diumenge, 16 de febrer de 2014

El BARRET DE RICARD

                                           
 Un treballador gnomet que es deia Ricard, passejava pel bosc per a recollir raïm per el menjar, però va cometre un terrible error al agarrar el seu barret favorit, perquè quan va pujar a la muntanya, una gavina li va furtar el barret, i com tots sabeu, un gnomet no pot viure sense el seu barret. El gnomet, molt trist, va torna a casa. La seua núvia li va preguntar si volia un altre barret, però en Ricard li va explicar que eixe barret era el barret màgic del seu pare i l'utilitzava per fer una bona collita i fer fèrtils els camps.
 El gnomet va fer camí per aconseguir el seu barret i pel camí de la muntanya es va trobar amb una llebre que corria i corria sense parar.
 -Corre! Li va dir la llebre. Corre! Li va repetir.
 El gnomet estava tan asustat que li va preguntar:
 -Per què he de córrer?
 -El llop, que ve el llop!
 El gnomet asustat va córrer tot el que va poder per escapar-se.
 -Llebre, puja a l'arbre amb mi! Li va gritar el gnomet.
 La llebre li va fer cas i va pujar. El llop, com què era molt gran, no va poder pujar.
 -Gràcies! Li va dir la llebre.
 -De res. Li va contestar el gnomet i li va preguntar: Has vist una gavina amb un barret molt bonic?
 -No, li va contestar
 Bo, adéu llebre, fins prompte!

El gnomet, caminant i caminant, va arribar al llac on es va trobar al seu amic Rufus, el caçador.


-Hola Rufus!
 -Hola Ricard!
 -Què fas tan amagat darrere d'eixe arbre?
 - Ssssssst! va susurrar Rufus.
 -Per què tant de silenci?
 -Estic caçant aquella gavina. No la veus?
 -Sí, és la que em va furtar el barret!
 -Doncs, la vaig a caçar, així el barret per a tu i un bon berenar per a mi.
 Pummm! En Rufus va disparar.
 -Oh, no! Va crida
r Ricard
 La gavina es va escapar quan quasi tenien el barret!

En Ricard, molt trist, va continuar el seu viatge. Es va trobar amb un pardalet, una cabra, una serp, i fins tot, amb una rata penada i un cuc, però ningú d'ells va poder ajudar-li. Més tard es va trobar amb la mateixa gavina i en Ricard li va demanar el barret. La gavina li'l va donar  amablement. D'aquesta manera, Ricard va aprendre que és millor demanar les coses per favor.

I conte acabat, qui no s'alce té el cul foradat.

                                                                FI

 Jorge



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el teu comentari !