EL ADÉU AL CARLES SALVADOR

Pareix que siga ahir quan estavem a tres anys desitjant ser els majors de l'escola.

Varem arribar tots amb tres o dos anys a l'escola.  Hi havien persones que ploraven i que no podien despegar-se dels seus pares, i unes altres persones que diem "adéu" als nostres pares amb cara de pena.

Aquestos tres anys ens va cuidar la Ana, que és la responsable de que hajam crescut amb les coses bàsiques.

Després va vindre Marta en segon tercer i quart, que  ens ha ensenyat els valors suficients per a ser unes bones persones.

Per últim ens ha tocat a Eva Puertes, la que ens ha ensenyat a que sempre hi ha una sol•lució, i que mai hem de  redir-nos quan algo no surt bé.

Aquesta gran classe la formem: Jorge, Eva, Carlos, Diego, Adriana, Alejandra, David, Dario, Luna, Jaime, David, Adriana, Marc, Hugo, Lucia, Sara, Hugo, Silvia, Natalia, Gabriela, Pedro i Aitana (jo).

Hem tingut molta varietat de companys, ja que en els anys  anteriors  hi havien més o menys persones, però l'important és que aquestes persones i jo som la classe de 2007 del Carles Salvador definitiva!

Cada u aporta moments innolvidables!

Fa temps jo li vaig reflexionar a Alejandra, "pareix que mai arribaria el moment de ser els majors, i jaha arribat".

Tinc moltíssimes ganes d'anar a l'institut, i fer nous amics!!!!

EL VAIXELL

¿COMO ME GUSTAN LOS LIBROS?

Para mi un libro ha de tener diferentes cosas que me gusten.

1 Intriga o ciencia ficción.
2 Un buen mensaje.

3 No tiene que ser muy largo, (aunque si me gusta me da igual).
4 Que tenga segunda parte o tercera parte, porque así si me ha gustado mucho puedo leer el siguiente.
5 Los capítulos han de ser cortos, porque así pienso que leo mas.
6 Que no tenga nada de fantasia.
7 Ha de tener una buena presentación (portada y contraportada).
8 No me gusta que tenga menos de 100 páginas o 100, (aunque si es de poesia no pasa nada).
9 La letra no debe ser ni muy grande ni muy pequeña.
10 Me da igual que tenga dibujos o no.
11 También me gusta que puedas aprender, como por ejemplo el libro de Darwin.
12 Me gusta leer por la mañana, por la noche y por la tarde.
13 Hay muy pocos clásicos que me gusten de verdad.
14 Cuando lees tiene que ser sín ruidos.
15 Tengo que estar cómoda

LA LECTURA

La meva opinió sobre la lectura és d'un 10, perquè m'agrada llegir molt. La meva estratègia és la següent: M'elegisc el llibre de la biblioteca i me'l llegisc el més ràpid possible, faig la recomenació el dia que me l'acbe i, com encara queden molts dies per a entregar la recomenació me llig un llibre nou de la meva prestageria de llibres.

De moment tots els llibres que m'he llegit són: 

"Timantti" que va sobre una xiqueta que és espia junt amb la seva família. I li ha sorgit una misió a un orfanat. I troba a la seva millor amiga, que al final és la seva germana.

També un dels meu llibres preferits és "Cuando Hitler robó el conejo Rosa". Estic molt interessada sobre tot el que va passar en auella època, així que aquest llibre és el meu preferit.

Un altre llibre "Piscis" també és un dels meus preferits. Tracta sobre intriga, una nova alumna ha arribat a l'institut i es diu Sara. Però un dia desapareix així que la seva millor amiga sap que això no ha sigut una mudança qualsevol...

I per últim, un altre llibre preferit és: "Aitana investigadora privada" Un dia Aitana perd el seu nom, i el poble poca poc també va perdent el nom. Alshores Aitana i el seu amic Manel investiguen.

Jo no tinc un autor o autora preferit ja que preferixs que els llibres siguen d' intriga.

I per últim, crec que es necessari llegir.

EL NIÑO DEL PIJAMA A RAYAS

La película del niño del pijama a rayas se estrenó en el 2008. Es una película basada en el libro de Jonh Boyne.

El director se llama Mark Herman, y los protagonistas són: Asa Butterfield (como Bruno) y Jack Scanlon (como Shul)

En la escena de los niños jugando con los aviones la banda sonora se llama Boy Playing Airplanes y dura 04:14 minutos.

Esta historia nos cuenta la corta vida de Bruno, ya que el padre de Bruno se hace cargo de uno de los Campos de Concentración de Hitler y toda su família se tiene que mudar allí .

Pero Bruno  no está  nada contento porque allí no tiene amigos. El se va a "explorar"  i en una de esas "exploraciones" el Campo de Concentración y justo en ese momento se encuentra a Shul en su hora de descanso.
Shul y Bruno se hacen amigos oero Bruno no entiende nada, así que un día el padre de Shul no está y Bruno decide ayudar a su amigo a encontrarlo, pero cuando lo estaban buscando les dijieron que se iban a dar una "ducha" en esa ducha les quemaron, y sus padres no llegaron a tiempo.

Mi crítica es buena, ya que estoy muy interesada con el tema de Hitler, y me duele mucho cuanta gente murió o cuanta gente tuvo que estar toda su vida ayudándoles y con miedo a que les pillaran.

Esta película es una de mis favoritas, ya que creo que los actores lo hicieron muy bien, y lo más importante entiendes el mensaje que te está  dando la película.

Te dice las cosas claras sean tristes o no.

LA FERIA

SABIA O SAVIA

EL XIQUET SOLDAT

QUE PASSARIA SI EN EL FUTUR LA GENT A SOLES PENSAREN EN ELLS MATEIXOS?

En aquesta época no et vas a trobar-te una sola casa, ni et vas a trobar roba de color rosa o blava, ni tampoc un cotxe "terrestre". En aquesta época l'únic que et vas a trobar és: un cotxe blanc volador i que siga sense conductor, també finques altíssimes, blanques i amb una barbaritat de finestres, la gent va vestida sempre de blanc i quan estan molt contents es fiquen la roba de gris. Ara tots els empleats són robots i la gent no ha de pagar per res ja que els robots ho fan tot.

Aquestes persones tan sols pensen en elles mateixes, per exemple, hi ha unes activitats en les que has d'elegir salvar a una persona i ells prefereixen salvar-se a ells en vegada de salvar a als seus familiars.

Però també hi ha unes altres persones que es diuen la "rebel•lió" que ells fan el posible per canviar-ho, encara que els costa molt, ja que han de fer moltes coses més que escoltar  a algú que estiga en la rebel•lió realment els costa molt però poc a poc ho aconsegueixen.

Ara, després de dos anys hi ha més gent que pensa en els altres que en ells mateixos.

UN JUICIO JUSTO

Toda la gente tiene derecho a un juicio justo sea una persona rica o pobre, haya cometido delito mas grande o menos.

Tampoco no puedes meter a la cárcel a nadie por ser negro, o por ser pobre, o por pensar de otra manera, que el juez.

Tampoco un juez puede meter en la cárcel a alguien que le haya hecho algo personal, es decir, que porque  hayas tenido  alguna discusión no puede meterlo en la cárcel.

Y claramente si no hay pruebas, no puedes meter a alguien en la cárcel.
A lo mejor todo el mundo sabe que esa persona es un criminal pero si no hay pruebas no hay juicio.

En conclusión, un juez o una jueza no puede meter a la cárcel a la persona que le de la gana.

MI SÚPER PODER

Mi superpoder, sirve para ayudar, por lo tanto mucha gente lo quiere.

Básicamente mi poder tiene un cuatro en uno, ya que consiste en: superfuerza, poder traer algo muy pesado hacia mi, poder saltar una distancia muy lejana y tener los suficientes reflejos como para luchar con espadas lásers.

De donde soy yo, desde pequeños, nos separan de nuestra familia y nos quedamos en una especie de escuela y nos entrenan, hasta que seamos mayores y tengamos nuestras espadas lásers.

No elegimos poder entrar ni tener el poder, desde que nacemos nos hacen unas pruebas científicas para ver si tenemos la suficiente capacidad como para ser un JEDI.

A partir de nuestra "libertad" lo normal es que vayamos a visitar a nuestros familiares, yo lo hice y me puse muy contenta al ver a mis padres.

Todo el mundo desea ser Jedi y para mi es todo un honor, aunque no sepa como son esas puebas, por el simple hecho que era pequeña.

Yo realmente no se como consigues ser Jedi, porque yo tengo una hermana pequeña y no es Jedi.

ATAC AL COR D'EUROPA

ATAC AL CLR D'EUROPA

El dia 23 de març del 2016 va passar jn atemtat al cor de Brusséles. Van haver 2 atacs, un a l'aeroport i altre al metro entre les huit i les nou del matí.

Els terroristes Islàmics volien matar al major número de persones van haver 34 víctimes mortals i 230 ferits.

El nostre pais i els nostres ciutadans han sigut colpejats per atemtats zegs després el primer ministre Cahrls Michel.

Brusseles a primera hora va tindre un caos tremendo per els terroristes Islàmics.

També la xarxa de trens i el metro de Brusseles van tancar per el fet corregut.També els trens i autobusos varen parar de anar unes hores després del atac al metre.

El govern a alertat a tot el pais per a prender mesures especials.

Els crrers atestats es varen quedar vuits quan la policía va avisar de que es quedaren en les seves cases per protecció.

Hi ha un sospitòs, un jove moreno amb un barret negre i vestit amb un abric clar.

Jo he elegit aquesta norícia perque va ser una catàstrofe i no s'ha de tornar a reprtirse. A mi no em pareix gens bé

LECTURA: ¿EDUCTIVO O ABURRIDO?

LECTURA: ¿EDUCATIVO O ABURRIDO?

Los libros son páginas escritas por delante y por detrás hay gente que piensa que leer no sirve de nada tan solo para perder el tiempo, en cambio otras personas piensan que leer es educativo.

Hay gente que cada vez que puede se pone a leer, sea la hora que sea, otra lo que hace es antes de irse a dormir lee. Esas personas creen que hace falta leer todos los días sea la hora que sea, lo piensan porque creen que leer es educativo, porque te fijas en la ortografía, o porque simplemente les apasiona leer y se meten en las historias.

Otra gente cree que leer no sirve de nada, cree que es aburrido, esa gente no lee por propia voluntad y si lee es por obligación, como por ejemplo, hay muchos niños que leen porque se lo manda la profesora o incluso a veces no leen por el hecho de que no les gusta la historia, a veces no es que no le guste la historia, básicamente porque no les gusta leer.

En conclusión, yo pienso que leer es vital, aunque solo sea de quince minutos, porque seguro que hay algún tipo de libro que te gustará

MBOT : LLIBRE D'INSTRUCCIONS

ANTIGA GRÈCIA

EL VIATGE AL PALEOLÍTIC

Jo sóc Aitana i ahir vaig acabar de crear una màquina del temps, i vaig decidir probar-la, vaig ficar el del meu destí i en uns minuts ja estava en el Paleolític.

Quan vaig arribar era de dia i feia molt de fred ja que la nit anterior havia nevat, aleshores vaig aprofitar que hi havia un animal mort i el vaig portar a una cova i vaig rascar, i rascar fins que va eixir un abric, també vaig aprofitar la carn que tenia molta fam, i em vaig dormir.

Al dia següent vaig desdejunar unes mores que hi havien i vaig anar a buscar gent per a saber com parlaven, com es comunicaven etc.

Després d'un llarg trajecte vaig trobar una xica, que tenia el seu bebe al costat, estaven dibuixant en la paret d'una cova, havien dibuixat una espècie d'animal caçat per ella. Vaig apropar-me, i li vaig dir:

-Hola

-Huah-va dir ella, jo no li entenia, però era normal, ni ella m'entenia ni jo a ella. Com vaig veure que no hi havia res interessant, vaig caminar més per si veia a més gent. Però de cop i volta vaig estar a ma casa.

Jo crec que és perquè s'hauria passat el temps d'estar en aquella època.

EL PATÍ QUE VOLEM

Per a mi el patí que vull que tinga el meu cole és:

A l'entrada una carretera de jugar amb rotonda i coxes per als xiquets. Després hi ha una bassa amb granotes plantes (algues). Al costat de la bassa un camp de gespa, amb taules, dires, bancs i arbres.
A continuació de la gespa tenim un hort en el que es planta tot tipus d'hortalisses per al menjador.
Al costat hi ha un mini camp de futbol amb el terra de gespa artificial.
En mig de l'hort i el camp de futbol hi ha una zona d'arena amb unes quantes tendes d'indis.
Per últim, tenim la zona que més m'agrada que és la de arbres amb tirolines i baix hi ha una colxoneta de protecció, també hi ha una zona de colxonetes.

LA MEUA AUTOBIOGRAFIA

Hola, jo em dic Aitana i tinc 11 anys. Vaig naixer 23 de març del 2007. Visc a València i he viatjat per tot món. Tinc dos germanes més : Quan la xicoteta va nàixer el 23 d' octubre del 2017, es a dir que djns de pocs dies cumplirà 1 any, es diu Laia. Després tinc a la germana mijana que es diu Eva i va nàixer el 23 d' abril en el 2013, es a dir que te 5 anys.
Els meus pares es diuen Eva  i Vicent es porten 3 anys entre ells.
Jo tinc el monyo llarg, negre i molt llis, a i també tinc un flequillo recte.
Tinc els ulls blaus, un nas ni molt xicotet ni molt gran, les meues dents estàn perfectes(i no porte ni he portat ningun aparell), i els meus llavis son rojos com la princesa Blancaneus, que per cert es la meua princesa preferida, i tinc moltes pigues a la cara.
Soc de les mes vaixetes de la classe, vaig a sisé, la meua assignatura preferida es matemàtiques i la que menys m'agrada és Valencià. Soc una xiqueta responsable, divertida, cabota, graciosa i la majoria de persones diuen que soc guapa.
Soc molt deportista, tots els dissabtes vaig a córrer amb el meu pare i els diumenges vaig a nadar amb la meua mate. Vaig a entrenar sis hores a la setmana a gimnasia ritmica, els divendres 3 hores i els dimecres i dilluns una hora i mitja, els dimarts vaig a una academia d'angles una hora i mitja i després vaig a Kumon
M'agrada molt viatjar amb la familia, passar estona amb el,s i pasarme-ho  e amb les meues amigues i els meus amics. I soc una gran friki de Star Wars

EL BOSC MERAVELLÓS

EL SECUESTRADOR DE CHIQUILLOS