M'ho varen contar i ho vaig oblidar. Ho vaig veure i ho vaig entendre. Ho vaig fer i ho vaig aprendre. Confucio, 551-479 a.

dimecres, 9 d’octubre del 2013

LA CIUTAT QUE PARLAVA



Això era una ciutat en la que tots parlaven: les coses, els animals, les persones...
Una vegada un xiquet que es deia Pablo va anar a aquella ciutat misteriosa amb la seua familia. El xiquet es va quedar bocavadat quan va vore a un arbre parlar.

-Hola arbre !
-Mira mami, un arbre que parla.
-Mami, arbre.
Tot el mon havia desaparegut!!!!
Que podria haber passat? M'havia tornat boig? Havia de menjar més? Be, el xiquet era prou llest però...en aquestos casos...

La mare i l'arbre li estaven acariciant perquè Pablo s'havia desmaiat. La mare va dir....
-Menys mal que estas bé Pablo, ale mone a casa !
-Mama podré jugar a l'ordinador?
-No, tens que fer els deures.
                                          María 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el teu comentari !