Adéu Carles

Hola, xics i xiques.

Hui vaig a fer aquesta carta perquè com molts de vosaltres sabreu, l'any que ve no estarem ací, estarem a l'institut.

La veritat és que dona un poc de pena, perquè la majoria, portem quasi tota la nostra vida venint ací al cole però, també estem feliços perquè dona començament a una nova etapa de la nostra vida.

Hem passat molt bons anys ací, a l'escola, encara que també va haver vegades que ens passarem un poc de la ratlla y la conseqüència no va ser tan divertida.

Ací a l'escola sempre hem tingut als nostres companys de classe però, també hem fet amics d'altres cursos, fins i tot, amb els més xicotets em fet algunes amistats.

Aquí a l'escola trobarem a faltar moltes coses que fèiem i a moltes persones, ja siguen alumnes o professors, però sobretot trobaré a faltar les estones que passàvem asseguts a les escales parlant tots junts.

En definitiva aquest curs tanquem una etapa de la nostra vida però esperem no oblidar les coses que ens han passat ací.

EL FAR

RECETA PARA UN BUEN LIBRO

Hoy voy escribir una receta para un buen libro.

Para un buen libro hay una cosa clave, y es el humor, però tiene que ser un humor un poco más actual para que si el lector es joven conecte más con el libro.

 También si hay alguna palabrota no es del todo malo, es mucho más realista que los libros cuyos personajes parece que tengan la boca lavada con jabón .

Además, es bueno que haya algo de misterio y que "el malo" del libro al final se uno de los que creiamos que eran "los buenos" aunque también puede pasar al contrario.

El libro también seguramente triunfe si está ambientado en un mundo de fantasía, el futuro, el espacio... porque si, por ejemplo, describes a un marciano el lector tiene el único límite de su imaginación para imaginar a su propio marciano.

Pero, si el libro es para un público más adulta puede ser bueno que el personaje principal describa o de su opinión sobre diversos problemas o temas que estén de actualidad.

Por último, para un buen libro es bueno tener un título y portada llamativos que capten la atención del lector porque aunque no se debe hacer, mucha gente juzga los libros por su tapa i título.

Y si mezclamos bien todos los ingredientes, tendremos (a mi modo de ver) el libro perfecto.

LA LECTURA

Hui vaig a fer un text per a explicar la meua opinió sobre la lectura.

La meua experiència amb la lectura no va començar bé, perquè quan jo era xicotet estava preocupat perquè tots els xiquets de la classe sabien llegir menys jo però, quan per fi vaig aprendre a llegir em vaig adonar de que llegia molt més depressa que la majoria de companys i em va tranquilitzar molt.

Jo em pense que llegir és bo perquè si t'agrada el llibre i està xulo pot ser molt entretingut però, a més a més, també és bo perquè ajuda a reduir les faltes d'ortografia i també aprens un muntó de vocabulari no.

A mi m'agrada molt llegir tot tipus de llibres diferents però, sobre tot m'agraden molt els llibres de mitologia grega perquè trobe les històries molt interessants, però també  m'agraden molt els llibres de l'autor David Walliams per la seua imaginació a l'hora d'inventar històries.

Jo vaig començar a llegir llibres d'una manera una mica estranya, perquè de xicotet sabia llegir pero jo no en volia llegir ni un llibre perquè pensava que era avorrit. Però, un dia que estava  castigat (no recorde molt bé perquè) ma mare em va dir que provara a llegir un llibre i després d'una estona ja m'agradava llegir, i vaig començar per la col·lecció del "Petit Vampir".

Però, hi ha dues coses que no m'agraden de la lectura: una és quan un youtuber trau un llibre que tot el món vulga comprar eixe llibre encara que no tinga gens de gràcia. I l'altra cosa que no m'agrada és quan d'un llibre famós en fan una pel·lícula perquè, la pel·lícula conta moltes menys coses i perquè molta gent ni que el llibre existeix.

ESTÀS VEIENT EL MATEIX QUE JO ?

LA FORMA DEL AGUA

Hoy voy a hacer una crítica de cine sobre la película titulada la Forma del Agua.
La Forma del Agua está dirigida por Guillermo del Toro.

Es una película que en 2018 fue galardonada con numerosos premios como: el Óscar a la mejor película, al mejor director/a, a la mejor banda sonora y al mejor diseño de producción.

Tambiėn en los Premios Globo de Oro se llevó el premio al menor director/a y a la mejor banda sonora.

Y en los premios Bafta se llevó el premio al mejor director/a, mejor banda sonora y mejor diseño de producción.

La película trata de una joven llamada Elisa Esposito que se quedo muda porque sufrió una lesión en el cuello de niña y se comunica con lengua de signos. Ella trbaja como limpiadora en un laboratorio secreto del gobierno. Un día la instalación  recibe un tanque de agua que dentro tiene una extraña criatura medio humana medio pez

de la cual Elisa se enamora repentinamente.

La película me gusta mucho porque aunque los dos son diferentes quieren poder estar juntos y la gente de su entorno colabora para ayudarles.

Pero en cambio no me gusta que el laboratorio solo quiera utilizar a la criatura para que de alguna manera les ayude en la carrera espacial.

LA PIZZA

¿ BOTA O VOTA ?

VIATGE AL PLANETA ROIG

Arnau, jo s'ho podia creure. El seu pare i ell estaven mirant les notícies, quan de sobte havia aparegut una notícia que deia que havien aprovat un decret per a que tota Europa anés a viure a Mart. Deien que era per decontaminar la Terra i més endavant poder tornar.

En això, tenien raó, ja que en ple any 3050 la Terra estava molt contaminada: els mars i els oceans plens de fem, ni una mota de neu a l'hivern i una calor atroç a

l'estiu, i uns núvols negres de fum envoltaven la Terra.

Els dies següents van haver moltes manifestacions en contra i molta gent que no volia anar-se'n a Mart. Fins que un dia per tota Europa van començar a arribar unes naus anomenades transbordadors que portaven a la gent fins a Mart. En les naus cavien unes cent mil persones  que eren moltes pero no suficients osiga que a Arnau jo va poder viatjar fins al tercer transbordador. A Arnau li va donar molta pena anar-se'n de la Terra, pero també emocionat perqué li havien dit que el transbordador era com una mena de creuer espacial amb molt de luxe. Però només entrar al transbordador se n'adonà de la mentira. El transbordador era una nau gegant sense cap entreteniment, on es vivia molt apretat amb els altres.

A dins del transbordador Arnau s'avorria molt fins que va coneixer a Marc un xiquet i al que tampoc li agradava la vida al transbordador.
Marc li explicà que mentre se n'anaven ve perdre als seus pares i ara es trobava tot sol.

Al cap de tres mesos quan van vore que encara faltaven dies per arribar Marc i Arnau s'enfadaren de valent i decidiren escapar-se en una de les càpsules d'emergència que hi havia al transbordador.

Els dies previs a la seva fugida Marc s'ocupava de arreplegar aigua i aliment per als dies que estigueren en la càpsula, mentres Arnau vigilava i estudiava els torns dels guardies per a saber el moment perfecte per a escapar del transbordador.

Quan arribà la nit de la fugida Marc i Arnau es quedaren amagats a la gran taula per a sopar i quan tots eixiren de la sala se'n van cap a les càpsules d'emergència. Quan estaven arribant un dels guardies els veu i arriba la persucució fins a les càpsules d'emergència on Marc i Arnau aconseguiren arribar amb el temps just per a escapar del transbordador.

Marc i Arnau estaven molt feliços, ho havien aconseguit! Després d'allò tot continuà sense problema fins que arribaren a la Terra. La situació havia empitjorat ençà que s'havien anat i quan van entrar a l'atmosfera  la càpsula es trencà un poquet i començà a entrar un fum negre que dificultà la seva respiració i va fer que s'acabaren ofegant.

PODRIES

DERECHO A LA LIBERTAD DE EXPRESIÓN

Hoy voy a dar mi opinión sobre el derecho a la libertad de expresión.

Yo entiendo que este derecho quiere decir que eres libre de expresar tus ideas y opiniones pero sin ánimo de ofender a nadie. Hay muchos sitios en el mundo en los que este derecho no se cumple, y si por ejemplo hay una dictadura y tú no estás de acuerdo con sus ideas te pueden meter en la cárcel o incluso matarte.

Pero sin ir más lejos en España casi metemos en la cárcel a un humorista por sonarse de broma con la bandera de España.

En mi opinión si tu haces una broma pero ofendes a alguien, te disculpas y ya está, porque mientras no hayas querido ofender a nadie estás en tu derecho.

Por eso este derecho es muy importante porque si no respetamos las ideas y opiniones de las personas de nuestro entorno, entonces la convivencia es muy difícil.

SUPERPODERES

Hola, hoy voy a hacer un texto sobre que superpoder tendría y porque.

Si pudiera elegir uno yo creo que escogería la supervelocidad para poder hacer más cosas en menos tiempo.

A mi siempre me pasa que quiero hacer muchas cosas y al final nunca me da tiempo a hacerlas todas.

Pero si tuviera supervelocidad podría hacer muchísimas cosas: podría hacer los deberes en menos tiempo, viajar a otro país en apenas minutos, iytendría mucho más tiempo para mi.

Pero lo mejor de todo, es que podría ayudar a la gente que lo pasara mal o salvar a gente que estuviera en peligro, aunque si lo piensas bien eso seria una responsabilidad demasiado grande para un niño. 

En realidad cualquier superpoder estaría bien para usarlo en nuestro día a día.

LAS MASCOTAS ¿RESPONSABILIDAD O PERDIDA DE TIEMPO?

A muchas personas les gusta tener mascota y disfrutan con ellas. Estas transmiten muchos valores como la responsabilidad o el amor. Pero hay personas que tienen una mascota y ya no le prestan atención o no les dan de comer. Para estas persones son una perdida de tiempo.

Hay muchos niños que son muy irresponsables hasta que tienen una mascota,

porque el amor que sienten hacía el animal les obliga a atender sus necesidades. Para ellos las mascotas son algo muy bonito y no pueden permitir que sufran ningún daño. Pero, no es solo con los niños, las mascotas también se utilizan con terapias o como ayuda a los discapacitados como los perros guía.

En cambio para muchas personas acaba no siendo lo que ellos en un principio esperaban y normalmente tiende a abandonarlas o a maltratarlas involuntariamente.

En conclusión, pienso que tener una mascota es algo positivo y divertido siempre que se tengan en cuenta los derechos del propio animal para que no se transforme en una perdida de tiempo.

NIT DE TERROR A PARÍS

El dia 13 de novembre de 2015 aproximadament sobre les nou de la nit uns terroristes yihadistes van matar a 140 persones a París.

Uns quants terroristes suicides es van apropar als voltants de l'estadi Saint-Denis, on s'estava disputant el partit entre les seleccions de Francia i Alemania i van fer detonar les bombes que duien subjectades. Des de dins de l'estadi es van sentir les bombes i van causar el pànic entre l'afició.

Mentres tant en altre lloc de la capital uns terroristes van entrar a la sala de concerts "La Sala Bataclan" armats amb armes automàtiques i van matar a 80 persones i van prendre almenys 100 ostatges. Moltes persones van aconseguir escapar ferides per la porta de darrere i per les finestres. Almenys 80 ostatges van ser assassinats mentres alguns van aconseguir avisar a la policia. Cap a les 12 de la nit una brigada del cos d'élit de la Policia Nacional francesa vam aconseguir entrar a le sala de concerts i van finalitzar el segrest. Els tres atacants a la sala van acabar morts.
Quan açò va passar jo era més menut i no entenia molt bé el que passava pero hem va pareixer una barbaritat perquè havien eixit i disparat a centenars de persones i varen detonar encara a costa de la seua vida i només per a causar terror i que nosaltre tinguem por però, opine que no per això qualsevol persona d'origen àrab té perquè ser un terrorista.

MBOT: LIBRO DE INSTRUCCIONES

ELS TARTESSOS

VIATGE AL PASSAT

VIATGE AL PASSAT

Hola, em dic Hugo i tinc dotze anys.

Hui vaig a fer una excursió amb el col•legi per a anar al Museu de Prehistòria.

Per a sorpresa general, ens han deixat veure el museu pel nostre compte.

Jo he decidit començar per el piso de dalt i per això he agafat l'ascensor. Ha sigut estrany, perquè els botons dels pissos, jo portaven el nombre, al costat hi havia un rètol que deia de quina época tractava.

Quan he clicat la planta sis (Paleolític) he notat que l'ascensor feia uns sorolls estranys i que es movia molt. Per sort, al final, s'han obert les portes.

Quan he sortit me donat compte de que ja no estava en el museu, sino en un lloc amb molts arbres que semblava un bosc

De cop i volta, he sentit un crit i moltes passes que el precedien.

Cada cop els crits i les passes es tornaven més forts i propers, fins que d'entre les fulles han aparegut un grup d'homens i dones vestits amb pells d'animals perseguint a un animal molt gran que no he sabut identificar al moment.

Al principi, m'he quedat una mica bocabadat, però quan he analitzat la situació, he comprés el que  havia de fer i he sortit corrent.

Mentres corria m'he donat compte del que havia passat, l'ascensor del museu ha resultat no ser un ascensor, sino més bé una màquina del temps!

Quan darrere meu s'han deixat de sentir crits m'he girat per a comprendre el que  havia passava, i es que els estranys homens i dones havien caçat a l'estrany animal i ara estaven portant-lo cap a una mena de gran cova.

Jo, sense que es donen compte he decidit seguirlos per a observarlos més detingudament fins que he vist que eren pacífics i he decidit presentar-me. Quan m'han vist tan modern i diferent han decidit que jo era una mena de déu, aleshores m'han oferit seient i han continuat menjant.

Després d'uns dies observant-los m'he donat compte de que cada dia es divideixen en dos grups: uns van a caçar i uns altres a recolectar fruits en lloc de criar els animals i plantar les plantes ells mateixos.

Durant l'hora de dinar he decidit donar-los una mica d'ajuda i els he dit que si plantaven una llavor fora de la cova al cap d'un temps creixeria un arbre.

Al cap de dos dies ha començat a eixir un xicotet brot d'arbre i tots han quedat meravellats per la meva intel•ligència.

Al dia següent els he donat un poc més de la meva ajuda i els he dit que si agafaven uns quants animals i els cuidaven durant un temps podrien obtindre més productes que si els caçaven.

Avui al matí, de cop i volta, m'han dit que el xaman de la tribu deia que era perillós i que m'anaven a cremar. Pero just quan anava a morir m'he despertat.

El pati que volem

Hui vaig a fer un text explicant el pati que vull que fajen en les reformes que hi haurà a l'escola.
Primer de tot, m'agradaria que el camp de dalt de fútbol ficaren gespa artificial o el feren pla. Després m'agradaria  que en l'aulari d'infantil ficaren una piscina coberta per a educació física.
També m'agradaria que restauraren els banys tant els del pati com els de dins de l'escola perquè hi ha banys en els que el mànec de les portes està trencat i no és pot tancar.
A més a més, estaria molt bé que ficaren una zona amb unes quantes taules de ping pong amb pales i pilota a disposició de l'escola.
M'agradaria molt ficar, a més a més, una zona com la que hi havia abans per a jugar a jocs més clàssics com les caniques i les xapes.
Per últim , però no menys important, el que més m'agradaria de tot és que la zona del porxe l'ampliaren per a que hi haguera més zona a cobert.
I totes aquestes reformes serien per a donar més alternatives  per a fer esport i de pas recuperar alguns xocs de sempre.

La meva autobiografia

Hui vaig a escriure la meva autobiografia.

Vaig nèixer el 18 de maig de 2007 a les 12:00 del vespre.

Als dotze mesos vaig començar a caminar i de seguida vaig començar a corretejar per casa.

Amb tres anys va nèixer la meva germana Núria la nit de Sant Joan, tres mesos després vaig començar infantil.

Quan la meva germana es va fer més major, vam fer un viatje a París amb uns amics.

Vaig entrar a primaria el 10 de septembre de 2013 i en 5 mesos vaig aprendre a montar en bici.

Un any després va nèixer el meu cosí Joan amb qui me duc set anys.

Al 2016 va morir la meua tia avia, em va costar d'asimilar perquè era una persona molt propera a mi.

En febrer de 2017 em vaig apuntar a handball un fet que encara que no ho sapiguera anava a ser molt important.
En Agost de 2017 em vaig mudar a la meua nova casa, al principi va ser estrany però, quan em vaig acostumar em va pareixer molt millor.
El 6 de gener de 2018 em van donar a el meu cobai Ewok i això em va fer molta il·lusió.
El 23 de juny de 2018 un día abans que la meua germana, va nèixer la meua cosina Mireia.

ELS ANIMALS DEL BOSC