LA FEBRA DE CLARA

Hi havia una vegada fa molts anys una xiqueta anomenada Clara que estava molt malalta i tenia molta febra.Com que no tenien molts diners no podien cridar al metge i el que feien era ficar-li draps amb aigua freda al cap.
La xiqueta tenia un germanet xicotet anoment Marc que estava molt preocupat per la seva germana.
Un dia el pare dels xiquets li va dir a la seva dona que ja podia cridar al metge perquè ja podien pagar-lo.
Marc,tots els dies portava a le amigues de Clara a visitar-la i a veure com estava ja que estava malalta al llit.
Al dia següent cridaren al metge i aquest els va dir que estava molt lluny d'aquella casa i que tardaria alguns dies en arribar.
En eixos dies Clara tenia més i més febra però contenta de que les seues amigues i la seva familia estiguera amb ella.
Quan va arribar el metge li va dir als pares que tenien que donar-li un medicament per baixarli-la.
Poc a poc Clara es va anar recuperant per el medicament que li va donar el metge i per les visites dels seus familiars.
Fins que un dia Clara li va tornar a pujar la febra per la nit.
Els pares asustats cridaren al metge,el que va arribar el més ràpid que va poder.Els va dir que a més del medicament li donaren suc de taronja per a la febra.
Després d'aquella nit els pares preocupats no sabien que fer i varen anar-se'n a dormir a l'habitació de la seua filla.
Per fi aquella nit a Clara li va baixar la febra del tot però havia de segur prenent-se el medicament i menjar taronges perquè no li tornara la febra.
Al final Clara va anar al col·legi amb el seu germà xicotet Marc.
Totes les xiques i xics de la classe de Clara li van donar la benvinguda per haver-se recuperat de la febra que tenia.I quan varen arribar Clara i Marc a casa li varen contar als seus pares els que havia passat al col·legi i la rebuda que li havien fet a Clara.

FI.

ANA C