He naufragat
Miquel Lorca Moreno
Un dia vaig anar amb avió a Lisboa per agafar un vaixell per anar a Nova York. No vaig agafar un altre avió perquè els preus eren caríssims. Quan estaven a la meitat del camí vaig veure un tros de gel xicotet. Jo creia que era un iceberg però abans que poguera comprovar-ho ens vam xocar amb aquell tros de gel. El vaixell es va començar a enfonsar. La gent i jo ens vam tirar del vaixell amb els salvavides i ens vam salvar. Però derepent van aparèixer uns taurons que van començar a mossegar els salvavides. El meu i els d´alguns no els van mossegar i els taurons ens van anar. En la nostra espera van arribar uns polps, una família de polps molt grans, que es van emportar a tota la gent menys a mi ja que no em varen veure. Quan es varen anar els polps vaig nedar fins a un tros del vaixell i vaig esperar a que el corrent em deixara en algun lloc. Vaig arribar a una illa que no era molt gran però que tenia algun aliment. Amb troncs i fulles de palmeres vaig construir una cabanya i em vaig decidir a dormir, havia de descansar. El següent dia vaig intentar trobar algun ganivet o ferramenta de fusta. Vaig trobar una branca afilada i llarga que vaig utilitzar per agafar fruites, perquè no sabia com matar a un animal i em donava un poc de repelús. Tenia molt poc de temps perquè en aquella illa no hi havia aigua dolça, sol quan plovia. En aquells dies vaig trobar botelles de plàstic que vaig utilitzar per a recollir aigua quan plovia. Un d´aquells dies desesperats vaig trobar una botella de vidre i per fi un paper en bones condicions. Em vaig estar molt de temps pensant que ficaria en la botella ja que era l´únic paper que tenia. I al final vaig escriure:
Aquesta carta l´escric per a salvar-me d´ací, d´aquesta illa. Us vaig a contar el que em va passar. Anava en un vaixell amb destí a Nova York. Vam naufragar. Vaig sobreviure. I estic en una illa més o menys entre Lisboa i Nova York. Qui trobe aquesta ampolla que avise a les autoritats. No vull estar tota la meua vida en una illa!
Van passar els dies i més dies i no venien. Però després d'un mes em van rescatar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari !