Un dia, vaig anar a casa dels meus iaios en el poble, i com no teniem res a fer vaig pujar al sostre i vaig vore moltes coses. Vaig trobar una figureta que em va cridar l'atenció; era una dona amb un escut i una serp, i un casc molt extrany. Quan vaig tocar-la vaig notar una sensació molt rara, com si tot pegara voltes al meu voltant, i vaig aparéixer en una ciutat molt gran on tot el món vestia amb llençols. Vaig mirar al meu voltant i em vaig donar compte de que estava a Atenes, a l'antiga Grècia.
Vaig caminar no sabia fins a on i vaig arribar a l'àgora. Pareixia que ahí es feia la vida social, i vaig vore en un cantó un home major, amb túnica blanca i barba que parlava i parlava, i estava envoltat de gent més jove. Vaig pensar que serien els seus alumnes. De sobte es va apropar un alumne amb molta presa i li va dir:
- Mestre, mestre Sócrates, tinc una cosa molt important que dir-li.
A mi, eixe nom em sonava, però vaig decidir pujar cap a l'Acròpolis, que pareixia el lloc més important de la ciutat.
Vaig pujar a la muntanya i vaig arribar a una entrada amb unes escales envoltades de moltes columnes molt grans. A un costat hi havia un xicotet temple i un xic em va dir que era el temple d'Atenea Niké (com la marca de sabatilles, vaig pensar) que vol dir victória en grec.
Vaig creuar la porta, i vaig vore una estàtua d'Atenea de més de cinc metres d'alçada. Era impresionant! Al costat hi havia un gran temple. Vaig decidir entrar a vore que passava, i quan vaig entrar em vaig trobar una estàtua com la de casa dels meus iaios,però de marfil i or, i molt més gran; era l'Atenea Parthenos.
Em vaig apropar i quan vaig tocar el seu escut tot va començar a pegar voltes i vaig aparéixer en el sostre dels meus iaios. Quin somni...o no?
Vaig caminar no sabia fins a on i vaig arribar a l'àgora. Pareixia que ahí es feia la vida social, i vaig vore en un cantó un home major, amb túnica blanca i barba que parlava i parlava, i estava envoltat de gent més jove. Vaig pensar que serien els seus alumnes. De sobte es va apropar un alumne amb molta presa i li va dir:
- Mestre, mestre Sócrates, tinc una cosa molt important que dir-li.
A mi, eixe nom em sonava, però vaig decidir pujar cap a l'Acròpolis, que pareixia el lloc més important de la ciutat.
Vaig pujar a la muntanya i vaig arribar a una entrada amb unes escales envoltades de moltes columnes molt grans. A un costat hi havia un xicotet temple i un xic em va dir que era el temple d'Atenea Niké (com la marca de sabatilles, vaig pensar) que vol dir victória en grec.
Vaig creuar la porta, i vaig vore una estàtua d'Atenea de més de cinc metres d'alçada. Era impresionant! Al costat hi havia un gran temple. Vaig decidir entrar a vore que passava, i quan vaig entrar em vaig trobar una estàtua com la de casa dels meus iaios,però de marfil i or, i molt més gran; era l'Atenea Parthenos.
Em vaig apropar i quan vaig tocar el seu escut tot va començar a pegar voltes i vaig aparéixer en el sostre dels meus iaios. Quin somni...o no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari !