M'ho varen contar i ho vaig oblidar. Ho vaig veure i ho vaig entendre. Ho vaig fer i ho vaig aprendre. Confucio, 551-479 a.

dijous, 12 de febrer del 2015

San Antón en Càrrica

Càrrica és una pedania al costat de Sogorb en Castelló. És el poble on mon pare estiuejava de xicotet, i ara, els meus tios i cosins viuen allí.
A gener es celebra la festa de San Antón i a mi m'agrada molt anar.
Tot escomença cap a les 17:00 h. amb la benedicció dels animals: gossos, ratolins, hurons, ocells, cavalls, ... gats, la veritat es que no hi han molts, no se si serà  perque no els agrada l'aigua, o perque hi ha massa gossos.
Es fa una cua molt llarga amb els animals on al final està el retor a la porta de l'esglèsia beneint-los. Just al costat estan els festers repartint xoriços i pans a tothom. Pense que és el millor xoriço del món!
Després agafen al Sant i se'l porten en processó fins a la placeta on està la casa de de la meua iaia. Allí es posa molta llenya per a fer una gran foguera, i mentre, fan xocolata i la reparteixen a tota la gent, qué bo!
Quan s'encen la foguera la gent prepara taules per a sopar, i quan arriba l'hora de sopar cadascú es posa amb els amics o amb la família. El sopar es sol fer amb les brases de la foguera. És molt divertit i es mengen llonganises, xoriço, cansalà...
Normalment als xiquets ens agrada molt perqèe amb la foguera juguem a fer fogueres xicotetes.
Quan tots han acabat de sopar escomença la discoteca. Quan va escomençar es lleven totes les taules perque si no, no hi hauria puesto per a ballar, i després tots comencem a ballar al voltant de la foguera.
La festa acaba molt tard. Jo mai em quede al final, de fet ens baixem a València quan estem cansats perque allí no es pot dormir perque la casa de la meua iaia està en la plaça i és com si estiguera l'orquestra dins de casa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el teu comentari !