M'ho varen contar i ho vaig oblidar. Ho vaig veure i ho vaig entendre. Ho vaig fer i ho vaig aprendre. Confucio, 551-479 a.

dimarts, 11 de febrer del 2014

LA BANYA DE L'UNICORN

Hi havia una vegada, a un poble molt llunyà, un animal molt bonic i paregut al cavall, que vivía  darrere de la muntanya més próxima al poble.
En el poble, vivía un científic que va descobrir per primera vegada al meravellós animal. Després d'estudiar-lo molt, va pensar que la única banya de l'animal podria ser màgica i curar enfermetats. Qua  va contar açò, tots els del poble volien la banya i van anar a la muntanya a caçar-lo per tal d'obtindre el remei màgic.
unicorn va haver d'amagar-se en una cova i no eixir mai pel dia, per tal d'evitar que el caçaren.
Un dia, un xiquet va descobrir la cova i va trobar a l'unicorn plorant.
-Què et passa?
-No puc eixir d'ací. La gent vol matar-me per arrancar-me la banya. Tu no em faràs mal, veritat?
-No, jo vull ajudar-te.
Entre els dos van pensar una solució: el xiquet portaria un trosset de banya per a que la gent es donara compte de que no tenia cap poder.
Així ho va fer, i l'unicorn va poder viure tranquil, a la muntanya, amb el seu nou amic el xiquet. I amb el pas del temps, la muntanya es va omplir d'unicorns i va ser l'únic lloc on es podien trobar aquestos animals.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el teu comentari !