Els dos sabíem que aquest dia arribaria, el dia de la meva mudança . Bé, pot ser pensàvem que no passaria tan ràpid, però ara que ha arribat el moment, hem de fer una bona despedida.
Junts hem passat tantes coses... Rises, somriures, llàgrimes, estrès... Per això mateix, puc jurar que mai t'oblidaré.
Recorde a la portera del teu edifici, Amparo, que sempre es reia dient que arribava tard. O, com no? a una mestra anomenada Àngela que sempre em donava abraçades eternes. A una de les teves veïnes, Silvia, que sempre em recordava que havia de parlar-li en valencià. O a Carmen, a la que considere una dona "amb molta marxa".
Tampoc mai oblidaré al teu únic veí Roger, que em cau especialment bé, ni a María Luisa, la més esportista de l'edifici.
Però a qui estic segura que mai mai vaig a oblidar és a Eva, una dona molt perfeccionista que ens ha ensenyat moltíssimes coses aquest any.
I no et penses, tampoc oblide als teus veïns més xicotets: Els del primer pis, segon pis, tercer pis, quart pis, y cinquè pis... i menys els del que estic ara, el sisè pis. Ells han fet els meus dies molt més divertits.
Ay... Estimat Carles, vaig a trobar-te molt a faltar.
Jure, que vindré a veure't alguna vegada,
Laia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari !