L’ORDRE
A l’any 3235 i mig de la nostra era es va crear un robot que tenia vida pròpia. Principalment el van construir per a servir als humans, però van descobrir que era molt perfeccionista i no els va agradar i el van tirar.
Els científics creien que l’havien destruït, però només estava separat en peces.
Al cap d’uns dies el va trobar un xiquet i va unir totes les peces. Quan va acabar de montar-lo el robot es va conectar i el xiquet va pensar en vendre-lo, i aixó va fer, a un senyor molt ric.
El robot va arribar a la seva nova llar i va percebre que tot estava desbaratat i va començar a pegar-li una rinya molt gran a l’amo. Al senyor li va donar tanta vergonya que es va posar a arreplegar-ho tot inmediatament. Quan va acabar va pensar:
- Vaja, si que és efectiu aquest robot! Ja sé a qui li vindria molt bé!
El va agafar i se’n va anar a casa del seu nebot xicotet, que era molt trasto. Al vore com tenia l’habitació el xiquet, les seves conexions quasi cortocircuiten i es va calfar molt el seu cap; els seus ulls van posar-se rojos i va començar a cridar:
- Ordre, ordre, ordre…!
El xiquet no va fer gens ni mica de cas, i es va possar a traure les plomes de dins d’un coixí i a tirar-les per tota l’habitació.
El robot, com tenia vida pròpia va dir:
- Jo no tinc per que aguantar això. Me’n vaig a recorrer el món que segur que trobe gent interessant que tu, i segur que mes ordenada. Que t’aguante el teu oncle.
I des d’aleshores es conta que un robot va pels pobles buscant gent per a perfeccionar els seus hàbits i si no ho fan no para fins a donar-los un cop de peu al cul.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari !