M'ho varen contar i ho vaig oblidar. Ho vaig veure i ho vaig entendre. Ho vaig fer i ho vaig aprendre. Confucio, 551-479 a.

dimecres, 12 de juny del 2019

EL ADÉU AL CARLES SALVADOR

Pareix que siga ahir quan estavem a tres anys desitjant ser els majors de l'escola.

Varem arribar tots amb tres o dos anys a l'escola.  Hi havien persones que ploraven i que no podien despegar-se dels seus pares, i unes altres persones que diem "adéu" als nostres pares amb cara de pena.

Aquestos tres anys ens va cuidar la Ana, que és la responsable de que hajam crescut amb les coses bàsiques.

Després va vindre Marta en segon tercer i quart, que  ens ha ensenyat els valors suficients per a ser unes bones persones.

Per últim ens ha tocat a Eva Puertes, la que ens ha ensenyat a que sempre hi ha una sol•lució, i que mai hem de  redir-nos quan algo no surt bé.

Aquesta gran classe la formem: Jorge, Eva, Carlos, Diego, Adriana, Alejandra, David, Dario, Luna, Jaime, David, Adriana, Marc, Hugo, Lucia, Sara, Hugo, Silvia, Natalia, Gabriela, Pedro i Aitana (jo).

Hem tingut molta varietat de companys, ja que en els anys  anteriors  hi havien més o menys persones, però l'important és que aquestes persones i jo som la classe de 2007 del Carles Salvador definitiva!

Cada u aporta moments innolvidables!

Fa temps jo li vaig reflexionar a Alejandra, "pareix que mai arribaria el moment de ser els majors, i jaha arribat".

Tinc moltíssimes ganes d'anar a l'institut, i fer nous amics!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per deixar el teu comentari !