M'ho varen contar i ho vaig oblidar. Ho vaig veure i ho vaig entendre. Ho vaig fer i ho vaig aprendre. Confucio, 551-479 a.

dilluns, 31 d’octubre del 2016

JONATAN EL ROBOT


A l'any 3421 a la preciosa i tecnològica ciutat de Nova  València, creada  i desenvolupada sobre l'antiga ciutat de València, viu un nou ésser molt important per a tots i totes les persones, el robot.

Tota Nova València està plena de robots amb molts usos com, per exemple, per fer el menjar, per netejar la casa, per anar i tornar de l'escola, per construir edificis nous i millors i moltes coses més.

Candela és una xiqueta molt divertida, ella té un robot, el seu millor amic que es diu Jonatan.

Jonatan es com un cercle de metall que vola, té una familia, perquè és un dels pocs robots que poden tindre una, la seva mare és un drac  que viu a una casa feta de núvol, i viu amb el pare de Jonatan que és un dinosaure amb molta pell.

Com tots els dies Jonatan està portant a Candela  al col·legi  quan de sobte, veu que un robot paregut a Jonatan però  amb cos, està robant en una tenda i uns policies están perseguint-lo, però no l'alcancen, Candela li diu a Jonatan que vaja darrere del lladre.
Jonatan té molta por, anar darrere d'un lladre no ho fas tots els dies.
 De sobte el lladre robot puja i puja fins que arriba al cel.
Candela li diu a Jonatan que puje i puje fins que estè darrere del lladre, i quan estè al seu nivell agarre potència.

El lladre no para de fer maniobres pera que no l'agafen, però Candela no para de seguir-lo i té una idea per agafar-lo, es posa de peu i salta, s'agarra amb força al lladre, el lladre es mou tant per a que la xiqueta caiga al sòl que no es dona conte i la bossa amb la mercancia robada cau.

Però mentres cau Jonatan l'agafa. Mentres tant Candela li trenca una peça per a que caiga, però mentres el lladre cau, Candela també cau, però de seguida Jonatan la salva i els dos baixen i baixen fins que arriben a comisaria a entregar el lladre i la mercancia.

De sobte, Candela pensa, que hauria d'haver anat a l'escola.
Quan arriben a casa, els dos conten als seus pares tot el que han fet.
Els seus pares, encara que malhumorats perquè no ha anat a l'escola, es senten molt orgullosos d'ells.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el teu comentari !