ADÉU CARLES

ADÉU CARLES

Aquest any nosaltres, els alumnes de sisé de primària del CEIP Carles Salvador acabem primàris i deixem el col•legi, jo crec que hi ha gent que li dona igual però a nosaltres no, perquè deixem records i amics ací, al col•legi.

Tots nosaltres em fet molts amics ací, a vegades estàvem tristos, enfadats o contents però ho passàvem molt bé sabent que sempre tindries amics amb tú.

Per això nosaltres ens acomiadem de tots vosaltres i ens anem.

Al col•legi ho em passat bé i a vegades hem fet trastades i fins i tot hem plorat de alegria o tristesa.

Al llarg d'aquestos 9 anys ací em fet nous amics i ens em acomiadat d'altres.

Jo em vaig acomiadar de molta gent, però una de les més importants es diu Carla ,una xiqueta que ha sigut la meua amiga des del primer dia de col•legi en primer d'infantil, es va anar quan anaven a passar a sisé, però ens seguim veient a voltes.

També he conegut a gent com Darío, Adriana Del Rey o David Nouvilas, etc.

A mi m'agrada passar a l'institut perquè coneixeré a amics nous, professors nous i tindré assignatures noves. Però per altra part no vull passar a l'institut perquè se que serà més difícil i deixaré amics ací, però els voré i sabent això m'agrada més anar a l'institut.

Queden uns quants dies per a que nosaltres ens vajam a l'institut així que ens acomiadem de vosaltres.

LA SÍNIA

LA LECTURA

LA LECTURA

La lectura segons els pares i els professors serveix per a millorar la pronunciació de les paraules i, per a saber com s'escriuen les paraules. La veritat es que tenen raó perquè si tu lliges llibres pronuncies millor les paraules i a l'hora de escriure-les les escrius millor però en canvi si mai lliges passa al contrari.

Crec que la lectura és bona per als xiquets per a que milloren i també per a que passen el temps lliure sense jugar a videojocs.

Però a mi no m'agrada llegir gens, i una de les raons perquè no m'agrada llegir és perquè m'aborreix llegint, per exemple jo estic llegint una estona i com jo tinc que mourem per a no avorrir-me .

Jo sempre que llig, ho faig o al saló o a la meua habitació perquè es on hi ha més llum i on hi ha menys soroll. Jo recomane llegir en un lloc amb molta llum, poc soroll i on estès còmode.

A mi m'agraden els llibres d'aventura, de ciència ficssió i els de fantasia. Per exemple, un llibre que m'agrada molt és Tom Gates que parla del que fa un xiquet que es diu Tom i també m'he llegit quatre llibres de Geronimo Stilton que estan molt guays. Un llibre que m'estic llegint ara es diu Ninja Kid que parla d'un xiquet que quan compleix 10 anys descobreix que es un Ninja i son pare també ho va ser.

EVA I EL SEU CLON

EL CONQUISTADOR

Adjetivos terminados en avo,ava,ivo.......

DINOSAURES AL FUTUR

DINOSAURES AL FUTUR

En un bosc a la Prehistòria  vivien una familia molt gran  de T-Rex, eren deu a la familia i vivien en una cova molt gran on havien viscut els Homo sapiens, es a dir, els humans de la Prehistòria.
Un dia, es van trobar una màquina dels temps mentre estaven caçant i d'ella  va eixir un home del futur amb un gos. Els dinosaures van anar corrents per caçar els humans i l'home i el gos van fugir cap al bosc. Dos dinosaures els van seguir i els que quedaven van entrar sense voler a la máquina i se'n van anar cap al futur.
Van eixir de la máquina i es van trobar més máquines molt mes estranyes que la máquina del temps on havien pujat. Van eixir corrents sense control, els xicotets van eixir corrents a destruir els cotxes i els arbres, els T-Rex més grans, van anar a destruir els edificis un per un.
Van eixir per les noticies i el senyor que havia inventat la máquina del temps se va adonar i va anar a vore la seva máquina. Però quan va arribar estava destruida.
Va anar al seu taller a crear altra máquina per a que tot tornara a la normalitat i els dinosaures es pogueren anar a la prehistòria.
Al principi no li eixia bé, però de repent va aparèixer un xiquet volant i va dir que lo solucionaria tot.
El xiquet va anar volant fins on estaven els dinosaures i va fer que volaren fins al centre de la ciutat. Allí va fer-los desaparèixer i, en el seu lloc aparegueren l'home i el gos.
Aleshores va dir:
- Temps torna enrere.
I tot va tornar a la normalitat. Tots els edificis es van arreglar. De repent, va desaparèixer i tots van quedar al•lucinats.
El senyor inventor va recordar això tota la seua vida.

PODRIES

DERECHOS HUMANOS/ NO SOMETIMIENTO A LA ESCLAVITUD

DERECHOS HUMANOS

NO SOMETIMIENTO A LA ESCLAVITUD

En la "Declaración Universal de los derechos humanos", en su cuarto artículo dice:

- Nadie estará sometido a esclavitud ni a servidumbre, la esclavitud y la trata de esclavos están prohibidos en todas sus formas.

El 2 de diciembre se celebra el Día Internacional de la abalición de la esclavitud, con el que Naciones Unidas quieren tanto recordar la historia pasada como alertar acerca de las nuevas modalidades de esclavitud y tráfico de personas existentes en la actualidad. Estos son algunos casos en la actualidad.
Miles de personas forzadas a trabajar en barcos de pesca, trabajan durante años sin pisar tierra.
En Vietnam niños trabajan en fábricas de marihuana (droga) y salones de uñas.
4.5 millones de víctimas de explotación sexual forzada.
Niños en Europa, Asia, África, Latino America y Medio Oriente forzadas a pedi lismona en las calles.
Para finalizar, hace referencia a una frase de un líder político y filósofo indio Mahatma Sandhi que lucho hasta su muerte el "30 de enero" de 1948 por la paz: - "Nosotros tenemos que ser el cambio que queremos ver el mundo".

MI SUPERPODER

MI SUPERPODER

Hoy me he levantado a las siete de la mañana un lunes para ir al colegio, mi padre me ha llevado a casa de mis abuelos y a las nueve menos cuarto he ido con mi primo Jorge desde casa de mis abuelos hasta el colegio.

Al acabar el aburrido día de colegio me ha recogido mi madre del colegio y me ido al parque con mis amigas. Cuando iba a avisar a mi madre para irnos a casa me encontré un reloj muy singular por el camino. Tenía un botón que ponía "desaparecer" y otro que ponía "parar el tiempo". Apreté al que ponía  "parar el tiempo" y las agujas del reloj se pararon, después miré a los alrededores y los pajaros estaban parados en el cielo, en la fuente salía el agua mientras estaba parada y las personas estaban como estatuas.

Le di otra vez al botón y todos volvían a moverse como antes. Le di al botóm de desaparecer y fui a preguntarle a una señora si me veía y no dijo nada y tampoco me miró, pense que me estaba ignorando, entonces me fui con mi madre y le pregunté lo mismo que a la señora y ni se inmutó. Le di otra vez al botón de desaparecer y mi madre me vio y me dijo que fueramos a casa.

A partir de ese día empezé a utilizar mis poderes para ayudar a la gente y para hacer buenas acciones.

Pero un día estaba jugando a fútbol con el reloj y me cai y se rompió el reloj en un montón de trozos. Cuando llegue a casa lo intenté reparar pero fue imposible de solucionar entonces tiré el reloj.

Ahún me acuerdo de esos días con el reloj fueron alucinantes.

LES TORRES BESSONES

LES TORRES BESSONES

Les dos torres bessones es van derrumbar després d'un atac terrorista el dia 12 de setember de 2001 en Nova York.

Es van xocar dos avions amb terroristes i persones segestrades.

Quan es van xocar els avions terroristes van provocar molt de foc, tant que van incendiar l'edifici del costat que també era important.

En l'atac terrorista van morir 10.000 persones més o menys segons el govern de Nova York.

Valoració: Jo crec que no es podia evitar perquè els terroristes ja el tenien tot planejat i molt bé.

Me pareix que l'atemptat va ser molt greu perquè va afectar a moltes famílies i va deixar a molta gent sense familia, perquè van morir.

