LES SABATES

Això era un centífic que va preparar-se per que volia anar a quedar amb la seua novi, es va vestir amb una bata blanca molt neta i amb unes sabates de pell. 
Abans d'anar a la festa va preparar un suero que podia resucitar i mira que va tindre mala sort que li va caure en les sabates. Les sabates van cobrar vida i se convertiren en unes sabates super xules, corrien tant ràpid que un dia el científic es va caure i un xiquet d'uns 10 anys  se les va ficar a les mans com si foren unes joguines. Les sabates el van transportar a un món paral·lel on les xiques eren xics i eren més fortes, els xics eren xiques, eren molt femenines, els xics més forts eren les xiques més fluixetes i les xiques més baixes eren els xics més alts.

El xiquet ,es a dir la xiqueta, va anar en busca de les sabates però mentre buscava ,va trobar a una xiqueta a qui les sabates també li havien transportat. La xiqueta, dic el xiquet, es va desmaiar però la xiqueta, dic el xiquet, el va agafar abans de que se caigera a terra. Va trobar les sabates i se va ficar una en la mà dreta i va posar la mà dreta del xiquet l'altra.

   A l'arribar al mòn real els xiquets es varen enamorar. La xiqueta tenía el monyo de color negre, de pell morena, els ulls blaus, no molt alta i els llavis roig carmesí. El xic era ros, d'ulls verds, els llavis una mica taronges i amb moltes pigues. 

Els dos xiquets es varen mirar i no van poder evitar enamorar·se mutuament.

Van decidir quedar per a menjar al igual que el científic i de sobte van descubrir que el xiquet era el científic de petit, i la xiqueta era la novia del científic, i van tindre una cita doble. 
Es preguntareu que va passar amb les sabates, doncs van posar-se als peus d'altres persones per a que se enamoraren però això no és tot, inclús van fundar una familia.