Un treballador gnomet que es deia Ricard, passejava pel bosc per a recollir raïm per el menjar, però va cometre un terrible error al agarrar el seu barret favorit, perquè quan va pujar a la muntanya, una gavina li va furtar el barret, i com tots sabeu, un gnomet no pot viure sense el seu barret. El gnomet, molt trist, va torna a casa. La seua núvia li va preguntar si volia un altre barret, però en Ricard li va explicar que eixe barret era el barret màgic del seu pare i l'utilitzava per fer una bona collita i fer fèrtils els camps.
El gnomet va fer camí per aconseguir el seu barret i pel camí de la muntanya es va trobar amb una llebre que corria i corria sense parar.
-Corre! Li va dir la llebre. Corre! Li va repetir.
El gnomet estava tan asustat que li va preguntar:
-Per què he de córrer?
-El llop, que ve el llop!
El gnomet asustat va córrer tot el que va poder per escapar-se.
-Llebre, puja a l'arbre amb mi! Li va gritar el gnomet.
La llebre li va fer cas i va pujar. El llop, com què era molt gran, no va poder pujar.
-Gràcies! Li va dir la llebre.
-De res. Li va contestar el gnomet i li va preguntar: Has vist una gavina amb un barret molt bonic?
-No, li va contestar
Bo, adéu llebre, fins prompte!
El gnomet, caminant i caminant, va arribar al llac on es va trobar al seu amic Rufus, el caçador.
-Hola Rufus!
-Hola Ricard!
-Què fas tan amagat darrere d'eixe arbre?
- Ssssssst! va susurrar Rufus.
-Per què tant de silenci?
-Estic caçant aquella gavina. No la veus?
-Sí, és la que em va furtar el barret!
-Doncs, la vaig a caçar, així el barret per a tu i un bon berenar per a mi.
Pummm! En Rufus va disparar.
-Oh, no! Va crida
r Ricard
La gavina es va escapar quan quasi tenien el barret!
En Ricard, molt trist, va continuar el seu viatge. Es va trobar amb un pardalet, una cabra, una serp, i fins tot, amb una rata penada i un cuc, però ningú d'ells va poder ajudar-li. Més tard es va trobar amb la mateixa gavina i en Ricard li va demanar el barret. La gavina li'l va donar amablement. D'aquesta manera, Ricard va aprendre que és millor demanar les coses per favor.
I conte acabat, qui no s'alce té el cul foradat.
FI
Jorge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari !