Mamà, on està mon pare?
Digué que tornaria quan el fred s'acabase.
La pimavera s'apropa,
ja ni escriu cartes.
Ara la seva roba,
olora a "Te extranye".
Un sospir,
un sospir ple d'impaciència.
Tinc ganes de dormir,
de matar la seva absència.
Encara no entenc perquè s'ha anat.
A més, un viatge, com pot durar tant?
Es que ja no em vol? Ja no sóc hermosa?
Ha trobat un altra filla, i ella és preciosa?
No digues que no plore!
Explica'm on ha anat!
Ay mare, ja ho entenc,
ell no tornarà.
Volgué lluitar pel nostre país!
Volgué vides salvar!
Irònic és que al morir,
a mi em va matar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per deixar el teu comentari !