L'atac a l'electricitat

 L´atac a l´electricitat

Miquel Lorca Moreno

Estem en el 2091. Fa pocs any la Terra quasi es mor. Ja no quedava petroli i quasi no hi havien ni plantes de tanta contaminació.

Per això els cotxes elètcirc van començar a funcionar i cada vegada més cotxes eren elèctrics i més fàbriques produiem electricitat. Poc després d´això es van inventar uns robots que normalment sol sabien fer unes quantes receptes de cuina. Però poc a poc van millorar i començaren a fer de tot: llavar els plats, fer la compra i ademés podien parlar i escoltar. Així que després d´uns anys tota persona tenia un robot. El seu desanventatge és que hi havia que carregar-los cada dia.

En 2091 tot pareixia molt tranquil perquè la naturalesa no sufria i tampoc hi havia molta gent pobre. Però no coneixien encara al subdirector d´una xicoteta fàbrica d´electricitat anomenada “ El Raig”. Eixe home s´anomenava Guesis Calicula i el seu pla era accedir al panel de control de l´electricitat, trenca-lo i anar a la lluna amb el seu germà Secos Calicula i agafar pedres de lluna. Com les pedres de lluna produixen electricitat ell les vendría per molts diners i es faria ric.

En la seua casa,Lar Amstrong i el seu robot Eddie estaven jugant al parxís. El besavi de Lar era Neil Amstrong i va heretar d´ell una pedra de lluna que produia electricitat. Encara que no podía utilitzar-la perquè no tenia suficients diners per a un adaptador per a ficar la pedra en el seu robot. Uns anys més tard va aconseguir els diners i es va comprar l´adaptador. El seu robot Eddie no va haver de carregar-lo en un mes però dos mesos després va haver un apagó que va durar hores i hores, dies i dies i messos. Fins que la policia va veure que havien trencat el panel de control.

Tota la gent estaba asustada perquè sense electricitat no podien viure.

Lar es va preocupar i va anar a una estació espacial i va anar cap a la lluna per a buscar pedres llunars i salvar el planeta.

Quan va arribar a la lluna es va trovar amb Gueris Calicula i Secol Calicula

Ell va escoltar els seus plans malvars, va agafar pedres llunars, va inutilitzar el coet i va tornar cap a la Terra a regalar totes les pedres llunars.

EL ROBOT PERFECTE

Això era una vegada un robot que es deia Jife que es deia el millor robot del món, perquè abans de que els humans desaparegueren de la Terra ,el científic més llest del món el va crear.

Aleshores Jife tenia de tot: televisió en l'esquena, un escaner en els ulls per vore qui portava armes i qui no . . .

El problema era que Jife no tenia amics perquè sempre estava presumint de tecnologia.

Això que cada vegada que anava a algún lloc per fer amics no podia resistir dir-los que ell era millor.

Però un dia van aparèixer una lladres que van atacar a els xiquets del parc i va anar Jife i els va salvar. Els xiquets li van agrair però ell es va burlar d'ells xiquets.

Un dia va anar Jife als xiquets, va demanar perdó i es va disculpar
Va conseguir fer amics i no es va burlar mai més.

TOT EL MATEIX, PERÒ A 3049

Hola! Em trobe al C. P. Carles Salvador, es l'hora del pati i tots juguem bé però no sé si durarà molt de temps el jugar lliure al pati per que estem de seleccions i diuen que els profesors seràn canviats per robots que no deixen temps per la diversió i si parlem sense alçar la mà ens poden expulsar durant dos o tres dies!!

I aixó vol dir despedir-nos del pati i que a l'hora de menjar tindrem que esperar el nostre torn no jugant, si no estudiant, repasant... A mi no m'agradas res el concepte de deixar-nos sense diversió ni poder expresar-se... però mentres tant he d'aprofitar el pati, espera he? Hem d'aprofitar-lo tots! Ens quedem sense pati? Mentre jo esté ací, NO! Vaig a fer una protesta sobre acò i espere que l'entengau per que no estic d'acord, gens d'acord...

Conte de Ciencia ficció

A l'any 3236 tot havia canviat, els científics havien descobert la inmortalitat, que això consisteix en que viurem per sempre. A més a més, tot el món tenia robots per a que els ajudaren amb la rutina diaria.

Com la gent no moria, va arribar un punt en que no hi cabia més gent a la Terra, així que van decidir fer una cosa, reunir a un equip d'astronautes per a buscar planetes més grans que la Terra i més habitables

Aleshores van anar a Marte i al seu nucli van ficar una màquina per a crear una capa d'ozo i oxígen, amb amplificació de llum solar.

Aleshores van començar a fer viatges, a construir ciutats fins que la meitat de la població de la Terra es va traslladar allí es va equilibrar.

AJUDANT A FER INVENTS

AJUDANT A FER INVENTS

Maddie és un robot molt modern, té una pantalla gegant on pots llegir, vore pel·lícules, etc. És del segle XXII, pot volar i també es pot convertir en cotxe. Pot reproduïr qualsevol tipus de música, per això és perfecta per a festes.

Un dia Maddie va anar a l'aeroport de Solingen perquè li varen dir que tenia que recollir una cosa. Va arribar i... ahí estava jo. Ella no es va sorprendre gens, ja que al ser tots robots les persones som com joguets, coses.

Vaig arribar a sa casa, era tot tan modern que no sabia utilitzar-lo! Em va dir que deixara l'equipatge al menjador, i em va portar una casdira, pareixia normal però, només em vaig pujar, va portar-me per tota la casa explicant m'ho tot.

Va explicar-me com utilitzar totes les màquines que tenia. 

Al dia següent va portar-me al lloc on treballava, feien qualsevol tipus de robots.

Varen demanar-me la meva opinió, jo vaig suggerir que en comptes de fer coses tan modernes, que agafaren coses més antigues i que sfegiren alguna cosa moderna. 

Al cap de dos dies ja havien fet un llibre amb la carcassa dura com al segle XXI però que per dins era digital.

Actualment ajude a fer els disenys de les noves màquines.

MANOLET EL ROBOT

Manolet estava un dia passejant per un parc, estava en el any 2804 i tenia 9 anys, quan passava a soles veia cotxes volant, móbils megaràpids, cases amb molta tecnologia, ell volia vore coses més boniques com camps, muntanyes, rius… coses que en la seua época no hi havien. Així que es va posar a crear una màquina del temps, ell volia vitjar a l’any 2016 on hi havien molts paisatges, bastant tecnologia i parlaven el seu idioma, el castellà.

Quan va arribar, va aparèixer en ma casa, i em va contar tot. De sobte va vindre altra persona que pareixia que volia anar-se'n amb Manolet. Era un villà! Començàrem a còrrer i després varem a anar-nos a llocs del passat i del futur com a l’Edad Mitjana o a l’any 4175.

Arribàrem a casa de Manolet i ell tenia una cosa per a atrapar-lo, el va atrapar i ens vàrem donar le gràcies mutuament, més tard em vaig anar a casa i tot va estar a la normalitat.

O no?

ll

-

L'ordre

L’ORDRE

A l’any 3235 i mig de la nostra era es va crear un robot que tenia vida pròpia. Principalment el van construir per a servir als humans, però van descobrir que era molt perfeccionista i no els va agradar i el van tirar.

Els científics creien que l’havien destruït, però només estava separat en peces.

Al cap d’uns dies el va trobar un xiquet i va unir totes les peces. Quan va acabar de montar-lo el robot es va conectar i el xiquet va pensar en vendre-lo, i aixó va fer, a un senyor molt ric.

El robot va arribar a la seva nova llar i va percebre que tot estava desbaratat i va començar a pegar-li una rinya molt gran a l’amo. Al senyor li va donar tanta vergonya que es va posar a arreplegar-ho tot inmediatament. Quan va acabar va pensar:

• Vaja, si que és efectiu aquest robot! Ja sé a qui li vindria molt bé!

El va agafar i se’n va anar a casa del seu nebot xicotet, que era molt trasto. Al vore com tenia l’habitació el xiquet, les seves conexions quasi cortocircuiten i es va calfar molt el seu cap; els seus ulls van posar-se rojos i va començar a cridar:

• Ordre, ordre, ordre…!

El xiquet no va fer gens ni mica de cas, i es va possar a traure les plomes de dins d’un coixí i a tirar-les per tota l’habitació.

El robot, com tenia vida pròpia va dir:

• Jo no tinc per que aguantar això. Me’n vaig a recorrer el món que segur que trobe gent interessant que tu, i segur que mes ordenada. Que t’aguante el teu oncle.

I des d’aleshores es conta que un robot va pels pobles buscant gent per a perfeccionar els seus hàbits i si no ho fan no para fins a donar-los un cop de peu al cul.

L'AMIC

Paco és un xiquet com tots els del segle XXII. A soles que, és massa solitari. A l'escola tots juguen amb tots; menys amb ell, que prefereix llegir en un racó.
Fa un par de dies el seu "Rofresor" (Robot/profesor) va informar als seus pares de la situació de Paco; ells estan molt preocupats per ell...

23 d'octubre del 2137

És dilluns, Paco madruga per anar a classe, com sempre. Es vesteix, com sempre. Desdejuna, com sempre. I amb el seu llibre va cap al col·legi, com sempre.
Però... A l'arribar, alguna cosa ha canviat. Qui és ell?
Un xiquet se li aproxima amb un sonriure amistós.
    - Hola, em dic Roberto, sóc nou, hui aniré amb tú a la teva casa, vinc d'intercanvi des de els Estats Units i els teus pares m'han deixat quedar-me. Tú ets Paco, veritat?
    - Emm.. Hola. Sí, sóc Paco. És clar, ara som amics. T'agrada llegir?
    - Sí, llegir m'encanta, i a tú dibuixar?
    - Adore el dibuix! Escolta, em caus bé.- Va dir Paco.
    - Sí, tú a mi també.
Van passant els dies, i Paco i Roberto cada vegada són més amics, de fet, han arribat al punt de ser millors amics. Els pares de Paco estan molt feliços, pensen que ha sigut la millor decisió.
    - Tenen moltes coses en comú.- Explica la mare.- Jo pense que per això són tan amics.
Paco només pensa en que vol que arribe el dia següent; perquè és el seu aniversari, i per primera vegada va a celebrar-lo amb un amic de veritat.
Al fi arriba el dia desitjat, només despertar-se, Paco va corrent cap al menjador com no havia corregut mai.
Quan va entrar a l'habitació l'únic que va vore va ser als seus pares amb Roberto, (A part d'una pancarta, és clar).
    - Paco.- Diu el seu pare.- Aquest és c3Paco, el teu regal d'aniversari. No és un estudiant d'intercanvi, si no un robot que vam comprar-te, felicitats.

El meu robot S.I.M

Tot va començar quan un xiquet que es deia Jake tenia un somni que era fer una màquina del temps. Així que després de 20 anys ,quan Jake ja era major, va treballar sense parar fins que va fer un robot que tenia seients, botó per a viatjar al futur o passat.

Allí al futur va aterrar a un descampat amb arbres flotants i es va adonar,estava en una illa flotant però uns xiquets jugant a fútbol li van dir que darrere seva hi havia un ascensor per a baixar de l’illa si volia. Va agafar a S.I.M, es deia així el robot,Va vore com uns homes anaven amb patinet volador , era la policía i Jake va anar a preguntar en quin any estava i li van dir al 3028. Jake va cridar: Funciona la meua màquina!-.Després és va girar per a mirar a S.I.M però… No estava! Va buscar i buscar però no el va trobar i va dir:

Si no trobe a S.I.M en menys d'un dia me quedaré ací per a sempre! Aleshores va anar a un restaurant que hi havia per ahí i va preguntar per ell però no li van contestar

, així que va vore un cartell que posava: casa de desig.

Així que va anar i va dir:

-Perdona,hola sóc Jake Einstein i volia pedir un desig l’home li va dir:

Está bé però a canvi me tens que donar la teva roba. I aleshores Jake se la va llevar i S.I.M va aparèixer .

Just quedava una hora però Jake va dir: S.I.M vull que em portes al segle 21 just quan ens vam anar.

Jake al tornar es va fer ric.

ROBOTS

Hi havia una vegada l´any 2.086, una gran notícia !!!! Havien inventat els robots personals, que eren com nosaltres però sols sabien ajudar en la casa, restaurants …..

Un dia tota la gent va anar a comprar-se´n un, tot el mon dia que eren esplèndids fins que un dia va vindre un que va canviar els xips dels robots per a que ho destrossaren tot i que assistiren a les persones.

USA que era l´únic país que els tenia, va cridar a Europa per que feren com pistoles, però que llançaren dards que canviaren el xip, i a canvi els donarien la fórmula de com es feien i Europa va acceptar.

Després de proves i més proves i més proves disparant a dos robots, que els va deixar USA, al final ho van aconseguir, van fer l´intercanvi dels xips . En USA dispara, van dir que si que funcionaven i al final van canviar el xip de tots els robots. I com a recompensa han regalat els robots a Europa.

John

Un dia en Reykjavík, la capital D’Islàndia, un dia qualsevol de l’any 2033 en una fàbrica de robots, en la que s’estava fent un sorteig. El guanyador rebria un Intel·ligentísim robot, que ademés de tindre un excel·lent font de coneixements i la capacitat de parlar, hi havia una cosa que només els creadors sabíen: era com un gos guardià, protegia a la seva família al preu que fóra.

Al final li va tocar al senyor Jackenson, que tenia dos xiquets: un de huit anys i l’altre de cinc. Però un altre treballador, el senyor Badjarson, que estava segur que li tocaria, es va enfadar perquè no fos així. Com tenia bastants diners, el senyor Badjarson li va oferir 15.000€ a canvi del robot. Però el senyor Jackenson ho va rebutjar, perquè els xiquets ja s’havien familiaritzat amb ell.

Amb aquella resposta, el senyor Badjarson se’n va anar més enfurismat encara. Així que, amb els seus pinxos contractats per ell, van anar per la nit decidits a fer-se amb el robot, que es deia John.

Però quan van entrar es van endur una desagradable sorpresa, i és que el robot els va atacar a l’endevinar les seves intencions. I els senyor Badjarson i els seus pinxos van anar a la policia.

VAGENCIA

                              VAGÈNCIA

Estem al 3005 i València ha canviat molt, una cosa que ha canviat ha sigut el nom que ara es diu Vagència, ara els robots conviuen amb els humans i són molt útils per a persones de totes les edats. Les cases són platetjades i blaus i a la porta hi ha sempre una contrasenya per a que ningun lladre entre.
 Hi havien cotxes robots que són cotxes que van volant sense gasolina, també tenen un GPS per a que tu els digues on vols anar i ell t'emporta al minut.

 Ara no es paga amb diners, ara es paga amb estrukichukies que són com un tipus de monedes, els bitllets també han canviat i es diuen strunguels que són com els bitllets però multicolors.
Al futur no hi haurá govern aixina que els ciutatans prendran les seues opinions pero ni hi prendran totes les decisions ells, si no que també les prendra el rei robotia Rastin V.

EL ROBOT VILLÁ

EL ROBOT VILLÀ

Per:Raquel Cutillas Cruañes 

Fa molt,molt de temps un robot que es va crear per accident i gracies al robot es va inventar un cotxe que flotava per l'aire, no era com un avió,però no tenia rodes  hi no tocava el sól.
El robot s'anomenava JNigga,era bó,però després es va convertir en un villá,perquè Veutiwa Grañez li havia dit que no valia per a res i li va sentir mal,perquè ell no era un robot com tots,eixe robot era diferent,tenia sentiments...
Aleshores es va enfadar i va ser un Villà.
Hi havia un heroi que es deia Kimi102,Veutiwa Grañez volia ser la seua companya de heroïns aleshores Veutiwa Grañez per a demostrar a Kimi102 que era valenta , aleshores va cridar auxili per a que Kimi102 fora,desprès li va dir Veutiwa Grañez a Kimi102 que era broma,però que estava a soles 10 min.
Veutiwa Grañez es va donar pressa i va anar a parlar amb JNigga. Quan va arribar al castell de JNigga va cridar a la porta i li va obrir,JNigga recordava qui era,i va començar a pegar-la,però Veutiwa Grañez ja sabia que li anava a pegar,per això es va preparar,J Nigga era de ferro i Veutiwa Grañez no podia pegar-li amb els punys,i la debilitat de JNigga era els diners.
Veutiwa Grañez  va posar la mà a la butxaca i va sacar 80€,JNigga va parar i va agafat els 80€,JNigga li va preguntar a Veutiwa Grañez que perquè li donava els 80€ i
Veutiwa Grañez li va dir que era per a que li perdonara i que fora bon robot,evidentment li va perdonar i va ser bon robot i se'l va donar a Kimi102 de a que supera que ella li havia fet bó i Kimi102 li va dir a Veutiwa Grañez que si volia ser la seua companya i Veutiwa Grañez no se'l va pensar dues vegades,va dir que sí,es varen anomenar:

KIMIWA WHORT.

UN VIATGE EMOCIONANT

Hola em dic Valentina, Valentina Teresha estic a una nau espacial, vaig de polissó, estic amagada a la sala de les provisions o també sala b1 no sé on vaig però he pogut escapar.

Jo era  una xiqueta que sempre estava mirant els estels fins que un dia em van regalar un telescopi  per observar el cel.

Quan ja era hora  hora d'anar a dormir em ficava amb el meu llibre d'Astrolofísica amb la llanterna.

Un dia vaig vore un planeta amb el meu súper telescopi des de

eixe moment vaig decidir anar allí.

Als 18 ja era el que volia ser Astrofísica, i ademés vaig estudiar a la millor universitat.

Vaig descobrir moltes estreles i planetes fins i tot li van posar el meu nom a un planeta que era eixe que de menuda vaig descobrir.

Cada vegada els robots dominaven més el mon.Però ningú sap com els robots van començar a dominar el món fen:

   •Ens recetaven  medicaments que no curaven

   •Ens vacunaven de molt petits per a que enmalaltírem de grans .Fiins i tot  la presidenta dels Estats Units era un robot.

Al fi els robots van dominar tot el món,però vam descobrir que al planeta Valentina Teresha hi havia vida.

-Em dic Valentina Teresha vaig de polissó en una nau, estic a la sala de b1 ,vaig a parar al vostre planeta, ràpid contesteu, els robots volen invadir el vostre planeta contesteu ràpid , no sé si podré amagar-me per molt de temps !!!!!

2D80M - Robot

2D80M

Hola, sóc 2D80M i sóc un robot del costat oscur o siga, dels “Darcks”. Treballo a l’exercit de robots, La missió del nostre cap o siga el ”GRAN CAP GHROGR”, és donar por a la gent del planeta Terra per a emportar-se materials al nostre planeta Kripton, allí es on tenim la base principal.

Jo a la base tinc tres amics 3B620, 1CA450 i 2D11M. 3B620 i 1CA450 van a seccions diferents i nosaltres, 2D11M i jo anem a la mateixa.

Fa uns quants anys, exactament a l’any 3109, em van nombrar robot d'exèrcit  i vam anar a la terra per a la mateixa missió que “ens” han manat ara.

Varem “aparcar” la nau en mig d’un carrer i varem eixir totes les seccions. Era tot meravellós, vorer als xiquets jugar amb els robots i amics, era tot de un color verd preciós… Però quan passàvem nosaltres pareixia que es tornava tot d’un color gris repugnant i no era gens bonic. Els xiquets tenien por i s’amagaven, era horrible. A una part del carrer vaig vore una xiqueta que deia :” Mamà, jo vull aquell!”, era super bonica. De repent va eixir el cap SCHUDER. Pareixia cabrejat i ens va dir:
- Increïble! No ho entenc!, per què no ho feu ni una vegada la desfilada bé?!. Per càstig 2h d'oxidació amb aigua.

Varem arribar al cap d’oxidació i de repent vaig vore a aquella xiqueta entre nosaltres ens vam ajupir i vaig tornar-la a casa. Em va dir que tenia un nom molt lleig ,llavors hem va anomenar Jimmy. Em va agafar de la mà i em va presentar als seus amics: Pol, Joan i Laia. Llavors em va recordar als meus. Vaig anar a l'habitació on dormim i com tots estan desendollats, vaig portar a tots els meus amics a conèixer als amics de la xiqueta. Llavors es van quedar amb ells .

ELEPHANT BALL

ELEPHANT BALL

Un inventor va construïr una pilota gris. Quan es va girar un moment la pilota va cobrar vida.

Aleshores l’inventor va vore que tenia cara d’elefant.

Li va agafar estima. Però un dia un lladre el va vore i volia la pilota.

Per la nit el lladre va anar a la casa. I va robar la pilota.

Al matí següent l’inventor estava molt trist, perquè li havien robat la pilota.

Aleshores va fer un exèrcit de pilotes. Un porc, un ànec, una vaca i un lleó.

Van atacar al lladre. El porc tirava “raigs laser” per el cul.

La vaca feia gots de llet verinosa.

L’ànec feia explosions quan parlava.

El lleó era el més veloç.

Finalment, l’elefant que era compasiu li va dir:

-Deixeu-lo ell soles volia cuidar-me.

Aleshores el lladre es va llevar la disfressa era l’inventor, volia comprovar les qualitats de tots. L’elefant no ho sabia i es va quedar sorprés.

BYOT

En un poble de la Comunitat Valenciana en l'any 2214 a les 11 i 30 de la nit Xavi estava jugant amb un baló.Byot un robot del poble va veure a Xavi jugar i li va preguntar si podia jugar amb ell.

Al dia següent Byot tenía la competicióde aercar,una carrera aerea amb patinets.Els patinets eren com coets.Byot li va regalar unes xapes que si se les posava era un disfresa de robot.Byot va amagar a Xavi darrere d'un arbre per a que no el veieren i poder veure la carrera de Byot.En la carrera eren 8 concursants i Byot era molt bo en aquest joc.Els robots veien d'altres pobles.Cada robot representava al seu poble.
Se van preparar tots i la competició i la competició va començar,Byot al començar anava 6º però al llarg de la carrera alguns robots anaven xocant i se destrosaven en terra.Byot qüasi se cau però va poder seguir .En l'últim tram de la carrera anava tercer,va apretar el botó de supervelocitat  i va quedar primer.
Xavi es va posar molt content al veure que el seu amic havia guanyat.Byot va arreplegar el seu trofeu i Xavi i Byot se'n van anar a cel·lebrar-ho.Xavi va demanar un entrepà i Fanta i Byot suc de ferro i entrepà d'acer per a alimentar-se,això és el que mengen els robots.Xavi als tres dies se'n tenia que anar al sue poble i a Byot,li va donar molta llàstima.Xavi sempre va pensar en Byot i Byot en Xavi.

JONATAN EL ROBOT

A l'any 3421 a la preciosa i tecnològica ciutat de Nova  València, creada  i desenvolupada sobre l'antiga ciutat de València, viu un nou ésser molt important per a tots i totes les persones, el robot.

Tota Nova València està plena de robots amb molts usos com, per exemple, per fer el menjar, per netejar la casa, per anar i tornar de l'escola, per construir edificis nous i millors i moltes coses més.

Candela és una xiqueta molt divertida, ella té un robot, el seu millor amic que es diu Jonatan.

Jonatan es com un cercle de metall que vola, té una familia, perquè és un dels pocs robots que poden tindre una, la seva mare és un drac  que viu a una casa feta de núvol, i viu amb el pare de Jonatan que és un dinosaure amb molta pell.

Com tots els dies Jonatan està portant a Candela  al col·legi  quan de sobte, veu que un robot paregut a Jonatan però  amb cos, està robant en una tenda i uns policies están perseguint-lo, però no l'alcancen, Candela li diu a Jonatan que vaja darrere del lladre.
Jonatan té molta por, anar darrere d'un lladre no ho fas tots els dies.
 De sobte el lladre robot puja i puja fins que arriba al cel.
Candela li diu a Jonatan que puje i puje fins que estè darrere del lladre, i quan estè al seu nivell agarre potència.

El lladre no para de fer maniobres pera que no l'agafen, però Candela no para de seguir-lo i té una idea per agafar-lo, es posa de peu i salta, s'agarra amb força al lladre, el lladre es mou tant per a que la xiqueta caiga al sòl que no es dona conte i la bossa amb la mercancia robada cau.

Però mentres cau Jonatan l'agafa. Mentres tant Candela li trenca una peça per a que caiga, però mentres el lladre cau, Candela també cau, però de seguida Jonatan la salva i els dos baixen i baixen fins que arriben a comisaria a entregar el lladre i la mercancia.

De sobte, Candela pensa, que hauria d'haver anat a l'escola.
Quan arriben a casa, els dos conten als seus pares tot el que han fet.
Els seus pares, encara que malhumorats perquè no ha anat a l'escola, es senten molt orgullosos d'ells.

AJUDANT A FER INVENTS

AJUDANT A FER INVENTS

Maddie és un robot molt modern, té una pantalla gegant on pots llegir, vore pel·lícules, etc. És del segle XXII, pot volar i també es pot convertir en cotxe. Pot reproduïr qualsevol tipus de música, per això és perfecta per a festes. 

Un dia Maddie va anar a l'aeroport de Solingen perquè li varen dir que tenia que recollir una cosa. Va arribar i... ahí estava jo. Ella no es va sorprendre gens, ja que al sertots robots les persones som com joguets, coses. 

Vaig arribar a sa casa, era tot tan moder que no sabia com utilitzar-lo! Em va dir qje deixara l'equipatge al menjador, i em va portar una cadira, pareixia normal però, només em vaig pujar, va començar a portar-me per tota la casa explicant m'ho tot.

Va explicar-me com utilitzar totes les màquines que tenia.

Al dia següent va portar-me al lloc on treballava, feien qualsevol tipus de robots.

Varen demanar-me la meva opinió, jo vaig suggerir que en comptes de fer cosas tan modernes, que agafaren coses més antigues i que afagiren alguna cosa moderna.

Al cap de dos dies ja havien fet un llibre amb la carcassa dura com al segle XXI però que per dins era digital.

Actualment ajude a fer els disenys de les noves màquines. ; )

LA LLUM DE L'ESPERANÇA

Hola,jo em dic Yng i sóc una lluïtadora amb uns guants-pistola. Jo combatisc com a representant del meu país en torneitjos violents. Una vegada vaig guanyar en un i em deixaren un robot sense nom i li vaig posar de nom Hikari,que significa llum en japonés. S'escriu així:光. Hikari tenía forma humanoide.

La veritat es que va haver un incident amb Hikari. Jo també treballe a la policia internacional i una vegada va haver un cas d'assassinat a un hotel molt famós anomenat "Sidney Paradise's Hotel". Estava plovent molt i en va costar molt anar cap allí. Vaig preguntar al secretari on era l'assassí.
Quan vaig pujar pel pis 10 vaig vore'l. Ell portava una pistola i em va apuntar. Aleshores va aparèixer Hikari. Va dir unes paraules en japonés i aleshores va eixir una llum del seu cos al xic roïn i va desaparèixer. Llavors Hikari va començar a levitar i va dir:
- Jo no sóc d'aquest món. M'he d'anar d'ací...-
Va començar a desaparèixer i van eixir uns pètals negres i van aparèixer al cel amb el seu nom.
光.