M'ho varen contar i ho vaig oblidar. Ho vaig veure i ho vaig entendre. Ho vaig fer i ho vaig aprendre. Confucio, 551-479 a.

dimecres, 12 de febrer del 2014

EL VIATGE DE QUIQUE


 El meu germà Quique estava treballant en Anglaterra, li havien donat el cap de setmana lliure,i volia donar-li una sorpresa a la seua novia Andrea per el seu aniversari.
 Acabà de treballar i directe es va anar al aeroport, feia molt de fred i estava plovent.
 Aplegà prompte, a l'areoport de Manises l'esperava el seu amic Raul, carregà la maleta i junts es anaren a casa d'Andrea.
 Allí havien fet una festa,quan va ser el moment de donar-li  els regals,darrere d'una cortina aparegué Quique,Andrea es quedà sense saber reaccionar i al cap d'un ratet es llançà a abraçar-lo.
 El pobre no pogué dormir molt,perquè al l'endemà s'anà junt amb el nostre pare a renovar el D.N.I, i el pasaport a les nou del matí. A l'acabar,esmorzaren amb el pare d'Ana Carrizosa.
 Quan pujaren mon germà i mon pare al cotxe, el cotxe no arrancava,estigueren casi mitja hora sense poder menejar-se,cridaren al meu cunyat Alex, perquè els ajudara,Quique tenia que estar en casa d'Andrea a l'hora de dinar i el temps es tirava damunt. Per fi aplegà Alex i entre tots arreglaren el cotxe.
 Mon pare el portà a casa de la seua novia per a que dinara amb ella i els seus pares.
 De vesprada quedaren amb els seus amics i es anaren de festa, per la meua germana Sandra a dormir per poder estar un ratet més amb Quique i soparen tots junts, encara que la meua germana Tania no es trobava massa bé.
 Hui dumenge,a mitat matí mos pares i jo, també hem anat a casa de Sandra i dinat allí.A l' acabar hem acompanyat a Quique a casa d'Andrea perqué puguera despedir-se de la familia de la seua novia, i després ella el duría directe a l'areoport camí d'Anglaterra altra vegada.
Són les huit menos quart de la nit, a estes hores, ja deu d'estar a mitad de camí mon germà Quique, li desitge un bon vol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el teu comentari !