dimarts, 20 de desembre de 2016

Tinc por de...

Jo tinc una por insuperable als ferros oxidats i als pallassos del circ. Vaig a esplicar-vos el perquè tinc por als ferros oxidats i als pallassos:

Tinc por dels fils d'aram, ferros o metalls oxidats perquè quan era xicoteta vaig entendre que si te tallaves amb el que fora que estiguera oxidat només tenies tres hores per anar a tota presa al hospital i que et ficaren la vacuna; ara ja sé que són tres dies, però la por no vol anar-se'n. A si, i també era per que els hospitals estaven a rebentar.


Tinc por als pallassos del circ desde que varen narrar-me una història de por d'un pallaso que es menjava tots els xiquets del circ quan acabava la seua actuació. Després d'aixó vaig estar dies, setmanes tenint malsons de que un pallasso em volía devorar. Per aixó no m'agrada el circ, ni molt menys els PALLASSOS DEL CIRC; però sí que escoltava les cançons dels pallassos de la tele.

També tinc una mica d'incomoditat a estar a una habitació a soles i a fosques. També per una historia de por.


Tinc por de que mon pare o ma mare o algú de la classe es mora.

També tinc una mica de por a la mar. Però he pujat a dos vaixells, un del Greenpeace i altre de guerra. Va ser un bona experiència

Ara vos explique com faig per no tenir un desmai cad vegada:

Quan hi ha moltes coses oxidades em fique histerica però em dic internament <<Julia, no et vas a tallar, i si te talles tampoc es segur la mort>> i després estic molt més relaxada. 

No hem desmaie cada vegada que veig un pallasso perquè pense <<són només persones disfresades, no et van a fer res!>>

De la por de la mort no em lliure mai. 

Lo del vaixell és difícil si, veig la mar no hi ha manera, si no la veig, pense que és una casa ben gran.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el teu comentari !