Quan siga major, si fora escriptor escriuria les coses que la gent diu als carrers, després m'inventaria un personatge al que li passen coses dolentes que la gent diu i un altre de les coses bones que la gent diu. Eixos personatges serien els protagonistes, l'argument podria ser així:
Un dia els dos personatges que podrien anomenar-se Rodolf i Mohamed es varen trobar. Rodolf era elegre, simpàtic i amic de moltes persones, però Mohamed estava trist i ademés era molt pobre.
Rodolf li va dir que somriguera i en aquell moment un cotxe passà i va salpicar a Mohamed per un toll.Mohamed començà a plorar i es va anar a casa corrent. Rodolf intentà parar-lo però no va poder. Mohamed tenia una maldició que li va ficar un mag que vestia de negre amb una barba blanca. a l'anar a casa Mohamed se'l trobà i li va dir que li llevara la maldició. El mag li va dir que assoles que el seu pare podia però que li quedava una hora de vida. Rodolf escoltà aquella conversa i va ajudar a arribar al castell negre i terrorífic amb rajos i trons al cel tan ennuvolat. Varen arribar quan li quedaven a penes tres minuts de vida. El pare del mag li va llevar la maldició i se va posar al seu fill per passar-li un mala maldició i va posar una bona a Mohamed.
Mohamed no s'ho creia li havien llevat la maldició que tenia des de els quatre ans.
Rodolf i Mohamed varen ser els millors amics i com tenien una bona maldició van tenir un muntó d'amics i amigues i amb aquell canvi de maldició la vida de Mohamed va ser molt més fàcil.
Si jo fora escriptor contaria i escriuria a tots els meus amics i amigues. A mi m'agrada aquest ofici però em dedicaria a uns altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari !