Tinc por de...

Tinc por de...

Jo tenia por d’estar atrapat en un bany, perquè quan tenia cinc anys vaig anar a un parc, i allí vaig tindre que “netejar les canyeries” i vaig anar al bany, aleshores vaig tancar el pestell i ahí va estar el meu problema, quan vaig acabar, vaig intentar eixir però no tenia la força suficient per a obrir el pestell.

Tres hores més tard (o m’ho havia paregut a mi), jo continuava cridant a ma mare molt nerviós. La meua mare es va preocupar i va aparèixer però no podia entrar, així que vam estar altres tres hores pensant com eixir d’ahí però no se’ns ocorria res, i lo pitjor, és, que estava atrapat amb, un mosquit!!! i no parava de picar-me.

Després d’una hora ( en la qual vaig matar al mosquit) s’em va ocòrrer una idea: agafar paper i utilitzar-lo per fer més força i obrir el pestell. Va funcionar, per fi vaig poder eixir del bany. Em vaig passar dos anys sense tancar les portes del bany. Però passats eixos anys vaig perdre la por perquè ja tenia més força.