Fa un par de dies el seu "Rofresor" (Robot/profesor) va informar als seus pares de la situació de Paco; ells estan molt preocupats per ell...
23 d'octubre del 2137
És dilluns, Paco madruga per anar a classe, com sempre. Es vesteix, com sempre. Desdejuna, com sempre. I amb el seu llibre va cap al col·legi, com sempre.
Però... A l'arribar, alguna cosa ha canviat. Qui és ell?
Un xiquet se li aproxima amb un sonriure amistós.
- Hola, em dic Roberto, sóc nou, hui aniré amb tú a la teva casa, vinc d'intercanvi des de els Estats Units i els teus pares m'han deixat quedar-me. Tú ets Paco, veritat?
- Emm.. Hola. Sí, sóc Paco. És clar, ara som amics. T'agrada llegir?
- Sí, llegir m'encanta, i a tú dibuixar?
- Adore el dibuix! Escolta, em caus bé.- Va dir Paco.
- Sí, tú a mi també.
Van passant els dies, i Paco i Roberto cada vegada són més amics, de fet, han arribat al punt de ser millors amics. Els pares de Paco estan molt feliços, pensen que ha sigut la millor decisió.
- Tenen moltes coses en comú.- Explica la mare.- Jo pense que per això són tan amics.
Paco només pensa en que vol que arribe el dia següent; perquè és el seu aniversari, i per primera vegada va a celebrar-lo amb un amic de veritat.
Al fi arriba el dia desitjat, només despertar-se, Paco va corrent cap al menjador com no havia corregut mai.
Quan va entrar a l'habitació l'únic que va vore va ser als seus pares amb Roberto, (A part d'una pancarta, és clar).
- Paco.- Diu el seu pare.- Aquest és c3Paco, el teu regal d'aniversari. No és un estudiant d'intercanvi, si no un robot que vam comprar-te, felicitats.
Però... A l'arribar, alguna cosa ha canviat. Qui és ell?
Un xiquet se li aproxima amb un sonriure amistós.
- Hola, em dic Roberto, sóc nou, hui aniré amb tú a la teva casa, vinc d'intercanvi des de els Estats Units i els teus pares m'han deixat quedar-me. Tú ets Paco, veritat?
- Emm.. Hola. Sí, sóc Paco. És clar, ara som amics. T'agrada llegir?
- Sí, llegir m'encanta, i a tú dibuixar?
- Adore el dibuix! Escolta, em caus bé.- Va dir Paco.
- Sí, tú a mi també.
Van passant els dies, i Paco i Roberto cada vegada són més amics, de fet, han arribat al punt de ser millors amics. Els pares de Paco estan molt feliços, pensen que ha sigut la millor decisió.
- Tenen moltes coses en comú.- Explica la mare.- Jo pense que per això són tan amics.
Paco només pensa en que vol que arribe el dia següent; perquè és el seu aniversari, i per primera vegada va a celebrar-lo amb un amic de veritat.
Al fi arriba el dia desitjat, només despertar-se, Paco va corrent cap al menjador com no havia corregut mai.
Quan va entrar a l'habitació l'únic que va vore va ser als seus pares amb Roberto, (A part d'una pancarta, és clar).
- Paco.- Diu el seu pare.- Aquest és c3Paco, el teu regal d'aniversari. No és un estudiant d'intercanvi, si no un robot que vam comprar-te, felicitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari !