Aventura al Desert

Mai us he contat l'història de quan va venir un camell boig al poble? Bé, doncs deuria. Però primer em presente:
Em dic Scott, avui en dia ja tinc 58 anys, però, en aquells tempsera jovenet. Vivia a un poble del desert anomenat... No ho recorde, ningú ho fa. Després de la revolució de les vaques... Va quedar en l'oblit. I bé, aquesta història jo la vaig vore seguint a dos animals: Un gat i un camell; però comencem pel principi.
Estaba pasturant als camells de la meva família, com a diari; quan de repent vaig vore com un camell i un gat sortien d'un cotxe. Això és ilegal! S'hauran colat.
Encara que, m'agradaria saber com, ja que el camell és bastant gran.
Bé, sortien del carro amb poca vigilància, i com que ja havia acabat de pasturar els meus camells, vaig seguir-los. Després de la llarga estona caminant, com sempre, arribàrem al poble.
Pels carrers havien a penes quatre persones, ja que, de nosaltres, cap era feliç. No rèiem, no jugàvem, ni cap d'eixes coses. I com a soles eixiem de casa per necessitats (com la meva de passetjar als camells) tenien la pell molt, molt blanca, quasi com els eslovacs.
Leo i Blau (com havia sentit que s'anomenaven), veieren a un dels peixos de la nostra font. Pareix ser que tenen fam, ja que, es van llançar sobre ells. El pobre peixet donava intents de salts com podia, mentre els dos amics intentàven caçar-lo. En una d'aquestes, acabà dins de l'abeurador per a camells, i com justament estava bevent un, quedà al seu estòmac. Quan pensava que l'anaven a deixar així, el gat Leo començà a botar damunt de la  panxa del dromedari, i al mateix temps el camell Blau el feia cosquerelles. La seua intenció? Que d'una riallada sortira el peix.
Però l'únic que van aconseguir va ser crear un espectacle, ja que pels carrers del poble oblidat hi havia un camell gratant-se la panxa i rient com mai ningú allí havia sentit abans.
La gent, en veure al camell boig, va començar a estirar els músculs de la cara, i a emetre un estrany so, una riallada.
Leo i Blau ens convidaren a jugar amb ells, i s'ho van passar molt bé. Ens ensenyaren com, amb poc, es pot fer molt i, a omplir el buit que havien tingut durant tota la nostra vida al cor. Això no era vida, ara començarem a viure.
Finalment, se n'anaren. Però a canvi del avui en dia continue considerant la nostra salvació, s'enportaren un bon plat de cus-cus.
I aquesta es l'història del camell boig.