Proclamació d'independència del califat de Benimaclet.

Surgeix de manera espontànea i quasi per sorpresa. Els últims caps de setmana del mes de febrer són una data assenyalada en la que se celebren els carnavals en Benimaclet.
Una festa pagana, popular, del carrer.
La gent és disfressa per reivindicar l'alegria, sense normes i sense límits.
Estaven prohibits en l'època franquista.Fa 27 anys els carnavals surgeixen amb una festa única a la ciutat de València.
En un principi anaven acompanyades de focs i balls del correfoc del Dimoni. Després ès va prohibir alegant que eren perillosos.


L'Assamblea de veïns de Benimaclet va iniciar  la resurecció de la festa en la que se representa la declaración de independència del califat del moro Maclet.

És el carnaval dels fills de Maclet [el prefixe beni significa ''fill de''] i de tots aquells que volen disfrutar i participar de l'alegria d'aquesta festa, i són molts.


Comença la festa, eixen o treuen de l'assamblea al carrer els gegants, el moro Maclet i Tirant.Es fa pasacarrers amb colles de muixerangues.... i és fantàstic. La música  començat i la festa esclata dins del cor de tots els assistents. És fantàstic.

El més important es quan se troben les dues figures, Maclet i Tirant als carrers centrals del barri. Acaba el pasacarrer a l'assamblea i la festa continua tota la nit [si deixen]