M'ho varen contar i ho vaig oblidar. Ho vaig veure i ho vaig entendre. Ho vaig fer i ho vaig aprendre. Confucio, 551-479 a.

dilluns, 19 de novembre del 2018

VIATGE AL PASSAT

VIATGE AL PASSAT
Hola, em dic Hugo i tinc dotze anys.
Hui vaig a fer una excursió amb el col•legi per a anar al Museu de Prehistòria.
Per a sorpresa general, ens han deixat veure el museu pel nostre compte.
Jo he decidit començar per el piso de dalt i per això he agafat l'ascensor. Ha sigut estrany, perquè els botons dels pissos, jo portaven el nombre, al costat hi havia un rètol que deia de quina época tractava.
Quan he clicat la planta sis (Paleolític) he notat que l'ascensor feia uns sorolls estranys i que es movia molt. Per sort, al final, s'han obert les portes.
Quan he sortit me donat compte de que ja no estava en el museu, sino en un lloc amb molts arbres que semblava un bosc
De cop i volta, he sentit un crit i moltes passes que el precedien.
Cada cop els crits i les passes es tornaven més forts i propers, fins que d'entre les fulles han aparegut un grup d'homens i dones vestits amb pells d'animals perseguint a un animal molt gran que no he sabut identificar al moment.
Al principi, m'he quedat una mica bocabadat, però quan he analitzat la situació, he comprés el que  havia de fer i he sortit corrent.
Mentres corria m'he donat compte del que havia passat, l'ascensor del museu ha resultat no ser un ascensor, sino més bé una màquina del temps!
Quan darrere meu s'han deixat de sentir crits m'he girat per a comprendre el que  havia passava, i es que els estranys homens i dones havien caçat a l'estrany animal i ara estaven portant-lo cap a una mena de gran cova.
Jo, sense que es donen compte he decidit seguirlos per a observarlos més detingudament fins que he vist que eren pacífics i he decidit presentar-me. Quan m'han vist tan modern i diferent han decidit que jo era una mena de déu, aleshores m'han oferit seient i han continuat menjant.
Després d'uns dies observant-los m'he donat compte de que cada dia es divideixen en dos grups: uns van a caçar i uns altres a recolectar fruits en lloc de criar els animals i plantar les plantes ells mateixos.
Durant l'hora de dinar he decidit donar-los una mica d'ajuda i els he dit que si plantaven una llavor fora de la cova al cap d'un temps creixeria un arbre.
Al cap de dos dies ha començat a eixir un xicotet brot d'arbre i tots han quedat meravellats per la meva intel•ligència.
Al dia següent els he donat un poc més de la meva ajuda i els he dit que si agafaven uns quants animals i els cuidaven durant un temps podrien obtindre més productes que si els caçaven.
Avui al matí, de cop i volta, m'han dit que el xaman de la tribu deia que era perillós i que m'anaven a cremar. Pero just quan anava a morir m'he despertat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el teu comentari !