Avui estem a 12 de juny de 2017 i queden apenes 6 dies de classe abans de les vacances d'estiu. Pareix que fòra ahir quan estàvem amb Marisol aprenent a sumar! Per desgràcia, aquests 6 dies que queden seran els últims que passarem com alumnes en aquesta escola. He viscut moltes expèriencies (algunes no especialment enriquidores i que no em veig amb cor de nomenar). En infantil estava amb un xiquet ros anomenat Venanci. Erèm inseparables i ell sempre s'inventava jocs amb noms bastant extranys. Ara mateix no recorde ningun, però eren realment estrambòtics. En aquella època també cal remarcar que Alberto i Sebas es portaven com el gos i el gat, i es pegaven constantment.
Tinguèrem de mestra a Marisol, que transmetia el seu ampli somriure i et consolava si et passava alguna cosa.
En Primària tot va canviar. Voleu saber com vaig conèixer al meu millor amic, Sebas? Doncs és simple. Ell s'havia trencat la mà, aleshores escrivia amb dificultat. Jo el vaig ajudar, i ahí començà l'amistat.
En Primer tinguèrem a Antonio de professor i era la "carinyosura" personifacada. Quan es jubilà a final d'any, vingué una bona professora anomenada Maria.
En segon tinguèrem a Mari Carmen, que li va donar dos cops amb la agenda a Sebas, i segons ell, no va fer res que ho poguera propiciar. Coneixent-lo...
En Tercer i Quart fou Enric el que ens donà classes. Els seus constants acudits almenys et treien un somriure. Sempre bromejava i estava al·legre.
En Cinquè i Sisé hem tingut A Eva. Excel·lent professora i incursora de les tablets, encara que a vegades l'hem tret de les seves caselles.
Que aquestes paraules servisquen per a expressar la meva fantàstica experiència en aquest també fantàstic col·legi, que espere que continue com fins ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari !