M'ho varen contar i ho vaig oblidar. Ho vaig veure i ho vaig entendre. Ho vaig fer i ho vaig aprendre. Confucio, 551-479 a.

dimarts, 20 de novembre del 2018

LA CABINA DEL TEMPS

Un dia com tots, anant al parc amb els meus amics, en un carrer fosc i sense eixida, hi havia una caixa molt gran. Vam obrirla però no hi havia res en la caixa . Donc com era molt sospitos varem anar tots els dies. Cada dia hi havia més coses de metell, un rellotge, un botó vermell, un cartellet que posava l'any.
No sabíen molt bé que era. Finalment jo vaig pensar que era una màquina del temps, però no vaig dir res perquè me dirien que això era de xicotets i teníem 16 anys.
Un dia li ho vaig dir als meus amics i me varem donar la rao. Al següent dia es van fusionar tots els elements. Varen pensar que si la deixaven allí, la podríem vore i com eixe carrer no l'utilizava ningú, varen fer una xicoteta guarida. Va quedar molt bonica.
Un dia, es pujàrem i varen anar 1er a l'any 3.500 abans del naiximent de Jesu Crist, al començament de la invenció de l'escruptura. Però no enteníem ninguna lletra, tot era desconegut, així que varem traure els mòbils i, com en informàtica havíem aprés a crear mòbils, els  varem ansenyar i ni romans ni res, la tecnologia es va desemvolupar abans quan va arribar a la nostra epoca. Els cotxe volaven i la gent tenien sabatilles amb rodes i turbo.
-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el teu comentari !