EL HACKER. COMPTE DE AVENTURES

EL HACKER

Hi haVia una vegada en l'escola un xiquet que volia seR hacker i per aixòˋva estudiar molta informàtica i fins que va aprendre a controlar les llums de la seua casa amb l'ordinador les encenia i les apagava.

Se li va ocorrer portar el ordinador al seu col·legi i les apagava i les encenia fins que el seu company Fernando es va chivar i el van expulsar del col·legi.Se'n anava en bici perquèla seua casa estava a 25km del col·legi,quan anava per la meitat del camí´va passar una furgoneta Dacia Dokker i el van dormir fins arribar a una illa,perquèˋli estaven fen unes proves,estava en una illa i va apareixer en el cim d'una muntaña, se'li va ocorrer fer unes cordes amb pals fins per unir moltes fulles i va fer unes ales,amb un poquet de fusra i va fer un "avió".
Amb un poquet de sort i es va tira va lograr volar fins al poble on estava la seua família animant.
Després de 2mesos va anar el secretari de invents i tecnologia a donar-li les felicitacions i  donar-li el premi " GUNIS WOLS RECORS" i li van pagar els estudis.

AVENTURA SELVATICA

AVENTURA SELVATICA

El dissabte passat vaig anar a l'Amazones amb el meu company d'aventures, el doctor Franklin.Ell era intel.ligent, fort i sempre sabia que fer en situacions complicades.

Aquell dissabte vam agafar l'avió cap a l'Amazones, cuan vam arribar vam vore molta vegetació i un riu, i com teniem sed vam beure de l'aigua del riu.

De seguidavam trovar u refugi que dra com una cova.Com el doctor Franklin era fort va construir varies coses per a que la nostra estància fora més agradable.

Al dia següent vam anar a buscar aliment i vam trobar 7 platans i 4 cocos.Amb sort tindriem menjar per a dos dies.També vam fabricar una canya per a pescar i vam agafar cucs del terra per a utilitzar-los de cebo.Vam caçar tres peixos de aproximadament 1.56kg cadascun.

Per la nit mentres dormiem un cocodril es va apropar però per sort Franklin estava fent guardia nocturna, aquella era l'última nit allí.

L'últim dia vam banyarnos a un riu, i vam trobar serps. L'únic que vam fer va ser fugir i anarnos de l'Amazones.

L'illa

                    L´ ILLA

Fa anys hi havia un xic de 39 anys que es deia Joan. A ell, el que més li agradava del món era viatjar amb vaixell, així que un dia va decidir conèixer món amb la seua dona Gràcia i els seus dos fills, Rebeca i Sanjosé.

Quan van partir, a mig viatge va començar a caure trons, llamps, les ones eren de dos metres…. Fins que al vaixell es va fer un forat i van decidir tirar-se a l´aigua amb les barques inflables.

Es van dormir els quatre en la barca i quan es van despertar estaven en una illa desconeguda. La van explorar fins que van trobar un riu i al voltant del riu arbres amb fruits.

Van pensar instal.lar-se  allí, com no sabien si hi havien animals perillosos, van fer moltes trampes al voltant d´on anaven a construir la casa.

Quan les van acabar van anar a per branques i troncs d´arbres. En tindre moltes les van portar on s´havien instal.lat però a meitat camí es van trobar amb un puma. Aleshores, la dona de Joan amb Rebeca i Sanjosé van agafar totes les branques i se´n van anar, però quedava el puma i Joan. Joan va tindre una idea, com estava prop de les trampes que havien construït va anar corregent i com el puma el perseguia Joan va passar per damunt de la trampa botant i el puma com no sabia que estava va caure dins d´un forat i allí va morir.

La família va construir la casa i va fer una foguera per iluminar i per cuinar tots els animals que caigueren a les trampes. Així van estar 11 anys, fins que una tripulació amb un vaixell va aparèixer i els va rescatar i com l´illa no tenia nom perquè no estava descoberta, la van anomenar “l´illa de la família valenta”.

Els cinc financers vs. els malvats empresaris

Hola, em dic Tan Lung, sóc de Xina i un dels cinc caps de Matur Bank, en Maturín, Veneçuela, que ens fem dir els cinc financers. Els demés membres del grup són:
Henrik, Jens, Clynton i Joshua, que són d'E.E.U.U. i tenen 44 anys, com jo.

Tots ens coneixem de tota la vida

Però estic segur de que voleu saber perquè us explique tot açò. Simplement, per a que sapigueu una miqueta d'informació sobre nosaltres. Però jo vlia contar-vos la nostra segona aventura.  Va ocòrrer així:

La empresa de alimentació marina "Marsalá" ens va demanar un crèdit per a millorar la calitat del producte. Inmediatament, vam dir que no per els numerosos casos de corrupció.

Ells ens van convidar a una reunió per tractar el tema amb més profunditat. Nosaltres vam aceptar.

En l'edifici on es trobava la sede destacaven la quantitat d'obres d'art que hi havien.

En la sala que ens convidaren, però no hi havia ninguna.

Ens van demanar que ens sentàrem i, quan tots estàvem sentats, van apretar un botó i vam caure per una trampilla.

No ens vam fer mal. Després d'intentar-ho tot per sortir d'allà, a Clynton se li va ocórrer que fèrem una cadena humana. Significa que un es puja als muscles de l'altre i així fins a  que tots (menys el de baix) ho facen.

La veritat, sí que arribàvem. Només van poder sortir Henrik i jo, i els hi vam demanar als demés que ens esperaren. Els caps no ens van vore perquè estaven discutint.

Només eixir de l'edifici, el primer que vam fer va ser cridar a la policia.

Van arribar en uns huit minuts, i van arrestar els responsables, que encara discutien.

Va llançar una escala els meus companys per a que escaparen.

Els caps van declarar que eren molt amics de Jokin Gonzalez i que volien venjar-lo.

Però gràcies a la policia ara estaran amb ell a la presó.

La història dels 24 fills

LA  HISTÒRIA DELS 24 FILLS

Aquesta és la història dels 24 fills. Espere que us agrade.

Era una vegada uns pares enanets que vivien en una casa enmig del bosc. Quan els dos tenien 24 anys, van decidir tindre 3, 4 o 5 fills. Però la sorpresa va ser enorme, en vegada de tindre uno, dos, tres o inclús 4 fills, van tindre set fills. Quan van cump`lir set anys, se’n van anar a caçar els set germans junts, per a que ningún animal ferotge poguera matar-los. Però això no va servir de res, ja que moriren 3 del 7 germans dels que hi havien.

Quan van arribar a la seua casa, amb els cossos carregats a les esquenes, els seus pares van vore que hi havien tres morts. Van començar a plorar, i quan van acabar tots de plorar, lis van contar als quatre fills que anaven a tindre nous germans. Al cap de 9 mesos, van tindre huit germans més.

Els quatre germans grans van ajudar molt a canviar-lis  els panyals, a donar-lis el biberó. Eren com els cangurs dels seus germans xicotets.

Entonces, quan els seus pares tornaven dels seus  recats, no es sap perquè, sempre portaven un germà més. Hasta que es van cansar i van dir que ja no els quedava espai per a més xiquets.

Quan els pares es van morir, els 24 fills van anar al bosc, i es van quedar allí a viure. Com no sabien sobreviure, poc a poc es van anar morint un a un.

I ara ja no se sap res.

La Selva

Tot va escomença al 1875, quan un home d'uns 35 anys volia complir el seu somni, volia descobrir algo històric.

Un dia va anar al seu treball i va vore un cartell a la pared que deia:

-Us invito a anar a la selva d’aventures amb mi, si voleu participar soles teniu que anar al pont vell i esperar fins que arribe. Fetxa de sorteig el 18/5/1875 a les 14:02 espere que acudiu.

L’home que s'anomenava Xavi va estar pensant durant tot el dia de treball en l’anunci, que li anava a servir per a complir el seu somni, així que al acabar de treballar va anar a casa a descansar per al dia següent anar descansat al pont.

Al dia següent com era dissabte va despertar-se del llit va vestir-se perque eren les 12:59 i el pont estava mitja hora de s’ha casa. Va anar i va arribar un minut abans i com no hi havia ningú va guanyar el sorteig.

L’aventurer li va felicitar a Xavi i lo va dir que el dia següent  anava a començar la seva aventura , Xavi feliç i plorant de l’emoció va dir que està bé i que anava a complir el seu somni.

Al dia següent van putjar a un globus i Xavi és va quedar alucinat de l’altura i de lo depressá que anava el globus. Al arribar van vore animals fantàstics i bonics ,peró caminant Xavi és va caure per un forat a terra ,és va trencar una cama i l’explorador li va agafar un lleó, peró Xavi de que lo que havia descobrit era magnífic. HI havia una porta i al abrir-la va vore lingots d’or Un mes desprès va vore el periòdic que era l’home més ric del món i del gran  descobriment que hi havia fet.

L'amazones

Hola,sóc Marc.Sóc un explorador molt famós perquè jo busque estàtues d'or.Quasi totes les que busque les trobe.En aquesta història vaig a intentar trobar una estàtua d'or dels Inques.
Esta en l'Amazones.
Pero a arribar a l'Amazones vaig llogar una avioneta.
Quan vaig arribar vaig trobar al meu company d'expedició Pete.
Mentre planificàvem per a anar a buscar l'estàtua unes serps ens van a atacar.Jo vaig traure una antorxa i les vaig asustar.Mentre que anàvem a pero l'estàtua van agafar plantes perque quan tu lleves l'estàtua tens que possar algo si no l'arbre es destrueix.Quan ja faltava poco Pere va descobrir una banda d'Inques.Ens van perseguir i nosaltres ens van amagar entre les plantes.Els Inques van passar pel nostre costat i no ens van veure.Vam arribar a l'arbre soles vaig entrar jo pero si l'arbre es destruira vaig possar les plantes i vaig atacar l'estàtua i ens van anar i agafàrem l'avioneta i tornàrem a casa.

L'EGIPTE

L'EGIPTE

Vaig a contar-vos l'extraordinària aventura que vaig viure al meu darrer viatge.

L'estiu passat vaig fer un recorregut  pel riu Nil, un viatge que estava desitjant fer des de feia molt de temps, ja que sóc una fan de tot allò relacionat amb la cultura egípcia. He llegit molt llibre, he vist centenars de reportatges i he consultat moltíssimes revistes científiques que parlaven d'aquest tema. 

Per fi, l'any passat vaig poder organitzar aquest viatge que, a través del riu, em portaria a veure els llocs més representatius de l'Egipte de Cleopatra.

El primer dia vam embarcar a primera hora. Erem molt pocs passatgers ja que era un viatge especial per a gent que li agrada l'aventura i no un viatge de plaer en un vaixell de luxe.

Vam començar a navegar i prompte vam poder veure els primers cocodrils. Eren enormes i, quan s'apropaven feien molta por. I ahí va començar la primera aventura ja que, sense saber com, un dels viatgers va voler apropar-se per fer una foto espectacular i va caure al riu. Tot eren crits, i jo, sens pensar-me-ho, vaig botar per ajudar-lo. Dins de l'aigua no es veia res, però podia sentir els movimemts dels cocodrils. Vaig agafar com vaig poder a l'home i el vaig apropar al vaixell. Ràpidament ens van pujar, però la càmera de fotos se la va menjar un gran cocodril. 

Encara no ens haviem recuperat quan uns grans colps ens van fer cridar una altra vegada. Un grup d'hipopòtams ens atacava. Ens van enganxar com van poder per tal de no caure a l'aigua altra vegada, i després d' una bona estona, vam notar com poc a poc tornava la tranquil·litat.

Tot això sols el primer dia. Jo ja estava esgotada, volia aventures però ...

Altre dia van baixar a terra per vore unes ruines molt importants, amb edificacions semblants a les piràmides. Quan atravessàvem una zona de desert, esva formar una tempesta de sorra iens vam tindre que refugiar en un de les piràmides. Vam entrar corrent i molt nerviossos i no vamveure per on corríem.

Quan vam sentir que ja estava en calma, vam intentar eixir però... era impossible, estàvem perduts dins de la piràmide! El guia s'havia quedat en un altre grup i no sabíem què fer. Vaig encendre la llanterna i vaig poder veure les parets. Hihavia uns jeroglífics dibuixats i vaig recordar que els havia vist enun dels reportatges.

Finalment, vaig poder traure el meu grup a l' exterior i tots ens vam abraçar molt contents.

I quan ja creia que no em podien passar més coses, vaig tindre una visita de la serp més coneguda d' Egipte, la cobra. Esva colar dins del meu equipatge i em va atacar. Vaig estar a puntdemorir però em van poder traure tot el verí i en dues setmanes a l' hospital vaig acabar de ficar- me bé.

Altornar ací, vaig ser l' heroïna de tota la meua família. Tots volien que els contara totes les aventures que havia viscut, encara que jo ja estava un poc farta de tanta aventura. 

Aventura al Desert

Mai us he contat l'història de quan va venir un camell boig al poble? Bé, doncs deuria. Però primer em presente:
Em dic Scott, avui en dia ja tinc 58 anys, però, en aquells tempsera jovenet. Vivia a un poble del desert anomenat... No ho recorde, ningú ho fa. Després de la revolució de les vaques... Va quedar en l'oblit. I bé, aquesta història jo la vaig vore seguint a dos animals: Un gat i un camell; però comencem pel principi.
Estaba pasturant als camells de la meva família, com a diari; quan de repent vaig vore com un camell i un gat sortien d'un cotxe. Això és ilegal! S'hauran colat.
Encara que, m'agradaria saber com, ja que el camell és bastant gran.
Bé, sortien del carro amb poca vigilància, i com que ja havia acabat de pasturar els meus camells, vaig seguir-los. Després de la llarga estona caminant, com sempre, arribàrem al poble.
Pels carrers havien a penes quatre persones, ja que, de nosaltres, cap era feliç. No rèiem, no jugàvem, ni cap d'eixes coses. I com a soles eixiem de casa per necessitats (com la meva de passetjar als camells) tenien la pell molt, molt blanca, quasi com els eslovacs.
Leo i Blau (com havia sentit que s'anomenaven), veieren a un dels peixos de la nostra font. Pareix ser que tenen fam, ja que, es van llançar sobre ells. El pobre peixet donava intents de salts com podia, mentre els dos amics intentàven caçar-lo. En una d'aquestes, acabà dins de l'abeurador per a camells, i com justament estava bevent un, quedà al seu estòmac. Quan pensava que l'anaven a deixar així, el gat Leo començà a botar damunt de la  panxa del dromedari, i al mateix temps el camell Blau el feia cosquerelles. La seua intenció? Que d'una riallada sortira el peix.
Però l'únic que van aconseguir va ser crear un espectacle, ja que pels carrers del poble oblidat hi havia un camell gratant-se la panxa i rient com mai ningú allí havia sentit abans.
La gent, en veure al camell boig, va començar a estirar els músculs de la cara, i a emetre un estrany so, una riallada.
Leo i Blau ens convidaren a jugar amb ells, i s'ho van passar molt bé. Ens ensenyaren com, amb poc, es pot fer molt i, a omplir el buit que havien tingut durant tota la nostra vida al cor. Això no era vida, ara començarem a viure.
Finalment, se n'anaren. Però a canvi del avui en dia continue considerant la nostra salvació, s'enportaren un bon plat de cus-cus.
I aquesta es l'història del camell boig.

En busca de l´au del paradís

Miquel Lorca Moreno

Marcelo i jo estàvem mirant el periòdic i vàrem veure una noticia molt interessant. Deia: Marc Assimov i Den Lenwich han descobert més tresors maies en una selva de Mèxic. Asseguren que minuts abans de trobar el tresor un au del paradís els va guiar. Cinc descobridors més diuen que a ells també els havia passat el mateix.

De seguida vàrem proposar a tots els nostres amics si volien fer una expedició a una selva de Mèxic. Però tots es van negar. Per això quan vàrem preparar la maleta que duia: molts potingues, roba, gorres, alguns coixins i un paquet de diners. Vàrem anar a Mèxic en un avió que no tenia passatgers. En l´avió, durant les hores de viatge, vàrem estar jugant a molts jocs de mà. Però de repent l´avió va començar a caure en picat. Vàrem agafar els coixins i ens vàrem preparar per a la colisió. Vàrem tenir molta sort i  no vam morir però jo em vaig trencar una cama. Quant vàrem eixir ens vàrem quedar molt sorpresos. Havíem aterrat en una selva! Vàrem caminar molt  fins que al final ens vàrem trobar amb un indis que em vàrem curar la cama i ens vàren donar un cordell. Més tard ens vàrem trobar amb un tigre. Però com no era molt major va jugar amb el cordell. Al final va passar el mateix que als altres exploradors. Vàrem trobar el tresor i un mòbil per el qual ens vàren poder rescatar.

El diari de Marco!

El diari de Marco

Hola, em dic Marco i us vaig a contar una història que em va passar, i la veritat, és que, és molt estranya.

Era un 14 de Juny de 2016, i jo estava pujant a casa, així que va vindre la meua mare correguent i em va dir que l'acompanyara. Vaig anar correguent darrere seua fins que em va dir que havia vingut el meu grup favorit, els (LoRe). Estaven davant de la meua casa, però es van anar a altre lloc a tocar, però al menys van dir, on i a quina hora era i quin dia: era avui.

Quan ja era l'hora del concert,(LoRe) no va vindre, i jo sabia que passava algo, així que em vaig possar a investigar. Vaig vore un portal i em vaig assustar, però al final vaig entrar

Estava en un lloc estrany: era negre, un poc verd fosc i amb cristals verds per totes bandes.

Després d'un rato investigant vaig vore a (LoRe) i vaig anar correguent a salvar-los. Però de sobte, un monstre taronja, amb un ull, bastant groset i xicotet va vindre. Pareixia inofensiu, però (LoRe) em va avisar que era perigrós així que no em vaig confiar.

Encara que era perigrós el vaig derrotar perquè vaig ser més ràpid atacant i com era xicotet va eixir volant.

ALQUIMIA O FENG-SHU?

Hi havia una vegada un pa´is anomenat Xiang, que estava governat per un home anomenat Su Xiang. Su Xiang tenia 4 fills i 5 filles, la m´es gran s'anomenava Liu Xiang i la m´es menuda s'anomenava May Xiang. 

Tots els fills es barallaven entre s´i per obtenir el tr´o d'emperador de Xiang. Tots tenien que fer alguna cosa, aix´i que crearen 9 clans per a cada fill:

El clˋa Xiang, el clˋa Yao, el Chang... Liu va obtindre el clˋa Tai (大) i May el Ko (小). 

May era la filla m´es astuta, seguida de Liu. Va pensar una idea molt interessant. Un dia aniria amb el clˋa a Patriam, la terra de l'alquimia, i estudiaria all´i. Despr´es... ja s'ho pensaria. 

Perˋo, Su li va dir que no podia anar a Patriam perquˋe era perill´os. May no es va rendir. Va demanar a 3 persones del clˋa que anaren a Patriam a investigar. 

Va passar una setmana i les 3 persones arribaren sense res. Varen explicar que ja no hi havia res, que va haver una guerra civil i que tot havia desaparegut. May va dir que no passava res, que ella havia investigat per s´i mateixa, i va treure un llibre i una ploma. Aleshores varen començar a llegir. 

-Mireu, aquestos s´on els s´imbols de l'alquimia:

• La Lluna representa la plata. 
• El D´eu  Mercuri, l'azogue
• Venus, el cobre
• El Sol ´es l'or
• Mart, el metall
• J´upiter, l'estany
• Saturn, el poder...

-Ac´i es diu que es necessiten cercles per fer alquimia... 

-Es cert!- va dir May- L'alquimia ´es l'art de la construcci´o! Agafa l´'energia de la terra i la converteix en matˋeria. Aixˋo vol dir que els cercles i els dibuixos s´on un tipus de connectors a la terra!

Aleshores, May va fer un dibuix al s´ol:

Aleshores va ficar les mans al dibuix i va eixir una espasa d'acer. De sobte, de la mˋa, li va eixir aquesta marca:

-El s´imbol de l'alquimia!- va dir May. - ´Es el s´imbol que tenen les persones que utilitzen l'alquimia: Els alquimistes! 

Tots varen treure idees sobre els cercles i els s´imbols. Aleshores May va dir:

- Si hem fet un cercle mˋagic i hem ficat l'azogue, la plata, l'or i el foc... Potser siga una barretja de la matˋeria per un canvi equivalent! 

-Perˋo, com podrˋa governar amb l'alquimia?- va dir alg´u.-

-Hmm... No ho s´e...

Va buscar entre llibres... Perˋo res. I va pensar: 

-L'alquimia ´es l'art de la construcci´o. Utilitza cercles i s´imbols per construir. ´Es ciˋencia extranjera... Ja ho tinc! Puc combinar la religi´o de Xiang amb l'alquimia!

Va contar al clˋa el plˋa. Tots es ficaren d'acord. Aleshores, va manar a 8 persones del clˋa Ko a que feren d'espies, s'infiltraren en els altres clans i proposar-los una idea. 

-El que heu de fer es infiltrar-vos cadasc´u a cada clˋa i dir-li que investiguen a altres pa¨isos: El clˋa Tai cap a la Tramuntana, el Li cap al llevant...

I aix´i va ser. Tots els 8 clans anaren a totes les direccions, menys el clˋa Ko. 

 Varen passar setmanes i varen tornar els 8 clans. Entraren al Palau Reial de Xiang i... May estava asseguda al tr´o! Tots es varen sorprendre. 

-Que has fet, May?!

-Explica ja!

May es va riure. Va tancar els ull i els va obrir. 

-Fˋacil. Coneixeu el quadrat mˋagic Lo-Shu?

-La t´ecnica milenˋaria de la sort! -Va dir Liu- Feng Shu!

-Vosaltres heu anat a cada punt cardinal obtenint un tipus de sort. Clar estˋa que jo he tingut el element Terra i he aprˋes alquimia... Mostrant una t´ecnica com aquesta el nostre pare m'ha ft emperatriu. 

Tots menys el clˋa Ko i May s'enfadaren. 

-No us preocupeu, heu tingut un tipus de sort diferent: Fama, Riquessa, Salut i Fam´ilia, Coneixement, Relacions, Profesions, Benefactors i Fills. A partir d'ara, el governador haurˋa de ser seleccionat a trav´es d'un enigma!

I aix´i va acabar la histˋoria de la emperatriu May Xiang. 

ACCIÓ

Estava nadant en el mar mentres que mirava els perxos que passaven entre mi, però de sobte un remolí em va menjar i vaig aparèixer en una ciutat submarina que estava amb un jardí ple de bebes peix. Vaig entrar a investigar i em vaig trobar  un home que em mirava amenaçantment amb un hacha.
Em vaig anar correns, era  com si fora un guardia del mur que hi havia.
Em vaig donar conte de algo: com respire ací?
Va venir un tauró gegant que em volia menjar, però de sobte el guardia em va salvar, em va traure de mar i vaig sobreviure al tauró.

UN VIATGE PELS AIRES

Jo era una xica europea normal i corrent, fins que em va arribar un misstage de l'especialista de pardals. A la carta deia que podia anar a Japó a investigar amb tots el de la seua empresa, aniriem en avió.
Ja havia arribat el gran dia, estaba pujant a l'avió quan... de sobte em varen tocar l'esquena, era l'especialista em va saludar i em va dir que li tenia que anomenar senyoreta Meli (de Melissa) i em va contar tot el que teniem que fer. A l'avió em va contar que estavem passant per la misteriosa seva de Yalo.

De sobte un soroll estrany sonava a l'avió, l'avió estaba caiguent.
Quan per fi estavem a terra, alguna persona em sacudia, vaig despertar i la senyoreta Meli em va contar que m'havia quedat inconscient uns minuts. Vaig obrir els ulls i vaig vore una immensa selva, era la misteriosa selva de Yalo!

Varem estar caminant una bona estona, quan vaig vore un gran mur de pedra on posava Yalo, també hi havia un encreuat, les paraules eren senzilles fins que varem llegar l'última definició: "Sóc molt fresqueta, tinc un color molt alegre i estic al vostre costat, qui sóc?
Vam estar molt de temps parlant i varem decidir que hi havia que posar "mar".

La resposta era correcta i va apareixer un passadís. Vam pasar pel passadís i vam vore la mar. Jo vaig pensar que hi havia que tornar a casa de manera que jo vaig agafar unes quantes branques de fusta, la senyoreta Meli s'encarregà de les cordes, entre les dos varem montar una barca on les dos estiguerem ben còmodes, teniem que estar allí molt de temps si voliem anar a Japó.
D'aquesta manera varem agafar rumb cap a Japó on podriem, per fi, investigar els pardals.

Quina becadeta!!

Quina becadeta!!

La nostra història comença en un camp. El nostre heroi passejava quan de sobte va vore un tronc foradat i va aprofitar per a fer una becadeta dins.

Es va despertar i es va trobar en mig d'una ciutat del desert. Al seu voltant va vore dos éssers amb un cap molt molt gran que el miraven fixament. 

Els dos éssers van començar a mirar - li el cap i van dir:

- El teu cap no té la mida adequada, tindrem que posar una solució, si no, haurás de morir.

- Però jo no vull morir! - va dir el nostre heroi.

- Som el poble dels Caps Gegants, i si no tens el cap gegant tens que morir - va dir un cap gegant. 

- Però aixó és una boigeria! Qué tindrà que vore el tamany del cap amb la intel·ligència? - i va eixir corrents. Els cabuts van eixir corrents d'arrere d'ell i ell va vore un pont penjant i va decidir creuar-lo. Els cabuts van parar abans d'arribar al pont, i van cridar:

- Has guanyat aquesta batalla però no guanyaràs la guerra!

A l'altra banda del pont hi havia un bosc del que eixia una llum molt brillant. El nostre heroi va vore com eixia d'ella un "alien" molt gran i verd.

- Qui ets tu, nan? - va dir l'alien - no tens l'altura adequada, tindrem que posar una solució o, si no, tindràs que morir!

- Oh, vinga ja! una altra vegada?!

El nostre heroi va eixir corrents, una altra vegada, però es va trobar atrapat de cara a una cascada. L'alien el va alcançar, i quan estava apunt de agarrar-lo, el nostre heroi es va despertar i va dir:

- Buf, estic esgotat! vaig a vore si trobe un millor lloc per a dormir!

EN LA SELVA

Us vaig a contar una historia que el va pasar  fa temps.
Jo un dia que estava lligat em vaig despertar i estava rodejat de zebres en la selva Amazònica i tenia una pistola d'aigua en la mà i de recent una de les zebres em va dir que amb les pistoles d'aigua podria matar als cadira que estaven acabant amb l'espècie de les zebres.
Aleshores em vaig quedar molt estranyat perquè amb una pistola d'aigua no puc destruït a ningú, però vaig probar i si.

Vaig estar destruint cadira tot el dia, però eren molts i necessitava alguna arma més poderosa.
I em van donar una que llançava bombes d'aigua.

Tambè hi havia un caçadors més grans que altres, aleshores jo necessitava ajuda i va aparèixer un altre xiquet li havia passat el mateix així que ens vam unir i vam destruït a tots els cadira que havíem.

Per això vam ser elegits campions de la lluita contra cadira basta que em vaig despertar del somni.

LA PRINCESSA SALVA AL PRÍNCEP

Hola a tots, sóc Laila, una princessa molt bella.I tinc un espill màgic que em diu els homes més bells del món i com que jo sóc una aventurera, viatge per a poder enamorar-me i també faig això a la meua tenda.A les dones que entren lis demano que omplin el formulari i el meu espill màgic troba al home ideal.

És el millor treball del món però com que mai tinc temps per a trobar el meu amor, el trobaré!

Espillet, espillet ja em coneixes de sobra troba al meu amor.

El espillet el va trobar de seguida però vivia a l'atra punta del món, dona igual!!

Primer, pujaré el punt més alt del món l'Everest, a continuació aniré al pantà dels cocodrils y per últim pujaré el castell.

Quin fred fa estic a -39° mira una rosa se la donaré.

Amb la meua espassa mataré al cocodril.Waaaaaa!Bé!

Pujo el castell i ahhh és el príncep Scalius ens anem a casar.

Aventura

Un dia Sofia, Héctor, Fran, Raül, Marc B., Jordi, Alex i jo, ens anàvem amb submarí a l'illa de Pasqua. Durant el viatge els altres estaven espantats però jo els vaig dir:

-No tingau por, que prompte arribarem a l'illa de Pasqua, però de camí ens vam quedar atrapats al "Triangle de les Bermudes". Mentre buscàvem el camí d'eixida, ens vam trobar un animal molt estany. Que semblava un cavall de mar, molt gran, però tenia unes ales molt xicotetes amb les orelles i dues cames.


Com no ens coneixia va començar a atacar-nos. Jo vaig recordar que la música amansa als animals i vam començar a tocar el nostre instrument, Sofia tocava el teclat, Héctor i Raül el violi, Fran la guitarra acústica, Marc B. la bateria, Jordi el saxofó, Alex el trombó i jo el clarinet , aleshores ens va ajudar als eixir del  "Triangle de les Bermudes", vam arribar a l'illa de Pasqua , vam fer un concert i vam tornar molt cansats a casa.

L'HELICOPTER

Hola, sóc Alicia, i fa poc vaig viure una aventura amb dues amigues i una amic.

Vaig anar a visitar el meu oncle a Cadis i vig fer alguns amics.  Claudia Sandra, i Mario. Vam anar en helicopter per l'estret de Gibraltar i per les costes de Marroc.

Tot va anar molt bé menys quan vam trabesar l' estret. Sandra, que anava darrere, va notar olor a cremat i el meu oncle va mirar per la finestra i va vore un munt de fum i vam començar a caurer.

Vam aterrizar en una zon  dessèrtica i Claudia va vore uns bererberes que portaven un camell. El meu oncle va fer un curs d'arab fa temps , llavors els va dir si podien vendre'ns el camell. El meu oncle va mirar a la butxaca i sols tenia un euro,  i els bereberes van dir que volien més llavors ens van dir que si podien acollir-nos a la seua tribu.

Després de una hora o aix vam arribar a la seua tribu. Allí la gent era molt amable amb nosaltres i vm coneixer a uns quants xiquets Fatima, Mohamet i Yasir (el germa xicotet de Mohamet). Qun ja ens va agafar més confiança, ens va ensenyar un oasis magnífic. Vam banyar-nos amb roba, però aixó va bastar per llevar-nos la arena del cos.

Ens vam sentar en l'arena i Mario va notar algo cuandrat al cul. Vam rebuscar entre l'arena i i  vam trobar u n tel[efon vell amb tecles i anava amb piles, pero no tenia.

Vam avisar al meu oncle i ell no m'es vore'l va rebuscar entre les butxques i va trobar piles dels deus walkie-talkies. Llavors les vm ficar al telefon i Claudia va marcar el telefo dels seus pares i al cap d'unes hores va vindre un altre helicopter. Vam pujar i hem vaig despedir dels meus amics

Aventura a l'espai

Jo estava molt nerviosa perquè de seguida la nau de l'espai despegaria. Començí a sentir un tremolor que em va fer saber que despegavem.

1 dia després....

Per fi fora de la Terra. Vaig pensar. Fora vaig sentir que el comandant de la Nau em dia que algo fallava i no podien fer res. En eixos moments pensava que estava perduda, però vaig veure un exoplaneta i vaig aterrar en ell. Em sentia trista perquè allí van perdre al meu germà. Vaig vore una nau que pareixia mig trencà.

La vaig mirar i savia quin era el error. Aleshores, em vaig asustar perquè vaig sentir un soroll. Era el meu germà!!!

Ens vam explicar tot el que ens havia passat durant tots aquestos anys. Després li vaig dir que li pasava a la seva nau. Tots junts la vam arreglar amb coses d'aquell planeta. També el vam anomenar "NoMaNeBiAlMa" el nostre favorit. (Noelia, Marc, Neus, Biel, Alvaro, Mara).

Finalment, vam tornar a la Terra. I allí tota la nostra família mai es tornà a separar. Vam ser feliços i menjarem Ketxup.