Me pareix mal que ademés de destruir les torres gemeles porten a gent inocent en els avions.

MBOT: LLIBRE D'INSTRUCCIONS

ELS TARTESSOS

VIATGE AL PASSAT

VIATGE AL PASSAT

Avui dissabte, m'he alçat a les vuit del matí, m'he anat al menjador a fer-me el desdejuny, m'he vestit i m'he anat a comprar menjar. Quan he arribat a casa, a les dotze del migdia perquè m'he entretingut anant a vore a la iaia, ni la meua germana, ni la mare, ni el pare s'havien alçat del llit.
He anat a mirar a l'habitació de la germana i no estava, després m'he anat a la habitació dels pares i m'he trobat amb un aparell molt gran i aparatós, portava un cartell que posava "Viatge al passat", i sense pensarlo dos voltes m'he canviat les xancles per les sabatilles d'esport, he muntat dins i l'hi he donat a un botó que posava "Encendre" i aleshores m'ha transportat.
Quan he eixit de dins de la màquina m'he trobat dins d'un bosc poc poblat d'arbres. He seguit recte fins que he arribat a un poble molt, molt, molt petit, he entrat i ja sabia on estava, estava al paleolític.
De sobte, m'he recordat que saben menys que jo, aleshores he vist a uns homens m'he posat a dir-los que no els anava a atacar, però m'he recordat de que aun no sabien parlar i no m'entenien, aleshores he fugit abans de convertir-me en el seu menjar principal.
Després he vist de lluny algunes coses que me pareixien familiars, però familiars literalment, he corregut com mai ho havia fet fins qud he arribat. Eren les coses dels meus pares i la meua germana, les he agafat i he anat recte, he escoltat unes veus i he buscat d'on provenien, eren dels meus pares i la meua germana. Estaven darrere d'una pedra molt asustats, aleshores els he cridat m'han escoltag i han vingut.
Els he dit on estava el transportador i hem anat el més ràpid que hem pogut. Pel camí ens hem trobat  amb els del poblat i ens han portat fins al seu poblat, ens han situat en una casa i hem suposat que volien aprendre, així que els hem ensenyat a  fer foc, a caçar, i a pescar, ha sigut molt divertit.
Després d'un dia ens hem marxat al transportador i hem arribat a casa.
Hem arribat i l'únic que volíem fer era tornar a la vida de sempre i, de repent, el transportador ha desaparegut. Després hem tornat a la nostra vida de sempre.

ELPATI QUE VOLEM

EL PATI QUE VOLEM

El pati dels xicotets vull que tinga tobogans i coses per trepar amb arena a un costat per a fer castells d'arena, també unes piràmides xicotetes per a que puguen pujar.

Al pati dels majors un camp de fútbol sala amb reds a les porteries, un espai per a jugar lliure, molts arbres grans, una cabana gran per a jugar els més petits, bancs per a poder seure i esmorzar mentres parles amb els amics. Un llaberint molt gran i un hort on poder plantar safanóries, lletuga, tomata, ceba, etc.

Així seria el pati que vull per a que ningú  s'avorrisca mai, perquè hi ha de tot per a jugar.

Finalment, si fan així el pati estaré molt feliç

DESCRIPCIÓ

Em dic Eva tinc deu anys i vaig a sisé de primaria.

Tinc el monyo entre llarg i curtde color marró clar, tinc els ulls verds i marrons, a vegades em diuen que els tinc blaus. Tinc el nas petit, i les orelles més petites encara.

No sóc molt alta però no soc de les baixetes, soc mitjana.

Diuen els meus pares que tinc els peus grans, però m'ho diuen perquè ells els tenen xicotets.

Sóc molt esportiva i m'agrada dibuixar molt.

Me considere una persona amigable, divertida i extrovertida.

No m'agrada llegir, en canvi si m'agrada jugar a fútbol amb els amics i còrrer.

Tinc una casa normal, millor dit un pis, però me dona igual, perquè tinc coses que fer sempre, així que no m'avorreix.

EL BOSC MERAVELLÓS

EL SECUESTRADOR DE CHIQUILLOS

MOVIMENT ENCADENAT

FEM RÀDIO: LA MILLOR CUINA DEL MÓN