M'ho varen contar i ho vaig oblidar. Ho vaig veure i ho vaig entendre. Ho vaig fer i ho vaig aprendre. Confucio, 551-479 a.

diumenge, 27 de novembre del 2016

La Quinascoxata

- Sempre m'ha agradat fer bromes, i amb una màquina del temps les possibilitats són infinites...

13/10/1238

Estic a València, però en un altra època. Fa quatre dies que Jaume I va conquerir aquesta ciutat als àrabs. Hui, segons la llegenda, una dona li va oferir al rei un got amb dins una beguda feta de xufa. Ell sorprès de la seva dolçor i frescura li va dir "Això és or, xata", lo que li va donar el nom amb el que la coneixem avui en dia, orxata.
Jo vaig a canviar això.
Busque a la xica en qüestió, i la envie a fer un manat. Agarre els seus pitxers i vaig on es suposa que té que passar el rei Jaume I.
Però abans, he canviat l'orxata per un altre líquid, vinagre amb llet.
I el moment arriba; el rei s'apropa cap a mi. Alce un got amb el líquid apestós i li dic:
- Sa majestat, bega, que fa molta calor.
Ell sonriu, porta el got als seus llavis i inocentment pega una bona glopada.
Es posa blanc, després verd, derprés blau, i finalment roig. A continuació diu amb un fil de veu:
- Quin asco, xata!
Vaig fugir d'allí tornant al present i vaig comprovar el resultat de la meva feina, a la entrada d'Alboraya n´hi havia un cartell que deia: "Daniel: Llar de la quinascoxata de València."
Supose que encara escolteu les meves rialles.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el teu comentari !