre estarà dins
dels nostres cors,
en hivern i en tardor
El silenci dels canyons.
Els fusiles trencats.
No més por !
De Donald Trump
dilluns, 23 de gener del 2017
dimecres, 18 de gener del 2017
dilluns, 9 de gener del 2017
dilluns, 19 de desembre del 2016
CARTA SOLIDARIA ALS REIS
Bon dia o bona nit estimats reis, escric aquesta carta solidària per a vore si em doneu alguna cosa que haja demanat
Aquesta vegada vaig a demanar coses que no a soles siguin per a mi sinó per a tot el món o a la meua família
- El primer volia sobre tot tot tot és que els meus pares no tinguen problemes de salut com els que tenen però més al meu pare. Bé també a tots els demés de la família.
- Una altra cosa seria que no estigueren bombardejat Palestina e Irak i una de les coses es perquè nosaltres, Espanya som el segon país que més armes venen a els països que bombardejen a altres.
- Que Donald Trump no puga posar una frontera entre Estats Units i México perquè seria una barbaritat .
- I de pas un poc de menjar si no es molt abús per al meu periquito Cuchufletito que no tinc ganes de comprar.
- Que la gent no llance les llandes al terra o papers, plàstic, tot tipus de coses contaminants
Al final reis espere que us haja agradat la meua llista de regals solidària. Jo confie molt en vosaltres per a que feu realitat els meus somnis. Adèu !
Aquesta vegada vaig a demanar coses que no a soles siguin per a mi sinó per a tot el món o a la meua família
- El primer volia sobre tot tot tot és que els meus pares no tinguen problemes de salut com els que tenen però més al meu pare. Bé també a tots els demés de la família.
- Una altra cosa seria que no estigueren bombardejat Palestina e Irak i una de les coses es perquè nosaltres, Espanya som el segon país que més armes venen a els països que bombardejen a altres.
- Que Donald Trump no puga posar una frontera entre Estats Units i México perquè seria una barbaritat .
- I de pas un poc de menjar si no es molt abús per al meu periquito Cuchufletito que no tinc ganes de comprar.
- Que la gent no llance les llandes al terra o papers, plàstic, tot tipus de coses contaminants
Al final reis espere que us haja agradat la meua llista de regals solidària. Jo confie molt en vosaltres per a que feu realitat els meus somnis. Adèu !
diumenge, 18 de desembre del 2016
TINC POR DE ...
Tinc por de suspendre perque el meu pare es posaría molt enfadat i jo mai he suspés. Ni he suspés un dictat, ni un examen ni una fitxa i no he suspéscurs i no vull que ocurrisca en el futur.
Tambè tinc por a algunes pel.licules que em posa el meu pare de terror i més si son japoneses. Algunes pel.licules son The Ring en espanyol ''El Circulo''. tambè està la pel.licula del ''Resplandor'' un poc i una peli que anava de uns que s'anaven a una casa on habitaven esperits que havien matat a un xiquet i als amics.
De xicotet tenia por a la pel.licula que anava d'un pallaso molt malvat que matava a gent.
Ahir vaig vore una pel.licula que es deia Identity que és en espanyol "Identidad" i anava de que reuniena molta gent en un motel per casualitat, perquè plovia molt i tenien parar allí. Va començar a morir gent poc a poc i al final va resultar que l'assassin era el xiquet de la pel.licula , pero a la vegada la historia de la pel.licula va resultar que passava a la imaginació d'un pressioner que estaba boig i estaven en el jutjat per dir si tenia que estar lliure o estar en un siquiàtric perque ja havia acabat la condena. A mi em va donar un poc de por.
Lo extrany és que no tinc por de les pel.licules quan em gite a dormir, com passa sempre sino que tinc por mentres la veig,
quan tinc por de traure mal nota es quan em van a dir la nota.
Tambè tinc por a algunes pel.licules que em posa el meu pare de terror i més si son japoneses. Algunes pel.licules son The Ring en espanyol ''El Circulo''. tambè està la pel.licula del ''Resplandor'' un poc i una peli que anava de uns que s'anaven a una casa on habitaven esperits que havien matat a un xiquet i als amics.
De xicotet tenia por a la pel.licula que anava d'un pallaso molt malvat que matava a gent.
Ahir vaig vore una pel.licula que es deia Identity que és en espanyol "Identidad" i anava de que reuniena molta gent en un motel per casualitat, perquè plovia molt i tenien parar allí. Va començar a morir gent poc a poc i al final va resultar que l'assassin era el xiquet de la pel.licula , pero a la vegada la historia de la pel.licula va resultar que passava a la imaginació d'un pressioner que estaba boig i estaven en el jutjat per dir si tenia que estar lliure o estar en un siquiàtric perque ja havia acabat la condena. A mi em va donar un poc de por.
Lo extrany és que no tinc por de les pel.licules quan em gite a dormir, com passa sempre sino que tinc por mentres la veig,
quan tinc por de traure mal nota es quan em van a dir la nota.
diumenge, 4 de desembre del 2016
TENER UN PERIQUITO
¿ Molesto o divertido ?
A los niños les apetecería tener una mascota ¿ pero cual ?
La gente tiende a elegir un perro, un gato, un hámster pero ya prefiero el periquito.
El periquito es un animal que no mucha gente tiene pero es muy cómodo porque por una parte no tienes que sacarlo a pasear como el perro, además es más pequeño que un perro y un gato...
Si es hembra no es tan simpática y canta peor que el macho. Eso sí tienes que comprar el bol de la comida y la bebida. Es mejor que a veces la saques de la jaula para que se airee un poco y tienes que estar atento a cuando se le acabe la comida y la bebida pero como cualquier otro animal
En conclusión tener un periquito tiene más ventajas que desventajas aunque tendr
diumenge, 27 de novembre del 2016
VIATGE AL PASSAT
Això es de un xiquet que es deia Miguel que un dia estava passejant per el Centre comercial l'Arena i volia anar al bany, però va vore una porta molt estranya i un home li va dir que no entrara i quan es va anar va entrar i va vore que estava viajant en el temps a cent anys abans de Crist en Roma amb Julio César. Va presenciar la Mort d'un home que anava en contra d'ell. Miguel no entendia res perquè no parlava el seu idioma però si s'entenien per signes gracies a que Miguel savia un poc del llenguatge de gestos.
Li va dir a Julio que si el podia ajudar a combatre als malvats i ell li va respondre que sí i van anar a lluitar amb tot l'exèrcit de l'amic Julio.
Després Miguel va trobar una altra vegada la porta i provant sort va entrar i quan va obrir els ulls ja estava en la porta de l'Arena, finalment va viure una experiència molt agradable
Li va dir a Julio que si el podia ajudar a combatre als malvats i ell li va respondre que sí i van anar a lluitar amb tot l'exèrcit de l'amic Julio.
Després Miguel va trobar una altra vegada la porta i provant sort va entrar i quan va obrir els ulls ja estava en la porta de l'Arena, finalment va viure una experiència molt agradable
diumenge, 20 de novembre del 2016
dimecres, 2 de novembre del 2016
EL ROBOT PERFECTE
Això era una vegada un robot que es deia Jife que es deia el millor robot del món, perquè abans de que els humans desaparegueren de la Terra ,el científic més llest del món el va crear.
Aleshores Jife tenia de tot: televisió en l'esquena, un escaner en els ulls per vore qui portava armes i qui no . . .
El problema era que Jife no tenia amics perquè sempre estava presumint de tecnologia.
Això que cada vegada que anava a algún lloc per fer amics no podia resistir dir-los que ell era millor.
Però un dia van aparèixer una lladres que van atacar a els xiquets del parc i va anar Jife i els va salvar. Els xiquets li van agrair però ell es va burlar d'ells xiquets.
Un dia va anar Jife als xiquets, va demanar perdó i es va disculpar
Va conseguir fer amics i no es va burlar mai més.
Aleshores Jife tenia de tot: televisió en l'esquena, un escaner en els ulls per vore qui portava armes i qui no . . .
El problema era que Jife no tenia amics perquè sempre estava presumint de tecnologia.
Això que cada vegada que anava a algún lloc per fer amics no podia resistir dir-los que ell era millor.
Però un dia van aparèixer una lladres que van atacar a els xiquets del parc i va anar Jife i els va salvar. Els xiquets li van agrair però ell es va burlar d'ells xiquets.
Un dia va anar Jife als xiquets, va demanar perdó i es va disculpar
Va conseguir fer amics i no es va burlar mai més.
dimecres, 12 d’octubre del 2016
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Vicent Andrés Estellés va nàixer a Burjassot, el 4 de setembre del 1924 i el 27 de març de 1924; el 27 de març del 1993 va morir en València. Va nàixer en una família de forners on va transcòrrer la seua infància.
Va tindre molts records bons però va viure uns episodis tràgics com la guerra y la mort de familiars. Amb dotze anys va esclatar la guerra civil. També, quan tenía un any, el seu avi va ser assasinat d'un tret d'escopeta pel seu germanastre enutjat per una qüestió d'herència.
Uns anys després va aprendre l'ofici de forner, d'orfebre y mecanògraf.
Més tard, va passar la joventut a la ciutat de València, on s'aficionà a la literatura.
Amb divuit anys va publicar el seu primer article al diari Jornada i s'en anà a estudiar periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme a Madrid on va fer la carrera com a becari i tres anys després farà el servei militar a Navarra.
Amb vint-i-quatre anys, tornà a València per treballar al diari "Las Provincias".
En 1955 es casà amb Isabel amb la qual va tenir una filla que va morir als quatre mesos. Més tard va tindre dos filles més, Carme i Vicent.
En els últims anys encara va rebre nombrosos premis i homenatges.
Va tindre molts records bons però va viure uns episodis tràgics com la guerra y la mort de familiars. Amb dotze anys va esclatar la guerra civil. També, quan tenía un any, el seu avi va ser assasinat d'un tret d'escopeta pel seu germanastre enutjat per una qüestió d'herència.
Uns anys després va aprendre l'ofici de forner, d'orfebre y mecanògraf.
Més tard, va passar la joventut a la ciutat de València, on s'aficionà a la literatura.
Amb divuit anys va publicar el seu primer article al diari Jornada i s'en anà a estudiar periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme a Madrid on va fer la carrera com a becari i tres anys després farà el servei militar a Navarra.
Amb vint-i-quatre anys, tornà a València per treballar al diari "Las Provincias".
En 1955 es casà amb Isabel amb la qual va tenir una filla que va morir als quatre mesos. Més tard va tindre dos filles més, Carme i Vicent.
En els últims anys encara va rebre nombrosos premis i homenatges.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)